Esquerra vol que la suspensió de llicències d’habitatges d’ús turístic no afecti el nucli de Mont-roig

El grup municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha presentat, per tal que sigui debatuda en el ple ordinari del 12 de febrer, una moció per tal que la vigent suspensió de llicències d’habitatges d’ús turístic no afecti el nucli de Mont-roig. El text íntegre de la moció és el següent: 

MOCIÓ SOBRE L’APLICACIÓ DE LA SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES D’HABITATGES D’ÚS TURÍSTIC (HUT) 

La Junta de Govern Local (JGL) de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp del passat 4 de setembre de 2023 va acordar la suspensió potestativa de l’atorgament de llicències d’habitatges d’ús turístic (HUT) i de llar compartida. Aquesta suspensió ve a afectar totes les zones del terme municipal que admetin l’ús residencial, és a dir a totes les zones urbanes (nuclis de Mont-roig i Miami Platja, i el conjunt de les urbanitzacions). 

Segons reprodueix literalment l’esmentat acord municipal, l’objectiu d’aquesta mesura pretén ordenar la proliferació d’aquest tipus de pisos i així compatibilitzar els habitatges d’ús turístic amb la disponibilitat d’habitatge de lloguer, per tal de garantir el dret a l’habitatge de la població local. 

El mateix acord de la JGL contempla encarregar als serveis d’Urbanisme del Consistori l’elaboració -en el termini d’un any- d’un pla especial urbanístic que determini les condicions urbanístiques d’emplaçament i d’ús dels habitatges d’ús turístic i de llar compartida, en totes les zones del terme municipal amb usos residencials. 

Segons les dades tingudes en compte a l’hora d’adoptar l’acord, a data de 15 de setembre de 2022 el nostre municipi comptava amb un total de 3.011 d’habitatges d’ús turístic, si bé la seva distribució no és homogènia en tot el terme municipal: mentre que a la zona de Miami Platja se n’hi comptabilitzen 1.962 -prop de la meitat del total-, a la resta d’urbanitzacions n’hi ha 1.008 i al nucli de Mont-roig únicament 41, dada que representa l’1,36% del conjunt. 

El nostre municipi compta amb un total de 3.011 d’habitatges d’ús turístic, però la seva distribució no és homogènia en tot el terme municipal: mentre que a la zona de Miami Platja se n’hi comptabilitzen 1.962 -prop de la meitat del total-, a la resta d’urbanitzacions n’hi ha 1.008 i al nucli de Mont-roig únicament 41, dada que representa l’1,36% del conjunt

Considerant que ja es deu haver iniciat l’elaboració d’aquest pla especial urbanístic relatiu als d’habitatges d’ús turístic i per tal d’afavorir la seva eficiència i equitat, es proposa que el Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp adopti els següents 

ACORDS 

Primer.- Instar l’equip de govern a eliminar la suspensió potestativa de l’atorgament de llicències d’habitatges d’ús turístic (HUT) i de llar compartida en el que pertoca al nucli urbà de Mont-roig, atès que l’ínfim percentatge d’habitatges d’aquest tipus detectats no hi condiciona en cap mesura la disponibilitat d’habitatge de lloguer. Ans al contrari, l’existència i promoció d’habitatges d’ús turístic al nucli de Mont-roig del Camp pot ser un important element revulsiu a nivell turístic, urbanístic i comercial, tal i com d’una o altra manera recullen tant el Pla Estratègic del municipi i com l’Estudi Integral del Nucli Antic (EINA). 

Instem l’equip de govern a eliminar la suspensió de llicències d’habitatges d’ús turístic (HUT) al nucli urbà de Mont-roig, atès que l’ínfim percentatge d’habitatges d’aquest tipus detectats no hi condiciona en cap mesura la disponibilitat d’habitatge de lloguer

Segon.- Instar l’equip de govern, a l’hora d’elaborar l’esmentat pla especial urbanístic relatiu als habitatges d’ús turístic, a tenir en compte les enormes diferències existents en els diversos àmbits del nostre municipi en relació a la incidència d’aquest tipus d’habitatges en el mercat residencial. Aquestes consideracions hauran de tenir en compte el que preveu el Decret Llei 3/2023, de 7 de novembre, de la Generalitat de Catalunya, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d’ús turístic. 

Cal preservar les restes medievals de l’antic assentament de Miramar

El grup municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha presentat, per tal que sigui debatuda en el ple ordinari del 8 de gener, una moció adreçada a dignificar i recuperar les restes medievals de l’antic assentament de Miramar. El text íntegre de la moció és el següent:

MOCIÓ SOBRE LA PRESERVACIÓ DE LES RESTES MEDIEVALS DE L’ANTIC ASSENTAMENT DE MIRAMAR

L’actual terme municipal de Mont-roig és fruit de la unió de tres antics termes: Mont-roig, Miramar i la Pobla d’en Taudell. També cal dir que són una quinzena els elements que formen part de l’inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Un d’ells és l’antic assentament de Miramar, documentat ja el 1359, a la Baixa Edat Mitjana, amb 6 focs (Mont-roig en tenia 68). Al cens de 1365-70 Miramar tenia 13 focs i Mont-roig 80.  Les restes de Miramar estan catalogades com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) des del 22 d’abril del 1949, classificades com a monument històric i amb el número de Registre 1102-MH.

Cal tenir present que un bé cultural d’interès nacional (BCIN) constitueix la categoria superior de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, que atorga l’Administració de la Generalitat, i ha d’estar inscrit al Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional.

El casalici de Miramar (antigament anomenat Guardamar) va ser edificat a instàncies del Consell de Barcelona, i inaugurat l’1 de juliol de 1411 i va tenir una importància cabdal a principis del segle XV per a facilitar el comerç -sobretot de blat- en direcció a la capital catalana i estalviar-se així, pagar impostos a Tortosa. Aquest casalici fortificat (magatzem i 4 torres, amb guàrdia constant) va perviure fins al segle XVI, quan va ser abandonat. Miramar també fou abandonat l’any 1624 per culpa de la pesta. Es pot ressenyar que dos reis de la Corona d’Aragó van passar per Miramar: Martí l’Humà (l’any 1408) i Ferran d’Antequera (1412).

Actualment hi queden restes de parets, de dues torres, una de planta circular i l’altra de planta quadrada, difícils de veure degut a la densa flora existent. Hi ha documentada l’existència d’un gran nombre de sitges, però la quantitat d’arbustos i vegetació n’impedeix la visita i prospecció.

Avui per avui, doncs, l’entorn de Miramar està força brut de deixalles i també de vegetació, circumstància que desmereix un dels elements històrics més rellevants del municipi.

Per tot l’exposat es proposa que el Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp adopti els següents

ACORDS

Primer.- Instar l’equip de govern a emprendre les accions necessàries per a dignificar, consolidar i recuperar en tot el que sigui possible les restes medievals de Miramar, d’acord amb els propietaris dels terrenys, així com procedir a senyalitzar les restes adequadament, amb les explicacions històriques pertinents.

Instem l’equip de govern a emprendre les accions necessàries per a dignificar, consolidar i recuperar en tot el que sigui possible les restes medievals de Miramar

Segon.- Avaluar la possibilitat, d’acord amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, d’emprendre una actuació de prospecció arqueològica puntual en aquest indret.

El Ple de l’Ajuntament aprova la moció d’ERC per a la creació dels Consells Municipals de Festes

El Ple de l’Ajuntament ha aprovat avui dimecres 8 de novembre, per unanimitat, la moció presentada pel grup municipal d’Esquerra Republicana relativa a la creació dels Consells Municipals de Festes de Mont-roig i de Miami Platja. Aquest és el text íntegre de la moció:

No hi ha cap dubte en què les festes populars són un element essencial en la creació didentitat i en la generació del sentiment de pertinença de les persones a un municipi, alhora que contribueixen a enfortir-ne la cohesió social.

Considerant que el foment de la participació ciutadana en aquest àmbit (i en altres àmbits sectorials) pot jugar un paper enormement positiu a l’hora de programar els diversos actes festius i també en relació a la seva organització i execució.

Considerant que una de les propostes incloses en el programa electoral d’Esquerra Republicana de Catalunya a les passades eleccions de maig de 2023, articulat al voltant dels eixos vertebradors de transparència i de participació ciutadana, consistia en la creació de Consells Municipals de Participació Ciutadana.

Atès que el nostre municipi disposa dun teixit associatiu molt actiu que precisa d’espais de cooperació que el facin partícip de la presa de decisions i el converteixin en un element enriquidor insubstituïble.

Vist que és imprescindible la implicació i la participació ciutadana en lorganització dels esdeveniments festius, pensats per a tota la població, atenent a la seva diversitat.

Atenent també el que preveu l’article 62.1 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, en relació als òrgans de participació sectorial, on es contempla la possibilitat de creació d’aquest òrgans “en relació amb els àmbits d’actuació pública municipal que per llur naturalesa ho permetin, amb la finalitat d’integrar la participació dels ciutadans i de llurs associacions en els assumptes municipals”.

Per tot l’exposat es proposa que el Ple de lAjuntament de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp adopti els següents

ACORDS

Primer.- Instar a lequip de govern a iniciar els tràmits per a la creació dels Consells Municipals de Festes de Mont-roig i de Miami-Platja.

Segon.- Instar lequip de govern a encarregar als serveis tècnics municipals la redacció duna proposta de reglament daquests Consells que en regulin les funcions, la composició, el funcionament intern i el mètode de finançament.

Tercer.- Instar lequip de govern a destinar en el pressupost corresponent al proper exercici de 2024 una partida pressupostària concreta i independent per tal de garantir el funcionament d’ambdós Consells Municipals de Festes.

Quart.- Donar compte d’aquest acord a les entitats i associacions locals, fent-les partícips del mateix, i a la ciutadania en general.

Volem un govern per a tothom

Aquest es el primer Comunica del nou mandat 2023/2027 i el nostre tarannà a l’oposició serà el mateix: serem constructius, propositius, dialogants, amb la mà estesa, i alhora també fiscalitzadors: implacables en el control de l’acció de l’equip de govern i en l’estímul de les polítiques socials. Malgrat estar a l’oposició, no renunciarem als espais de debat ni a qualsevol oportunitat que suposi aportar propostes vinculades a la justícia social, la transparència, la participació i consensuarem tot allò que considerem que millori la vida de la gent.

Defensem un projecte per un municipi inclusiu, equitatiu, sostenible, redistributiu i que proporcioni igualtat d’oportunitats a tothom.

Aquesta visió, que segur és compartida per tots els grups, només té una fórmula que la pugui fer possible: un equip de govern format per regidors i regidores amb la voluntat de defensar, per damunt de tot, la cohesió social, i que representi l’equilibri territorial.

Cal que ens brindem l’oportunitat i la responsabilitat de superar una política de blocs que ha repercutit històricament de forma molt negativa en el progrés del nostre municipi, augmentant la rivalitat entre els dos nuclis de població i provocant, eleccions rere eleccions, uns vencedors i els altres vençuts.

Esquerra Republicana demanem actitud reconciliadora, lluny de la confrontació, pensant amb la totalitat del municipi, amb les portes obertes al diàleg i al consens per poder sortir guanyant-t’hi tots i totes.

Tenim el compromís sincer i honest d’assumir col·lectivament els possibles reptes que caldrà encarar en el mandat que comencem.

El nostre municipi segueix patint dèficits crònics estructurals en aspectes de gran rellevància i que afecten directament el legítim benestar i la qualitat de serveis als quals aspiren els nostres conciutadans i conciutadanes. Unes qüestions que resten malauradament per resoldre, malgrat l’equip de govern s’hi va comprometre sense que fins ara s’hi hagin trobat solucions:

  • Reforma integral del nucli antic de Mont-roig.
  • Equipaments culturals tantes vegades promesos i no realitzats.
  • La manca d’habitatge.
  • La neteja viària i la recollida d’escombraries.
  • Moltes zones del nostre municipi estan totalment abandonades.
  • Escolta activa amb les entitats en l’organització i l’execució de les festes i esdeveniments

Sense cap mena de dubte la concreció de la inversió coreana de LOTTE serà una de les fites que marcaran l’esdevenir d’aquest mandat, i que pot arribar a condicionar d’una manera molt important el futur de les noves generacions i la conformació de Mont-roig del Camp per a les properes dècades.

Cal tenir tothom al costat en aquest projecte, que serà decisiu pel nostre municipi, i des d’ERC estem convençuts que la reindustrialització diversificarà la nostra economia, aportarà llocs de treball de qualitat i serà un pol d’atracció per a futures empreses. És imprescindible que l’alcalde sigui capaç d’establir complicitats amb tots els sectors implicats i amb la ciutadania en el seu conjunt, que tothom estiguem alineats en la defensa de la prosperitat: això vol dir parlar amb tothom, escoltar, explicar-se, traslladar i compartir tota la informació que calgui; naltros ens posem a disposició per treballar en aquesta direcció, que no és altra que la del sentit comú.

Per als propers mesos s’han de prendre decisions importants i des d’Esquerra Republicana restem a l’expectativa de:

  • El contingut del Pla de Mandat 2023-2027, que l’equip de govern ha de presentar.
  • Hi haurà noves ordenances fiscals?
  • Quin model de Pressupostos per al 2024 es proposarà?

Proposta d’ERC per a millorar el reglament municipal del servei d’acompanyament a la gent gran

El grup municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha presentat, per tal que sigui debatuda en el ple ordinari de l’11 d’octubre, una moció adreçada a millorar el reglament municipal del servei d’acompanyament a la gent gran. El text íntegre de la moció és el següent:

MOCIÓ PER LA MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT MUNICIPAL DEL SERVEI D’ACOMPANYAMENT DE LES AGENTS CÍVIQUES A LA GENT GRAN

Els Principis de les Nacions Unides en favor de les persones d’edat van ser adoptats a l’Assemblea General de les Nacions Unides (resolució 46/91) el 16 de desembre de 1991. Aquests principis són els següents: 

  • Independència
  • Participació
  • Cures
  • Autorealització
  • Dignitat

Aquest conjunt de principis proporcionen un marc de referència universal en benefici de les persones d’edat i en conseqüència han de guiar l’acció normativa i les polítiques públiques ja siguin d’àmbit estatal, autonòmic i local. 

Des d’una dimensió normativa ens han de servir per l’aplicació de l’enfocament dels drets humans en els assumptes de la gent gran, això implica que les accions públiques i les institucions encarregades de la seva atenció han de basar-se explícitament en normes de drets humans.

L’enfocament basat en els drets humans es centra en grups de població que son objecte d’una major marginació, exclusió i discriminació i, per tant, es requereix una anàlisi de les normes, de les normes de gènere, de les diferents formes de discriminació, de les desigualtats,  per tal de corregir pràctiques discriminatòries, distribucions injustes per tal que no hi hagi persones o grups de persones que es quedin enrere. 

L’ONU defineix les persones d’edat aquelles de seixanta anys o més. Les persones d’edat és un grup de població que s’associa a una etapa de la vida amb mancances de tipus: econòmiques, físiques, psíquiques i socials.

  L’edat de la vellesa pot conceptualitzar-se almenys a partir de tres sentits diferents: cronològic, fisiològic i social. El criteri cronològic defineix la vellesa a partir dels seixanta o seixanta-cinc anys. El criteri fisiològic es relaciona amb la pèrdua de capacitats funcionals i per últim el criteri social va referit a actituds i conductes que es consideren adequades per una determinada edat cronològica.

Podem dir que el principal problema de les persones d’edat avançada és la discriminació per raó d’edat, és evident que el mer reconeixement formal de la igualtat de drets sense cap distinció no és suficient per canviar la situació de desavantatge de les persones grans.  

  L’acció pública ha d’estar destinada a oferir els millors estàndards de vida possibles a les persones d’edat per la seva condició de membres de la societat, subjectes de dret i les seves legítimes aspiracions com a ciutadans. 

L’enfocament basat en els drets humans estableix com a punt de partida el principi de la titularitat de drets que ha de guiar les polítiques públiques i orientar el desenvolupament conforme al marc normatiu de drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals plasmats en acords internacionals. 

Això comporta un canvi paradigmàtic perquè promou l’apoderament de les persones grans. Les persones d’edat deixen de ser persones amb necessitats que han de ser assistides, i són subjectes amb drets que formen part d’una societat integrada des del punt de vista de l’edat. 

Tot i el compromís d’aquest govern municipal amb les persones d’edat, creiem que és necessari la revisió del Reglament Municipal del Servei d’Acompanyament de les Agents Cíviques a la Gent Gran de Mont-roig del Camp, per tal d’adequar-lo  a les normes dels drets humans i als principis de les Nacions Unides en favor de les persones d’edat de seixanta anys o més, considerant els sentits diferents de l’edat: el cronològic, fisiològic i social, per tal de no deixar enrere una part de població de gent gran del municipi de Mont-roig. 

Proposem que el Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp acordi:

ÚNIC.- Instar a l’equip de govern de l’Ajuntament de Mont-roig a encarregar als serveis tècnics municipals la redacció d’una proposta de modificació de reglament municipal del servei d’acompanyament des de l’enfocament dels drets humans i adequar-lo als Principis de les Nacions Unides i els diferents instruments internacionals per tal de conceptualitzar l’edat de la vellesa a partir dels seixanta o seixanta-cinc anys, enlloc dels 80 anys, i eliminar la condició de no conviure amb una persona menor de 70 anys, tal com marca el reglament actual.

Discurs d’Irene Aragonès en el Ple de constitució del nou Ajuntament 2023-2027

Transcripció literal del discurs d’Irene Aragonès, cap de llista d’ERC a les eleccions municipals del 28 de maig, pronunciat en el ple de constitució de l’Ajuntament del passat dissabte 14 de juny:

Bon dia a tothom

Primer de tot, volem agrair a les 510 persones que ens van votar el passat 28 de maig, pel seu suport i la confiança dipositada cap a Esquerra Republicana. Vull que sàpiguen que en nosaltres trobaran els seus aliats per treballar propostes per tal de millorar el nostre poble. Els nostres veïns i veïnes ens han escollit perquè traslladem al nostre Consistori, els valors republicans, que no són altres que la gestió honesta i eficaç de l’espai comú, dels àmbits de convivència col·lectiva. Aquí venim a demostrar per què estimem el lloc d’on som i on vivim. Ho vam demostrar l’anterior legislatura amb la feina feta a l’oposició: 43 mocions presentades, de les quals 24 van ser aprovades, i algunes ja executades, 1 ordenança fiscal,  368 preguntes i 1 cinquantena de precs a l’equip de govern, en son una mostra.

I no puc deixar d’agrair la feina ingent i fer referència al company regidor de les dues legislatures anteriors i que no repeteix.

Gràcies infinites a l’Abbas, per la teva perseverança, per la teva lluita, pel teu servei al bé comú, pels moments difícils, on hi posaves llum i humor per superar-los i que han fet que tots puguem estar orgullosos de la feina feta

Serem fidels al nostre projecte, que va més enllà d’un programa configurat amb mesures més o menys concretes. Un projecte que es construeix de valors, de ferms principis i de l’experiència compartida. 

El nostre tarannà a l’oposició serà el mateix: serem constructius, propositius, dialogants, amb la mà estesa, i alhora també fiscalitzadors. Malgrat estar a l’oposició, no renunciarem als espais de debat ni a qualsevol oportunitat que suposi aportar propostes que millorin la vida de la gent.

Defensem un projecte per un municipi inclusiu, equitatiu, sostenible, redistributiu i que proporcioni igualtat d’oportunitats a tothom. Aquesta visió, que segur és compartida per tots els grups, només té una fórmula que la pugui fer possible: un equip de govern format per regidors i regidores amb la voluntat de defensar, per damunt de tot, la cohesió social, i que representi l’equilibri territorial. 

Cal brindar-nos l’oportunitat i la responsabilitat de superar una política de blocs que ha repercutit històricament de forma molt negativa en el progrés del nostre municipi, augmentant la rivalitat entre els dos nuclis de població i provocant, eleccions rere eleccions, uns vencedors i els altres vençuts.

Esquerra Republicana li demana actitud reconciliadora, que s’allunyi de la confrontació, que tingui present la totalitat del municipi en les polítiques futures, que obri les portes al diàleg i al consens per poder sortir guanyant-t’hi tots i totes.

Tant el company Manel Vilajosana, com una servidora, treballarem des de l’oposició, i ho farem amb absoluta responsabilitat, amb la garantia que serà una gestió solvent, sempre, repeteixo, oberts al diàleg i a la negociació, pensant i prioritzant en el bé comú de tot el municipi, sense intransigències ni dogmatismes, però implacables en el control de la seva acció de govern i en l’estímul de les polítiques socials. Prioritzarem, en les nostres propostes, totes aquelles vinculades a la justícia social, la transparència, la participació i consensuarem tot allò que considerem que és positiu per Mont-roig del Camp. 

Oferim, al grup majoritari, i també a la resta de grups del plenari, la nostra mà estesa per arribar a acords sense prejudicis, la nostra voluntat de consensos, i una oferta de compromís sincer i honest de complir fil per randa, i amb lleialtat, els possibles reptes que caldrà encarar en el mandat que avui comencem.

I ho farem amb la mà estesa i la priorització del diàleg, que formen part intrínseca del nostre ADN. Però ferms en els nostres principis, sempre en defensa de l’interès comú.

Per tant, administri bé la seva victòria a les urnes i governi per a tothom amb generositat.

4 anys (quasi) desaprofitats

Som en els darrers mesos de mandat: el 28 de maig hi haurà eleccions municipals i estarem convocats de nou per a escollir el govern del nostre Ajuntament per als propers 4 anys. Ara ens pertoca fer balanç: han estat 4 anys gairebé desaprofitats, on la manca d’una visió estratègica i integradora del nostre municipi per part de l’equip de l’alcalde Morancho ha impedit aprofitar totes les oportunitats que se’ns presentaven, des del punt de vista econòmic, social i cultural.

Hem trobat a faltar lideratge i amplitud de mires.

No podem obviar aquelles iniciatives municipals que han reeixit:

  • El nou conveni de recollida d’escombraries i servei de neteja amb Secomsa, l’empresa comarcal, que ha estat una de les nostres reivindicacions i eixos principals de treball.
  • La iniciativa participativa 10 Dones 10 Carrers, adreçada a feminitzar el nomenclàtor del municipi (i que inexplicablement no s’acaba d’executar.
  • L’anunci de la important inversió industrial de la multinacional sud-coreana ILJIN a Mont-roig del Camp, amb l’impuls determinant del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat. Aquest projecte comportarà enormes transformacions socials, econòmiques i urbanístiques que marcaran la direcció de les futures generacions i en les quals la gent d’Esquerra serem la garantia que aquest procés s’encari amb rigor i solvència. 

Davant del gran repte de la implantació industrial d’ILJIN, la gent d’Esquerra serem la garantia que aquest procés s’encari amb rigor i solvència

Però el llistat de problemes sense resoldre s’eternitza, mandat rere mandat. Aquests són alguns dels més significatius:

  • Ens trobem amb una situació de 8.042.586 € d’impostos impagats, gairebé el 33% del pressupost anual. És inacceptable i algú haurà de passar comptes. Com pot ser que l’Ajuntament deixi perdre aquests ingressos? 
  • S’ha enquistat el retard inaudit en la concessió de llicències municipals (obres, permisos, activitats…) i altres tràmits municipals, que provocar perjudicis innecessaris a famílies i empreses.

  • S’ha establert com a costum incomplir els terminis legals en l’aprovació dels pressupostos municipals, Malgrat que les prioritats i les urgències son moltes, cap dels 4 anys d’aquest mandat s’han aprovat els pressupostos abans de finalitzar l’any. 
  • Malgrat estar pressupostat, l’equip de govern ha cancel·lat la construcció del necessari Centre Sociocultural de Mont-roig, un equipament imprescindible. Potser la cultura no és una prioritat?
  • S’ha incrementat la taxa d’escombraries, que ha afectat en especial al nucli de Mont-roig. Tampoc hem donat el nostre acord a transformar en un preu públic la taxa de residus per als càmpings del municipi, amb el pitjor dels resultats, ja que els càmpings s’han desvinculat del servei municipal.
  • S’ha produït una gestió erràtica del procés de concessió de les guinguetes de platja i del servei de socorrisme, que ha deixat fora -potser de forma gairebé irreversible- a empreses del municipi. 
  • S’ha dut a terme recentment una enquesta electoral encoberta amb l’excusa de conèixer el nivell de satisfacció sobre els serveis de l’Ajuntament.

La cultura, quarta pota de l’estat del benestar

Irene Aragonès Gràcia

L’accés universal a la cultura 

Ningú qüestiona que l’educació, la salut i els serveis socials són competències  que l’Administració ha d’assumir per tal de garantir òptimes condicions de vida i igualtat d’oportunitats a la ciutadania, amb la finalitat de maximitzar el benefici social, i així evitar situacions de vulnerabilitat. Fins aquí, qüestió de prioritats.

Em faig una pregunta: jo em puc pagar una entrada al cinema, anar a un concert o veure una obra de teatre, visitar un museu o una exposició d’art, puc comprar-me un llibre i veure sèries i pel·lícules a les plataformes digitals? Gaudir de l‘accés a la cultura em permet tenir sentit crític, enriquir-me amb emocions, socialitzar-me, divertir-me, expressar-me lliurement i ampliar els meus coneixements.

Per tant, les persones que estan excloses de poder consumir cultura per motius econòmics, tenen o tindran les mateixes oportunitats que jo? La resposta és molt clara, evidentment que no.

Si volem una societat equitativa en tots els sentits, de forma àmplia i ambiciosa, i que realment garanteixi igualtat d’oportunitats i cohesió social, ens cal una nova mirada de la cultura. Una societat culta és una societat informada i amb criteri i, per tant, amb capacitat de progrés social i econòmic. Posar la cultura al centre de les polítiques públiques és dotar-la d’un poderós instrument de canvi social; vol dir enfortir el nostre teixit cultural professional, associatiu i empresarial.

I és exactament el que pretén el Departament de Cultura amb la visió humana que s’entreveu en els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya a la secció de cultura, en un dels seus 4 eixos prioritaris: garantir l’accés a la cultura. 

Introduir aquest sentit transformador de la cultura és garantir l’accés de la cultura en el sentit més ampli. Per això el dret a la cultura és tan decisiu i cal parlar de cultura com a bé essencial, com a servei públic i com a pilar necessari: la quarta pota de l’estat del benestar. Situar la cultura al mateix nivell que la sanitat, l’educació o els drets socials, assegurant que absolutament tothom hi tingui accés.

La Llei de Drets Culturals ens brindarà l’oportunitat de dotar normativament que la cultura arribi a tota la ciutadania, sense exclusions, que cap persona ni cap col·lectiu se’n quedi al marge, ni per raons econòmiques ni socials. Alhora aquesta la llei no només pretén garantir l’accés a la cultura, perquè no només volem espectadors, sinó que la ciutadania ha d’esdevenir actora amb oportunitats de crear, de participar, d’implicar-se en projectes culturals accessibles i inclusius. Això té un nom: democratització cultural, empoderament ciutadà, gaudi, més enllà del mer entreteniment, i promoció del talent,  en què l’excel·lència de la creació catalana sigui l’objectiu del conjunt de les polítiques públiques culturals i sigui de caràcter transversal, fent que Cultura i Educació vagin agafades de la mà.

Un pressupost per un sistema cultural fort

La cultura es una aposta decidida i ferma per una Catalunya inclusiva, en conversa constant,  sempre oberta, sempre arrelada. Per això, cal creure fermament en la necessitat de disposar d’un sistema cultural fort i un finançament a l’alçada. 

Amb menys de dos anys hem passat de l’1,1% i 303M€ de despesa cultural, a l’1,5% i 477 M€. Així, hem aconseguit revertir una dinàmica a la baixa que feia massa temps que durava. Ara disposem de 174M€ més per a cultura que el 2021. Esforç majúscul aconseguit.

Per tant, el compromís del Govern a arribar el 2% a finals de legislatura és ferm. Ho demostra l’augment progressiu i responsable del Pressupost que permetrà seguir impulsant, en aliança amb el sector cultural, tots els 4 eixos que la Conselleria es va marcar el 2021: sistema cultural de referència, accés a la Cultura, assegurar el present i el futur del català, juntament amb l’aranès i la llengua de signes catalana, i la indústria audiovisual com a motor econòmic.

Des d’Esquerra Republicana estem convençudes que el camí cap el 2% cultural no té aturador, perquè tenim un Departament que hi creu fermament i un President de la Generalitat que el pensa i el valora.

Situació antagònica de quan el Departament era d’un altre color. I aquest 2% ha d’anar acompanyat de la complicitat de totes les administracions públiques amb competències en cultura, que suposi una despesa conjunta, una inversió per habitant a l’alçada dels principals països europeus. Determinar aquest indicador és del tot imprescindible si ens volem equiparar amb la resta de països del nostre entorn que han apostat per fer de la cultura un dels seus eixos de creixement econòmic però també social. Una xifra que caldrà consensuar amb tots els membres de la Mancomunitat Cultural per tal d’impulsar unes polítiques culturals properes per a tota la ciutadania i ben coordinades entre totes les institucions públiques. 

Un pressupost que reflecteix l’objectiu de ser un sistema cultural de referència perquè s’incrementa l’ajuda als equipaments nacionals, perquè estar al costat dels creadors i creadores es garantir una programació estable i gires a tot el país. Perquè les empreses veuran incrementades les línies de suport amb el desplegament de plans estratègics sectorials. Perquè tenim un lloc i un nom al món i la internacionalització ens obre moltes portes. Perquè es prioritza la conservació del patrimoni cultural català posant-lo en valor. Perquè l’associacionisme i la cultura popular ens aporten valors i identitat que cal conservar i potenciar; incloure les propostes d’arrel en les programacions estables les reforçarà. Perquè s’incrementen els recursos destinats al Patrimoni Documental en el marc del desplegament del Pla d’Arxius de Catalunya. Perquè tindrem l’import mes elevat dels últims 10 anys per a la construcció i millora de biblioteques.

L’aposta per la cultura: llengua, patrimoni i innovació digital

L’increment més gran dels Pressupostos 2023 va a parar directament a l’activitat cultural, a la gent que hi treballa i que crea, i als equipaments i esdeveniments que permeten fer arribar la cultura al conjunt de la ciutadania, per pal·liar les retallades.

Les dues unitats que es reforcen amb mes dotació són les secretaries de Política Lingüística i de Patrimoni Cultural. D’una banda, la Secretaria de Política Lingüística, per sortir del discurs del “tot va bé”, tot funciona i tot és fantàstic. Assumim la greu situació del català perquè es l’única manera de fer-hi front amb una anàlisi prèvia real i rigorosa i iniciant una nova etapa de política lingüística que posa el català com a protagonista central a l’agenda política. Perquè sí, el català és una llengua minoritzada.

Per tant, el català no se’l defensa a twitter, que potser també, sinó que se´l defensa dotant-lo de recursos, que permetin revertir dèficits històrics de subfinançament i que han de permetre, per exemple, que els consorcis de normalització lingüística puguin reforçar els seus equips, millorar les condicions laborals del personal, cobrir les necessitats d’acreditació dels nivells del català i donar resposta a l’acollida de població nouvinguda.

I, per altra banda,  la Secretaria de Patrimoni Cultural, històricament infradotada, per donar resposta a l’enfortiment de l’Agència Catalana del Patrimoni i a la voluntat de tenir cura de la riquesa patrimonial que custodiem arreu del país. Perquè el patrimoni no és només el nostre passat, és també el nostre present i el nostre futur.

La cultura catalana la volem també digital i innovadora. És per això que cal aprofitar el potencial del sector audiovisual i digital català com a font de creixement econòmic i, també, com a eina per a la creació d’imaginari col·lectiu i preservació de la diversitat cultural en un mercat globalitzat, amb especial atenció a la producció en llengua catalana.

La construcció de Catalunya Media City, el centre de recerca, innovació i producció per al sector audiovisual, dels videojocs i de continguts digitals, marca un gir de guió. Aquesta infraestructura cultural i empresarial de primer nivell, que integrarà facilitats de producció per al mercat nacional i internacional, l’acolliment d’empreses, la innovació tecnològica i la formació avançada, es convertirà en l’epicentre audiovisual a Europa, un hub audiovisual. Aquest projecte ha de servir per atraure grans produccions internacionals, però també ha d’arrelar en el territori, potenciar la indústria pròpia i donar oportunitats al talent local. 

Que cada euro invertit en cultura tingui el màxim potencial transformador per a la gent. Aprofitar cada euro d’aquest nou pressupost a l’alça, és construir un sistema cultural que pugui respondre a les complexitats dels nostres temps, i que ens permeti tenir una ciutadania dialogant, democràtica i feliç.

Irene Aragonès

Diputada al Parlament de Catalunya

El regidor Manel Vilajosana referma el seu compromís amb el projecte republicà a Mont-roig del Camp i fa el pas de militar a ERC

El regidor de la coalició ERC-MES-AM a Mont-roig del Camp, Manel Vilajosana, ha manifestat que la decisió d’afiliar-se a Esquerra “ve donat especialment pel moment que viu el país i el nostre municipi, a les portes d’unes eleccions transcendentals per a Catalunya i per a Mont-roig”.

La incorporació a Esquerra de Vilajosana ha estat avalada per la regidora, diputada i presidenta regional d’ERC al Camp de Tarragona, Irene Aragonès, i pel regidor i candidat a l’alcaldia de Barcelona Ernest Maragall.

L’experiència d’aquests 3 anys i escaig a l’Ajuntament de Mont-roig, on he tingut la sort i el privilegi de compartir grup municipal amb persones íntegres i capaces com la Irene Aragonès i l’Abbas Amir”, ha explicat Vilajosana, “és un dels principals motius que m’han dut a integrar-me a ERC”. “Avui per avui”, ha afegit, “els que ens sentim socialistes, d’esquerres, feministes, demòcrates i defensors del dret a decidir dels catalans, tenim la nostra casa comuna a Esquerra, on hi cabem amb tota la seva pluralitat”. Ha conclòs que “un partit on hi militen referents polítics personals com Joan Tardà, Gabriel Rufián o Jordi Salvador, també ha de ser el meu partit”.

Manel Vilajosana, a l’igual que els tinents d’alcalde de Lleida i Tarragona, Jordina Freixanet i Jordi Fortuny -que també recentment s’han donat d’alta ERC- procedeix de l’espai socialista, amb una llarga militància al PSC fins que va participar a la fundació del Moviment d’Esquerres, que va abandonar quan la formació va fer un gir a la dreta incorporant-se a les llistes de Junts per Catalunya el 2021. Des d’aleshores participa en un espai de debat, proposta i reflexió per contribuir a fer una millor política al conjunt del país anomenat Fòrum Socialista i Republicà.(http://elforum.cat/)

ERC: Una oposició constructiva davant un govern que es fa el sord

Som en els darrers mesos de mandat: el 28 de maig de l’any que ve hi haurà eleccions municipals i les ciutadanes i ciutadans estarem convocats de nou per a escollir l’equip que governarà el nostre Ajuntament els propers 4 anys; un cop més, decidirem en quines mans deixem el futur del nostre municipi. Però aquesta vegada, amb el nou gran projecte industrial en marxa, el període 2023-2027 serà transcendental per a Mont-roig: es perfilaran transformacions socials, econòmiques i urbanístiques que marcaran el pervindre de les futures generacions.

La gent d’Esquerra som garantia que aquest procés s’encari amb rigor i solvència.

Les prioritats son moltes i les urgències encara més. I malgrat això, cap dels 4 anys d’aquest mandat s’han aprovat els pressupostos abans de finalitzar l’any (amb moció de confiança de l’alcalde inclosa el 2021). I acabem el 2022 sense tenir els pressupostos per al 2023. Ens tenen acostumats a una previsió, en podríem dir improvisació, ja que no hi ha manera que compleixin els terminis esperats.

En canvi, tot el que podeu llegir al Comunica es fantàstic, perfecte i genial! El butlletí municipal s’ha convertit en el pamflet propagandístic de la figura de Morancho, que, sense cap mena de mania, l’alcalde utilitza per finalitats polítiques, partidistes i personals. 

I ja us van trucar? Ja vau respondre l’enquesta que l’alcalde va encomanar per conèixer el nivell de satisfacció dels veïns i veïnes sobre els serveis de l’Ajuntament? Les preguntes eren de traca i mocador! Per exemple, per saber si esteu satisfets és de vital importància respondre la pregunta: Sap qui és el Sr. Fran Morancho? Doncs això, que davant dels nostres morros ens han colat una enquesta electoral encoberta!

Esquerra Republicana de Catalunya seguim fent feina perquè, malgrat estar a l’oposició, tenim vocació de GOVERN, amb una actitud constructiva i propositiva, amb diàleg i mà estesa, picant molta pedra. La nostra estratègia ens ha portat a presentar, durant aquest mandat, fins a 43 mocions amb la finalitat d’aconseguir que projectes sòlids i engrescadors puguin ser una realitat. Ens devem a les 838 persones que ens vau fer confiança al 2019, un 17,5% dels veïns i veïnes del municipi, i la nostra responsabilitat i obligació es servir al bé comú.

Un govern que es fa el sord quan el nostre grup municipal presenta fins a 10 al·legacions al Reglament de Pressupostos Participatius, i no n’accepta CAP. Oportunitat política perduda. No escoltar i no atendre propostes que podrien millorar un procés participatiu només pel fet que vinguin de l’oposició, vol dir no estar a l’alçada de la partida de la democràcia. És perdre l’oportunitat de la generositat, el consens i els acords. Naltros no defallim.

No escoltar i no atendre propostes que podrien millorar un procés participatiu només pel fet que vinguin de l’oposició, vol dir no estar a l’alçada de la partida de la democràcia