Mont-roig ha de regular la circulació dels patinets elèctrics a les vies públiques del municipi

El Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp del present mes de gener va aprovar per unanimitat una moció del nostre grup municipal ERC-MES-AM sobre la circulació dels patinets elèctrics a les vies públiques del municipi. La moció sadreçava a incorporar a les ordenances municipals les regulacions per a la circulació de patinets elèctrics contemplades en el Reglament General de Vehicles i de Circulació (RGVC). Tot i l’existència (per fi !) d’una reglamentació estatal completa al respecte, és molt important que el nostre Ajuntament exerceixi amb responsabilitat el seu dret a l’autonomia local i apliqui amb criteris propis la normativa relacionada amb els vehicles elèctrics de 2 rodes.

La nostra vocació municipalista ens porta a reclamar que l’Ajuntament exerceixi la potestat normativa que li correspon, en un àmbit en el que cada cop hi ha més usuaris i en el que, per tant, s’hi generen més problemes.

Amb l’objectiu de garantir la seguretat i la convivència dels patinets elèctrics amb els altres usuaris de la via, hem proposat que les regulacions municipals incorporin aspectes molt rellevants de la nova reglamentació. Per exemple: 

– L’obligatorietat per a les persones que es desplacen en patinet elèctric de sotmetre’s a les proves d’alcoholèmia i drogues, sempre que els siguin requerides per un agent de l’autoritat. 

– La prohibició de fer servir el telèfon o qualsevol altre dispositiu mòbil mentre s’està circulant amb el patinet o bé de conduir utilitzant cascos o auriculars connectats a aparells receptors o reproductors de so. 

– Aquests vehicles de mobilitat personal estan homologats com a exemplars unipersonals, és a dir, disposen d’una única plaça. Per aquest motiu no poden viatjar-hi dos ocupants. 

– Conduir durant la nit sense enllumenat ni peces o elements reflectants serà considerat conducció negligent. 

– Els patinets elèctrics s’hauran d’estacionar en els llocs expressament habilitats. 

Aquesta iniciativa del grup municipal ERC-MES-AM és una demostració més que des de l’oposició també es pot fer feina, en tot moment al servei de la gent, amb un tarannà crític i alhora propositiu, sempre amb voluntat de govern.

L’abús de les elèctriques incrementa la pobresa energètica

Els mitjans de comunicació i bona part dels agents socials i polítics s’han fet ressò de l’escàndol de l’increment abusiu del preu de l’electricitat durant les primeres setmanes de gener. Concretament, des que va començar la darrera i intensa onada de preu, el cost de la llum per als ciutadans va augmentar en un 27%, amb preus per megavat/hora que duplicaven registres anteriors. Aquest encariment de l’energia elèctrica, que molts experts consideren injustificat,  tindrà una incidència molt negativa pel que fa a les llars més vulnerables i amb tota probabilitat incrementarà els casos de pobresa energètica.

El nostre grup municipal va traslladar aquesta greu problemàtica al Ple de l’Ajuntament del passat 13 de gener. Concretament, vàrem demanar a l’equip de govern si es tenia constància de l’existència al nostre municipi de situacions de pobresa energètica que requereixin la intervenció de l’administració pública i també si s’havia de preveure alguna iniciativa al respecte. La regidora i els regidors republicans, tot i ser conscients de les limitacions en aquest àmbit que tenen els poders locals, creiem que l’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha d’intervenir decididament per a evitar situacions d’exclusió social motivades per un funcionament anòmal i desaprensiu de les grans corporacions.

Així mateix, vàrem instar en el Ple que l’Ajuntament de Mont-roig del Camp s’afegeixi a la petició del Govern central per tal que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) investigui «si hi ha hagut irregularitats en el mercat elèctric», després que el preu majorista de l’electricitat hagi marcat màxims històrics en plena onada de fred. Estem convençuts que cal utilitzar tots els instruments a les nostres mans per fer front als abusos i la cobdícia dels proveïdors de serveis essencials que no haurien de regir-se únicament per les regles del mercat.

Mont-roig al Parlament

En el curs polític del 2021 tenim una cita molt important, per al país en el seu conjunt i per a Mont-roig del Camp duna manera certament especial. La nostra companya, regidora i portaveu del grup municipal a lAjuntament, Irene Aragonès Gràcia, ocupa el número 3 de la llista per Tarragona dEsquerra Republicana a les eleccions al Parlament de Catalunya del dia 14 de febrer. 

La Irene, mercès a la confiança que li ha fet el partit per la seva dedicació i feina feta, està en disposició desdevenir ben aviat la primera persona de Mont-roig en ocupar un escó al Parlament: qui millor que una dona, republicana i desquerres, al nostre Parlament! Una dona que podrà donar continuïtat, salvant les distàncies, al seu predecessor mont-rogenc: nAgustí Sardà, també republicà i progressista, que a finals del  S XIX i principis del XX va formar part del Congrés i el Senat de lEstat espanyol. 

Molts i moltes coneixeu la trajectòria de la Irene, del seu treball pròxim des de la base i el carrer, de la seva implicació en la defensa del bé comú, en trobar solucions i millorar la vida de la gent. Des del Parlament, on selaboren les lleis que tan directament ens afecten, la Irene podrà refermar el seu compromís en la defensa del territori, del Baix Camp i de Mont-roig, representant els nostres interessos i les nostres necessitats.  

Siguem conscients de la importància que tindrà comptar al Parlament de Catalunya amb una veu pròpia, dalgú de casa, que defensarà els valors republicans de la justícia social, la igualtat doportunitats, el feminisme i lecologisme. 

En la mesura del possible, passeu unes bones festes

Front comú contra el Covid

En una situació difícil com la que ens trobem, desitgem que estigueu bé; malgrat que segur que aquesta pandèmia ens ha tocat a cadascú de naltros en algun aspecte de les nostres vides. Des del nostre grup mostrem la nostra responsabilitat en una situació dexcepcionalitat com lactual, fent costat a lequip de govern signant un Pacte de Municipi que no era el nostre, ni el millor, ni el que naltros haguéssim fet, però vam decidir fer front comú, deixant de banda els colors polítics i les diferències (que nhi ha) pel compromís que ens exigeix el moment 

La política del No a TOT de lequip de govern no porta enlloc, només provoca frustració. Sallunya del consens. Es compatible mantenir una mínima agenda cultural i festiva i, alhora, garantir la seguretat de les persones (som els primers a demanar extremar les precaucions). Però això fa necessària una voluntat política, predisposició, ganes, creativitat i enginy especial per a reiventar-se. I es clar, això costa: calers no, fenya sí. 

Cal fer front comú per planificar, des de ja, com reconstruirem el nostre municipi i el nostre país. Els nostres pilars econòmics shan vist estroncats i cal marcar estratègia per tal que els qui us trenqueu la cara dia a dia per aixecar la persiana, per sembrar la terra, per tenir cura dels vostrespugueu tenir un futur pròsper. 

Reclamem que la política agrària comuna afavoreixi les explotacions familiars professionals

El Ple de l’Ajuntament aprova per unanimitat una moció del grup ERC-Moviment d’Esquerres per demanar a la Comissió Europea un canvi per orientar la PAC a favor de les explotacions familiars que són les que gestionen i mantenen el territori i l’equilibri territorial.

MOCIÓ PER A LA REORIENTACIÓ DE LA NOVA POLÍTICA AGRÍCOLA COMUNA (PAC)

Recentment, i després d’un intens debat des del juny 2018, el Parlament Europeu ha aprovat el que serà la nova política europea en matèria d’agricultura i el resultat no podria ser més preocupant.

La PAC es crea amb el Tractat de Roma (1957) amb l’objectiu de garantir la seguretat alimentaria a tota Europa i protegir el mercat agrícola, establint preus de preus mínims, l’atorgament de subvencions i la creació d’un mercat comú que prioritzés els productes europeus. I de fet aquesta estratègia va arribar a convertir l’Europa als anys vuitanta en el segon exportador agrícola del món. L’any 1992, amb l’aparició dels ajuts directes als productors, hi ha un canvi en el sistema i es passa dels ajuts a la producció als ajuts per superfície. L’any 2003 continua l’evolució i els ajuts per superfície es deslliguen de la producció i es fixen a partir d’un període de referència. Després d’aquests anys d’evolució, ens trobem que avui al voltant del 80% dels fons de la PAC es destinen a un 20% de receptors.

Així, la crisi i les dificultats que del sector agrari català per adaptar-se a les condicions d’un mercat liberalitzat, obert i globalitzat, n’ha canviat l’estructura, consolidant un procés d’integració entre els productors i empresa agroalimentària, que els ha permès fer front als nous requeriments de mercat. Aquests requeriments s’han d’afegir a la necessitat de produir amb criteris cada vegada més sostenibles i respectuosos amb el medi, fent front a l’increment de costos que això representa i que, aplicat sobre un sector envellit i amb falta de relleu generacional, ha generat molts problemes  al món rural com l’envelliment i el despoblament.

L’emergència climàtica que vivim, ens porta també a reflexionar sobre la necessitat que les empreses agroindustrials siguin cada cop més eficients i sostenibles. Però la reforma de la PAC acabada d’aprovar pel Parlament Europeu és contradictòria amb l’agenda verda i Pacte Verd Europeu. Per una banda rebutja reduir un 30% de les emissions del sector agroalimentari per al 2027 i per l’altra estableix que el 40% del pressupost de la PAC ha de contribuir a objectius climàtics i adopta com a seva el “Green Deal” i l’estratègia “Farm to Fork”.

Per això algunes organitzacions polítiques com Esquerra Republicana, defensem que cal confeccionar una PAC que promogui la sostenibilitat de l’activitat agrària i la seva contribució a la mitigació i adaptació al canvi climàtic, garantint a agricultors i ramaders, unes condicions de vida dignes, amb un sistema d’ajuts que prioritzin els agricultors professionals per davant de les grans empreses no vinculades al sector. Volem una PAC que incentivi una activitat agrària basada en les explotacions de base familiar, que faciliti la producció d’aliments bons, sans i segurs amb unes produccions respectuoses amb els recursos naturals, l’entorn, el medi ambient i la biodiversitat, i que faci un ús sostenible dels productes fitosanitaris 

Malauradament, però, la Comissió Europea ha tirat endavant aquesta PAC amb els vots de liberals i Socialistes, i 2 dels 3 informes per part del PP i Vox.

Per tots aquests motius, el grup municipal d’ERC- MES -AM demanem l’aprovació dels següents acords: 

Primer.- Demanar a la Comissió Europea un canvi per orientar la PAC a favor de les explotacions familiars professionals que són les que gestionen i mantenen el territori i l’equilibri territorial.

Segon.- Demanar a la Comissió Europea el canvi de la PAC de manera que s’incentivin pràctiques agràries més respectuoses amb el medi ambient que permetin una millor utilització dels recursos i es protegeixi la biodiversitat. 

Tercer.- Mantenir el suport a les explotacions familiars a través d’una PAC  que els protegeixi i els faciliti eines per poder sobreviure en un mercat global i liberalitzat  

Quart.- Traslladar aquests acords als grups parlamentaris presents a la comissió europea en representació de Catalunya, a Unió de Pagesos, a l’associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC).

El Ple de l’Ajuntament, en defensa de la llengua catalana. S’aprova una moció del grup municipal ERC-MES-AM promoguda per la Plataforma per la Llengua

MOCIÓ EN DEFENSA DE LA UNITAT DE LA LLENGUA CATALANA

Exposició de motius:

La llengua catalana, parlada de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer, deriva d’una continuïtat lingüística mil·lenària que ha donat lloc a una realitat unitària dins la seva diversitat, tal com ho reconeix la lingüística romànica partint dels criteris científics habituals. Aquesta unitat lingüística no es veu en cap cas qüestionada per l’existència d’altres denominacions territorials, tradicionals o populars, com ara alguerès, valencià, mallorquí, menorquí, eivissenc, andorrà, formenter o fragatí. En tots els casos, aquestes denominacions alternatives es refereixen a la mateixa llengua, avui parlada per més de deu milions de ciutadans europeus.

En efecte, l’existència d’aquestes denominacions alternatives no fa sinó palesar que el català és la llengua pròpia de tots aquests territoris: de Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears, de la Catalunya del Nord, de la Franja de Ponent, de l’Alguer i d’Andorra.

Aquesta unitat lingüística ha patit, en les darreres dècades, diversos intents de fragmentació per part d’algunes instàncies i institucions públiques fet especialment greu, atès que no només constitueix un atac frontal envers un patrimoni lingüístic que hauria de ser orgullosament compartit pels estats i regions d’Andorra, Espanya, França i Itàlia, sinó, també, un menysteniment absolut del rigor científic i acadèmic dels experts en la matèria filològica.

En el cas de les institucions públiques espanyoles, ha quedat constatat que la denominació de valencià, emprada oficialment a la Comunitat Valenciana, ha servit de pretext perquè l’advocacia de l’Estat considerés que la llengua pròpia d’aquest territori no és la mateixa que la de Catalunya o la de les Illes Balears. En el mateix sentit, diverses pàgines web d’organisme oficials com ministeris i altres ens estatals, ofereixen les opcions lingüístiques de català i valencià separadament –com si fossin llengües diferents–. Això suposa no només una despesa addicional i supèrflua sinó també un dany cultural injustificat.

El fet que des de les institucions públiques no s’assumeixi amb naturalitat la unitat de la llengua catalana es tradueix en una manca de coordinació en les polítiques culturals dels diversos governs dels territoris de llengua catalana.

Els centres culturals i acadèmics de referència, com l’Institut Ramon Llull, haurien de poder comptar amb la participació de tots els governs de les comunitats autònomes on el català es llengua oficial, quelcom que avui no és possible pel temor que això pugui generar falses polèmiques a propòsit de la unitat de la llengua.

Una altra conseqüència d’aquesta manca de coordinació política és que la reciprocitat total dels mitjans audiovisuals en llengua catalana arreu dels territoris on és oficial, no és encara possible, més enllà de qüestions tècniques de segon grau, per un motiu molt similar. I, finalment, el fet de no assumir la unitat lingüística en les polítiques públiques genera disfuncions com ara que els continguts audiovisuals doblats en català pels governs i televisions públiques dels diversos territoris no puguin compartir-se recíprocament, sinó que calgui, fins i tot, en alguns casos, doblar dues o tres vegades en diferents varietats dialectals els mateixos continguts, la qual cosa és especialment perjudicial en un sector clau per al foment de l’ús social del català entre les generacions més joves com és l’audiovisual.

El Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, celebrat l’any 1986, ja va reclamar la coordinació entre els territoris de llengua catalana a la manera de la Unió de la Llengua Neerlandesa: una comissió intergovernamental per a la coordinació de les polítiques lingüístiques; una comissió interparlamentària, per vetllar per la coherència entre les legislacions lingüístiques, i un consell de la llengua i de les lletres que agrupi les institucions acadèmiques i culturals més rellevants. Aquesta proposta, tanmateix, no s’ha fet mai realitat, de manera que la llengua catalana, i els seus parlants, continuen patint aquesta manca de coordinació política i administrativa.

D’altra banda, el febrer del 2017 els governs de Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears van signar l’anomenada Declaració de Palma, un text que pretenia posar les bases d’una veritable cooperació cultural i lingüística entre els governs d’aquests territoris però que, finalment, no s’ha materialitzat en polítiques públiques concrets.

Per tot això, el Ple de l’Ajuntament de l’Ajuntament de Mont-roig adopta els següents:

ACORDS:
1.- Reconèixer i declarar la unitat de la llengua catalana, sense que aquest fet suposi menystenir altres denominacions existents.
2.- Rebutjar qualsevol mesura que imposi impediments normatius, administratius, tècnics o socials als ciutadans de les comunitats autònomes on aquesta llengua és oficial de poder viure amb normalitat i amb garanties aquesta unitat lingüística.
3.- Instar al Govern de l’Estat a reconèixer públicament i oficial la unitat de la llengua catalana, a corregir els serveis, ens i polítiques públiques que la qüestionen i a vetllar perquè cap institució pública o empresa privada de l’Estat espanyol fomenti el secessionisme lingüístic català en la seva activitat.
4- Notificar aquest acords al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat Valenciana i a les Corts valencianes, al Govern de les Illes Balears i al Parlament de les Illes Balear, al Govern d’Espanya, al Congrés dels Diputats i al Senat.

Reconèixer i declarar la unitat de la llengua catalana / Rebutjar qualsevol mesura que li imposi impediments normatius, administratius, tècnics o socials / Instar al Govern de l’Estat a reconèixer públicament i oficial la unitat de la llengua catalana

Privatització de la recollida de residus als càmpings / Serveis públics: empreses públiques

L’equip de govern de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp, amb el suport incondicional de Ciudadanos, va decidir en el Ple extraordinari del passat dilluns 2 de novembre transformar en un preu públic l’actual taxa de residus en tot allò que afecta els càmpings del municipi.

Us preguntareu: quina importància té això? No es tracta d’una qüestió estrictament administrativa. Doncs no. I aquest és l’aspecte més determinant a l’hora de decidir el nostre vot contrari. Aquesta decisió obre la porta a la privatització del servei pel que fa als càmpings, el desvincula del servei comú de tot el municipi i pot tenir conseqüències negatives per a la qualitat i el cost de la prestació al conjunt de Mont-roig i Miami.

Nosaltres defensem que els serveis públics els prestin empreses públiques.

Un altre element no menys transcendental és que, d’entrada, el cost de la recollida per als càmpings podria incrementar-se al voltant del 25%. Un sector econòmic tan important per al municipi que com tot el sector turístic està passant uns moments crítics, es veu penalitzat en unes proporcions inassumibles. I això sense tenir en compte el greuge comparatiu que suposa que en els municipis veïns (i competidors), els establiments de càmping suportin un cost molt inferior per a la recollida de la brossa.

Finalment, estem convençuts que una decisió d’aquesta envergadura, en un moment de crisi tan acusat, hauria d’haver estat objecte de diàleg i negociació amb el sector.

La política de fets consumats no és de rebut. I malauradament en veurem les conseqüències.

https://www.facebook.com/EsquerraRepublicanaMontroigdelCamp/videos/369106464294832/

Increment d’impostos: Ara no toca

En una situació de crisi general, el sentit comú ens diu que els impostos no s’han d’incrementar. L’esforç l’han de fer les administracions, i no la ciutadania.

En el Ple extraordinari del passat 2 de novembre, l’equip de govern municipal (PSC, Independents per Miami) amb l’ajut habitual de Ciudadanos, va aprovar la modificació de 8 ordenances fiscals.

Des del grup municipal d’ERC-MES podríem haver estat d’acord amb alguna de les modificacions proposades i fins i tot, en un altre context, donar-hi suport (algunes les recollíem al nostre programa electoral). Però davant la situació crítica que vivim, els impostos no es poden tocar, ara no toca. Com pot l’equip de govern de l’Ajuntament decidir una càrrega econòmica extraordinària a les famílies del nostre municipi en aquests moments tan complexos i difícils? I no es tracta només d’una càrrega econòmica: i la càrrega psicològica?

No entenem de cap manera que després d’haver-se aprovat un Pla de xoc amb mesures necessàries i imprescindibles per ajudar els sectors i famílies més castigades, ara el govern municipal decideix collar-los més i fer una pujada d’impostos. Nosaltres, al contrari, pensem que els nostres veïns i veïnes haurien de poder copsar que tenen l’ajuntament mes a prop que mai, que empatitza amb ells, que vol ajudar-los.

El passat mes d’abril, ERC-MES va acceptar l’oferiment de l’Alcalde per fer un Pacte de municipi amb la representació de tots els grups municipals. I allí hi vam ser, posant-nos a disposició de l’equip de govern,, per tal de sumar esforços, compartir propostes, acumular forces, sinergies i complicitats per fer front a aquesta greu crisi que estem patint. En aquell moment vam mostrar la nostra predisposició absoluta i al llarg d’aquests mesos hem exercit la nostra responsabilitat en tot allò que ha estat a les nostres mans per ajudar a la recuperació econòmica, social i emocional del nostre municipi. Però ara no. Així no.

I volem posar un èmfasi especial en l’increment de la taxa de residus sòlids urbans. Al conjunt del municipi, la pujada de la taxa serà del 10%, però al casc antic de Mont-roig i al barri de la Florida de Miami, l’increment s’enfilarà fins el 21%, ja que s’elimina la discriminació positiva existent des de fa molts anys ja que en aquestes zones s’hi concentren la majoria d’edificis més antics del municipi.

Realment, no entenem com pot ser que l’actual equip de govern plantegi un increment de la taxa d’escombraries en un moment com aquest. Ara NO és el moment de collar més a la població i a les empreses del sector turístic castigades per la pandèmia.

Esquerra Republicana-MES hem estat a l’alçada, hem donat suport a un equip de govern en minoria quan ha calgut, perquè les circumstàncies actuals tan complexes ens ho han exigit i perquè la nostra manera de fer i d’actuar ens obliga posar per davant l’interès col·lectiu al partidista. Però no podíem donar suport a una proposta de modificació d’ordenances fiscals plena de bones intencions i, alhora, disfressada d’un objectiu final: augmentar la pressió fiscal als nostres veïns i veïnes. Seguir llegint “Increment d’impostos: Ara no toca” & rarr;

Article d’opinió d’ERC al Comunica juny’18 “Tossudament alçats”

Tossudament alçats      

Tornem a tenir un altre Comunica a les mans. Ha arribat, doncs, la revista propagandística de l’alcalde. Només cal mirar i comptar les fotos on hi surt l’alcalde i/o algun membre de l’equip de govern per adonar-se’n del que diem. L’oposició ens hem de conformar amb les engrunes d’aquest espai de 2.700 caràcters. Publicitat que no sabem quants € ens costa perquè l’alcalde ha de signar un decret que ens permeti accedir a la informació.

I mentrestant, al Ple del juny s’aprova un Pla Econòmic – Financer per als anys 2018-19 degut a l’incompliment de la regla de la despesa i estabilitat pressupostària. D’això se’n diu congruència!

També s’entossudeixen a repetir el fracàs en la 3a edició de la Fira La Cullerada convertint la Fira de Mont-roig en una petita mostra gastronòmica que es limita a parades de productes de fora de la comarca. Per tant, de productes de proximitat i Km 0, a part dels productors locals, res de res. A part de l’exclusió de tot i tothom que no sigui del sector. Aquesta Fira no ens representa, ni ens la sentim nostra i, per més inri, no té cap repercussió comercial ni econòmica. L’any passat, l’alcalde es va comprometre a valorar la continuïtat de La Cullerada, després de copsar el descontentament de molts veïns i veïnes. Ara, tal com li hem sentit dir algun cop: “facta, non verba” (fets, no paraules!). Esperarem, asseguts, el seu anunciat gir… que mai no arribarà, perquè, de savis seria rectificar.

Amb el seu savoir faire i governant per a tothom (?), han aplicat el compliment de l’Ordenança número 4, (el bon ús de la via pública) ordenant a la brigada la retirada de “tots els símbols existents en via pública que s’hagin instal·lat sense permís previ i amb finalitats polítiques, cíviques o propagandístiques”. I ens preguntem: la retirada de l’estelada de la rotonda, en quina ordenança es basava el Sr. alcalde, quan no hi tenia competències? Això és crear malestar on no n’hi ha. Això és buscar problemes sense necessitat. Sempre ens hem expressat i manifestat amb respecte i civisme, i ara se’ns diu que els nostres carrers, ja no són nostres. El groc no representa cap partit, representa la llibertat, la justícia i els drets humans, i en aquest posicionament ens hi hauríem de trobar tots. L’article 155 ja està derogat, Sr. alcalde!

I per últim, us informem que ja tenim cap de llista per a les properes eleccions municipals del proper 2019. A la darrera assemblea de militants i simpatitzants, la republicana Irene Aragonès i Gràcia va ser escollida per unanimitat després de fer una amplíssima valoració de la feina feta.

Bon estiu, especialment al sector turístic! Naltros continuem tossuts lluitant contra l’injust empresonament i exili dels nostres polítics.

Salut i República!