Categoria: General

De nou l’equip de govern en majoria és incapaç d’aprovar els Pressupostos dins el termini legal. Aquest any hem anat molt tard: s’haurien d’haver aprovat com a molt tard al desembre del 23 i s’ha fet al maig del 24. I, després d’1 any de govern, tenim uns pressupostos amb moltes mancances i sense Pla de Mandat: sense estratègia, ni objectius, ni línies d’actuació. Sense rumb. 

tenim uns pressupostos amb moltes mancances i sense Pla de Mandat: sense estratègia, ni objectius, ni línies d’actuació. Sense rumb.

• El més greu és que no hi ha ni un euro en habitatge, i a hores d’ara no sabem en quin estat es troba l’elaboració del Pla Local d’Habitatge. Un dels problemes més greus que pateix el nostre municipi i no hi posen solucions.         
• Sense pressupostos participatius: només els inclouen l’últim any. Sembla ser que la participació ciutadana només és important en els anys electorals.
• Augmenten 15.000 € a Joventut: això és apostar pels nostres joves?
• Presenten el projecte de rehabilitació integral del nucli antic a la ciutadania i per a 2024 no es preveu cap inversió. De qui se n’enriuen?
• Els deutes pendents de cobrament ja s’enfilen a 18,75 milions d’euros, import equivalent al 57 % del pressupost anual.

Celebrem que la proposta que va fer Esquerra Republicana per tal que el nou auditori portés el nom del mestre mont-rogenc assassinat pel franquisme, hagi estat acceptada. L’Auditori “Mestre Benaiges” serà aquesta vegada una realitat? O passarà com en els darrers 2 anys, que s’ha pressupostat però no s’ha dut a terme? No volem que ens enganyin més.

La major part de les inversions previstes per al 2023 no s’han executat. Per què es pressuposten inversions si després no són capaços de dur-les a terme? Molts dels projectes queden en anuncis propagandístics que queden en no res.

L’Ajuntament ubica la deixalleria al carrer 1 d’Octubre, (davant de l’institut i del Centre de Dia). Ho maquillen com “un nou punt temporal de transferència de residus“. Ni ubicació temporal ni per sempre! Cal trobar una altra ubicació apartada del nucli urbà per evitar molèsties als veïns i veïnes. El mateix Ajuntament reconeix que no és el lloc idoni però mantindrà aquesta ubicació provisional. Han tingut més d’un any i mig per trobar-hi una nova ubicació i no ho han fet.  

Han convertit una de les entrades del poble en un magatzem i ara, a més, hi col·loquen la deixalleria. Quina imatge donem com a municipi? És inadmissible que continuïn fent malbé la imatge de l’entrada del poble.

Des d’Esquerra Republicana proposem una solució: Els pressupostos 2024 preveuen comprar terrenys per ampliar el polígon industrial de la “Fisher”. Reclamem que el més aviat possible, el dipòsit de materials de Nostreserveis i la deixalleria s’hi traslladin.

ERC aconseguim l’abonament a la piscina municipal per a les famílies monoparentals. Una iniciativa republicana per la igualtat de drets i oportunitats.

I mentrestant hem vist com, en plena execució de les obres, es modifica el projecte del Passeig de les Cales a Miami Platja, provocant la seva aturada, amb el corresponent caos als veïns i veïnes. Malgrat ara les obres s’han reemprès, no es compliran els terminis i l’afectació en plena temporada turística serà inevitable.

l l’equip de govern segueix sumant errors com el de programar la Mitja Marató de Miami Platja el mateix dia que la Cursa 4 Termes Kids, negar-se a col·laborar amb l’Associació d’Empresaris i Comerciants en l’homenatge a l’emprenedoria local, es descuida de convidar el CA Mont-roig al torneig de futbol LSA CUP i tampoc acompanya la pubilla a l’acte on és proclamada Pubilla del Camp de Tarragona.

ERC proposem que s’atorgui el Guardó d’Honor a l’Associació de Veïns Muntanya Roja per la gran trajectòria de 50 anys. 

I novament la companya Irene Aragonès Gràcia és diputada al Parlament de Catalunya. Molta sort i encerts!

Ja som al mes de març i el nostre ajuntament continua sense disposar dels pressupostos per al 2024, ni molt menys del pla de mandat 2023/2027. Un any més: el pressupost prorrogat. Un retard injustificat en un moment clau per al nostre municipi, per moltes excuses que es donin.

L’alcalde Morancho i el seu equip de govern disposen de la majoria suficient i no s’entén que manqui diligència i celeritat per aprovar els pressupostos en el termini legal, en un escenari social i econòmic on és imprescindible disposar de totes les eines per encarar amb totes les garanties els reptes als quals hem de fer front.

Dèficits crònics estructurals

I mentrestant, seguim patint dèficits crònics estructurals en assumptes molt rellevants i que perjudiquen directament el benestar i la qualitat de serveis que mereixen els nostres veïns i veïnes. Malgrat promeses reiterades del govern PSC/Plamimo, resten sense resoldre problemes tan significatius com la manca d’habitatge (i continuem sense disposar del Pla Local d’Habitatge), la neteja viària i la recollida d’escombraries, la concreció d’equipaments culturals tantes vegades promesos i no realitzats o l’inici d’una intervenció decidida en la recuperació del nucli antic de Mont-roig. Des del grup municipal d’Esquerra Republicana seguirem treballant, vetllant i insistint perquè el govern de l’Ajuntament faci front a totes aquestes qüestions de primer ordre.

Reforma integral del nucli antic de Mont-roig: ens posem en marxa?

Per fi, l’Ajuntament ja disposa de l’Estudi Integral d’anàlisi i diagnosi per a la dinamització del nucli antic (EINA), indispensable per a aturar el seu procés de degradació i evitar que el cor de Mont-roig se’ns acabi de morir. Més de 9 mesos després dels terminis fixats ara ja disposem d’aquest instrument, que ha de donar resposta a una situació que ja ha esdevingut gairebé dramàtica. El nostre grup ha emprès en els darrers anys nombroses iniciatives en aquest sentit, per tal de frenar el procés de declivi del nucli antic i garantir la correcta qualitat de vida al seu entorn. De fet, aquest estudi va ser promogut pel nostre grup. Ara cal, sense més dilacions, que es porti a la pràctica, amb dotacions pressupostàries en el present exercici de 2024.

LOTTE

La diversitat de posicionaments respecte a LOTTE és lícita. Tothom té dret a expressar la seva opinió (només faltaria!); i, alhora, considerem que enriqueix el debat, sempre que les formes de reivindicació respectin la pluralitat. Seguim apostant per la inversió de LOTTE, fonamental pel futur del nostre municipi.

No ens deixarem portar pel soroll ni per la  manipulació política (sota preteses qüestions mediambientals) que pretén posar pals a les rodes a una iniciativa transcendental.

S’escolten veritables disbarats, molt allunyats de la realitat, amb l’objectiu de desprestigiar la inversió més important dels darrers 20 anys a Catalunya. Tenim plena confiança en la supervisió d’aquest projecte per part del Govern de Catalunya i en la bona feina dels serveis tècnics municipals. S’ha facilitat tota la informació, la tenim a l’abast. Fins i tot, el nostre grup s’ha posat a disposició per traslladar qualsevol aclariment. 

Estem fermament convençuts que cal tenir tothom al costat en aquest projecte, decisiu per avançar en la reindustrialització que ha de diversificar la nostra economia, crear llocs de treball de qualitat i esdevenir pol d’atracció per a noves empreses. 

Suport a la pagesia: La TERRA per a qui la treballa!

Qui s’embutxaca el que paguem al supermercat? Prou competència deslleial, prou submissió a un mercat globalitzat, prou imposició de preus de les grans distribuïdores. #RevoltaPagesa

Som en els darrers mesos de mandat: el 28 de maig hi haurà eleccions municipals i estarem convocats de nou per a escollir el govern del nostre Ajuntament per als propers 4 anys. Ara ens pertoca fer balanç: han estat 4 anys gairebé desaprofitats, on la manca d’una visió estratègica i integradora del nostre municipi per part de l’equip de l’alcalde Morancho ha impedit aprofitar totes les oportunitats que se’ns presentaven, des del punt de vista econòmic, social i cultural.

Hem trobat a faltar lideratge i amplitud de mires.

No podem obviar aquelles iniciatives municipals que han reeixit:

• El nou conveni de recollida d’escombraries i servei de neteja amb Secomsa, l’empresa comarcal, que ha estat una de les nostres reivindicacions i eixos principals de treball.
• La iniciativa participativa 10 Dones 10 Carrers, adreçada a feminitzar el nomenclàtor del municipi (i que inexplicablement no s’acaba d’executar.
• L’anunci de la important inversió industrial de la multinacional sud-coreana ILJIN a Mont-roig del Camp, amb l’impuls determinant del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat. Aquest projecte comportarà enormes transformacions socials, econòmiques i urbanístiques que marcaran la direcció de les futures generacions i en les quals la gent d’Esquerra serem la garantia que aquest procés s’encari amb rigor i solvència. 

Davant del gran repte de la implantació industrial d’ILJIN, la gent d’Esquerra serem la garantia que aquest procés s’encari amb rigor i solvència

Però el llistat de problemes sense resoldre s’eternitza, mandat rere mandat. Aquests són alguns dels més significatius:

• Ens trobem amb una situació de 8.042.586 € d’impostos impagats, gairebé el 33% del pressupost anual. És inacceptable i algú haurà de passar comptes. Com pot ser que l’Ajuntament deixi perdre aquests ingressos? 

• S’ha enquistat el retard inaudit en la concessió de llicències municipals (obres, permisos, activitats…) i altres tràmits municipals, que provocar perjudicis innecessaris a famílies i empreses.

  

• S’ha establert com a costum incomplir els terminis legals en l’aprovació dels pressupostos municipals, Malgrat que les prioritats i les urgències son moltes, cap dels 4 anys d’aquest mandat s’han aprovat els pressupostos abans de finalitzar l’any. 
• Malgrat estar pressupostat, l’equip de govern ha cancel·lat la construcció del necessari Centre Sociocultural de Mont-roig, un equipament imprescindible. Potser la cultura no és una prioritat?
• S’ha incrementat la taxa d’escombraries, que ha afectat en especial al nucli de Mont-roig. Tampoc hem donat el nostre acord a transformar en un preu públic la taxa de residus per als càmpings del municipi, amb el pitjor dels resultats, ja que els càmpings s’han desvinculat del servei municipal.
• S’ha produït una gestió erràtica del procés de concessió de les guinguetes de platja i del servei de socorrisme, que ha deixat fora -potser de forma gairebé irreversible- a empreses del municipi. 
• S’ha dut a terme recentment una enquesta electoral encoberta amb l’excusa de conèixer el nivell de satisfacció sobre els serveis de l’Ajuntament.

Irene Aragonès Gràcia

L’accés universal a la cultura 

Ningú qüestiona que l’educació, la salut i els serveis socials són competències  que l’Administració ha d’assumir per tal de garantir òptimes condicions de vida i igualtat d’oportunitats a la ciutadania, amb la finalitat de maximitzar el benefici social, i així evitar situacions de vulnerabilitat. Fins aquí, qüestió de prioritats.

Em faig una pregunta: jo em puc pagar una entrada al cinema, anar a un concert o veure una obra de teatre, visitar un museu o una exposició d’art, puc comprar-me un llibre i veure sèries i pel·lícules a les plataformes digitals? Gaudir de l‘accés a la cultura em permet tenir sentit crític, enriquir-me amb emocions, socialitzar-me, divertir-me, expressar-me lliurement i ampliar els meus coneixements.

Per tant, les persones que estan excloses de poder consumir cultura per motius econòmics, tenen o tindran les mateixes oportunitats que jo? La resposta és molt clara, evidentment que no.

Si volem una societat equitativa en tots els sentits, de forma àmplia i ambiciosa, i que realment garanteixi igualtat d’oportunitats i cohesió social, ens cal una nova mirada de la cultura. Una societat culta és una societat informada i amb criteri i, per tant, amb capacitat de progrés social i econòmic. Posar la cultura al centre de les polítiques públiques és dotar-la d’un poderós instrument de canvi social; vol dir enfortir el nostre teixit cultural professional, associatiu i empresarial.

I és exactament el que pretén el Departament de Cultura amb la visió humana que s’entreveu en els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya a la secció de cultura, en un dels seus 4 eixos prioritaris: garantir l’accés a la cultura. 

Introduir aquest sentit transformador de la cultura és garantir l’accés de la cultura en el sentit més ampli. Per això el dret a la cultura és tan decisiu i cal parlar de cultura com a bé essencial, com a servei públic i com a pilar necessari: la quarta pota de l’estat del benestar. Situar la cultura al mateix nivell que la sanitat, l’educació o els drets socials, assegurant que absolutament tothom hi tingui accés.

La Llei de Drets Culturals ens brindarà l’oportunitat de dotar normativament que la cultura arribi a tota la ciutadania, sense exclusions, que cap persona ni cap col·lectiu se’n quedi al marge, ni per raons econòmiques ni socials. Alhora aquesta la llei no només pretén garantir l’accés a la cultura, perquè no només volem espectadors, sinó que la ciutadania ha d’esdevenir actora amb oportunitats de crear, de participar, d’implicar-se en projectes culturals accessibles i inclusius. Això té un nom: democratització cultural, empoderament ciutadà, gaudi, més enllà del mer entreteniment, i promoció del talent,  en què l’excel·lència de la creació catalana sigui l’objectiu del conjunt de les polítiques públiques culturals i sigui de caràcter transversal, fent que Cultura i Educació vagin agafades de la mà.

Un pressupost per un sistema cultural fort

La cultura es una aposta decidida i ferma per una Catalunya inclusiva, en conversa constant,  sempre oberta, sempre arrelada. Per això, cal creure fermament en la necessitat de disposar d’un sistema cultural fort i un finançament a l’alçada. 

Amb menys de dos anys hem passat de l’1,1% i 303M€ de despesa cultural, a l’1,5% i 477 M€. Així, hem aconseguit revertir una dinàmica a la baixa que feia massa temps que durava. Ara disposem de 174M€ més per a cultura que el 2021. Esforç majúscul aconseguit.

Per tant, el compromís del Govern a arribar el 2% a finals de legislatura és ferm. Ho demostra l’augment progressiu i responsable del Pressupost que permetrà seguir impulsant, en aliança amb el sector cultural, tots els 4 eixos que la Conselleria es va marcar el 2021: sistema cultural de referència, accés a la Cultura, assegurar el present i el futur del català, juntament amb l’aranès i la llengua de signes catalana, i la indústria audiovisual com a motor econòmic.

Des d’Esquerra Republicana estem convençudes que el camí cap el 2% cultural no té aturador, perquè tenim un Departament que hi creu fermament i un President de la Generalitat que el pensa i el valora.

Situació antagònica de quan el Departament era d’un altre color. I aquest 2% ha d’anar acompanyat de la complicitat de totes les administracions públiques amb competències en cultura, que suposi una despesa conjunta, una inversió per habitant a l’alçada dels principals països europeus. Determinar aquest indicador és del tot imprescindible si ens volem equiparar amb la resta de països del nostre entorn que han apostat per fer de la cultura un dels seus eixos de creixement econòmic però també social. Una xifra que caldrà consensuar amb tots els membres de la Mancomunitat Cultural per tal d’impulsar unes polítiques culturals properes per a tota la ciutadania i ben coordinades entre totes les institucions públiques. 

Un pressupost que reflecteix l’objectiu de ser un sistema cultural de referència perquè s’incrementa l’ajuda als equipaments nacionals, perquè estar al costat dels creadors i creadores es garantir una programació estable i gires a tot el país. Perquè les empreses veuran incrementades les línies de suport amb el desplegament de plans estratègics sectorials. Perquè tenim un lloc i un nom al món i la internacionalització ens obre moltes portes. Perquè es prioritza la conservació del patrimoni cultural català posant-lo en valor. Perquè l’associacionisme i la cultura popular ens aporten valors i identitat que cal conservar i potenciar; incloure les propostes d’arrel en les programacions estables les reforçarà. Perquè s’incrementen els recursos destinats al Patrimoni Documental en el marc del desplegament del Pla d’Arxius de Catalunya. Perquè tindrem l’import mes elevat dels últims 10 anys per a la construcció i millora de biblioteques.

L’aposta per la cultura: llengua, patrimoni i innovació digital

L’increment més gran dels Pressupostos 2023 va a parar directament a l’activitat cultural, a la gent que hi treballa i que crea, i als equipaments i esdeveniments que permeten fer arribar la cultura al conjunt de la ciutadania, per pal·liar les retallades.

Les dues unitats que es reforcen amb mes dotació són les secretaries de Política Lingüística i de Patrimoni Cultural. D’una banda, la Secretaria de Política Lingüística, per sortir del discurs del “tot va bé”, tot funciona i tot és fantàstic. Assumim la greu situació del català perquè es l’única manera de fer-hi front amb una anàlisi prèvia real i rigorosa i iniciant una nova etapa de política lingüística que posa el català com a protagonista central a l’agenda política. Perquè sí, el català és una llengua minoritzada.

Per tant, el català no se’l defensa a twitter, que potser també, sinó que se´l defensa dotant-lo de recursos, que permetin revertir dèficits històrics de subfinançament i que han de permetre, per exemple, que els consorcis de normalització lingüística puguin reforçar els seus equips, millorar les condicions laborals del personal, cobrir les necessitats d’acreditació dels nivells del català i donar resposta a l’acollida de població nouvinguda.

I, per altra banda,  la Secretaria de Patrimoni Cultural, històricament infradotada, per donar resposta a l’enfortiment de l’Agència Catalana del Patrimoni i a la voluntat de tenir cura de la riquesa patrimonial que custodiem arreu del país. Perquè el patrimoni no és només el nostre passat, és també el nostre present i el nostre futur.

La cultura catalana la volem també digital i innovadora. És per això que cal aprofitar el potencial del sector audiovisual i digital català com a font de creixement econòmic i, també, com a eina per a la creació d’imaginari col·lectiu i preservació de la diversitat cultural en un mercat globalitzat, amb especial atenció a la producció en llengua catalana.

La construcció de Catalunya Media City, el centre de recerca, innovació i producció per al sector audiovisual, dels videojocs i de continguts digitals, marca un gir de guió. Aquesta infraestructura cultural i empresarial de primer nivell, que integrarà facilitats de producció per al mercat nacional i internacional, l’acolliment d’empreses, la innovació tecnològica i la formació avançada, es convertirà en l’epicentre audiovisual a Europa, un hub audiovisual. Aquest projecte ha de servir per atraure grans produccions internacionals, però també ha d’arrelar en el territori, potenciar la indústria pròpia i donar oportunitats al talent local. 

Que cada euro invertit en cultura tingui el màxim potencial transformador per a la gent. Aprofitar cada euro d’aquest nou pressupost a l’alça, és construir un sistema cultural que pugui respondre a les complexitats dels nostres temps, i que ens permeti tenir una ciutadania dialogant, democràtica i feliç.

Irene Aragonès

Diputada al Parlament de Catalunya

El regidor de la coalició ERC-MES-AM a Mont-roig del Camp, Manel Vilajosana, ha manifestat que la decisió d’afiliar-se a Esquerra “ve donat especialment pel moment que viu el país i el nostre municipi, a les portes d’unes eleccions transcendentals per a Catalunya i per a Mont-roig”.

La incorporació a Esquerra de Vilajosana ha estat avalada per la regidora, diputada i presidenta regional d’ERC al Camp de Tarragona, Irene Aragonès, i pel regidor i candidat a l’alcaldia de Barcelona Ernest Maragall.

“L’experiència d’aquests 3 anys i escaig a l’Ajuntament de Mont-roig, on he tingut la sort i el privilegi de compartir grup municipal amb persones íntegres i capaces com la Irene Aragonès i l’Abbas Amir”, ha explicat Vilajosana, “és un dels principals motius que m’han dut a integrar-me a ERC”. “Avui per avui”, ha afegit, “els que ens sentim socialistes, d’esquerres, feministes, demòcrates i defensors del dret a decidir dels catalans, tenim la nostra casa comuna a Esquerra, on hi cabem amb tota la seva pluralitat”. Ha conclòs que “un partit on hi militen referents polítics personals com Joan Tardà, Gabriel Rufián o Jordi Salvador, també ha de ser el meu partit”.

Manel Vilajosana, a l’igual que els tinents d’alcalde de Lleida i Tarragona, Jordina Freixanet i Jordi Fortuny -que també recentment s’han donat d’alta ERC- procedeix de l’espai socialista, amb una llarga militància al PSC fins que va participar a la fundació del Moviment d’Esquerres, que va abandonar quan la formació va fer un gir a la dreta incorporant-se a les llistes de Junts per Catalunya el 2021. Des d’aleshores participa en un espai de debat, proposta i reflexió per contribuir a fer una millor política al conjunt del país anomenat Fòrum Socialista i Republicà.(http://elforum.cat/)

Som en els darrers mesos de mandat: el 28 de maig de l’any que ve hi haurà eleccions municipals i les ciutadanes i ciutadans estarem convocats de nou per a escollir l’equip que governarà el nostre Ajuntament els propers 4 anys; un cop més, decidirem en quines mans deixem el futur del nostre municipi. Però aquesta vegada, amb el nou gran projecte industrial en marxa, el període 2023-2027 serà transcendental per a Mont-roig: es perfilaran transformacions socials, econòmiques i urbanístiques que marcaran el pervindre de les futures generacions.

La gent d’Esquerra som garantia que aquest procés s’encari amb rigor i solvència.

Les prioritats son moltes i les urgències encara més. I malgrat això, cap dels 4 anys d’aquest mandat s’han aprovat els pressupostos abans de finalitzar l’any (amb moció de confiança de l’alcalde inclosa el 2021). I acabem el 2022 sense tenir els pressupostos per al 2023. Ens tenen acostumats a una previsió, en podríem dir improvisació, ja que no hi ha manera que compleixin els terminis esperats.

En canvi, tot el que podeu llegir al Comunica es fantàstic, perfecte i genial! El butlletí municipal s’ha convertit en el pamflet propagandístic de la figura de Morancho, que, sense cap mena de mania, l’alcalde utilitza per finalitats polítiques, partidistes i personals. 

I ja us van trucar? Ja vau respondre l’enquesta que l’alcalde va encomanar per conèixer el nivell de satisfacció dels veïns i veïnes sobre els serveis de l’Ajuntament? Les preguntes eren de traca i mocador! Per exemple, per saber si esteu satisfets és de vital importància respondre la pregunta: Sap qui és el Sr. Fran Morancho? Doncs això, que davant dels nostres morros ens han colat una enquesta electoral encoberta!

Esquerra Republicana de Catalunya seguim fent feina perquè, malgrat estar a l’oposició, tenim vocació de GOVERN, amb una actitud constructiva i propositiva, amb diàleg i mà estesa, picant molta pedra. La nostra estratègia ens ha portat a presentar, durant aquest mandat, fins a 43 mocions amb la finalitat d’aconseguir que projectes sòlids i engrescadors puguin ser una realitat. Ens devem a les 838 persones que ens vau fer confiança al 2019, un 17,5% dels veïns i veïnes del municipi, i la nostra responsabilitat i obligació es servir al bé comú.

Un govern que es fa el sord quan el nostre grup municipal presenta fins a 10 al·legacions al Reglament de Pressupostos Participatius, i no n’accepta CAP. Oportunitat política perduda. No escoltar i no atendre propostes que podrien millorar un procés participatiu només pel fet que vinguin de l’oposició, vol dir no estar a l’alçada de la partida de la democràcia. És perdre l’oportunitat de la generositat, el consens i els acords. Naltros no defallim.

No escoltar i no atendre propostes que podrien millorar un procés participatiu només pel fet que vinguin de l’oposició, vol dir no estar a l’alçada de la partida de la democràcia

Des del grup municipal d’ERC volem millor aquest Reglament, que és bona eina i un avenç en la transparència i en la implicació de la ciutadania en la presa de decisions en l’àmbit local, i que permetrà que els veïns i veïnes del nostre municipi puguin decidir inversions per un import de fins a 200.000 €

En el Ple municipal del passat mes d’octubre, es va aprovar el nou Reglament de Pressupostos Participatius. Sense dubte, una bona eina i un avenç en la transparència i en la implicació de la ciutadania en la presa de decisions en l’àmbit local, que permetrà que els veïns i veïnes del nostre municipi puguin decidir inversions per un import de fins a 200.000 €. Però des del grup municipal d’Esquerra creiem que aquest reglament pot ser manifestament millorable i per aquest motiu, durant el període d’exposició pública, hem presentat les següents al·legacions:

Article 2. Condicions que han de garantir les propostes. Definició de criteris i de mecanismes de filtratge.

Al·legació 1

Proposem un punt nou.

j) Que es garanteixi l’equilibri i l’equitat territorial dels diferents nuclis de població del municipi.

Cal garantir l’equilibri i l’equitat territorial dels diferents nuclis de població del municipi

Article 3. Òrgans del procés i funcions.

1. Comissió de coordinació tècnica

Al·legació 2

Proposem incloure la presència de regidors/es de l’oposició. A cap de les dues comissions previstes ni a la tècnica ni a la de seguiment s’hi preveu la presència de regidors de l’oposició. Sí que n’hi haurà de l’equip de govern: l’alcalde, el regidor/a de participació i comunicació. 

Al·legació 3

Per altra banda, aquesta comissió, si és una comissió tècnica no hauria de tenir la funció d’impuls polític. Caldria contemplar una comissió tècnica, formada exclusivament per personal tècnic i una comissió d’impuls polític, tal com el nom indica. 

2. Comissió de seguiment de pressupostos participatius 

Al·legació 4

Proposem incloure la presència de regidors/es de l’oposició. A cap de les dues comissions previstes ni a la tècnica ni a la de seguiment s’hi preveu la presència de regidors de l’oposició. Sí que n’hi haurà de l’equip de govern: l’alcalde, el regidor/a de participació i comunicació. 

Al·legació 5

No s’especifica com es triaran les persones de la societat civil del municipi que formaran part de la comissió de seguiment, fet que pot portar a arbitrarietats. Proposta: una part de representativitat i una part per sorteig a través del padró. 

Al·legació 6

Tampoc quedar clar què vol dir “les persones de la societat civil del municipi” si han de tenir el requisit d’estar empadronades, si hi ha de tenir residència, si hi tenen família, si hi passen les vacances. 

Al·legació 7

Incloure joves de 14 anys que representin diferents perfils i gèneres. A 2n d’ESO s’imparteixen crèdits vinculats a la participació ciutadana que afavoririen la implicació de la joventut que estudia als instituts del municipi en projectes col·lectius.

Article 4. Desenvolupament. Fases del procés

Fase 2. Recollida de propostes 

Al·legació 8

” La presentació de propostes estarà oberta a tota la ciutadania…”

Proposem: La presentació de propostes estarà oberta a les persones empadronades al municipi. Trobem totalment injust que persones que no viuen habitualment al municipi, i que per tant, no coneixen la realitat social, i poden tenir una visió esbiaixada de les necessitats i prioritats de la nostra població, puguin decidir amb les mateixes possibilitats que persones que hi vivim, treballem, estudiem i paguem els respectius impostos. 

Proposem que la presentació de propostes estigui oberta a les persones empadronades al municipi, però seria injust que també ho puguin fer aquelles que no viuen habitualment al municipi

3. Fase 4. Votació

Al·legació 9

“Tindran dret a vot totes les persones que en data de la votació tinguin 16 anys o més i constin empadronades al municipi de Mont-roig del Camp”.

Proposta. Incloure a la votació els joves de 14 anys, en cas que també s’hagi inclòs una representació a la comissió de seguiment. Es de vital importància que la joventut se senti implicada i interpel·lada en els processos de participació ciutadana per tal d’incloure la seva visió i que en un futur percebin la participació com a un fet natural i de corresponsabilitat ciutadana.

7. Fase 7. Execució de projectes guanyadors.

Al·legació 10

“La funció de la Comissió de coordinació en aquesta fase serà la de fer el seguiment de l’execució de les propostes seleccionades”.

Es anormal que l’execució dels projectes s’incloguin en el reglament d’un procés de pressupostos participatius, ja que l’execució dels projectes te vida pròpia i el procés s’hauria d’acabar amb els resultats finals, donant compte evidentment de com es van executant, però amb les comissions dissoltes. Podria passar que entre convocatòria i convocatòria de pressupostos participatius sempre hi haurà comissions obertes formalment constituïdes com a vigilants de les obres. L’execució dels projectes no forma part del procés participatiu. 

L’alcalde, en el seu discurs a la inauguració, va deixar molt clar que considera la Fira com la festa petita.

Per tant, un gir en la història dels 137 anys de Fira (que ja anem veient en les darreres edicions). Un gir que aquest any s’ha convertit exclusivament amb la ubicació de 4 caravanes de menjar i beure.

Convertir l’espai de la Fira amb uns food trucks ho trobem lamentable

Podríem compartir que el format tradicional de fira sectorial s’ha d’actualitzar, evolucionar, reformular-se, adaptar-se a la realitat cultural i econòmica del moment  i repensar altres promocions econòmiques i culturals, però d’aquí a convertir l’espai de la Fira amb uns foodtrucks, ho trobem lamentable, perquè darrera hi ha una història que s’ha de preservar sense treure valor a una festa tradicional. Per què cal triar entre la Fira i la Festa Major? Son dues festes compatibles, perquè cal prioritzar-ne una enfront de l’altra?

Les imatges de contenidors desbordats i un servei de neteja deficitari han estat la nota negativa que hem vist i patit aquest estiu, i posa de manifest una de les grans problemàtiques recurrents del nostre municipi i que l’equip de govern no soluciona. Els reforços no han estat suficients, les accions in extremis tampoc. Per això des d’Esquerra Republicana demanem a l’equip de govern que agilitzi la seva predisposició per signar urgentment el nou conveni que proposa SECOMSA, ja que l’actual, a part d’estar a punt de caducar, ha quedat totalment obsolet després de 12 anys d’estar vigent. Sabem que hi ha predisposició d’ambdues parts, per tant, ara cal materialitzar aquest conveni que ens permetrà no només augmentar la flota, mitjans i recursos, sinó replantejar-se el model i també iniciar la recollida “porta a porta” que augmentarà el preocupant 22% de reciclatge que actualment tenim al municipi.

Cal posar solucions als problemes quotidians de la gent, i la recollida i neteja es un dels principals esculls que cal fer-hi front de manera urgent.

Som conscients que hi ha hagut una gran demanda, que la població itinerant a l’estiu ha crescut a nivells inimaginables però la Setmana Santa ja va ser un preludi de l’allau de visitants que vindrien a l’estiu i s’hagués pogut fer una previsió més ajustada. I no només per donar un bon servei en temporada turística, sinó durant tot l’any, els nostres veïns i veïnes es mereixen tenir un servei de qualitat, proporcional als impostos que paguem. 

I també cal treballar per plantar cara a l’elevat grau d’incivisme, desfermat i totalment incontrolat, que actua de forma premeditada. Per molt que l’administració augmenti els recursos en la recollida i neteja, si no es lluita contra l’incivisme, tots els esforços seran envà. L’hem d’aturar com sigui, ja n’hi ha prou, no podem permetre que la incivilitat i la ineducació juguin amb els diners públics. Posem- hi mesures. Fa molt temps que es parla de col·locació de càmeres, on son?