Autor: Esquerra Republicana

El grup municipal d’ERC ha presentat al ple ordinari de la Corporació del dia 9 de novembre una moció adreçada a la recuperació i condicionament del refugi antiaeri de la Guerra Civil existent a Mont-roig, un dels més extensos i ben conservats del Camp de Tarragona. Aquesta iniciativa, que us traslladem a continuació en la seva literalitat, forma part del nostre compromís amb la reivindicació de la memòria històrica:

Aquesta iniciativa forma part del compromís re reivindicar la memòria històrica

“Una quinzena de municipis catalans (entre ells el de les Borges del Camp, a la nostra comarca) formen part del grup de localitats amb refugis de la Guerra Civil visitables, accessibles i d’interès històric i patrimonial.

Les diferents iniciatives de recuperació d’aquests refugis es poden acollir a subvencions de la direcció general de Memòria Democràtica de la Generalitat per a la neteja i condicionament d’aquests espais.

Mont-roig del Camp disposa d’un important refugi antiaeri de la Guerra Civil, l’entrada del qual es troba a la plaça Joan Miró

Mont-roig del Camp disposa d’un important refugi antiaeri de la Guerra Civil, l’entrada del qual es troba a la plaça Joan Miró, a tocar de l’església vella, baixant cap a la Murada. Hi ha altres entrades al carrer de la Coma i al carrer Nou. Per les dades que se’n té, es tracta d’un dels refugis de la Guerra Civil de majors dimensions i més ben conservats de tot el camp de Tarragona. El refugi de Mont-roig fou construït a finals de l’any 1938.

En el marc de la necessària recuperació de la Memòria Democràtica, en un moment en que ja es troba plenament vigent la llei estatal al respecte, el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya proposa al Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp l’adopció dels següents:

ACORDS

Primer.- Que s’encarreguin els estudis pertinents per part dels serveis tècnics municipals, en base a l’informe ja redactat el 2014, per a procedir al necessari condicionament perquè el refugi de Mont-roig del Camp sigui accessible i pugui ser visitat pel públic.

Segon.- Que això permeti a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp incorporar-se a la xarxa de municipis catalans amb refugis de la Guerra Civil visitables, accessibles i d’interès històric i patrimonial.”

El grup municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp presenta la següent moció perquè sigui debatuda en el ple ordinari del proper dia 13 d’octubre:

En els darrers mesos, el sector agrari català ha expressat el seu malestar per la limitació i prohibició de la crema de restes vegetals, derivada del compliment de la “Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economía circular”  aprovada pel Congrés dels Diputats el passat mes de desembre, amb el vot contrari d’Esquerra Republicana de Catalunya.

El sector agrari català ha expressat el seu malestar per la limitació i prohibició de la crema de restes vegetals

Concretament, aquesta llei en el seu article 27, fa referència a la prohibició de crema de restes vegetals. Allà s’especifica que “amb caràcter general, no està permesa la crema de residus vegetals generats en l’entorn agrari o silvícola. Només podrà permetre’s la crema d’aquests residus amb caràcter excepcional, sempre i quan compti amb la corresponent autorització individualitzada que permeti aquesta crema, per raons de caràcter fitosanitari que no sigui possible abordar amb un altre tipus de tractament, motivant adequadament que no existeixen uns altres mitjans per evitar la propagació de plagues…”

Això limita i prohibeix que els pagesos puguin continuar fent de manera segura les cremes de restes vegetals agràries i silvícoles als seus propis camps de conreu, com s’ha fet sempre. Aquesta crema ja està regulada per les normes de condicionalitat de les ajudes de la Política Agrària Comuna i els diferents Reials Decrets espanyols i legislació autonòmica que se’n deriva.

La llei espanyola demana que les restes vegetals generades a l’entorn agrari o silvícola tinguin un reciclat biològic mitjançant el seu piconatge o trituració, fet que suposarà la necessitat d’utilitzar i cremar una gran quantitat de combustibles fòssils, i, per tant, una generació molt elevada de CO₂. Per no parlar dels costos que generarà als pagesos, sobretot els petits i persones que s’hi dediquen a temps parcial, el fet d’haver d’adquirir o llogar maquinària per fer una acció que tota la vida han fet mitjançant la crema manual controlada i segura.

La normativa de fet no preveu cap termini d’adaptació ni tampoc cap ajuda que permeti als afectats comprar maquinària i adaptar-la a la nova proposta. Hi ha el risc real que moltes restes vegetals no siguin tractades als camps i que, per tant, derivin en problemes fitosanitaris, especialment de fongs i insectes barrinadors.

A més, l’acumulació de restes vegetals als camps suposa incrementar el perill d’incendis en aquests conreus, moltes vegades, envoltats de bosc. El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya s’ha mostrat contrari a aquesta mesura recollida a la Llei i està intentant cercar solucions jurídiques que permetin a la pagesia continuar efectuant les cremes segures de les restes vegetals als mateixos camps de conreu.

L’acumulació de restes vegetals als camps suposa incrementar el perill d’incendis en aquests conreus, moltes vegades, envoltats de bosc

Per tot l’exposat, des del Grup Municipal d’ERC-MES, instem a la resta de grups municipals que constitueixen aquest ple a adoptar els següents:

ACORDS

1.Demanar al govern espanyol la modificació i adequació normativa necessària per fer possible què es pugui continuar efectuant, sempre de forma segura, la crema de les restes vegetals i forestals en el mateix espai on s’han generat o, alternativament, en un espai controlat.

2. Traslladar l’acord anterior al Ministeri d’Agricultura, a la Conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, i als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Parlament de Catalunya.

Tots els grups municipals de l’oposició (Junts, ERC-MES, ARA i C’s) hem presentat una moció conjunta en el ple ordinari del dimecres 13 d’abril en la qual -en representació de l’Associació cultural Arxiu i Memòria- es reclama la dignificació de l’Arxiu Municipal de Mont-roig del Camp. El text literal de la moció és el següent:

L’Arxiu Municipal de Mont-roig del Camp (AMMC) s’integra necessàriament, d’acord amb l’article 20.1.c) de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents, en el Sistema d’Arxius de Catalunya (SAC), donat que es tracta d’un municipi amb una població de 12.689 habitants. La pertinença al SAC implica haver de complir amb un seguit de requisits tècnics que s’estableixen a l’article 21 d’aquesta mateixa llei i que el Decret 190/2009 desenvolupa. Disposar de les instal·lacions necessàries per a garantir la preservació dels fons documentals i tenir unes instal·lacions i un horari d’obertura al públic que hi permetin l’accés, així com disposar del personal suficient són requisits que la normativa exigeix.

Mont-roig ha de disposar de les instal·lacions necessàries per a garantir la preservació dels fons documentals i tenir unes instal·lacions i un horari d’obertura al públic que hi permetin l’accés.

Concretament, pel que fa a les instal·lacions i equipaments, els arxius del SAC han de disposar de les àrees diferenciades següents:

a. Àrea d’ingrés i tractament tècnic de la documentació, on es duen a terme les feines prèvies a la instal·lació a l’àrea de conservació.

b. Àrea de conservació, on es preserva la documentació. Els dipòsits dels arxius han de tenir materials ignífugs que evitin la propagació del foc en cas d’incendi i han de comptar amb portes tallafocs amb sistemes d’obertura antipànic. No hi pot haver entrada directa de raigs solars ni de pols. A més, els sistemes d’emmagatzematge han de ser adequats a les característiques del suport i del format de la documentació per a la seva conservació.

c. Àrea de consulta, on les persones usuàries puguin accedir a la documentació. Les sales de consulta han de disposar de punts de lectura suficients per atendre les necessitats de les persones usuàries, així com de la infraestructura adequada per facilitar la consulta, l’estudi i la manipulació, quan calgui, dels fons. Els punts de lectura han de disposar de connexió a la xarxa elèctrica i de dades.

d. Sala polivalent, per a la realització de conferències, presentacions, cursets, exposicions i actes diversos.

En quant als requisits ambientals, han de complir les condicions de temperatura i humitat adequades per tal que els fons estiguin en tot moment en l’estat més idoni per a la seva conservació i han de disposar de sistemes de detecció i mesura que permetin conèixer permanentment les condicions ambientals en què es troben els fons.

Malgrat que des de l’any 2008 l’AMMC compta amb personal tècnic qualificat i que des de 2009 es troba reglamentat el seu funcionament, el cert és que els equips de govern que hi ha hagut en els diferents mandats que han transcorregut des de llavors, han incomplert de manera sistemàtica el propi Reglament del Servei d’Arxiu Municipal, aprovat pel Ple del 28 de gener de 2009 i publicat al BOP número 113 (18 de maig de 2009), atès que l’article 14 estableix que per “per al desenvolupament de les seves funcions, el SAM ha de comptar amb els mitjans adequats pel que fa a instal·lacions, espai, personal i recursos materials necessaris”. Contràriament, la manca de voluntat política i la desatenció que ha patit i pateix aquest servei, l’han abocat a una situació d’involució que, en un context com l’actual, en què la transparència i el bon govern s’erigeixen com a fils conductors tant de l’acció política com del funcionament de les administracions públiques i en què les necessitats d’adaptació a l’administració electrònica han situat els processos arxivístics o de gestió documental a la base dels processos de simplificació i reenginyeria, no es pot sostenir.

Des de 2009 els diferents equips de govern de Mont-roig han incomplert de manera sistemàtica el propi Reglament del Servei d’Arxiu Municipal.

De fet, obviar aquesta situació no tan sols implica desatendre les obligacions legals com a titulars i responsables de la documentació pública, sinó que enfonsa el nostre municipi en un estat de desmemòria i de vulneració de drets dels ciutadans, com són el dret d’accés a la informació pública o el dret a una bona administració.

Conscient d’aquest greuge i del detriment democràtic que representa, l’Associació Cultural Arxiu i Memòria (ACAM) fa temps que reivindica un equipament digne o, el que és el mateix, el compliment de l’article 21.1 de la Llei 10/2001 i del decret que el desplega, atès que entén que aquesta hauria de ser una prioritat de qualsevol equip de govern que pretengui garantir plenament i de manera òptima els drets dels ciutadans i guiar la seva actuació d’acord amb els principis de transparència, qualitat, eficàcia i eficiència.

A més, cal tenir en compte que l’Arxiu Municipal ha d’esdevenir un equipament que aplegui no només els fons documentals de l’Ajuntament, actualment dispersos i sense les condicions de conservació necessàries, sinó també de les empreses municipals i totes aquelles donacions procedents de fons privats que vulguin ingressar-hi i que siguin rellevants per a la història del municipi. Una funció de salvaguarda que, avui per avui, no pot complir.

Es proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.- L’Ajuntament de Mont-roig del Camp declara la seva voluntat i aposta per la construcció o adequació d’un equipament municipal amb les condicions de conservació necessàries per acollir el Servei d’Arxiu Municipal.

SEGON.- Instar a l’equip de govern a incloure en els pressupostos de l’any 2023 les partides necessàries per a la construcció o adequació d’aquest equipament municipal.

TERCER.- Convocar una reunió amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Cultura i el Servei de Suport al Sistema d’Arxius de Catalunya per demanar assessorament en la planificació i disseny de l’equipament.

QUART.- Iniciar el procediment d’integració de l’Arxiu Municipal en el Sistema d’Arxius de Catalunya i la seva inscripció en el Registre d’Arxius.

El grup municipal d’ERC-MES a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha presentat per al proper Ple de la Corporació del dimecres 13 d’abril una moció per la col·locació d’un llambordí “Stolperstein” en record del mont-rogenc Salvador Bru i Marcó, deportat i assassinat al camp de concentració nazi de Mauthausen-Gusen

MOCIÓ PER A LA COL·LOCACIÓ D’UN LLAMBORDÍ “STOLPERSTEIN” EN RECORD DEL MONT-ROGENC SALVADOR BRU i MARCÓ, DEPORTAT I ASSASSINAT AL CAMP DE CONCENTRACIÓ NAZI DE MAUTHAUSEN-GUSEN.

El foment de la memòria històrica és important com a eina de dignificació i record per a les persones que han sigut víctimes de guerres, deportacions o persecucions diverses per raons ètniques, ideològiques, religioses o de qualsevol tipus. Alhora, i més enllà del record necessari, crear espais de memòria és imprescindible per fer pedagogia dels valors de la pau, de la tolerància i del respecte entre les generacions més joves. A Catalunya, en els darrers anys, s’ha començat a realitzar una tasca exemplar pel que fa al període de la Guerra Civil 1936-39 i de la postguerra, que és un dels episodis més rellevants de la nostra història recent. Tanmateix, volem portar a col·lació un altre element potser menys conegut, però no per això inexistent: el del mont-rogenc Salvador Bru i Marcó, empresonat i mort als camps nazis de Mauthausen-Gusen durant la Segona Guerra Mundial. 

Salvador Bru i Marcó, nascut a Mont-roig del Camp el 10 d’abril de 1899. Pagès de professió, es va casar amb la Remei Munté Solé i van tenir una filla i un fill: la Remei Bru Munté i l’Eusebi Bru Munté. Fou soldat republicà durant la Guerra Civil. S’exilià a França on va ser capturat pels alemanys i transportat fins a Bad Fallingbostel, a Alemanya. Allà va ser empresonat a l’Stalag XI-B amb el número de matrícula 87443. El 27 de gener de 1941 va entrar al camp de concentració de Mauthausen amb la matrícula 5392. Hi va ser aproximadament dos mesos quan el 29 de març de 1941 fou traslladat al subcamp de Gusen amb la matrícula 11184. El van assassinar a Gusen el 14 de novembre de 1941.

Durant les darreres setmanes, a l’entorn del Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust, el Departament de Socials de l’Institut Antoni Ballester de Mont-roig del Camp, sota la direcció dels professors Ignasi Martí i Clotilde Valerio, ha organitzat unes activitats amb l’alumnat de 1r i 4t d’ESO que han tingut com a resultat un mural, que es pot veure actualment al passadís d’entrada de l’Institut. La iniciativa també s’ha dut a terme en altres instituts de les nostres comarques, ja que era un projecte sorgit del Grup DEMD Camp de Tarragona. Al nostre institut s’ha treballat concretament el cas de Salvador Bru i Marcó. 

Un estudi del Departament d’Interior i Relacions Institucionals del Govern català, de la Universitat Pompeu Fabra i de l’entitat Amical Mauthausen, eleva a 8.964 el nombre de deportats republicans als camps nazis. D’aquests, 7.347 van estar internats a Mauthausen, 751 a Dachau, i 638 a Buchenwald. La resta es va repartir entre altres camps com Neuengamme, Flossenbürg i Ravensbrück. Moltes d’aquestes persones deportades eren dones, de les que malauradament no n´ha quedat cap registre, no se’n sap el nom ni la procedència. El 59% de les persones deportades va morir i el 4% es van donar per desaparegudes. Un 37% van ser alliberades, encara que en l’actualitat, per qüestions d’edat, la gran majoria d’aquestes persones que van estar als camps, van morir. Un 22% eren catalans.

En aquesta moció, proposem instal·lar a Mont-roig del Camp, a l’indret que es consensuï amb els seus familiars, una llamborda de memòria recordant Salvador Bru i Marcó. Aquestes llambordes, també anomenades “Stolpersteine”, són una idea importada d’Alemanya que va començar a desenvolupar l’artista Gunter Demnig l’any 1992. El 16 de desembre d’aquell any, Demning va col·locar el primer llambordí davant de l’ajuntament de Colònia com a homenatge als gitanos deportats als camps d’extermini nazis. L’any 1993 va iniciar un projecte adreçat a fomentar la memòria de víctimes del nazisme arreu del món. Les “Stolpersteine” estan fetes de formigó de 10×10 cm i estan cobertes d’una fulla de llautó en la qual es graven les dades essencials de la persona que va ser víctima del nazisme. Vist que l’objectiu d’aquestes llambordes és aturar al vianant -de fet, també es coneixen com a pedres de topada- i fer-lo pensar en la persona empresonada, desapareguda, assassinada, torturada. Des de l’inici del projecte el 1993, s’han instal·lat més de 60.000 llambordins en més de 1.800 municipis europeus, a nou països d’Europa: Alemanya, Àustria, Hongria, Països Baixos, Bèlgica, Txèquia, Polònia, Ucraïna, Itàlia, Noruega i també aquí, a Catalunya. En pocs anys ha esdevingut el memorial més llarg del món. D’aquesta manera es manté viva la memòria de les persones de tots els col·lectius: jueus, gitanos, homosexuals, dissidents polítics, testimonis de Jehovà i ciutadans discapacitats que varen ser perseguits o assassinats pel règim nazi. No només, però, es ret homenatge a les persones assassinades, sinó també als supervivents, incloent-hi persones que van poder exiliar-se i refugiar-se en altres països. També recuperen la memòria d’aquelles persones que, davant el destí que els esperava, decidiren suïcidar-se. D’aquesta manera i d’una forma simbòlica, les “Stolpersteine” reuneixen a les famílies o grups de persones separades per la deportació. 

La primera llamborda “Stolperstein” a la península ibèrica es va posar el 2015 a Navàs (Bages). Posteriorment també s’han instal·lat en moltes ciutats, com Reus, Barcelona Igualada, Girona, Manresa, Castellar del Vallès, Sabadell, Granollers i altres. Al seu torn, l’any 2012 es creà una aplicació i un web on es recull la ubicació de les diferents llambordes amb la història de tots els assassinats. 

Atès que l’any 2013 l’Amical de Mauthausen i altres associacions van endegar el projecte de la xarxa de memòria i de prevenció del feixisme “Mai més”, amb l’objectiu de crear-ne una a nivell local integrada per centres educatius, entitats i ciutats per educar en la prevenció del feixisme des de la memòria històrica i que actualment dita  xarxa està integrada per 30 centres i compta amb el suport d’ajuntaments i diverses entitats, el projecte preveu dur a terme altres activitats i estendre’s a altres territoris de l’Estat espanyol i Europa. 

Cal homenatjar permanentment als que varen donar la seva vida per la llibertat de totes i de tots, la instal·lació d’aquestes llambordes esdevé una eina pedagògica per a les noves generacions.

Atès que el Memorial Democràtic ha impulsat la col·locació de llambordes “Stolpersteine” en el territori de Catalunya, entenent que Mont-roig del Camp no pot restar al marge d’aquest homenatge als deportats del nostre municipi, amb la certesa que cal homenatjar permanentment als que varen donar la seva vida per la llibertat de totes i de tots, la instal·lació d’aquestes llambordes esdevé una eina pedagògica per a les noves generacions. 

Per tot l’exposat,

El Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp a proposta del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya – Moviment d’Esquerres, acorda:

Primer.- Que l’Ajuntament instal·li un llambordí “Stolperstein” en record de Salvador Bru i Marcó, en l’indret que prèviament es consensuï amb els seus familiars.  

Segon.- Que Mont-roig del Camp s’adhereixi a la xarxa ‘Mai Més’ promoguda per l’Amical Mauthausen. 

Tercer.- Que l’Ajuntament promogui activitats de sensibilització entre les entitats i els centres educatius per recordar-los i educar-los en el respecte a la vida i el rebuig a qualsevol ideologia totalitària. 

En el ple ordinari de l’Ajuntament del passat 9 de març es va debatre una moció del grup municipal ERC-MES destinada a reclamar, entre d’altres, l’establiment per part del Govern de l’Estat d’obligacions de caràcter social per a la gestió dels actius immobiliaris propietat de la SAREB (“banc dolent”) i la creació d’una taula local per l’habitatge, amb la participació de tots els agents implicats i els partits representats al consistori. Malauradament la moció no es va aprovar a causa dels vots contraris de l’equip de govern (PSC, Verds) i només va rebre els vots favorables d’ERC-MES i JuntsxMM.

A continuació podeu llegir el text íntegre de la moció:

No disposar d’un espai de vida digne incideix directament en la salut de les persones i en el seu desenvolupament vital, i molt especialment en els infants. El seu cost té una relació directa en la taxa de pobresa i el risc d’exclusió social i per això és tan important que les administracions posin les eines necessàries per garantir-ne un accés estable i a un preu accessible. Sense això, altres polítiques de lluita contra la pobresa i exclusió no poden tenir èxit, perquè l’habitatge és la peça clau de l’estat del benestar. 

Les problemàtiques derivades a l’accés a un habitatge digne a preus accessibles no són noves. De fet, quan no hem superat encara alguns efectes derivats de la crisi iniciada el 2007 i l’esclat de la bombolla immobiliària, ara vivim immersos en una nova bombolla immobiliària, aquesta vegada centrada en l’alça dels preus del lloguer arribant a cotes impagables per a la majoria i que aboca a moltes famílies a marxar del seu municipi o a viure en condicions precàries. La pèrdua constant de poder adquisitiu, l’augment de preus del lloguer i la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la Covid-19, provoquen una crisi habitacional en constant creixement que ha esdevingut una crisi sistèmica. 

Davant d’un mercat que expulsa moltes famílies, especialment pel cost de l’habitatge, és urgent desenvolupar totes les polítiques possibles per garantir l’accés a l’habitatge, incrementar el parc públic i donar resposta davant els desnonaments. I ara, en tenim una nova oportunitat ja que el govern de l’estat ha pres el control de l’entitat adquirint una participació majoritària de capital social de la SAREB. 

La Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària SAREB, el mal anomenat banc dolent es crea amb el Reial Decret Llei 24/2012, de 31 d’agost, de desembre del 2012 amb l’objectiu de gestionar els actius tòxics, tant de pisos, com sòls i hipoteques de caixes i bancs en risc de fallida. Aquesta reestructuració va assegurar la liquiditat de les entitats bancàries i el sistema financer del conjunt de l’Estat gràcies a la injecció de 64.000 milions d’euros públics, provinents en gran part del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) amb el que es van sanejar els balanços de les entitats més endeutades, concentrant els seus actius més problemàtics en la SAREB. 

Un rescat sobre el qual no es van incloure garanties de retorn social ni econòmic i que de facto ha esdevingut un xec en blanc mitjançant el qual s’ha sufragat amb recursos públics la factura dels dispendis i els excessos de les entitats financeres durant els anys de la bombolla immobiliària. 

L’ajuda donada al sector financer no va comportar en cap cas un rescat de la ciutadania que va patir les conseqüències de les decisions preses pels responsables de les entitats bancàries abans, durant i després de la crisi.

Tampoc es va incloure cap requisit a la SAREB sobre la cessió d’habitatges per destinar-los a habitatge social ni per a la creació d’un parc d’habitatge públic que hauria permès donar resposta a la greu situació d’emergència habitacional dels darrers anys. 

Fruit d’aquesta manca de compromís, el Parlament de Catalunya va aprovar el 22 de desembre de 2018 la moció 39/XII sobre el retorn social del rescat Bancari per a garantir al dret a l’habitatge i el reallotjament de famílies desnonades que han exigit que els mecanismes creats per fer front al sanejament de la banca, com la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB), adquireixin un clar compromís social que garanteixi un retorn social del rescat bancari. 

El Síndic de Greuges de Catalunya, va publicar, el febrer del 2018, l’informe “El dret a l’Habitatge: Qüestions Urgents” on recollia propostes d’actuacions per poder donar una millor la resposta a la problemàtica d’accés a l’habitatge entre les quals hi havia destinar un percentatge dels actius propietat de la SAREB per a la creació d’un parc públic. 

Recentment, el Govern de l’estat mitjançant el Reial Decret llei 1/2022, de 18 de gener ha adquirit una participació majoritària de capital social de la SAREB a través del FROB prenent d’aquesta manera el control de l’entitat. Aquesta decisió ha vingut donada a conseqüència de la decisió d’Eurostat, d’obligar a l’estat a comptabilitzar com a propi el dèficit per la compra dels immobles d’actius tòxics de la SAREB. Aquest fet desmenteix definitivament les falses promeses de què el rescat no acabaria tenint un impacte als comptes públics i, per tant, als contribuents i que es produiria un retorn dels diners aportats. 

El pla amb el qual es va justificar la creació de la SAREB ha fracassat i no ha servit per recuperar els recursos del rescat de 2012 ni ha servit per abordar l’emergència habitacional resultant de la crisi financera de 2008 ni de la crisi pandèmica de la Covid-19. 

Resulta imprescindible garantir les bases per a la gestió social d’aquests actius immobiliaris.

Un cop produïda aquesta absorció per part de l’estat del control majoritari de l’entitat i iniciats els tràmits legislatius de tramitació com a projecte de llei del nou el règim jurídic de la Societat de Gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Bancària, resulta imprescindible garantir que aquest nou marc estableixi les bases per a la gestió social d’aquests actius i l’obligatorietat de traslladar-los a les administracions competents en matèria d’habitatge perquè puguin ser destinades a usos socials per donar resposta a les situacions de vulnerabilitat habitacional i ampliar els parcs públics. 

Per tots aquests motius, el grup municipal d’Esquerra Republicana i Moviment d’Esquerres a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp proposa l’adopció dels següents ACORDS: 

PRIMER.- Crear d’una taula local per l’habitatge. Amb la participació de tots els agents implicats i els partits representats al consistori, per posar en comú totes les problemàtiques existents i acordar mesures concretes. 

SEGON.- Instar a l’ajuntament de Mont-roig del Camp a fer pública la informació respecte als actius immobles que la SAREB te en el municipi. 

TERCER.- Instar a l’ajuntament de Mont-roig del Camp a continuar les negociacions amb la SAREB per a l’adquisició, via conveni, d’actius immobiliaris propietat d’aquesta al municipi per a destinar-los a finalitats socials. 

QUART.- Instar al conjunt de representants catalans a les corts generals de l’estat a treballar per garantir que el nou règim jurídic resultant de la tramitació com a projecte de llei del Reial Decret llei 1/2022, de 18 de gener, comporti obligacions de caràcter social per a la gestió dels actius immobiliaris propietat de la SAREB. 

CINQUÈ.- Instar al Govern de l’Estat i al Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital a garantir la territorialització de la gestió dels actius provinents de la SAREB per tal d’acostar la seva gestió a la ciutadania. 

SISÈ.- Traslladar els presents acords al govern de l’Estat espanyol, als grups amb representació de parlamentaris catalans al Congrés dels Diputats i Senat, al Govern de la Generalitat, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, i a les entitats en defensa del dret a l’habitatge.