I la Fira, què? 

L’alcalde, en el seu discurs a la inauguració, va deixar molt clar que considera la Fira com la festa petita.

Per tant, un gir en la història dels 137 anys de Fira (que ja anem veient en les darreres edicions). Un gir que aquest any s’ha convertit exclusivament amb la ubicació de 4 caravanes de menjar i beure.

Convertir l’espai de la Fira amb uns food trucks ho trobem lamentable

Podríem compartir que el format tradicional de fira sectorial s’ha d’actualitzar, evolucionar, reformular-se, adaptar-se a la realitat cultural i econòmica del moment  i repensar altres promocions econòmiques i culturals, però d’aquí a convertir l’espai de la Fira amb uns foodtrucks, ho trobem lamentable, perquè darrera hi ha una història que s’ha de preservar sense treure valor a una festa tradicional. Per què cal triar entre la Fira i la Festa Major? Son dues festes compatibles, perquè cal prioritzar-ne una enfront de l’altra?

Assignatura pendent: recollida d’escombraries i servei de neteja

Les imatges de contenidors desbordats i un servei de neteja deficitari han estat la nota negativa que hem vist i patit aquest estiu, i posa de manifest una de les grans problemàtiques recurrents del nostre municipi i que l’equip de govern no soluciona. Els reforços no han estat suficients, les accions in extremis tampoc. Per això des d’Esquerra Republicana demanem a l’equip de govern que agilitzi la seva predisposició per signar urgentment el nou conveni que proposa SECOMSA, ja que l’actual, a part d’estar a punt de caducar, ha quedat totalment obsolet després de 12 anys d’estar vigent. Sabem que hi ha predisposició d’ambdues parts, per tant, ara cal materialitzar aquest conveni que ens permetrà no només augmentar la flota, mitjans i recursos, sinó replantejar-se el model i també iniciar la recollida “porta a porta” que augmentarà el preocupant 22% de reciclatge que actualment tenim al municipi.

Cal posar solucions als problemes quotidians de la gent, i la recollida i neteja es un dels principals esculls que cal fer-hi front de manera urgent.

Som conscients que hi ha hagut una gran demanda, que la població itinerant a l’estiu ha crescut a nivells inimaginables però la Setmana Santa ja va ser un preludi de l’allau de visitants que vindrien a l’estiu i s’hagués pogut fer una previsió més ajustada. I no només per donar un bon servei en temporada turística, sinó durant tot l’any, els nostres veïns i veïnes es mereixen tenir un servei de qualitat, proporcional als impostos que paguem. 

I també cal treballar per plantar cara a l’elevat grau d’incivisme, desfermat i totalment incontrolat, que actua de forma premeditada. Per molt que l’administració augmenti els recursos en la recollida i neteja, si no es lluita contra l’incivisme, tots els esforços seran envà. L’hem d’aturar com sigui, ja n’hi ha prou, no podem permetre que la incivilitat i la ineducació juguin amb els diners públics. Posem- hi mesures. Fa molt temps que es parla de col·locació de càmeres, on son?

Irene Aragonès i Gràcia, la nostra candidata

L’Assemblea Local d’ERC ha escollit per unanimitat, la nostra portaveu i diputada al Parlament de Cata- lunya, Irene Aragonès i Gràcia, com a cap de llista a les properes eleccions municipals del maig de 2023.

Tots sabem de la capacitat, la preparació i la il·lusió de la Irene per encapçalar des de l’Ajuntament aquesta nova etapa plena d’oportunitats i de reptes que s’obre per a Mont-roig en els propers anys, que han de determinar el nostre futur i, sobretot, el de les generacions que ens segueixen.

La Irene farà possible convertir l’Ajuntament -avui mancat de lideratge- en un autèntic instrument de transformació, de regeneració democràtica, d’impuls a la nostra important vitalitat cultural i social. La Irene serà l’alcaldessa de tots i totes i per a tots i per a totes.

La llista de dones i homes que configurarà la Irene, amb la contribució de tants companys i companyes, serà la garantia que Mont-roig tingui el govern que es mereix, preparat, responsable, al servei de la gent i compromès amb valors republicans d’honestedat, capacitat i progrés que són els que ara -més que mai- el nostre municipi es mereix.

Perquè ens ho mereixem

Al maig, el Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya anunciava que ILJIN Materials construiria la seva primera fàbrica d’Europa a Mont- roig del Camp. Una inversió i un projecte que aporten grans beneficis al territori: la planta s’obrirà el 2024, s’invertiran 600 M€ i s’oferiran 500 llocs de treball de qualitat.

ILJIN arriba amb un projecte transformador, verd i sostenible i d’alt valor tecnològic.

És una de les úniques empreses del món que fabrica l’elecfoil, una làmina de coure per a bateries de vehicles elèctrics i productes electrònics, patentada, més fina que uncabell humà, i que es tracta d’un element essencial per a les bateries de liti.

Es tracta d’un projecte estratègic, la inversió indus trial més gran que s’ha fet a Catalunya els darrers 20 anys, perquè parlem d’un sector decisiu per al futur de la nostra economia.

De fet, aquesta inversió tindrà un fort efecte multiplicador per als proveïdors locals, tal com ha passat amb la planta que ILJIN va obrir a Malàisia, i per a la captació de nous projectes d’inversió estrangera vinculats a aquest àmbit i serà un incentiu per fixar talent al territori.

Inversió històrica aconseguida després de mesos de treball intens, amb la màxima professionalitat, feina ingent d’equip, liderada pel Conseller Roger Torrent al capdavant del Departament d’Empresa i Treball, l’equip d’Acció i la implicació de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp. El grup d’ERC hem prestat tot l’ajut per aconseguir aquesta fita transcendental.

Des d’ERC estem convençuts que en sabrem treure profit. Mont-roig del Camp es un lloc estratègic, amb més projecció del que ens pensem, i precisament per això ens han triat. Preparem-nos per acollir aquest projecte perquè es una aposta de futur per a la nostra gent i una garantia per a les properes generacions de tot el Camp de Tarragona. Ara ens correspon fer-lo nostre. Ens ho mereixem.

Ens ho mereixem

Mont-roig del Camp és un lloc estratègic, amb més projecció del que ens pensem, i precisament per això ens han triat.

Els catalans i les catalanes som d’una mena que ens costa gaudir de les bones notícies, assaborir-les, tenim aquell punt de desconfiança, mostrem certa recança, ens en malfiem i ens resistim a creure que això tant bèstia, ens pugui estar passant a naltros. Doncs sí, es real, la inversió industrial més elevada dels darrers 20 anys a Catalunya, s’ubicarà a Mont-roig del Camp. Es plantegen dubtes immediats i legítims però la feina calia fer-la amb la màxima discreció, generositat i rigorositat. Jo us demano que la gaudim, que ens felicitem, que ho celebrem i que ens sentim orgullosos d’haver aconseguit aquesta fita que marcarà un abans i un després no només pel municipi de Montroig del Camp, sinó de tot el Camp de Tarragona.

L’empresa sud-coreana de components de bateries ILJIN Materials invertirà 600 milions d’euros per construir a Catalunya la seva primera fàbrica a Europa, generant 500 nous llocs de treball directes. És una de les úniques empreses del món que es dedica a la fabricació elecfoil, un component estratègic en la cadena de valor de les bateries per a vehicles elèctrics, així com de productes d’electrònica.

Les bateries són un element clau pel compliment dels objectius fixats en el Pacte Verd Europeu (#EuropeanGreenDeal), ja que són essencials per avançar cap a la descarbonització. És per això que la inversió d’ILJIN és també molt estratègica per Europa i, amb aquesta inversió, Catalunya contribueix a l’objectiu europeu de convertir-se en el 2on centre manufacturer mundial en bateries l’any 2025, després de la Xina. Un projecte que compleix tots els principis del Departament d’Empresa i Treball: transformador, verd i sostenible i amb llocs de treball de qualitat.

Per al territori suposa una gran oportunitat, ja que actualment el turisme i sector serveis suposen pràcticament el 90% de l’economia local, el que implica una excessiva estacionalització. La planta d’Iljin serà un incentiu per fixar talent al territori.

Inversió històrica aconseguida després de mesos de treball intens, amb la màxima professionalitat, feina ingent d’equip, liderada pel Conseller Roger Torrent al capdavant del Departament d’Empresa i Treball, l’equip d’Acció i la implicació i l’impuls de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp.

Estic convençuda que en sabrem treure profit. Mont-roig del Camp es un lloc estratègic, amb més projecció del que ens pensem, i precisament per això ens han triat.

Preparem-nos per acollir aquest projecte perquè es una aposta de futur per a la nostra gent i una garantia per a les properes generacions de tot el Camp de Tarragona. Ara ens correspon fer-lo nostre. Ens ho mereixem.

Irene Aragonès Gràcia és regidora a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp, diputada al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya i presidenta de la Federació Regional ERC Camp de Tarragona

Reclamem la dignificació de l’Arxiu Municipal

Tots els grups municipals de l’oposició (Junts, ERC-MES, ARA i C’s) hem presentat una moció conjunta en el ple ordinari del dimecres 13 d’abril en la qual -en representació de l’Associació cultural Arxiu i Memòria- es reclama la dignificació de l’Arxiu Municipal de Mont-roig del Camp. El text literal de la moció és el següent:

L’Arxiu Municipal de Mont-roig del Camp (AMMC) s’integra necessàriament, d’acord amb l’article 20.1.c) de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents, en el Sistema d’Arxius de Catalunya (SAC), donat que es tracta d’un municipi amb una població de 12.689 habitants. La pertinença al SAC implica haver de complir amb un seguit de requisits tècnics que s’estableixen a l’article 21 d’aquesta mateixa llei i que el Decret 190/2009 desenvolupa. Disposar de les instal·lacions necessàries per a garantir la preservació dels fons documentals i tenir unes instal·lacions i un horari d’obertura al públic que hi permetin l’accés, així com disposar del personal suficient són requisits que la normativa exigeix.

Mont-roig ha de disposar de les instal·lacions necessàries per a garantir la preservació dels fons documentals i tenir unes instal·lacions i un horari d’obertura al públic que hi permetin l’accés.

Concretament, pel que fa a les instal·lacions i equipaments, els arxius del SAC han de disposar de les àrees diferenciades següents:

a. Àrea d’ingrés i tractament tècnic de la documentació, on es duen a terme les feines prèvies a la instal·lació a l’àrea de conservació.

b. Àrea de conservació, on es preserva la documentació. Els dipòsits dels arxius han de tenir materials ignífugs que evitin la propagació del foc en cas d’incendi i han de comptar amb portes tallafocs amb sistemes d’obertura antipànic. No hi pot haver entrada directa de raigs solars ni de pols. A més, els sistemes d’emmagatzematge han de ser adequats a les característiques del suport i del format de la documentació per a la seva conservació.

c. Àrea de consulta, on les persones usuàries puguin accedir a la documentació. Les sales de consulta han de disposar de punts de lectura suficients per atendre les necessitats de les persones usuàries, així com de la infraestructura adequada per facilitar la consulta, l’estudi i la manipulació, quan calgui, dels fons. Els punts de lectura han de disposar de connexió a la xarxa elèctrica i de dades.

d. Sala polivalent, per a la realització de conferències, presentacions, cursets, exposicions i actes diversos.

En quant als requisits ambientals, han de complir les condicions de temperatura i humitat adequades per tal que els fons estiguin en tot moment en l’estat més idoni per a la seva conservació i han de disposar de sistemes de detecció i mesura que permetin conèixer permanentment les condicions ambientals en què es troben els fons.

Malgrat que des de l’any 2008 l’AMMC compta amb personal tècnic qualificat i que des de 2009 es troba reglamentat el seu funcionament, el cert és que els equips de govern que hi ha hagut en els diferents mandats que han transcorregut des de llavors, han incomplert de manera sistemàtica el propi Reglament del Servei d’Arxiu Municipal, aprovat pel Ple del 28 de gener de 2009 i publicat al BOP número 113 (18 de maig de 2009), atès que l’article 14 estableix que per “per al desenvolupament de les seves funcions, el SAM ha de comptar amb els mitjans adequats pel que fa a instal·lacions, espai, personal i recursos materials necessaris”. Contràriament, la manca de voluntat política i la desatenció que ha patit i pateix aquest servei, l’han abocat a una situació d’involució que, en un context com l’actual, en què la transparència i el bon govern s’erigeixen com a fils conductors tant de l’acció política com del funcionament de les administracions públiques i en què les necessitats d’adaptació a l’administració electrònica han situat els processos arxivístics o de gestió documental a la base dels processos de simplificació i reenginyeria, no es pot sostenir.

Des de 2009 els diferents equips de govern de Mont-roig han incomplert de manera sistemàtica el propi Reglament del Servei d’Arxiu Municipal.

De fet, obviar aquesta situació no tan sols implica desatendre les obligacions legals com a titulars i responsables de la documentació pública, sinó que enfonsa el nostre municipi en un estat de desmemòria i de vulneració de drets dels ciutadans, com són el dret d’accés a la informació pública o el dret a una bona administració.

Conscient d’aquest greuge i del detriment democràtic que representa, l’Associació Cultural Arxiu i Memòria (ACAM) fa temps que reivindica un equipament digne o, el que és el mateix, el compliment de l’article 21.1 de la Llei 10/2001 i del decret que el desplega, atès que entén que aquesta hauria de ser una prioritat de qualsevol equip de govern que pretengui garantir plenament i de manera òptima els drets dels ciutadans i guiar la seva actuació d’acord amb els principis de transparència, qualitat, eficàcia i eficiència.

A més, cal tenir en compte que l’Arxiu Municipal ha d’esdevenir un equipament que aplegui no només els fons documentals de l’Ajuntament, actualment dispersos i sense les condicions de conservació necessàries, sinó també de les empreses municipals i totes aquelles donacions procedents de fons privats que vulguin ingressar-hi i que siguin rellevants per a la història del municipi. Una funció de salvaguarda que, avui per avui, no pot complir.

Es proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.- L’Ajuntament de Mont-roig del Camp declara la seva voluntat i aposta per la construcció o adequació d’un equipament municipal amb les condicions de conservació necessàries per acollir el Servei d’Arxiu Municipal.

SEGON.- Instar a l’equip de govern a incloure en els pressupostos de l’any 2023 les partides necessàries per a la construcció o adequació d’aquest equipament municipal.

TERCER.- Convocar una reunió amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Cultura i el Servei de Suport al Sistema d’Arxius de Catalunya per demanar assessorament en la planificació i disseny de l’equipament.

QUART.- Iniciar el procediment d’integració de l’Arxiu Municipal en el Sistema d’Arxius de Catalunya i la seva inscripció en el Registre d’Arxius.

Homenatge a Salvador Bru i Marcó, mont-rogenc deportat i assassinat a Mauthausen

El grup municipal d’ERC-MES a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha presentat per al proper Ple de la Corporació del dimecres 13 d’abril una moció per la col·locació d’un llambordí “Stolperstein” en record del mont-rogenc Salvador Bru i Marcó, deportat i assassinat al camp de concentració nazi de Mauthausen-Gusen

MOCIÓ PER A LA COL·LOCACIÓ D’UN LLAMBORDÍ “STOLPERSTEIN” EN RECORD DEL MONT-ROGENC SALVADOR BRU i MARCÓ, DEPORTAT I ASSASSINAT AL CAMP DE CONCENTRACIÓ NAZI DE MAUTHAUSEN-GUSEN.

El foment de la memòria històrica és important com a eina de dignificació i record per a les persones que han sigut víctimes de guerres, deportacions o persecucions diverses per raons ètniques, ideològiques, religioses o de qualsevol tipus. Alhora, i més enllà del record necessari, crear espais de memòria és imprescindible per fer pedagogia dels valors de la pau, de la tolerància i del respecte entre les generacions més joves. A Catalunya, en els darrers anys, s’ha començat a realitzar una tasca exemplar pel que fa al període de la Guerra Civil 1936-39 i de la postguerra, que és un dels episodis més rellevants de la nostra història recent. Tanmateix, volem portar a col·lació un altre element potser menys conegut, però no per això inexistent: el del mont-rogenc Salvador Bru i Marcó, empresonat i mort als camps nazis de Mauthausen-Gusen durant la Segona Guerra Mundial. 

Salvador Bru i Marcó, nascut a Mont-roig del Camp el 10 d’abril de 1899. Pagès de professió, es va casar amb la Remei Munté Solé i van tenir una filla i un fill: la Remei Bru Munté i l’Eusebi Bru Munté. Fou soldat republicà durant la Guerra Civil. S’exilià a França on va ser capturat pels alemanys i transportat fins a Bad Fallingbostel, a Alemanya. Allà va ser empresonat a l’Stalag XI-B amb el número de matrícula 87443. El 27 de gener de 1941 va entrar al camp de concentració de Mauthausen amb la matrícula 5392. Hi va ser aproximadament dos mesos quan el 29 de març de 1941 fou traslladat al subcamp de Gusen amb la matrícula 11184. El van assassinar a Gusen el 14 de novembre de 1941.

Durant les darreres setmanes, a l’entorn del Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust, el Departament de Socials de l’Institut Antoni Ballester de Mont-roig del Camp, sota la direcció dels professors Ignasi Martí i Clotilde Valerio, ha organitzat unes activitats amb l’alumnat de 1r i 4t d’ESO que han tingut com a resultat un mural, que es pot veure actualment al passadís d’entrada de l’Institut. La iniciativa també s’ha dut a terme en altres instituts de les nostres comarques, ja que era un projecte sorgit del Grup DEMD Camp de Tarragona. Al nostre institut s’ha treballat concretament el cas de Salvador Bru i Marcó. 

Un estudi del Departament d’Interior i Relacions Institucionals del Govern català, de la Universitat Pompeu Fabra i de l’entitat Amical Mauthausen, eleva a 8.964 el nombre de deportats republicans als camps nazis. D’aquests, 7.347 van estar internats a Mauthausen, 751 a Dachau, i 638 a Buchenwald. La resta es va repartir entre altres camps com Neuengamme, Flossenbürg i Ravensbrück. Moltes d’aquestes persones deportades eren dones, de les que malauradament no n´ha quedat cap registre, no se’n sap el nom ni la procedència. El 59% de les persones deportades va morir i el 4% es van donar per desaparegudes. Un 37% van ser alliberades, encara que en l’actualitat, per qüestions d’edat, la gran majoria d’aquestes persones que van estar als camps, van morir. Un 22% eren catalans.

En aquesta moció, proposem instal·lar a Mont-roig del Camp, a l’indret que es consensuï amb els seus familiars, una llamborda de memòria recordant Salvador Bru i Marcó. Aquestes llambordes, també anomenades “Stolpersteine”, són una idea importada d’Alemanya que va començar a desenvolupar l’artista Gunter Demnig l’any 1992. El 16 de desembre d’aquell any, Demning va col·locar el primer llambordí davant de l’ajuntament de Colònia com a homenatge als gitanos deportats als camps d’extermini nazis. L’any 1993 va iniciar un projecte adreçat a fomentar la memòria de víctimes del nazisme arreu del món. Les “Stolpersteine” estan fetes de formigó de 10×10 cm i estan cobertes d’una fulla de llautó en la qual es graven les dades essencials de la persona que va ser víctima del nazisme. Vist que l’objectiu d’aquestes llambordes és aturar al vianant -de fet, també es coneixen com a pedres de topada- i fer-lo pensar en la persona empresonada, desapareguda, assassinada, torturada. Des de l’inici del projecte el 1993, s’han instal·lat més de 60.000 llambordins en més de 1.800 municipis europeus, a nou països d’Europa: Alemanya, Àustria, Hongria, Països Baixos, Bèlgica, Txèquia, Polònia, Ucraïna, Itàlia, Noruega i també aquí, a Catalunya. En pocs anys ha esdevingut el memorial més llarg del món. D’aquesta manera es manté viva la memòria de les persones de tots els col·lectius: jueus, gitanos, homosexuals, dissidents polítics, testimonis de Jehovà i ciutadans discapacitats que varen ser perseguits o assassinats pel règim nazi. No només, però, es ret homenatge a les persones assassinades, sinó també als supervivents, incloent-hi persones que van poder exiliar-se i refugiar-se en altres països. També recuperen la memòria d’aquelles persones que, davant el destí que els esperava, decidiren suïcidar-se. D’aquesta manera i d’una forma simbòlica, les “Stolpersteine” reuneixen a les famílies o grups de persones separades per la deportació. 

La primera llamborda “Stolperstein” a la península ibèrica es va posar el 2015 a Navàs (Bages). Posteriorment també s’han instal·lat en moltes ciutats, com Reus, Barcelona Igualada, Girona, Manresa, Castellar del Vallès, Sabadell, Granollers i altres. Al seu torn, l’any 2012 es creà una aplicació i un web on es recull la ubicació de les diferents llambordes amb la història de tots els assassinats. 

Atès que l’any 2013 l’Amical de Mauthausen i altres associacions van endegar el projecte de la xarxa de memòria i de prevenció del feixisme “Mai més”, amb l’objectiu de crear-ne una a nivell local integrada per centres educatius, entitats i ciutats per educar en la prevenció del feixisme des de la memòria històrica i que actualment dita  xarxa està integrada per 30 centres i compta amb el suport d’ajuntaments i diverses entitats, el projecte preveu dur a terme altres activitats i estendre’s a altres territoris de l’Estat espanyol i Europa. 

Cal homenatjar permanentment als que varen donar la seva vida per la llibertat de totes i de tots, la instal·lació d’aquestes llambordes esdevé una eina pedagògica per a les noves generacions.

Atès que el Memorial Democràtic ha impulsat la col·locació de llambordes “Stolpersteine” en el territori de Catalunya, entenent que Mont-roig del Camp no pot restar al marge d’aquest homenatge als deportats del nostre municipi, amb la certesa que cal homenatjar permanentment als que varen donar la seva vida per la llibertat de totes i de tots, la instal·lació d’aquestes llambordes esdevé una eina pedagògica per a les noves generacions. 

Per tot l’exposat,

El Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp a proposta del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya – Moviment d’Esquerres, acorda:

Primer.- Que l’Ajuntament instal·li un llambordí “Stolperstein” en record de Salvador Bru i Marcó, en l’indret que prèviament es consensuï amb els seus familiars.  

Segon.- Que Mont-roig del Camp s’adhereixi a la xarxa ‘Mai Més’ promoguda per l’Amical Mauthausen. 

Tercer.- Que l’Ajuntament promogui activitats de sensibilització entre les entitats i els centres educatius per recordar-los i educar-los en el respecte a la vida i el rebuig a qualsevol ideologia totalitària. 

Volem ús social per als habitatges de la SAREB

En el ple ordinari de l’Ajuntament del passat 9 de març es va debatre una moció del grup municipal ERC-MES destinada a reclamar, entre d’altres, l’establiment per part del Govern de l’Estat d’obligacions de caràcter social per a la gestió dels actius immobiliaris propietat de la SAREB (“banc dolent”) i la creació d’una taula local per l’habitatge, amb la participació de tots els agents implicats i els partits representats al consistori. Malauradament la moció no es va aprovar a causa dels vots contraris de l’equip de govern (PSC, Verds) i només va rebre els vots favorables d’ERC-MES i JuntsxMM.

A continuació podeu llegir el text íntegre de la moció:

No disposar d’un espai de vida digne incideix directament en la salut de les persones i en el seu desenvolupament vital, i molt especialment en els infants. El seu cost té una relació directa en la taxa de pobresa i el risc d’exclusió social i per això és tan important que les administracions posin les eines necessàries per garantir-ne un accés estable i a un preu accessible. Sense això, altres polítiques de lluita contra la pobresa i exclusió no poden tenir èxit, perquè l’habitatge és la peça clau de l’estat del benestar. 

Les problemàtiques derivades a l’accés a un habitatge digne a preus accessibles no són noves. De fet, quan no hem superat encara alguns efectes derivats de la crisi iniciada el 2007 i l’esclat de la bombolla immobiliària, ara vivim immersos en una nova bombolla immobiliària, aquesta vegada centrada en l’alça dels preus del lloguer arribant a cotes impagables per a la majoria i que aboca a moltes famílies a marxar del seu municipi o a viure en condicions precàries. La pèrdua constant de poder adquisitiu, l’augment de preus del lloguer i la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la Covid-19, provoquen una crisi habitacional en constant creixement que ha esdevingut una crisi sistèmica. 

Davant d’un mercat que expulsa moltes famílies, especialment pel cost de l’habitatge, és urgent desenvolupar totes les polítiques possibles per garantir l’accés a l’habitatge, incrementar el parc públic i donar resposta davant els desnonaments. I ara, en tenim una nova oportunitat ja que el govern de l’estat ha pres el control de l’entitat adquirint una participació majoritària de capital social de la SAREB. 

La Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària SAREB, el mal anomenat banc dolent es crea amb el Reial Decret Llei 24/2012, de 31 d’agost, de desembre del 2012 amb l’objectiu de gestionar els actius tòxics, tant de pisos, com sòls i hipoteques de caixes i bancs en risc de fallida. Aquesta reestructuració va assegurar la liquiditat de les entitats bancàries i el sistema financer del conjunt de l’Estat gràcies a la injecció de 64.000 milions d’euros públics, provinents en gran part del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) amb el que es van sanejar els balanços de les entitats més endeutades, concentrant els seus actius més problemàtics en la SAREB. 

Un rescat sobre el qual no es van incloure garanties de retorn social ni econòmic i que de facto ha esdevingut un xec en blanc mitjançant el qual s’ha sufragat amb recursos públics la factura dels dispendis i els excessos de les entitats financeres durant els anys de la bombolla immobiliària. 

L’ajuda donada al sector financer no va comportar en cap cas un rescat de la ciutadania que va patir les conseqüències de les decisions preses pels responsables de les entitats bancàries abans, durant i després de la crisi.

Tampoc es va incloure cap requisit a la SAREB sobre la cessió d’habitatges per destinar-los a habitatge social ni per a la creació d’un parc d’habitatge públic que hauria permès donar resposta a la greu situació d’emergència habitacional dels darrers anys. 

Fruit d’aquesta manca de compromís, el Parlament de Catalunya va aprovar el 22 de desembre de 2018 la moció 39/XII sobre el retorn social del rescat Bancari per a garantir al dret a l’habitatge i el reallotjament de famílies desnonades que han exigit que els mecanismes creats per fer front al sanejament de la banca, com la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB), adquireixin un clar compromís social que garanteixi un retorn social del rescat bancari. 

El Síndic de Greuges de Catalunya, va publicar, el febrer del 2018, l’informe “El dret a l’Habitatge: Qüestions Urgents” on recollia propostes d’actuacions per poder donar una millor la resposta a la problemàtica d’accés a l’habitatge entre les quals hi havia destinar un percentatge dels actius propietat de la SAREB per a la creació d’un parc públic. 

Recentment, el Govern de l’estat mitjançant el Reial Decret llei 1/2022, de 18 de gener ha adquirit una participació majoritària de capital social de la SAREB a través del FROB prenent d’aquesta manera el control de l’entitat. Aquesta decisió ha vingut donada a conseqüència de la decisió d’Eurostat, d’obligar a l’estat a comptabilitzar com a propi el dèficit per la compra dels immobles d’actius tòxics de la SAREB. Aquest fet desmenteix definitivament les falses promeses de què el rescat no acabaria tenint un impacte als comptes públics i, per tant, als contribuents i que es produiria un retorn dels diners aportats. 

El pla amb el qual es va justificar la creació de la SAREB ha fracassat i no ha servit per recuperar els recursos del rescat de 2012 ni ha servit per abordar l’emergència habitacional resultant de la crisi financera de 2008 ni de la crisi pandèmica de la Covid-19. 

Resulta imprescindible garantir les bases per a la gestió social d’aquests actius immobiliaris.

Un cop produïda aquesta absorció per part de l’estat del control majoritari de l’entitat i iniciats els tràmits legislatius de tramitació com a projecte de llei del nou el règim jurídic de la Societat de Gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Bancària, resulta imprescindible garantir que aquest nou marc estableixi les bases per a la gestió social d’aquests actius i l’obligatorietat de traslladar-los a les administracions competents en matèria d’habitatge perquè puguin ser destinades a usos socials per donar resposta a les situacions de vulnerabilitat habitacional i ampliar els parcs públics. 

Per tots aquests motius, el grup municipal d’Esquerra Republicana i Moviment d’Esquerres a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp proposa l’adopció dels següents ACORDS: 

PRIMER.- Crear d’una taula local per l’habitatge. Amb la participació de tots els agents implicats i els partits representats al consistori, per posar en comú totes les problemàtiques existents i acordar mesures concretes. 

SEGON.- Instar a l’ajuntament de Mont-roig del Camp a fer pública la informació respecte als actius immobles que la SAREB te en el municipi. 

TERCER.- Instar a l’ajuntament de Mont-roig del Camp a continuar les negociacions amb la SAREB per a l’adquisició, via conveni, d’actius immobiliaris propietat d’aquesta al municipi per a destinar-los a finalitats socials. 

QUART.- Instar al conjunt de representants catalans a les corts generals de l’estat a treballar per garantir que el nou règim jurídic resultant de la tramitació com a projecte de llei del Reial Decret llei 1/2022, de 18 de gener, comporti obligacions de caràcter social per a la gestió dels actius immobiliaris propietat de la SAREB. 

CINQUÈ.- Instar al Govern de l’Estat i al Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital a garantir la territorialització de la gestió dels actius provinents de la SAREB per tal d’acostar la seva gestió a la ciutadania. 

SISÈ.- Traslladar els presents acords al govern de l’Estat espanyol, als grups amb representació de parlamentaris catalans al Congrés dels Diputats i Senat, al Govern de la Generalitat, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, i a les entitats en defensa del dret a l’habitatge. 

Defensem el Cànon de Residus de Catalunya

El grup municipal ERC-MES-AM ha proposat la moció següent sobre el suport a la defensa del cànon de residus de Catalunya per tal que sigui debatuda al ple ordinari de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp del proper dimecres 9 de febrer 2022:

El context d’emergència climàtica, la convicció i compromís polític envers la lluita contra el canvi climàtic i les directives europees, obliguen a legislar per a portar a terme una bona gestió dels residus a Catalunya i a tot l’Estat Espanyol. No s’entendria d’una altra manera en plena crisi climàtica. En aquesta situació, el Congreso de los Diputados va aprovar el passat 23 de desembre de 2021 el Dictamen de la Comisión de Transición Ecológica y Reto Demográfico sobre el Proyecto de Ley de Residuos y Suelos Contaminados para una Economía Circular.

A Catalunya, amb aquest objectiu, fa dues dècades que es va crear un cànon sobre la disposició de residus com a mesura de fiscalitat ambiental.

De fet es va crear un cànon en l’àmbit dels residus municipals, un en l’àmbit dels residus de la construcció, i un en l’àmbit de residus industrials per fer-los més efectius i adequats al seu àmbit.  

No es pot entendre l’èxit assolit en la recollida selectiva a Catalunya sense aquest instrument fiscal de caràcter finalista que ha aconseguit fins avui, amb una taxa relativament modesta, multiplicar el seu efecte incentivador per a complir amb la jerarquia de gestió de residus que impulsa la directiva i la normativa estatal de residus.

Els nivells de recollida selectiva actualment es situen al voltant del 46%, quan l’any 2004, es situaven al voltant del 30%. A més, la progressió del cànon en els pròxims anys incentiva que els municipis i tot el sector productiu s’esforcin de forma explícita cap a la millora dels seus sistemes de recollida i de gestió de residus per a aconseguir, l’any 2035 un reciclatge del 65% dels residus municipals que es produeixin i que no vagi a disposició més del 10%.

De fet, el cànon sobre la disposició de residus municipals ha suposat una recaptació total de 647 milions d’euros, tot i que en tot el període de vigència entre el 2004 i el 2021 ha anat modificant a l’alça l’import del tipus impositiu. El darrer exercici tancat, el 2020, ha suposat un ingrés de 82 milions d’euros, i s’estima que el 2021 s’arribarà a una recaptació superior als 90 milions d’euros. D’aquests, 170 milions d’euros han estat destinats al finançament d’infraestructures de gestió de residus municipals i tota la resta, és a dir més de 450 milions d’euros han anat destinats a equilibrar els costos de la gestió dels residus municipals d’acord amb la jerarquia de gestió, afavorint que la recollida selectiva dels residus municipals tingui un cost de gestió inferior al tractament de la fracció resta, i que aquesta sigui inferior al cost d’eliminació de la mateixa fracció resta. 

Pel que fa al cànon de residus industrials s’han recaptat, durant el període de vigència, un total de 36.002.887 euros. I finalment, amb relació al cànon de residus de la construcció s’han recaptat un total de 33.879.913,12 euros. Aquesta ha estat retornada, completament, als sectors en forma de subvencions i actuacions específiques de manera que s’ha afavorit la prevenció de la generació i la valorització de residus, i també l’impuls de l’activitat econòmica.

S’entén, així, l’ampli consens a favor d’aquest cànon a Catalunya, ja que graven sobre l’activitat d’eliminació, considerant-se aquesta la via més efectiva per a la consecució dels objectius de la normativa de residus, tot incentivant un comportament més respectuós amb el medi ambient i impulsant mesures de minimització i de valorització material dels residus. També pel model de retorn dels fons recaptats que ha donat impuls a la jerarquia de gestió de residus i el finançament de les infraestructures de gestió de residus. 

Tal com està plantejada la “Ley de Residuos y Suelos Contaminados para una Economía Circular”, posa en risc el model d’èxit català, ja que l’impost estatal proposat no té actualment la mateixa concepció que el català, en primer lloc, per no tenir un caràcter finalista, en segon lloc perquè, en el cas de Catalunya, suposa retrocedir un camí ja recorregut. Aquest fet pot tenir uns efectes desincentivadors per al món local, també la industria i l’àmbit de la construcció, de manera que s’aturi la progressió de creixement per assolir els objectius de la Unió Europea en matèria de reciclatge i estalvi del dipòsit de residus. El mateix efecte pot tenir a la indústria i a la construcció.

Cal tenir en compte a més, que l’actual planificació de Catalunya té en consideració la previsió d’ingressos del cànon de la disposició de residus per poder executar les diferents actuacions programades. Per tant, la modificació de l’actual cànon produiria importants afectacions a la capacitat de polítiques de gestió de residus a Catalunya.

Considerem prioritari i obligatori continuar treballant per incrementar la recollida selectiva i defensar l’actual sistema de cànon de disposició de residus de Catalunya

Considerem prioritari i obligatori continuar treballant per incrementar la recollida selectiva i defensar l’actual sistema de cànon de disposició de residus de Catalunya, i demanem als grups polítics al Congrés i Senat que no donin suport a la llei en actual debat parlamentari, 

Per tots aquests motius, el grup municipal d’Esquerra Republicana-Moviment d’Esquerres proposa l’adopció dels següents 

ACORDS

PRIMER.- L’Ajuntament de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp dona suport al cànon residus de Catalunya i es suma al manifest impulsat per diferents institucions, entitats i personalitats en la seva defensa. 

SEGON.- L’Ajuntament de Mont-roig del Camp demana que es modifiqui l’articulat de la Ley de Residuos y Suelos Contaminados para una Economía Circular per tal que els cànons establerts a l’esmentada Ley només s’apliquin a aquelles comunitats que no disposin d’un impost amb les mateixes característiques, així com es blindi el cànon català tal com es coneix fins ara, un model de fiscalitat ambiental pioner, òptim i positiu, nascut de gran consens polític i social a Catalunya. 

TERCER.- De no ser així, demana als grups parlamentaris que votin en contra de la seva aprovació al Congrés de Diputats i al Senat. 

QUART.- Que l’Ajuntament de Mont-roig del Camp es compromet a continuar donant suport als programes de reciclatge, reducció i reutilització al seu municipi, així com a l’aplicació de l’economia circular. 

CINQUÊ.- L’Ajuntament de Mont-roig del Camp es compromet a donar suport a l’Agència de Residus de Catalunya en l’aplicació del cànon de disposició de residus, i a la defensa d’aquesta mesura fiscal.

SISÈ.- Donar trasllat d’aquest acord a l’Agència de Residus de Catalunya, al Departament d’Acció Climàtica Alimentació i Agenda Rural, als grups parlamentaris catalans al Congreso i Senat i al Ministerio de Transición Ecológica y el Reto Demográfico.

Suport a la visibilització de l’endometrosi

El grup municipal ERC-MES-AM ha proposat la moció següent sobre el suport a la visibilització de l’endometrosi per tal que sigui debatuda al ple ordinari de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp del proper dimecres 9 de febrer 2022:

L’endometriosi en una malaltia crònica no cancerosa que afecta la qualitat de vida de les dones que la pateixen amb impossibilitat d’esforços físics i una activitat quotidiana normal, altera les dinàmiques familiars, afecta les habilitats socials, i disminueix la capacitat de treball. L’endometri és la capa interna que recobreix l’úter, amb cada regla aquesta capa es descama i sagna, i forma part de la regla. A les dones amb endometriosis aquesta capa (endometri) creix fora de la seva cavitat original. S’estima que l’endometriosi afecta, en més o menys grau, una de cada deu dones en edat fèrtil. És la malaltia ginecològica més freqüent. Sovint se’n retarda el diagnòstic, perquè pot ser asimptomàtica o associar-se a dolors menstruals.

S’estima que l’endometriosi afecta, en més o menys grau, una de cada deu dones en edat fèrtil. És la malaltia ginecològica més freqüent

Malgrat la gran quantitat de dones afectades, aquesta malaltia és pràcticament desconeguda per la societat i, fins i tot, per la comunitat mèdica. La mitjana de diagnòstic se situa entorn dels 9 anys, minvant la qualitat de vida de la dona i arribant en alguns casos a ser invalidant. A més, entre el 30% i el 50% de les dones que la pateixen són estèrils. Els símptomes mes comuns de l’endometriosi son: menstruacions doloroses, dolor durant o després de les relacions sexuals. problemes reproductius: infertilitat / esterilitat, dolors abdominals o pèlvics durant o fora de la menstruació, sagnat abundant durant la menstruació, trastorns digestius i intestinals, dolor amb la micció i trastorns urinaris, cansament, astènia o fatiga.

El patiment per la manca d’informació, el desconeixement per part de la societat en general, el dolor perllongat en les formes més greus, la lentitud per aconseguir el diagnòstic, problemes reproductius o les conseqüències del tractament fan que algunes dones no puguin desenvolupar-se normalment en el dia a dia. És habitual que la malaltia vagi acompanyada de trastorns com la depressió i l’ansietat.

Per tot l’exposat i amb la finalitat de visibilitzar la malaltia, sensibilitzar la població i mostrar la solidaritat entre les afectades, el grup municipal d’Esquerra Republicana i Moviment d’Esquerres proposem al Ple de la Corporació de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp l’adopció dels següents

ACORDS

Primer. Que l’Ajuntament de Mont-roig del Camp realitzi una encesa de llums grogues als edificis o monuments emblemàtics del municipi per a la visibilització de l’endometriosi el 14 de març, dia mundial d’aquesta malaltia, a partir de les 19:00h.

Segon. Fer publicitat de la iniciativa a través dels canals de difusió i xarxes socials de l’Ajuntament i, a poder ser, incloent els hastags de les associacions (#ADAEC, #Endo&Cat i #MoviEndo) i els hastags mundials del mes de la visibilització (#MarchIntoYellow2022) i de la malaltia (#Endometriosi).

Tercer. Traslladar aquests acords a les associacions convocants de la iniciativa: Associació d’Afectades d’Endometriosi a Catalunya (Endo&Cat), Asociación de Afectades de Endometriosis Crónica (ADAEC) i l’Associació Moviendo.