Blog del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya – Acord Municipal

El ple de l’Ajuntament del passat dilluns 13 de juliol va aprovar per unanimitat una moció defensada pel grup municipal d’Esquerra Republicana sobre la implantació immediata del servei de trombectomia mecànica les 24 h al Camp de Tarragona.

La trombectomia mecànica és una tècnica que permet retirar el coàgul que obstrueix una artèria del cervell per recuperar la circulació sanguínia i reduir les seqüeles d’un ictus.

El text íntegre de la moció aprovada és aquest:

MOCIÓ PER A LA IMPLANTACIÓ IMMEDIATA DEL SERVEI DE TROMBECTOMIA MECÀNICA LES 24 HORES AL CAMP DE TARRAGONA

La Plataforma del Camp de Tarragona per la Sanitat Pública i la Federació d’Associació de Veïns de Tarragona (FAVT) valoren positivament l’acord del Govern d’ampliar el servei de trombectomia mecànica durant els caps de setmana i festius, passant a prestar-se durant 12 hores diàries des de l’11 d’abril de 2026. 

Tanmateix, aquesta ampliació és clarament insuficient per garantir una atenció equitativa i de qualitat a la població del Camp de Tarragona. Actualment, la ciutadania del nostre territori només disposa d’aquest servei aproximadament el 50 % del temps, fet que suposa una situació de desigualtat respecte d’altres àrees sanitàries de Catalunya. 

La trombectomia mecànica és un tractament d’alta complexitat i eficàcia per als pacients que pateixen un ictus isquèmic greu. El seu èxit depèn directament de la rapidesa amb què es pugui aplicar, per la qual cosa la disponibilitat permanent del servei és fonamental per reduir la mortalitat i les seqüeles que comporten discapacitat. 

Les dades assistencials més recents mostren que encara no disposem de dades detallades sobre el nombre exacte de derivacions específiques des de l’Hospital Universitari Joan XXIII a Barcelona durant l’any 2025. No obstant això, els últims registres oficials del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya indiquen que un de cada quatre pacients de Tarragona que pateix un ictus greu ha de ser derivat a Barcelona. Cadascun d’aquests trasllats comporta un retard crític en una patologia en què cada minut és determinant, a més d’incrementar els riscos assistencials associats al transport dels pacients. Aquesta situació afecta directament a la població del Camp de Tarragona, i per tant, també als veïns i veïnes de Mont-roig del Camp, que hem de disposar de les mateixes oportunitats de supervivència i recuperació que la resta de la ciutadania de Catalunya. 

La implantació del servei de trombectomia mecànica les 24 hores al territori permetria garantir una atenció especialitzada, ràpida i equitativa a la població del Camp de Tarragona, evitant desplaçaments innecessaris i millorant-ne els resultats clínics dels pacients amb ictus. 

Mentrestant, l’àrea de Barcelona disposa de vuit centres que ofereixen aquest servei les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Aquesta diferència evidencia un desequilibri territorial en la distribució dels recursos sanitaris que cal corregir de manera urgent. 

La ciutadania del Camp de Tarragona i també de les Terres de l’Ebre, amb una població superior als 800.000 habitants, té el mateix dret a una atenció sanitària de qualitat que qualsevol altre ciutadà de Catalunya. És obligació de les administracions públiques garantir una distribució justa i equilibrada dels recursos existents. 

Per tot això, el Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp, acorda: 

1. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya i al Departament de Salut a implantar de manera immediata el servei de trombectomia mecànica les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana, a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, com a centre de referència per al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. 
2. Garantir els recursos humans, materials i organitzatius necessaris per assegurar-ne el funcionament continuat d’aquest servei en benefici de la població del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. 
3. Corregir els desequilibris territorials existents en l’accés a tractaments d’alta complexitat, garantint l’equitat sanitària entre tots els territoris de Catalunya. 
4. Traslladar aquest acord al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Departament de Salut de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i a la Plataforma del Camp de Tarragona per la Sanitat Pública i a la FAVT. 

El darrer ple de l’Ajuntament, del passat 11 de maig 2026, va aprovar per unanimitat una moció promoguda pel grup municipal d’Esquerra Republicana per tal d’incorporar l’Escola municipal de música Baptista Nogués, de Mont-roig del Camp, a l’Associació Catalana d’Escoles de Música (ACEM). El contingut literal de la moció aprovada és el següent:

MOCIÓ PER A L’ADHESIÓ DE L’ESCOLA DE MÚSICA MUNICIPAL BAPTISTA NOGUÉS DE MONT-ROIG DEL CAMP A L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’ESCOLES DE MÚSICA (ACEM) 

L’Associació Catalana d’Escoles de Música (ACEM) és una entitat sense ànim de lucre que té com a objectiu establir vincles entre centres educatius, coordinar esforços, intercanviar experiències i desenvolupar projectes que contribueixin a la millora de la qualitat de l’ensenyament musical i artístic a Catalunya. 

Aquesta associació agrupa titulars d’escoles de música i dansa, majoritàriament de titularitat pública, així com centres privats que comparteixen els valors de servei públic. Actualment, representa més de 140 escoles en l’àmbit territorial català, constituint-se com un agent motor dins l’ecosistema cultural i artístic del país. 

L’ACEM treballa per garantir que l’educació musical i la dansa siguin serveis accessibles a tota la ciutadania, amb una clara funció formativa, social i cultural. Els seus principis es basen en l’accessibilitat, la qualitat educativa, la col·laboració entre centres, la innovació pedagògica i la igualtat d’oportunitats. 

L’associació s’organitza territorialment en nou zones geogràfiques, entre les quals destaca la Zona 5 corresponent al Camp de Tarragona, on s’integra el municipi de Mont-roig del Camp. Aquesta estructura descentralitzada permet adaptar les activitats i projectes a les necessitats específiques de cada territori. 

Entre les seves principals línies d’actuació, l’ACEM promou la pràctica musical, ofereix assessorament en la gestió dels centres, impulsa la formació continuada del professorat i equips directius, facilita recursos i eines de gestió, i organitza activitats que fomenten la col·laboració i l’intercanvi d’experiències entre escoles. 

Així mateix, proporciona serveis com programes de formació, una borsa de treball per a professionals del sector, suport tècnic i espais de reflexió pedagògica, contribuint a la millora contínua de les escoles associades. 

Tenint en compte els beneficis que comporta formar part d’aquesta xarxa, tant per a la millora de la qualitat educativa com per a la projecció cultural del municipi,  es considera oportú que l’Escola de Música Municipal Baptista Nogués de Mont-roig del Camp s’hi adhereixi. 

Per tot això, el Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp adopta els següents: 

ACORDS 

Aprovar l’adhesió de l’Escola de Música Municipal Baptista Nogués de Mont-roig del Camp a l’Associació Catalana d’Escoles de Música (ACEM). 

Autoritzar els tràmits necessaris per formalitzar aquesta adhesió i assumir els compromisos que se’n derivin. 

Comunicar aquest acord a l’ACEM, així com a la direcció de l’Escola de Música Municipal Baptista Nogués. 

Donar difusió d’aquest acord a través dels canals de comunicació municipals. 

 

Des d’ERC vam votar en contra del pressupost municipal 2026 perquè és insuficient, poc rigorós i allunyat de les necessitats reals del municipi. No és el pressupost que necessita Mont-roig del Camp ni ofereix cap garantia de compliment.

Els 98.000 € d’inversions previstos són una xifra ridícula per a un municipi com el nostre. Estan molt lluny del que cal per mantenir i millorar el poble i evidencien que es tracta d’un pressupost de tràmit, pensat per aguantar fins a un any electoral en què, previsiblement, es vulguin fer anuncis i inflar les inversions.

No podem estar condicionats pel calendari polític ni per operacions d’aparador. El que cal és planificació, ambició i gestió seriosa.

A més, han convertit el pressupost en un document sense credibilitat. Any rere any es modifica fins a desfigurar-lo completament. Un pressupost ha de ser una eina de planificació fiable, no un paper que es retoca constantment per tapar la manca de previsió.

Tot i que no s’ha acceptat cap proposta d’ERC, hem treballat amb responsabilitat i coherència, presentant mesures concretes: la rehabilitació del nucli antic; una aposta anual per l’habitatge assequible; el trasllat de la deixalleria al polígon Fisher i el rebuig a més impostos per un servei de residus que no funciona; un increment mínim de 30.000 € per a polítiques de joventut; i el compromís amb la construcció de l’Auditori Mestre Benaiges. El reclamem des del 2019, ha aparegut i desaparegut dels pressupostos i avui continua paralitzat i sense licitar. Aquesta és la realitat.

També hem traslladat les queixes del veïnat per les obres del carrer Agustí Sardà. Tot i ser necessàries, la manca de senyalització i els accessos tancats els caps de setmana van generar problemes greus. Hem insistit fins aconseguir millores, però la pregunta és clara: el govern ha trepitjat les obres i ha parlat amb els veïns i comerços afectats?

No és un cas aïllat. La Casa de la Yoya, inaugurada fa tres anys, encara no està plenament operativa. Les parades del transport públic continuen sense millores en seguretat i confort, malgrat una moció d’ERC aprovada per unanimitat l’any 2022. Els acords del Ple no poden quedar en paper mullat.

També ens preocupa la gestió de la seguretat. S’ha activat el DUPROCIM sense que estigui degudament aprovat ni homologat. En un àmbit tan sensible, no hi pot haver improvisacions: cal rigor, previsió i garanties.

Lamentem igualment que el municipi no hagi obtingut el finançament del Pla de Barris, una oportunitat perduda. Continuarem treballant perquè es pugui presentar de nou amb més solidesa.

Davant l’augment de la taxa de residus, exigim la màxima transparència. La ciutadania té dret a saber què paga, per quin servei i quines millores rebrà.

Mentrestant, continuen acumulant anuncis de grans projectes que no es concreten: el vagó restaurant, l’ecoteca, la renovació de l’àrea esportiva i ara el Torreó, que estava previst amb procés participatiu… i ha desaparegut per art de màgia. Massa titulars i massa promeses que no es materialitzen.

Mont-roig del Camp no necessita propaganda ni escenificació. Necessita gestió, planificació i resultats.

Des d’Esquerra Republicana de Catalunya continuarem exercint una oposició exigent i rigorosa, fiscalitzant el govern i defensant els interessos del municipi i de la seva gent.

iaragones@mont-roig.cat

mvilajosana@mont-roig.cat

El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a Mont-roig del Camp ha presentat una moció per a ser debatuda en el proper ple ordinari del dilluns 9 de juny de 2025 de suport al Pacte Nacional per la Llengua i per l’impuls d’actuacions municipals en defensa del català. El contingut literal de la moció és aquest:

MOCIÓ DE SUPORT AL PACTE NACIONAL PER LA LLENGUA I PER L’IMPULS D’ACTUACIONS MUNICIPALS EN DEFENSA DEL CATALÀ

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La llengua catalana és un element essencial de cohesió social, identitat col·lectiva i convivència. És la llengua pròpia de Catalunya i ha estat, històricament, un eix fonamental en la construcció d’un país plural, democràtic i inclusiu. Aquesta aposta pel català com a llengua comuna i de trobada ha estat compartida àmpliament per la societat i les institucions des de la fi de la dictadura.

Des de l’aprovació de la Llei de normalització lingüística de 1983 fins a la Llei de política lingüística de 1998, i passant per l’Estatut d’Autonomia de 2006, el país ha bastit un marc legal sòlid per a la protecció i la promoció de la llengua. Aquesta tasca s’ha acompanyat d’una arquitectura institucional específica: l’Institut d’Estudis Catalans, el TERMCAT, el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (3Cat), entre d’altres.

Gràcies a l’esforç sostingut de les administracions i del teixit social —entitats culturals, associacions de famílies, sindicats, moviments veïnals, federacions esportives i entitats de lleure—, s’han assolit fites destacades: l’extensió de la immersió lingüística, la recuperació del català en el món editorial i audiovisual, la presència del català en l’àmbit digital i les xarxes socials, i la incorporació a la llengua de centenars de milers de persones nouvingudes.

Tot i això, en els darrers anys s’ha evidenciat un estancament i un retrocés en l’ús social del català, especialment entre els joves i en àmbits com el digital, el laboral o l’oci. Aquesta situació ha generat una inquietud social creixent i ha posat sobre la taula la necessitat d’un nou impuls institucional i col·lectiu.

Amb aquest objectiu, s’ha impulsat el Pacte Nacional per la Llengua, una eina estratègica de país construïda a partir d’una diagnosi rigorosa i amb voluntat de consens ampli. El Pacte, signat per entitats, sindicats, universitats i partits polítics, recull més de 200 mesures i una inversió anual de 200 milions d’euros amb l’objectiu d’incorporar 600.000 nous parlants de català en cinc anys i garantir el dret efectiu a viure plenament en català.

Els ajuntaments, com a institucions més properes a la ciutadania, tenim un paper clau per fer realitat aquest compromís. Podem impulsar actuacions valentes i inclusives que fomentin l’ús del català en la vida quotidiana del municipi: en l’atenció ciutadana, el comerç, la cultura, l’educació no formal, el lleure i, especialment, entre els col·lectius més joves i les persones nouvingudes.

Per tot això, el Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp proposa l’adopció dels següents

ACORDS

PRIMER. Expressar el suport del Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp al Pacte Nacional per la Llengua com a instrument estratègic per protegir, incentivar i augmentar l’ús del català a tots els sectors de la societat.

SEGON. Refermar el compromís del consistori amb la promoció activa de la llengua catalana com a llengua de servei, acollida, cultura i convivència, i amb els valors d’inclusió i cohesió que l’acompanyen i treballar polítiques públiques municipals per garantir els drets lingüístics de tota la ciutadania.

Refermar el compromís del consistori amb la promoció activa de la llengua catalana com a llengua de servei, acollida, cultura i convivència, i amb els valors d’inclusió i cohesió que l’acompanyen i treballar polítiques públiques municipals per garantir els drets lingüístics de tota la ciutadania

TERCER. Traslladar aquest acord al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat (Departament de Política Lingüística), a l’ACM, a la FMC, a Òmnium Cultural, a Plataforma per la Llengua i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.

En el ple ordinari de l’Ajuntament, el ple municipal va aprovar per unanimitat una moció del grup d’Esquerra Republicana en defensa del rol dels jutges i jutgesses de pau i per la recuperació de les seves funcions històriques. Entre d’altres qüestions, la moció reclama al Govern de Madrid restituir-los la competència per oficiar matrimonis civils, de la qual ara se n’han vist privats amb l’aprovació de la nova llei de planta judicial. El contingut literal de la moció és el següent:

Els Jutjats de Pau han estat, des de fa més de 150 anys, una peça clau en la vertebració de la justícia de proximitat al nostre país

Han actuat com a institucions útils, properes i eficients per resoldre conflictes veïnals, facilitar la conciliació civil i gestionar tràmits essencials del Registre Civil, incloent-hi la celebració de matrimonis civils, una funció d’alt valor simbòlic i comunitari.

Amb l’aprovació de la Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, es consuma la transformació de la planta judicial amb la creació de les Oficines de Justícia municipals, on s’integren els Jutjats de Pau. Aquest nou model en el text inicial proposat pel govern espanyol suposava la desaparició definitiva dels Jutges i jutgesses de Pau. Després del seu pas pel Congrés de Diputats es va garantir la supervivència d’aquesta institució història del país però no es va poder evitar una pèrdua en termes de sobirania local i de funcions històriques dels jutges i jutgesses de pau, entre les quals destaca l’eliminació de la competència per oficiar matrimonis civils a partir del passat 3 d’abril de 2025.

Aquest canvi pot implicar una desconnexió entre la institució i la comunitat, especialment en municipis petits i mitjans com el nostre, on els jutges i jutgesses de pau tenen un reconeixement social consolidat i una funció cohesionadora. A més, la pèrdua d’aquestes atribucions ha estat justificada de manera insuficient i contrària a l’esperit municipalista que ha caracteritzat tradicionalment l’organització judicial al nostre territori.

A casa nostra, aquesta minva de competències en una institució més que centenària podria posar en risc el necessari accés a la justícia, especialment en un municipi que té una realitat geogràfica i social complexa, on els nuclis de Mont-roig i Miami-Platja comparteixen administració però tenen necessitats diferenciades.

Els ajuntaments, que històricament han estat part activa en la proposta i elecció d’aquests càrrecs, veuen també minvat el seu paper, mentre que la nova estructura centralitza competències i pot generar una burocratització que allunyi la ciutadania de la justícia.

Per tot això, el Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-AM proposa al Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp l’aprovació dels següents

ACORDS

1. Instar el Govern de l’Estat a modificar la Llei Orgànica 1/2025 per tal de restituir la competència dels jutges i jutgesses de pau per oficiar matrimonis civils, en reconeixement a la seva trajectòria, legitimitat democràtica i valor social.
2. Instar la Generalitat de Catalunya, com a administració competent en justícia de pau segons l’article 108 de l’Estatut d’Autonomia, a defensar el paper dels jutges i jutgesses de pau en el si de la Conferència Sectorial de Justícia i a impulsar el reconeixement ple de les seves funcions.
3. Reiterar el compromís d’aquest Ajuntament amb la justícia de proximitat, demanant que les noves Oficines de Justícia municipals no esdevinguin espais burocràtics, sinó veritables eines de servei a la ciutadania, amb una dotació adequada i amb plena col·laboració amb el món local.
4. Reclamar que es garanteixin els recursos humans i materials suficients per al correcte funcionament de les Oficines de Justícia al nostre municipi, sense que això suposi una càrrega econòmica injusta per al nostre Ajuntament.
5. Donar trasllat d’aquest acord al Ministeri de Justícia, al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats.

El Ple de l’Ajuntament celebrat el dia 17 de març ha aprovat per unanimitat la moció proposada pel grup d’ERC a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp per tal d’expressar el suport a la pagesia local i de rebuig a l’acord comercial signat entre la Unió Europea i el Mercosur.

El text literal de la moció és el següent:

MOCIÓ DE REBUIG A L’ACORD ENTRE LA UNIÓ EUROPEA I EL MERCOSUR I DE SUPORT A LA PAGESIA LOCAL

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El sector agrari és un pilar fonamental del nostre país, tant per la seva contribució econòmica i capacitat de generar ocupació, com per la seva contribució a la cohesió territorial, la preservació del medi ambient i el manteniment d’un model de producció sostenible que garanteix la sobirania alimentària.

La Unió Europea i el Mercosur, integrat pel Brasil, l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai, han tancat un acord comercial de gran abast que amenaça la supervivència del nostre sector agrari.

És un acord negociat sense prou garanties per al sector agrari europeu, doncs permetria l’entrada massiva de productes agrícoles i ramaders procedents dels països membres del Mercosur.

A banda de l’impacte que la importació tindria sobre l’estructura de preus, en uns sectors que han de complir amb les exigències de la normativa europea i que, en molts casos, es veuen forçats a vendre els seus productes per sota del preu de cost per la pressió dels oligopolis de les grans distribuïdores, cal tenir present que els productors del Mercosur no compleixen les normes que s’imposen als productors europeus.

Per tant, el fet de no complir amb els estàndards i requisits fitosanitaris, laborals i ambientals que s’exigeixen als productors de la Unió Europea crearà una situació de competència deslleial que agreujarà la caiguda dels preus i la impossibilitat que els agricultors i ramaders locals puguin seguir amb les seves explotacions, veient-se forçats a abandonar-les.

A més, l’arribada d’aquests productes, més barats, de menys qualitat i que no compten amb els mateixos controls que els que es produeixen a la Unió Europea, també ens afecta a cadascun de nosaltres com a consumidors.

Aquesta situació es veu agreujada en municipis com Mont-roig del Camp, on la pagesia local enfronta desafiaments específics com la manca de relleu generacional, les dificultats per adaptar-se als estàndards europeus amb recursos limitats i la pressió creixent per competir amb productes importats a baix cost.

La producció agrícola de Mont-roig del Camp, fonamental per a la diversitat de l’economia i la identitat del territori, es troba en risc de desaparèixer si no s’adopten mesures urgents per protegir-la davant d’aquest acord.

Segons les dades de l’Idescat, al nostre municipi hi ha 1.955 Ha de superfície agrícola utilitzada i 389 explotacions agràries.

L’administració local, si bé té molt limitades les seves competències per poder incidir en el desenvolupament d’aquesta activitat econòmica, sí que pot liderar polítiques de suport, de defensa i d’acompanyament al sector de la pagesia.

Per tots aquests motius, el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya – Acord Municipal a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp proposa l’adopció dels següents:

ACORDS

Primer.- Rebutjar l’acord entre la Unió Europea i el Mercosur, atenent les greus conseqüències per al sector agrari i ramader local, que afecta directament l’economia i la sostenibilitat del nostre territori, amb especial atenció a municipis com Mont-roig del Camp, on l’acord amenaça la continuïtat de les explotacions familiars.

Segon.- Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Govern de l’Estat a adoptar mesures per protegir el sector primari davant la competència deslleial derivada d’aquest acord, incloent-hi clàusules que assegurin que els productes importats compleixin amb els mateixos estàndards fitosanitaris, laborals i ambientals que els de la Unió Europea.

Tercer.- Promoure des del municipi iniciatives que fomentin el consum de productes de proximitat i la col·laboració directa amb pagesos i ramaders locals, amb accions concretes a Mont-roig del Camp de suport als productors locals, com podrien ser campanyes educatives de conscienciació als centres educatius i suport a xarxes de distribució comunitària, amb l’objectiu de reforçar la sobirania alimentària.

Quart.– Defensar la sobirania alimentària mitjançant polítiques municipals que prioritzin els petits i mitjans productors, amb assessorament tècnic, així com mesures per adaptar-se a les conseqüències del canvi climàtic en el sector primari.

Cinquè.- Realitzar una diagnosi de la situació dels camins rurals i planificar-ne arranjaments i manteniments recurrents amb una dotació econòmica estable i anual, amb consens amb el sector per detectar-ne les prioritats.

Sisè.- Establir un calendari de trobades preventives anuals entre el sector i la regidoria pertinent per tal de definir quines accions es poden treballar conjuntament per fer front a la seguretat als camps de conreus davant els robatoris de collita, d’eines i de maquinària agrícola.

Setè.- Donar suport a les mobilitzacions de la pagesia local i europea, oferint espais municipals per a activitats de sensibilització i difusió organitzades per entitats agràries i sindicats que defensen els drets del sector primari.

Vuitè.– Desburocratització de tràmits municipals i simplicació administrativa. És inadmissible que els pagesos i pageses hagin de passar per veritables calvaris a l’hora de demanar permisos per construcció, ampliació o adaptacions de magatzems i obertura de negocis; i que sigui la mateixa administració qui posi pals a les rodes als qui volen prosperar i crear riquesa al nostre municipi.

L’entitat és reconeguda per la seva tasca en la preservació i difusió de la cultura, la història i les tradicions locals durant més de cinquanta anys.

En el ple municipal del passat dilluns 13 de gener, aquesta va ser la intervenció de la nostra companya i portaveu Irene Aragonès i Gràcia:

«La concessió del Guardó d’Honor a l’Associació de Veïns Muntanya Roja, per Esquerra Republicana, com a grup que hem fet la proposta, és un acte de justícia i de reconeixement a una entitat que fa 50 anys que treballa incansablement per mantenir viva la consciència de pertànyer a una identitat. La seva trajectòria és una evidència de la lluita i la perseverança: en els seus inicis, l’any 1974, en la defensa de la democràcia en moments difícils de la nostra història, de preservar els orígens i els valors democràtics, i més en l’actualitat, de deixar empremta, de recuperar, divulgar i mantenir ben desperta l’ànima del coneixement, la història local, la nostra llengua i la promoció de la cultura tradicional i popular.

És un acte de justícia i de reconeixement a una entitat que fa 50 anys que treballa incansablement per mantenir viva la consciència de pertànyer a una identitat

En el dossier que s’ha preparat es detalla la multitud d’activitats que l’Associació de Veïns Muntanya Roja ha portat a terme durant aquests 50 anys. Em quedo amb Ressò Mont-rogenc, la veu que va servir durant dècades perquè la gent ens anéssim impregnant de cultura i actualitat i, on es pot recuperar tota la tasca ingent que heu dut a terme.

Volem fer un agraïment a totes les persones que han passat per les diferents Juntes de l’entitat, especialment a l’estimada i enyorada Montserrat Llorens, que en va ser presidenta durant 10 anys, i al Miquel Anguera, al Beatet, per la seva tossuderia recurrent per evitar que la crònica de Mont-roig del Camp caigui en l’oblit.

Us volem donar les gràcies i felicitar-vos. Enhorabona per la vostra constància, la vostra obstinació, tenacitat i resistència, i a no renunciar mai a mantenir viva la nostra història.

Us estarem eternament agraïts».

En el darrer ple municipal, l’equip de govern encapçalat per l’alcalde Morancho, ha aprovat una pujada d’impostos que suposa un increment de 120 € anuals per família. 

Ho justifiquen per adaptar-se a les noves normatives i fomentar l’ús més sostenible dels recursos, sense valorar el ja elevat esforç fiscal que fan els veïns del municipi. Per a treure-li importància a aquest augment, a l’’alcalde va explicar que aquests 10 € al mes els ciutadans els gastem amb coses com la subscripció a Netflix…

Prestar serveis públics de qualitat no sempre implica pujar impostos

Prestar serveis públics de qualitat no sempre implica pujar impostos, i ja hem vist que aquests augments els darrers anys no tenen un retorn en millores per a la ciutadania. Si es preocupessin de veritat en recuperar els deutes pendents de cobrament (18,75 milions €) potser no caldria apujar impostos: els contribuents ha de fer esforços majúsculs per pagar la festa dels qui no paguen?

Fomentar energies renovables ja no convé?

Al passat mandat, gràcies a l’impuls d’una moció d’Esquerra aprovada per unanimitat, va entrar en vigor una ordenança que bonificava l’IBI i l’ICIO (contribució i impost de construccions) als habitatges que col·loquessin plaques solars. I ara, poc temps després, el govern municipal corren a eliminar-la. Es carreguen la bonificació del 50% de la quota de l’IBI amb instal·lacions d’autoconsum amb energia solar fotovoltaica. I també la bonificació del 80% per a obres que incorporin sistemes per a l’aprofitament elèctric de l’energia solar en edificacions ja construïdes. Segons el govern municipal del PSC, “ja s’han aconseguit els objectius”. Voleu dir?

Passeig de les cales a Miami Platja: les obres de la vergonya

Seguim amb les obres de la vergonya a Miami Platja. I viurem un nou episodi del culebrot de les obres al Passeig de les Cales per part de Costes de l’Estat, amb un pressupost d’11 milions €, que van començar al setembre del 2023 i només havien de durar 6 mesos?

Capítol I. Febrer de 2024: Les obres s’aturen perquè en plena execució dels treballs es va haver de modificar part del projecte i va caldre ampliar-ne el termini.

Capítol II: Abril 2024: Les obres segueixen aturades en plena temporada turística per culpa d’un tràmit administratiu (!!!). Irresponsabilitat i deixadesa per part del govern del PSOE a Madrid i manca de lideratge de l’alcalde Morancho, incapaç de solucionar una situació que els sobrepassa. Centenars de veïns segueixen sense poder accedir als seus habitatges.

Capítol III: Els veïns afectats s’organitzen i demanen explicacions i 300 d’ells s’associen per denunciar la situació, les molèsties que les obres ocasionen i el perjudici de no poder accedir a pàrquings o comerços. Un dels principals problemes és el sistema de recollida d’aigües pluvials, que desemboca en un punt fràgil del conjunt de les cales, en una zona propensa a inundacions i afectada per l’acció de la maquinària de les obres. Consideren que l’impacte de les obres accelera l’erosió d’un segment del litoral, amb tala d’arbres i despreniments de terreny.

Capítol IV: Les obres havien d’acabar el 28 de juliol i ara sembla que acaben el 27 d’octubre. Malgrat que l’Ajuntament no sigui el responsable, el govern municipal ha d’assumir la  seva responsabilitat: conseqüències nefastes per al turisme i maldecaps i molèsties per als ciutadans.

Capítol V: 2 de novembre de 2024. Ara ve la traca final amb una inauguració sense estar-se de res, estiguin com estiguin les obres. 

Respectar els drets dels regidors no és una prioritat?

Hem mencionar que l’equip de govern municipal va votar en contra fa poc d’una moció d’Esquerra que defensava els drets dels regidors per tal de garantir la presència visual de tots els regidors en els enregistraments dels plens.