En el ple ordinari de l’Ajuntament del passat 9 de març es va debatre una moció del grup municipal ERC-MES destinada a reclamar, entre d’altres, l’establiment per part del Govern de l’Estat d’obligacions de caràcter social per a la gestió dels actius immobiliaris propietat de la SAREB (“banc dolent”) i la creació d’una taula local per l’habitatge, amb la participació de tots els agents implicats i els partits representats al consistori. Malauradament la moció no es va aprovar a causa dels vots contraris de l’equip de govern (PSC, Verds) i només va rebre els vots favorables d’ERC-MES i JuntsxMM.
A continuació podeu llegir el text íntegre de la moció:
No disposar d’un espai de vida digne incideix directament en la salut de les persones i en el seu desenvolupament vital, i molt especialment en els infants. El seu cost té una relació directa en la taxa de pobresa i el risc d’exclusió social i per això és tan important que les administracions posin les eines necessàries per garantir-ne un accés estable i a un preu accessible. Sense això, altres polítiques de lluita contra la pobresa i exclusió no poden tenir èxit, perquè l’habitatge és la peça clau de l’estat del benestar.
Les problemàtiques derivades a l’accés a un habitatge digne a preus accessibles no són noves. De fet, quan no hem superat encara alguns efectes derivats de la crisi iniciada el 2007 i l’esclat de la bombolla immobiliària, ara vivim immersos en una nova bombolla immobiliària, aquesta vegada centrada en l’alça dels preus del lloguer arribant a cotes impagables per a la majoria i que aboca a moltes famílies a marxar del seu municipi o a viure en condicions precàries. La pèrdua constant de poder adquisitiu, l’augment de preus del lloguer i la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la Covid-19, provoquen una crisi habitacional en constant creixement que ha esdevingut una crisi sistèmica.
Davant d’un mercat que expulsa moltes famílies, especialment pel cost de l’habitatge, és urgent desenvolupar totes les polítiques possibles per garantir l’accés a l’habitatge, incrementar el parc públic i donar resposta davant els desnonaments. I ara, en tenim una nova oportunitat ja que el govern de l’estat ha pres el control de l’entitat adquirint una participació majoritària de capital social de la SAREB.
La Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària SAREB, el mal anomenat banc dolent es crea amb el Reial Decret Llei 24/2012, de 31 d’agost, de desembre del 2012 amb l’objectiu de gestionar els actius tòxics, tant de pisos, com sòls i hipoteques de caixes i bancs en risc de fallida. Aquesta reestructuració va assegurar la liquiditat de les entitats bancàries i el sistema financer del conjunt de l’Estat gràcies a la injecció de 64.000 milions d’euros públics, provinents en gran part del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) amb el que es van sanejar els balanços de les entitats més endeutades, concentrant els seus actius més problemàtics en la SAREB.
Un rescat sobre el qual no es van incloure garanties de retorn social ni econòmic i que de facto ha esdevingut un xec en blanc mitjançant el qual s’ha sufragat amb recursos públics la factura dels dispendis i els excessos de les entitats financeres durant els anys de la bombolla immobiliària.
L’ajuda donada al sector financer no va comportar en cap cas un rescat de la ciutadania que va patir les conseqüències de les decisions preses pels responsables de les entitats bancàries abans, durant i després de la crisi.
Tampoc es va incloure cap requisit a la SAREB sobre la cessió d’habitatges per destinar-los a habitatge social ni per a la creació d’un parc d’habitatge públic que hauria permès donar resposta a la greu situació d’emergència habitacional dels darrers anys.
Fruit d’aquesta manca de compromís, el Parlament de Catalunya va aprovar el 22 de desembre de 2018 la moció 39/XII sobre el retorn social del rescat Bancari per a garantir al dret a l’habitatge i el reallotjament de famílies desnonades que han exigit que els mecanismes creats per fer front al sanejament de la banca, com la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB), adquireixin un clar compromís social que garanteixi un retorn social del rescat bancari.
El Síndic de Greuges de Catalunya, va publicar, el febrer del 2018, l’informe “El dret a l’Habitatge: Qüestions Urgents” on recollia propostes d’actuacions per poder donar una millor la resposta a la problemàtica d’accés a l’habitatge entre les quals hi havia destinar un percentatge dels actius propietat de la SAREB per a la creació d’un parc públic.
Recentment, el Govern de l’estat mitjançant el Reial Decret llei 1/2022, de 18 de gener ha adquirit una participació majoritària de capital social de la SAREB a través del FROB prenent d’aquesta manera el control de l’entitat. Aquesta decisió ha vingut donada a conseqüència de la decisió d’Eurostat, d’obligar a l’estat a comptabilitzar com a propi el dèficit per la compra dels immobles d’actius tòxics de la SAREB. Aquest fet desmenteix definitivament les falses promeses de què el rescat no acabaria tenint un impacte als comptes públics i, per tant, als contribuents i que es produiria un retorn dels diners aportats.
El pla amb el qual es va justificar la creació de la SAREB ha fracassat i no ha servit per recuperar els recursos del rescat de 2012 ni ha servit per abordar l’emergència habitacional resultant de la crisi financera de 2008 ni de la crisi pandèmica de la Covid-19.
Resulta imprescindible garantir les bases per a la gestió social d’aquests actius immobiliaris.
Un cop produïda aquesta absorció per part de l’estat del control majoritari de l’entitat i iniciats els tràmits legislatius de tramitació com a projecte de llei del nou el règim jurídic de la Societat de Gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Bancària, resulta imprescindible garantir que aquest nou marc estableixi les bases per a la gestió social d’aquests actius i l’obligatorietat de traslladar-los a les administracions competents en matèria d’habitatge perquè puguin ser destinades a usos socials per donar resposta a les situacions de vulnerabilitat habitacional i ampliar els parcs públics.
Per tots aquests motius, el grup municipal d’Esquerra Republicana i Moviment d’Esquerres a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp proposa l’adopció dels següents ACORDS:
PRIMER.- Crear d’una taula local per l’habitatge. Amb la participació de tots els agents implicats i els partits representats al consistori, per posar en comú totes les problemàtiques existents i acordar mesures concretes.
SEGON.- Instar a l’ajuntament de Mont-roig del Camp a fer pública la informació respecte als actius immobles que la SAREB te en el municipi.
TERCER.- Instar a l’ajuntament de Mont-roig del Camp a continuar les negociacions amb la SAREB per a l’adquisició, via conveni, d’actius immobiliaris propietat d’aquesta al municipi per a destinar-los a finalitats socials.
QUART.- Instar al conjunt de representants catalans a les corts generals de l’estat a treballar per garantir que el nou règim jurídic resultant de la tramitació com a projecte de llei del Reial Decret llei 1/2022, de 18 de gener, comporti obligacions de caràcter social per a la gestió dels actius immobiliaris propietat de la SAREB.
CINQUÈ.- Instar al Govern de l’Estat i al Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital a garantir la territorialització de la gestió dels actius provinents de la SAREB per tal d’acostar la seva gestió a la ciutadania.
SISÈ.- Traslladar els presents acords al govern de l’Estat espanyol, als grups amb representació de parlamentaris catalans al Congrés dels Diputats i Senat, al Govern de la Generalitat, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, i a les entitats en defensa del dret a l’habitatge.