Autor: Esquerra Republicana

En el Ple municipal d’ahir es va aprovar una moció del grup d’ERC-MES-AM (amb el vot favorable de totes les regidors i regidors, excepte l’abstenció de C’s) per promoure que es regulin els preus de lloguer dels habitatges al nostre municipi.

En plena emergència habitacional, agreujada per la pandèmia del Covid, considerem que és molt important regular i limitar els preus del lloguer i facilitar l’accés a l’habitatge.

Aquest és el contingut literal de la moció aprovada:

MOCIÓ PER A PROMOURE LA DECLARACIÓ D’ÀREA AMB MERCAT D’HABITATGE TENS DEL MUNICIPI DE MONT-ROIG DEL CAMP SEGONS LA LLEI 11/2020, DE CONTENCIÓ DE RENDES DE LLOGUER D’HABITATGES

Les problemàtiques derivades a l’accés a un habitatge digne a preus accessibles no és nova. Quan no hem superat els efectes de la crisi iniciada el 2007 i l’esclat de la bombolla immobiliària, se suma una nova bombolla immobiliària, aquesta vegada centrada en l’alça dels preus del lloguer arribant a cotes impagables per a la majoria. La pèrdua constant de poder adquisitiu, l’augment de preus del lloguer i la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la Covid-19, provoquen una crisi habitacional en constant creixement que ha esdevingut una crisi sistèmica.

Aquesta va ser una de les principals motivacions de l’aprovació, el passat setembre de 2020, de la Llei 11/2020, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatges (DOGC núm. 8229, de 21/9/2020), després de mesos de debat i gràcies a l’impuls de la ciutadania i entitats a favor del dret de l’habitatge, com el Sindicat de Llogateres, i amb el lideratge del Departament de Justícia.

Aquesta llei, també coneguda com a llei de contenció de preus del lloguer, busca limitar els preus dels lloguers a Catalunya, i permet regular-los en les zones on estan especialment disparats.

La llei fixa topalls al lloguer en els municipis del país on més dificultats hi ha per accedir a l’habitatge per oferta-demanda. Són les anomenades zones d’habitatge tens.

Per a aplicar-se de manera immediata, es van establir directament i transitòriament determinades àrees de mercat d’habitatge tens, amb la vigència d’un any. D’aquesta manera, en l’annex de la llei consten seixanta municipis que tenien índexs de referència de preus en què el lloguer havia sofert un increment superior al 20 per cent entre 2014 i 2019, amb una població superior als 20.000 habitants o bé pertanyents a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

La inclusió en l’annex va ser deguda, segons el preàmbul de la llei, a donar una resposta urgent a la situació d’emergència en matèria d’habitatge, agreujada pels efectes econòmics derivats de la pandèmia. A partir d’aquest any, cal declarar amb el corresponent procediment, la declaració d’àrees amb mercat d’habitatge tens dels municipis, o d’una part del municipi, que estan en risc de no disposar de la dotació suficient d’habitatges de lloguer a un preu assequible que permeti l’accés a tota la població.

Aquesta situació de risc, segons l’article 2 de la Llei 11/2020, pot venir determinada pel compliment de qualsevol de les condicions següents:

a) Que la mitjana del preu dels lloguers d’habitatge experimenti un creixement sostingut clarament superior al de la mitjana del territori de Catalunya.

b) Que la càrrega del cost del lloguer de l’habitatge en el pressupost personal o familiar superi de mitjana el trenta per cent dels ingressos habituals de les llars, o que la mitjana del preu dels lloguers d’habitatge superi el trenta per cent de la renda mitjana de les persones menors de trenta-cinc anys.

c) Que el preu dels lloguers d’habitatge hagi experimentat, en els cinc anys anteriors al moment de la declaració, un creixement interanual acumulat d’almenys tres punts percentuals per damunt de la taxa interanual de l’índex de preus al consum de Catalunya.

Per tots aquests motius, el grup municipal d’Esquerra Republicana-Moviment d’Esquerres proposa l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.- Promoure la petició de declaració d’àrea amb mercat d’habitatge tens d’aquest municipi, conforme l’article 3, apartat 4, de la Llei 11/2020, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge, pel termini inicial de cinc anys (art. 4.2) sens perjudici de ser revisada quan es donin les circumstàncies de l’article 4.3.

SEGON.- Instar al departament corresponent a incloure el municipi de Mont-roig del Camp a l’índex de preus de lloguer.

TERCER.- Que el present acord s’elevi al Departament de Drets Socials, en qualitat de departament competent en matèria d’habitatge, als efectes de la incoació del procediment de declaració, conforme l’article 3, apartat 1, de la Llei 11/2020.

QUART.- Que ateses les característiques i el dinamisme del mercat immobiliari, instar que el procediment per a la declaració es tramiti per via d’urgència, segons preveu l’article 3, apartat 7, de l’esmentada llei.

CINQUÈ.- Traslladar aquests acords al Departament de Drets Socials, al Departament de Justícia, al Sindicat de Llogateres local, a la PAH local i a les associacions de veïns i veïnes del municipi.

Proposem que sigui la ciutadania qui pugui decidir, en properes ocasions, la continuïtat de la celebració de la festa tradicional d’espectacles taurins.

Cada any aquest tema es recorrent, i en aquesta ocasió ha calgut la convocatòria, fins i tot, d’un Ple extraordinari per aprovar la celebració de la festa tradicional i el programa d’espectacles taurins. Fa només 8 dies hàbils que vam fer el darrer ple ordinari de juny, ens preguntem per què no es podia incloure en un punt de l’ordre del dia en aquella ocasió.

La nostra posició segueix sent la mateixa. Cada any tenim constància -i les xarxes socials en són testimoni- que hi ha una part significativa de veïns i veïnes que consideren que en aquests espectacles es fa patir de forma objectiva els animals que hi prenen part i que, en definitiva, representen una forma de maltractament animal. Considerem doncs que es dona per suposat que aquests espectacles són acceptats de forma unànime per la població i, en canvi no és així, ni de bon tros. Però, és clar, és impopular que algun grup polític s’atreveixi a posicionar-se públicament mostrant de forma desacomplexada la seva posició contrària a la festa amb vaquetes. ERC-MES ho fem.

ERC-MES mostrem de forma desacomplexada la nostra posició contrària a la festa amb vaquetes

L’any 2017, l’associació de veterinaris AVATMA va fer públic un informe tècnic veterinari sobre els espectacles taurins amb vaques i vaquetes, on es posa de manifest el “greu patiment” físic i psíquic dels animals afectats, amb l’agreujant que els animals utilitzats en aquestes festes són bèsties joves i bàsicament indefenses. Tot i que no se’ls provoquin ferides, els danys musculars, el patiment respiratori i l’estrès són similars als d’una cursa de braus.

Així mateix, l’informe entén que la presència de menors d’edat com a públic en aquests espectacles pot afectar de forma evident l’empatia d’aquests infants envers els animals i en relació a les conseqüències del maltractament animal. Malgrat que l’equip de govern insisteixi a desmentir cada any la presència de menors als espectacles, es sabut, i objectivament contrastable, que hi assisteixen.

Per a divertir-se, no cal que els animals pateixin

Com que el nostre grup no pot evitar la celebració de la festa amb vaquetes, sí que els demanem:

– Que es facin públics els informes veterinaris que avalin que els espectacles taurins amb vaquetes no han causat patiments físics i psíquics als animals que hi participen, i que aquests informes es contrastin amb les conclusions de l’informe tècnic veterinari citat abans.

– Que es doni compte de les mesures de seguretat que s’adopten per a impedir que menors d’edat participin de forma directa en l’espectacle.

– Que es doni compte de les mesures de seguretat que s’adopten per a impedir el consum excessiu de begudes alcohòliques per part de les persones que participen de forma directa en l’espectacle.

– Que es doni compte del cost, condicions i cobertura de la pòlissa d’assegurança que s’hagi pogut contractar per tal de fer front a eventuals accidents produïts en el decurs de la celebració de l’espectacle taurí.

I a més, mai ens cansarem de demanar que reconsiderin la continuïtat de la celebració d’espectacles taurins a les festes de Sant Jaume de Miami-Platja o en qualsevol altra circumstància al nostre municipi. Per tant, el nostre grup Esquerra Republicana–Moviment d’Esquerres hi votem en contra i demanem que per l’any vinent es promogui una consulta popular.

Esquerra Republicana-Moviment d’Esquerres hi votem en contra i demanem que per l’any vinent es promogui una consulta popular

El passat Ple de Mont-roig del Camp va aprovar una moció del grup ERC-MES en què s’insta al govern municipal a emprendre les negociacions per contemplar el permís menstrual i climateri per a les dones treballadores de l’Ajuntament i empreses públiques.

Segons les dades, entre el 25% i el 60% de les dones pateixen dolor durant la menstruació, és a dir, dismenorrea, un tema encara avui tabú i que s’ha tractat d’invisibilitzar durant dècades. De fet entre un 1% i un 15% de les persones que pateixen dismenorrea, pateixen dolors molt intensos i invalidants que les incapacita temporalment.
Patir dolor durant la regla és un fet que s’ha normalitzat socialment, però que no ho és i menys quan impedeix desenvolupar amb normalitat la teva vida quotidiana. La pressió social provoca que les persones que pateixen dolor menstrual hagin d’amagar-lo i fer veure que no “passa res”, però la realitat és que aquests dolors afecten psicològicament i físicament i, per tant, dificulten el desenvolupament habitual de les seves feines.

Aquest dolor invalidant, si no és reconegut, es pot traduir en un motiu més de discriminació laboral de les dones, ja que afecta directament a la seva capacitat laboral, afectant directament a la bretxa laboral i significant un nou sostre de vidre dins les carreres laborals, així com a la seva economia. Disposar de fins a 12 dies l’any reconeguts per tenir cura de la salut relacionada amb la menstruació i climateri, en cas que es necessiti, té una conseqüència positiva en relació amb la reducció d’aquestes desigualtats.

Trencar tabús relacionats amb la menstruació i el climateri és una mesura que permet seguir avançant en la fi de les desigualtats de gènere.

D’aquí la proposta d’alguns països que regulen aquest fet per tal de garantir un permís que doni cobertura a aquesta necessitat de cura, com el Japó, Corea del Sud o Taiwan, que porten la capdavantera en aquesta temàtica i les seves treballadores fa anys que poden gaudir d’aquest permís en diferents formats.

Cada cop més se senten les veus de col·lectius i moviments feministes que en reclamen la necessitat. És el cas de la Intersindical CSC que ha iniciat la campanya “FORA TABÚS, GUANYEM DRETS: permís retribuït de menstruació i climateri”, i que aquesta ja ha estat aprovada per l’Ajuntament de Girona.

Amb la voluntat de reconèixer aquesta situació que viuen moltes dones, entenent que aquest permís és una primera passa en el camí cap al reconeixement d’aquest dret en la legislació pròpia, i atès que en qualsevol cas es tracta d’un permís voluntari, manifestem la necessitat que el nostre ajuntament inici els treballs preparatoris per fer possible l’aprovació d’aquest permís retribuït, d’almenys 8 hores al mes. De forma conjunta amb els agents responsables de negociar les característiques de la funció pública i dels llocs de treball de l’ajuntament, si és el cas, es manifesta la voluntat política de treballar la proposta, aprovar-la i així fer-la realitat el més aviat possible.

Per tots aquests motius, el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-MES-AM proposa l’adopció dels següents ACORDS:
PRIMER. Manifestar el compromís d’aquest consistori de portar a negociació col·lectiva una proposta d’acords, que quedi inclosa al nou conveni de condicions laborals de les treballadores i treballadors de l’ajuntament, per regular un permís, o altres mesures que es considerin, de menstruació i climateri per a totes les dones que necessitin acollir-se.
SEGON. Traslladar aquests acords a la representació unitària i sindical de les persones treballadores, a les entitats i plataformes feministes del municipi, i a l’Associació Catalana de Municipis, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació de Micropobles de Catalunya.

En el darrer Ple municipal del dia 12 de maig es va aprovar una moció del grup ERC-MES-AM que propugna l’alliberament de les patents de les vacunes de la COVID-19 per tal de facilitar la seva producció i distribució a escala mundial. La nostra proposta va rebre el vot afirmatiu de la pràctica totalitat dels grups polítics presents a l’Ajuntament de Mont-roig, amb l’única excepció dels regidors de Junts, que va optar per abstenir-se i no donar-hi suport.

En els darrers mesos, al nostre país, hem vist emmalaltir milers i milers de veïns i veïnes i hem patit la mort de centenars de persones estimades, la majoria gent gran. També hem viscut les restriccions de drets i llibertats. Malgrat l’esforç enorme de la ciutadania i les institucions, han augmentat les desigualtats, especialment les relacionades amb la salut. Arreu del món, la pandèmia de la COVID-19 ja ha causat prop de 3 milions de morts i està fent augmentar la pobresa i les desigualtats de forma dramàtica.

“Arreu del món, la pandèmia de la COVID-19 ja ha causat prop de 3 milions de morts i està fent augmentar la pobresa i les desigualtats de forma dramàtica”

Després d’una gesta científica sense precedents, suportada en una gran part amb molts fons públics, ara disposem de vacunes amb una eficàcia altíssima, que són la millor i potser l’única esperança per deixar enrere aquesta pandèmia. Malgrat això observem una vacunació inexplicablement alentida per un règim de producció i arribada de vacunes que es demostra insatisfactori i que fa allargar la sortida del túnel. Les administracions públiques han destinat molts recursos públics a aconseguir que les diferents empreses farmacèutiques poguessin desenvolupar i comercialitzar les vacunes. S’estima que la inversió pública global en les vacunes de la Covid-19 supera els 25.000 milions d’euros, incloent-hi la recerca bàsica, el desenvolupament i la compra avançada. Aquesta inversió pública, però, contrasta amb el fet que la gestió posterior de les patents està suposant uns grans beneficis per al sector privat que les controla.

“La inversió pública global en el desenvolupament de les vacunes de la Covid-19 supera els 25.000 milions d’euros”

Davant d’una crisi global sense precedents, els professionals, les agències públiques i les organitzacions internacionals de la salut global han promogut una declaració per a l’alliberament de les patents de les vacunes contra la COVID-19, com a mínim temporalment, perquè obstaculitzen la seva producció i distribució. La declaració ha estat signada per Metges Sense Fronteres, Metges del Món, Oxfam Intermón, Amnistia Internacional i Medicus Mundi, a més del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l’Agència de Salut Pública de Barcelona. 

Són necessàries mesures que estiguin a l’altura per respondre, per sobre de barreres i interessos, a criteris de salut pública i de justícia global.

Merescut reconeixement al mestre republicà torturat i assassinat per falangistes

El nostre grup estem molt i molt contents de la proposta d’aquesta distinció i, alhora satisfets que després de gairebé 3 anys d’haver-se aprovat el Reglament d’Honors i Distincions puguem fer la primera distinció de Fill Il·lustre de Mont-roig del Camp, i sigui al mestre Antoni Benaiges i Nogués. Ha estat una reivindicació d’Esquerra Republicana – Moviment d’Esquerres, recordem que al Ple de març de 2017 ja adreçàvem una pregunta on demanàvem explicacions de perquè no s’atenien els correus de petició de portar a Mont-roig el documental El retratista sobre el mestre mont-rogenc Antoni Benaiges, torturat i assassinat per falangistes i, les seves despulles enterrades amb altres 105 víctimes de la barbàrie i el feixisme. I al juny del mateix any 2017, en l’aprovació del reglament, vam demanar la distinció de Fill Il·lustre al Sr. Antoni Benaiges; per tant, celebrem que l’equip de govern també comparteixi aquesta iniciativa de recuperació de la memòria històrica i de reconeixement a la figura d’un mont-rogenc. Per tant, ens manifestem a favor d’aquesta iniciativa de forma incondicional.

Això no obstant, en un afer que té un alt nivell simbòlic com aquest, vam considerar que el dossier que es va presentar a la comissió que dóna suport a l’atorgament del títol de fill il·lustre, presentava diverses mancances que podrien ser esmenades abans del preceptiu tràmit al Ple d’aprovació de l’esmentada distinció i els vam fer arribar unes aportacions amb la voluntat de millorar i enriquir el document, van ser recollides, no en la seva totalitat, però sí que volem agrair que es tinguessin en compte i hagin estat acceptades.

També volem agrair a totes les persones que han recuperat durant aquests anys tota la història i la trajectòria de l’Antoni Benaiges, que han fet aquesta feina minuciosa de recopilar tota la documentació perquè no quedi en l’oblit la figura del mestre i es pugui realitzar aquesta gran tasca de difusió per tal que les generacions mes joves coneguin la seva vida. I a la família, un agraïment sincer i etern, per la seva perseverança i la seva constància d’honorar-lo.

L’equip de govern manté aturada l’agenda d’activitats lúdiques i culturals presencials. Això es tradueix en que fa més d’un any que, al nostre municipi, la cultura no existeix de forma presencial i, alerta, va per llarg. No entenem perquè no es poden anar reactivant de forma progressiva alguns actes de petit format. Pensem que es poden fer activitats amb total seguretat, tant adreçades a públic infantil com per a joves i adults, però no veiem cap mena de voluntat per tal que això sigui possible. Ens preguntem, fins quan? D’aquí tres setmanes s’acaba l’estat d’alarma i, sobretot, per què? Quins son els motius per no reemprendre certa normalitat? Tenim espais amplis que permetrien mantenir les mesures de seguretat i el distanciament social.

Des de l’equip de govern es renuncia a la cultura sota l’aixopluc de la seguretat, apel·len a la responsabilitat. Estan anomenant irresponsables als qui organitzen actes culturals sota les directrius que regula el ProciCat? Naltros els diem que no és incompatible: la cultura ha demostrat ser segura (en tenim centenars d’exemples i alguns de molt propers). ERC-MES diem que només  és qüestió de voluntat, de creativitat, d’imaginació; però, es clar, això porta feina, i suposa sortir de la zona de comfort en la programació d’actes tradicionals.

L’agenda cultural i lúdica programada es limita a les xarxes socials. És ben sabut que no tothom té accés a aquestes eines; per tant, es condiciona l’accés a la cultura a l’accés digital. Qui té mitjans, pot gaudir parcialment de la cultura, qui no en té, no pot. Això suposa limitar l’accés al dret a la cultura amb igualtat d’oportunitats.

“La cultura es un dret, que ajuda a la recuperació emocional, social i econòmica per superar la pandèmia i és molt trist i decebedor que l’equip de govern no ho reconegui com a tal”

Reivindiquem, amb total rotunditat, que la cultura és un dret, que ajuda a la recuperació emocional, social i econòmica per superar la pandèmia i que es molt trist i decebedor que l’equip de govern i la Regidoria de Cultura no ho reconeguin com a tal.

Ahir al Ple, l’alcalde Fran Morancho, ho va deixar molt clar en respondre al prec del nostre grup ERC-MES, que demanava la reactivació de l’activitat cultural presencial al municipi: “Es que no farem res”.

 

El grup municipal ERC-MES-AM ha presentat una moció per ser debatuda en el ple del 14 d’abril 2021 a favor del ple reconeixement dels drets de les persones trans* i en suport a una llei trans estatal

“Cal la igualtat plena de les persones trans, fonamentada en la despatologització i reconeixement de les identitats trans*, en l’autodeterminació de la identitat i expressió de gènere i en l’abordatge integral de polítiques per intervenir en les desigualtats estructurals que encara pateixen les persones trans”

El fet trans* suposa una condició humana més i forma part de la seva diversitat. Però les persones trans* han patit i encara pateixen violència estructural i discriminacions quotidianes, que afecten tots els àmbits de la seva vida i impedeixen el desenvolupament vital en plenitud: la patologització, la tutela dels seus cossos, problemes per accedir al mercat laboral, continuar amb els estudis, gaudir de l’oci o l’esport, optar a un habitatge digne o, simplement, viure lliures de violències i agressions. En l’actual marc normatiu, les persones trans* estan permeses, però no plenament incloses en la societat. 

Malgrat els canvis en la societat, actualment les persones trans* són tractades encara com un problema de salut mental i no com una manifestació més de la diversitat humana. Històricament diagnosticades amb un Trastorn d’Identitat de Gènere i sense solució legal, la llei espanyola 03/2007, encara vigent, va permetre el canvi de la menció de sexe al Registre Civil, però imposant condicions com el requeriment d’un diagnòstic psiquiàtric de disfòria de gènere o la necessitat de sotmetre’s durant dos anys a tractaments hormonals. Tot i l’avenç limitat que suposa, aquesta llei era ja insuficient, perquè no incloïa cap mesura per reparar i reduir les greus discriminacions, no reconeix les identitats no binàries, deixa fora menors i persones migrades i perpetua la patologització. Fins i tot el Tribunal Constitucional, en sentència 99/2019, ha reconegut que l’article 1 d’aquesta llei és inconstitucional.

Durant anys els col·lectius i entitats de persones trans* han reivindicat la necessitat, la urgència, d’avançar legislativament per superar l’obsoleta i desfasada llei 03/2007, garantir plenament la igualtat i els drets que avui no tenen reconeguts, i fer front al deute històric de la nostra societat envers les persones trans*. 

Gràcies a la seva lluita el govern espanyol es va comprometre a impulsar una Llei Trans, així com una llei contra la Discriminació de les Persones LGTBI, tal com va recollir l’acord de coalició entre PSOE i Podemos. Així, fa pocs dies es van donar a conèixer els esborranys d’aquests dos projectes de llei, preparats des del Ministerio de Igualdad i fruit del treball i l’esforç especialment del col·lectiu trans* durant els darrers anys. 

El projecte de Llei Trans presentat, que estava previst que anés al Consell de Ministres durant la primera quinzena de febrer, representa la superació de la llei 03/2007 i del seu marc patologitzador. Amb l’aprovació d’aquesta llei, llargament reivindicada, les persones podran decidir sobre els seus propis cossos i la seva pròpia vida sense dependre de ningú, lliures de tuteles, ja que es basarà en la lliure manifestació i només serà necessària l’autorització expressa de la persona interessada, sense haver d’estar condicionat, en cap cas, a informes psiquiàtrics o l’obligació de sotmetre’s a cirurgies o tractaments hormonals de cap tipus.

En els darrers mesos hem vist també, malauradament, com des de certs sectors s’ha generat un rebuig frontal i violent a qualsevol avenç legislatiu per reconèixer els drets i garantir la dignitat de les persones trans*. S’ha arribat, inclús, a qüestionar els consensos existents, fins i tot la mateixa llei 03/2007. Entre les veus més reaccionàries destaca la de la vicepresidenta primera del govern espanyol, la senyora Carmen Calvo, que ha arribat a afirmar que aquesta proposta “posa en risc els criteris d’identitat de la resta de 47 milions d’espanyols” (sic), mostrant la seva preocupació per la possibilitat d’escollir el gènere “sense més que la seva voluntat o desig”. Unes declaracions que contrasten amb la proposta de llei presentada pel mateix PSOE l’any 2017 (amb una ponència posterior al 2019), molt similar a la presentada recentment pel Ministerio de Igualdad.

Aquest posicionament sorgeix ara, i s’afegeix al d’altres persones i col·lectius que també neguen la identitat de les persones trans*, que rebutgen que les dones trans siguin dones i els homes trans siguin homes. Postulats excloents i discursos d’odi emparats per sectors d’ultradreta. Cal remarcar la violència exercida contra les dones trans que, amb un discurs que recorda a la xenofòbia aplicada al gènere, són culpabilitzades de ser origen del masclisme quan en són, sense cap dubte, víctimes.

Cal, en aquest punt, recordar els Principis de Yogyakarta de 2006, sobre l’aplicació de la legislació internacional dels Drets Humans en relació a l’orientació sexual i la identitat de gènere, presentats a les Nacions Unides en 2007 per la Comissió Internacional de Juristes i el Servei Internacional per als Drets Humans, on s’insta als estats a adoptar totes les mesures legislatives, administratives i de qualsevol índole necessàries per respectar plenament i reconèixer legalment el dret de cada persona a determinar la seva identitat de gènere i a viure la seva orientació sexual amb respecte. 

També cal fer esment a la Resolució 2048 de 2015, del Consell d’Europa, i a l’Estratègia de la Comissió Europea presentada al mes de novembre de 2020 per impulsar la igualtat del col·lectiu LGTBIQ, a més de l’informe de la Comissió Europea publicat al juny del mateix any sobre els procediments legals de reconeixement de gènere i el seu impacte en la vida de les persones trans* a la Unió Europea. Aquests organismes conclouen que l’autodeterminació de gènere és essencial per millorar el reconeixement de les persones trans*, i que els procediments basats únicament en l’autodeterminació de gènere, sense tuteles mèdiques, judicials o administratives, per efectuar el canvi en la documentació i reconèixer la identitat d’aquestes persones, són els adequats per preservar la dignitat, el respecte a la vida personal i, en definitiva, el respecte als Drets Humans.

A Catalunya el col·lectiu LGTBI, i les persones trans*, comptem des de fa anys amb la llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de les lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals, i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Una llei impulsada per les entitats, que ha suposat un gran avenç per al reconeixement dels drets del col·lectiu LGTBI a Catalunya. Aquesta llei posa èmfasi en la despatologització de les identitats trans*, i posa en valor l’autodeterminació com a eina que reconeix a les persones trans* com a subjectes de dret, principi que ha adquirit rang de dret humà fonamental, que forma part dels estàndards europeus i que és imprescindible per a abordar la discriminació i garantir la igualtat de les persones trans. La recentment aprovada llei 19/2020, per a la Igualtat de Tracte i No Discriminació, igualment estableix la tramitació d’una futura llei trans catalana, basada en el dret a l’autodeterminació de gènere.

Aquestes lleis, com la d’altres comunitats autònomes que compten també amb legislació LGTBI i/o específica trans*, tenen les limitacions pròpies de les competències autonòmiques. Tot i que aquestes lleis permetin la modificació del camp del sexe o gènere i el nom en els documents administratius dependents de l’administració autonòmica, no permeten la rectificació en els documents estatals, molt especialment el Document Nacional d’Identitat. Aquesta situació vulnera els drets de les persones trans*, i genera desprotecció i discriminacions. 

El mateix Tribunal Constitucional, al mes de juliol de 2019, va estimar la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Suprem respecte la llei 03/2007, i ho va fer en un sentit favorable al dret de les persones trans* menors d’edat a veure reconeguda legalment la seva identitat de gènere. En qualsevol cas, la decisió del Constitucional posa de manifest, una vegada més, l’insuficient i obsolet marc legislatiu espanyol pel que fa a la identitat de les persones trans*.

Disposar d’una Llei Trans que reconegui i garanteixi de manera integral i efectiva no és només necessària, també és una urgència i una obligació que tenim com a societat de drets. La realitat evidencia que, malgrat els avenços assolits en els darrers anys, la discriminació estructural que pateixen les persones trans* en les seves vides, en l’àmbit sanitari, l’educatiu o el laboral, entre d’altres, està lluny d’erradicar-se. En aquest sentit, les propostes legislatives elaborades pel Ministerio de Igualdad amb la participació dels col·lectius i entitats trans, suposa un bon punt de partida per reparar el deute històric que té la societat amb les persones trans*, poder garantir plenament els seus drets i aconseguir acabar amb les discriminacions. 

Ha arribat el moment de considerar les persones trans* com a subjectes actius en la formulació de polítiques i disposicions normatives a nivell estatal, que no patologitzin ni tutelin els seus cossos ni les seves identitats a través de requeriments i intervencions mèdiques i psiquiàtriques. Cal, igualment, que sigui reconeguda socialment la diversitat en el gènere que superi el binarisme de gènere. Finalment, també és urgent la implementació de mesures per aconseguir la plena igualtat social de les persones trans*, també menors i persones migrades, particularment en els àmbits laboral, de l’habitatge, educatiu, sanitari i de prevenció de les violències.

Per tot el que s’ha exposat, el Grup Municipal d’Esquerra Republicana – Moviment d’Esquerres a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp proposa al Ple els següents

ACORDS:

PRIMER.- Instar al Govern espanyol a iniciar el tràmit i aprovar en aquesta legislatura una llei estatal basada en el projecte elaborat pel Ministerio de Igualdad i les entitats trans, per a la igualtat plena de les persones trans, fonamentada en la despatologització i reconeixement de les identitats trans*, en l’autodeterminació de la identitat i expressió de gènere i en l’abordatge integral de polítiques per intervenir en les desigualtats estructurals que encara pateixen les persones trans. 

SEGON.- Donar trasllat d’aquests acords a tots els grups del Congrés dels Diputats, al Ministerio de Igualdad, a la Plataforma Trans Estatal, a l’Observatori contra l’Homofòbia, les entitats membres del Consell Nacional LGTBI, la Xarxa de Municipis LGTBI de Catalunya i a la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB).

El grup municipal ERC-MES-AM ha presentat una moció per ser debatuda en el ple del 14 d’abril 2021 per a l’elaboració d’un Pla d’Igualtat i un Protocol de prevenció i detecció de casos d’assetjament sexual i per raó de sexe a l’empresa pública empresarial Nostraigua

“Cal garantir que totes les empreses municipals i el propi Ajuntament de Mont-roig del Camp disposin d’un Pla d’Igualtat Intern i del Protocol de prevenció i detecció de casos d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe per tal d’incorporar la igualtat entre dones i homes en la política municipal i avançar cap una igualtat real i efectiva de dones i homes en totes les esferes de la vida”

L’obligació d’elaborar plans d’igualtat per a les persones treballadores del sector públic està recollida en dos cossos legals, més o menys paral·lels, però amb dues implicacions. D’una banda parlem de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes que afecta directament a l’Administració general de l’Estat i als seus organismes públics; d’altra banda l’estatut bàsic de l’empleat públic que implica a totes les administracions públiques i la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes.

La Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva entre dones i homes, prohibeix qualsevol discriminació per motius de gènere o sexe, al mateix temps que obliga a adoptar actituds actives per garantir la igualtat efectiva entre les dones i els homes en tots els àmbits de la societat espanyola. En la seva exposició de motius es justifica de forma general la necessitat d’implantar el principi d’igualtat en tots els àmbits, i de manera particular, estableix les mesures necessàries a adoptar (entre les quals es troben els plans d’igualtat).

Resulta necessari, en efecte, una acció normativa dirigida a combatre totes les manifestacions encara existents de discriminació, directa o indirecta, per raó de sexe i a promoure la igualtat real entre dones i homes, superant els obstacles i estereotips socials que impedeixen arribar-hi. Aquesta exigència es deriva del nostre ordenament constitucional i integra un genuí dret de les dones, però és alhora un element d’enriquiment de la pròpia societat, que contribuirà al desenvolupament econòmic i a l’augment de l’ocupació. Es contempla, així mateix, una especial consideració amb els supòsits de doble discriminació i les singulars dificultats que es troben les dones que presenten especial vulnerabilitat, com són aquelles que pertanyen a minories, les dones immigrants i les dones amb discapacitat. Aquesta legalitat vigent crea un marc d’obligacions a les organitzacions que el seu incompliment pot implicar sancions laborals.

En definitiva, amb la igualtat, es guanya. Però la igualtat solament s’incorpora amb la voluntat de fer-lo. Sense una veritable voluntat, tot esforç, a mitjà termini serà inútil. La necessitat d’incorporació de la igualtat efectiva ve determinada per la pròpia voluntat d’una organització en un entorn de referència, en un context, i pel propi sistema de relacions, interna i externa, que genera.

Aquesta mateixa llei, en l’article 46 concreta que els plans d’igualtat fixaran els objectius concrets d’igualtat, les estratègies i pràctiques a adoptar per a la seva consecució, així com l’establiment de sistemes eficaços de seguiment i avaluació dels objectius fixats. En l’article 51, estableix els criteris d’actuació de les administracions públiques, les quals en l’àmbit de les seves competències i en aplicació del principi d’igualtat entre dones i homes haurien de, entre uns i altres, remoure els obstacles que impliquin qualsevol tipus de discriminació, facilitar la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, fomentar la formació en igualtat, promoure la presència equilibrada d’homes i dones en els òrgans de selecció i valoració, establir mesures de protecció enfront de situacions d’assetjament sexual, establir mesures per eliminar discriminacions retributives per raó de sexe i avaluar l’efectivitat del principi d’igualtat.

El Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, específicament en l’apartat 2 de la seva disposició addicional 7a, recull el mandat general dirigit a les “administracions públiques” per elaborar i aplicar un pla d’igualtat per als treballadors depenent d’elles. En aquesta llei, de manera expressa, s’obliga a les administracions públiques a respectar la igualtat de tracte i oportunitats en l’àmbit laboral, i per això, haurien d’adoptar mesures dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminació entre dones i homes. D’igual manera, obliga que el pla d’igualtat elaborat i aprovat sigui desenvolupat en el conveni col·lectiu o acord de condicions de treball del personal empleat.

Finalment, en el Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, on s’aprova el Text Refós de la Llei de l’estatut del treballador es refereix en l’article 17•5 que l’establiment de plans d’igualtat en les empreses s’ajustarà al disposat en aquesta llei i en la Llei orgànica per a la igualtat efectiva de dones i homes i en l’article 85•2 que a través de la negociació col·lectiva s’articularà el deure negociar plans d’igualtat en els convenis col·lectius.

Per tot l’exposat, per donar compliment a la legalitat i perquè estem convençuts i convençudes que l’Ajuntament de Mont-roig del Camp desitja l’aplicació efectiva del principi d’igualtat entre dones i homes, el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya – Moviment d’Esquerres – AM demanem l’aprovació dels següents acords:

ACORDS

• Primer: Elaboració d’un Pla d’Igualtat i un Protocol de prevenció i detecció de casos d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe a l’Empresa Pública Empresarial Nostraigua per eliminar les possibles situacions de desigualtat entre les persones treballadores de l’empresa, prevenir l’aparició de possibles situacions que vagin en contra de la pròpia normativa en la matèria, crear una nova mentalitat i cultura de defensa i suport de la igualtat efectiva entre dones i homes i que faci possible la reducció de la bretxa salarial i l’eliminació del terra enganxós, la promoció de dones als càrrecs de decisió, la formació del personal en matèria d’igualtat i l’adopció de mesures que permetin la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, i, finalment, en compliment de la Llei Catalana 17/2015, de 21 de juliol, d’Igualtat efectiva de dones i homes, el Reial Decret Espanyol 6/2019, d’1 de març, de mesures urgents per garantir la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes a l’àmbit laboral i el Reial decret 901/2020, de 13 d’octubre, pel qual es regulen els plans d’igualtat i el seu registre i es modifica el Reial decret 713/2010, de 28 de maig, sobre registre i dipòsit de convenis i acords col·lectius de treball.

• Segon:  Establir el compromís durant l’any 2021 per la redacció, com també per l’aprovació, del Pla d’Igualtat Intern i del Protocol de prevenció i detecció de casos d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe.

• Tercer: Creació d’un grup de treball on s’inclogui la participació dels treballadors i treballadores de l’empresa, o dels seus i seves representants sindicals, en l’elaboració i aprovació dels dos documents. 

• Quart: Garantir que totes les empreses municipals i l’Ajuntament de Mont-roig del Camp disposin d’un Pla d’Igualtat Intern i del Protocol de prevenció i detecció de casos d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe per tal d’incorporar la igualtat entre dones i homes en la política municipal per a avançar cap a la consecució d’una igualtat real i efectiva de dones i homes, en totes les esferes de la vida. 

• Cinquè: Traslladar aquests acords a les entitats feministes locals i a la Secretaria General d’Igualtat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.

Fa un any que les nostres vides començaven a trontollar.  El nostre grup d’Esquerra Republicana i Moviment d’Esquerres sempre hem tingut una actitud responsable: perquè sempre actuem pensant en el benestar de la gent, tant si governem com si som a l’oposició. Per tant, ens vam sentir interpel·lats a la responsabilitat que exigia el moment i ens vam posar a disposició de l’equip de govern per tal de sumar esforços, posant sobre la taula una línia de  propostes econòmiques i socials per fer front comú a les devastadores conseqüències de la pandèmia. Vam signar el Pacte de Municipi.

Volem tenir un record per a tots els que ens han deixat: la pandèmia ens ha arrabassat a molts i moltes que pertanyien una generació treballadora que va lluitar pels drets i llibertats que ara naltros podem gaudir.  Els trobarem molt a faltar.

Mantenir la prudència no significa renunciar a l’optimisme i la creativitat. Hem d’aprofitar aquesta terrible crisi per posar els fonaments d’un país, d’un municipi millor, més just i més lliure.

Una abraçada. 

Cuideu-vos. 

L’equip de govern no aprova els pressupostos de 2021 al Ple del 10 de febrer. La normalitat ens diu que els pressupostos caldria aprovar-los en data òptima al desembre (de fet al novembre del 2020 ens van informar que el ple de pressupostos seria al desembre, del desembre vam passar a finals de gener 2021), per tant, anem tard i molt tard, i ho fa en plena campanya electoral i sense tenir garantida la seva aprovació. Esperpèntic. 

Després del ple, l’alcalde ens truca per mantenir-hi una reunió. Ens hi reunim. La proposta de l’equip de govern es que féssim propostes per tal d’incloure-les però, atenció, des d’un bon principi ens recalquen que no estan disposats a modificar els pressupostos significativament. Ja ens explicaran com es fa això, demanar a l’oposició que faci propostes per tal que ens abstinguem o hi donem suport, però a la vegada no tenir la voluntat d’incloure-les.  Així entenen una negociació? Van fer el perilè de reunir-se amb els grups de l’oposició perquè al ple del 10 de febrer li vam fer sortir els colors a l’alcalde, perquè va fer el ridícul mes espantós possible: convocar i celebrar un ple on no tenia garantit el suport necessari.  Tant en el ple com en la reunió posterior esperàvem una mica mes d’humilitat, d’autocrítica i el que fan es expulsar-se qualsevol responsabilitat i culpar a l’oposició que no haguéssim aprovat els pressupostos. 

Tot i així Esquerra Republicana – Moviment d’Esquerres no vam renunciar a presentar-los les nostres propostes als pressupostos: propostes enteses en l’àmbit social (habitatge per a joves), urbanisme i patrimoni (nucli antic de Mont-roig del Camp) i territorial (pagesia i camins rurals). Aquí teniu l’enllaç per consultar-les.

D’aquestes propostes l’equip de govern ens responen que tot ho tenen previst, resulta que sempre ho tenen previst tot, però a la realitat no executen res del que ens havien promès. Algunes propostes les vam negociar en els pressupostos del 2020, per tant no hauria de ser cap novetat, però no ho han complert. 

Quin interès tenien en acceptar propostes? Cap ni una. Perquè ja estaven maquinant l’estratègia que els facilitaria l’aprovació dels pressupostos. Una estratègia que malauradament es recorrent en un equip de govern en minoria, que enlloc de fer i respectar pactes estables des d’un bon principi i que representin la voluntat d’una part de l’electorat,  prefereixen trencar els principis ètics i morals i beneficiar-se del transfuguisme. Això sí, dient que ho fan per al benefici del municipi. I sí, això es donar ales al transfuguisme, el que fan vostès es potenciar-lo. No vulguin amagar el que no els agrada. Han trencat un grup municipal perquè la regidora trànsfuga Elvira Montagut no formava part d’un únic grup municipal, tal com els ha interessat explicar, sinó del grup municipal en coalició Ara Verds amb 2 regidors. 

Els incomodava massa tenir un pacte amb C’s i quan n’han tingut l’oportunitat l’han trencat.

Esquerra Republicana – Moviment d’Esquerres votem en contra de la moció de confiança vinculada a l’aprovació dels pressupostos perquè l’equip de govern no ha mostrat cap voluntat d’incorporar propostes de l’oposició, només volen donar-nos engrunes, perquè estem cansats d’estirar i arronsar i que facin falses promeses. Vinculen la responsabilitat de l’aprovació d’aquests pressupostos a les espatlles de l’oposició i això es totalment injust. Cal deixar molt clar que l’aprovació dels pressupostos és responsabilitat de l’equip de govern, no de l’oposició. 

Qui governa té la responsabilitat d’arribar a acords majoritaris i teixir consensos ens aspectes tan determinants com és aquest pressupost municipal, que condicionarà tot el present mandat. L’obligació de l’oposició és fer propostes i controlar l’acció de govern. Si els pressupostos no es van aprovar en la primera votació va ser perquè l’equip de govern no havia fet els deures: en la seva situació -llavors en minoria- s’havia d’haver assegurat el suport necessari. És inacceptable que pretengui responsabilitzar els grups de l’oposició de no haver aconseguit els consensos necessaris.