Categoria: Plens Ajuntament

Considerant que el foment de la participació ciutadana en aquest àmbit (i en altres àmbits sectorials) pot jugar un paper enormement positiu a l’hora de programar els diversos actes festius i també en relació a la seva organització i execució.

Considerant que una de les propostes incloses en el programa electoral d’Esquerra Republicana de Catalunya a les passades eleccions de maig de 2023, articulat al voltant dels eixos vertebradors de transparència i de participació ciutadana, consistia en la creació de Consells Municipals de Participació Ciutadana.

Atès que el nostre municipi disposa d’un teixit associatiu molt actiu que precisa d’espais de cooperació que el facin partícip de la presa de decisions i el converteixin en un element enriquidor insubstituïble.

Vist que és imprescindible la implicació i la participació ciutadana en l’organització dels esdeveniments festius, pensats per a tota la població, atenent a la seva diversitat.

Atenent també el que preveu l’article 62.1 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, en relació als òrgans de participació sectorial, on es contempla la possibilitat de creació d’aquest òrgans “en relació amb els àmbits d’actuació pública municipal que per llur naturalesa ho permetin, amb la finalitat d’integrar la participació dels ciutadans i de llurs associacions en els assumptes municipals”.

Per tot l’exposat es proposa que el Ple de l’Ajuntament de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp adopti els següents

ACORDS

Primer.- Instar a l’equip de govern a iniciar els tràmits per a la creació dels Consells Municipals de Festes de Mont-roig i de Miami-Platja.

Segon.- Instar l’equip de govern a encarregar als serveis tècnics municipals la redacció d’una proposta de reglament d’aquests Consells que en regulin les funcions, la composició, el funcionament intern i el mètode de finançament.

Tercer.- Instar l’equip de govern a destinar en el pressupost corresponent al proper exercici de 2024 una partida pressupostària concreta i independent per tal de garantir el funcionament d’ambdós Consells Municipals de Festes.

Quart.- Donar compte d’aquest acord a les entitats i associacions locals, fent-les partícips del mateix, i a la ciutadania en general.

El grup municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha presentat, per tal que sigui debatuda en el ple ordinari de l’11 d’octubre, una moció adreçada a millorar el reglament municipal del servei d’acompanyament a la gent gran. El text íntegre de la moció és el següent:

MOCIÓ PER LA MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT MUNICIPAL DEL SERVEI D’ACOMPANYAMENT DE LES AGENTS CÍVIQUES A LA GENT GRAN

Els Principis de les Nacions Unides en favor de les persones d’edat van ser adoptats a l’Assemblea General de les Nacions Unides (resolució 46/91) el 16 de desembre de 1991. Aquests principis són els següents: 

• Independència
• Participació
• Cures
• Autorealització
• Dignitat

Aquest conjunt de principis proporcionen un marc de referència universal en benefici de les persones d’edat i en conseqüència han de guiar l’acció normativa i les polítiques públiques ja siguin d’àmbit estatal, autonòmic i local. 

Des d’una dimensió normativa ens han de servir per l’aplicació de l’enfocament dels drets humans en els assumptes de la gent gran, això implica que les accions públiques i les institucions encarregades de la seva atenció han de basar-se explícitament en normes de drets humans.

L’enfocament basat en els drets humans es centra en grups de població que son objecte d’una major marginació, exclusió i discriminació i, per tant, es requereix una anàlisi de les normes, de les normes de gènere, de les diferents formes de discriminació, de les desigualtats,  per tal de corregir pràctiques discriminatòries, distribucions injustes per tal que no hi hagi persones o grups de persones que es quedin enrere. 

L’ONU defineix les persones d’edat aquelles de seixanta anys o més. Les persones d’edat és un grup de població que s’associa a una etapa de la vida amb mancances de tipus: econòmiques, físiques, psíquiques i socials.

  L’edat de la vellesa pot conceptualitzar-se almenys a partir de tres sentits diferents: cronològic, fisiològic i social. El criteri cronològic defineix la vellesa a partir dels seixanta o seixanta-cinc anys. El criteri fisiològic es relaciona amb la pèrdua de capacitats funcionals i per últim el criteri social va referit a actituds i conductes que es consideren adequades per una determinada edat cronològica.

Podem dir que el principal problema de les persones d’edat avançada és la discriminació per raó d’edat, és evident que el mer reconeixement formal de la igualtat de drets sense cap distinció no és suficient per canviar la situació de desavantatge de les persones grans.  

  L’acció pública ha d’estar destinada a oferir els millors estàndards de vida possibles a les persones d’edat per la seva condició de membres de la societat, subjectes de dret i les seves legítimes aspiracions com a ciutadans. 

L’enfocament basat en els drets humans estableix com a punt de partida el principi de la titularitat de drets que ha de guiar les polítiques públiques i orientar el desenvolupament conforme al marc normatiu de drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals plasmats en acords internacionals. 

Això comporta un canvi paradigmàtic perquè promou l’apoderament de les persones grans. Les persones d’edat deixen de ser persones amb necessitats que han de ser assistides, i són subjectes amb drets que formen part d’una societat integrada des del punt de vista de l’edat. 

Tot i el compromís d’aquest govern municipal amb les persones d’edat, creiem que és necessari la revisió del Reglament Municipal del Servei d’Acompanyament de les Agents Cíviques a la Gent Gran de Mont-roig del Camp, per tal d’adequar-lo  a les normes dels drets humans i als principis de les Nacions Unides en favor de les persones d’edat de seixanta anys o més, considerant els sentits diferents de l’edat: el cronològic, fisiològic i social, per tal de no deixar enrere una part de població de gent gran del municipi de Mont-roig. 

Proposem que el Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp acordi:

ÚNIC.- Instar a l’equip de govern de l’Ajuntament de Mont-roig a encarregar als serveis tècnics municipals la redacció d’una proposta de modificació de reglament municipal del servei d’acompanyament des de l’enfocament dels drets humans i adequar-lo als Principis de les Nacions Unides i els diferents instruments internacionals per tal de conceptualitzar l’edat de la vellesa a partir dels seixanta o seixanta-cinc anys, enlloc dels 80 anys, i eliminar la condició de no conviure amb una persona menor de 70 anys, tal com marca el reglament actual.

Transcripció literal del discurs d’Irene Aragonès, cap de llista d’ERC a les eleccions municipals del 28 de maig, pronunciat en el ple de constitució de l’Ajuntament del passat dissabte 14 de juny:

Bon dia a tothom

Primer de tot, volem agrair a les 510 persones que ens van votar el passat 28 de maig, pel seu suport i la confiança dipositada cap a Esquerra Republicana. Vull que sàpiguen que en nosaltres trobaran els seus aliats per treballar propostes per tal de millorar el nostre poble. Els nostres veïns i veïnes ens han escollit perquè traslladem al nostre Consistori, els valors republicans, que no són altres que la gestió honesta i eficaç de l’espai comú, dels àmbits de convivència col·lectiva. Aquí venim a demostrar per què estimem el lloc d’on som i on vivim. Ho vam demostrar l’anterior legislatura amb la feina feta a l’oposició: 43 mocions presentades, de les quals 24 van ser aprovades, i algunes ja executades, 1 ordenança fiscal,  368 preguntes i 1 cinquantena de precs a l’equip de govern, en son una mostra.

I no puc deixar d’agrair la feina ingent i fer referència al company regidor de les dues legislatures anteriors i que no repeteix.

Gràcies infinites a l’Abbas, per la teva perseverança, per la teva lluita, pel teu servei al bé comú, pels moments difícils, on hi posaves llum i humor per superar-los i que han fet que tots puguem estar orgullosos de la feina feta

Serem fidels al nostre projecte, que va més enllà d’un programa configurat amb mesures més o menys concretes. Un projecte que es construeix de valors, de ferms principis i de l’experiència compartida. 

El nostre tarannà a l’oposició serà el mateix: serem constructius, propositius, dialogants, amb la mà estesa, i alhora també fiscalitzadors. Malgrat estar a l’oposició, no renunciarem als espais de debat ni a qualsevol oportunitat que suposi aportar propostes que millorin la vida de la gent.

Defensem un projecte per un municipi inclusiu, equitatiu, sostenible, redistributiu i que proporcioni igualtat d’oportunitats a tothom. Aquesta visió, que segur és compartida per tots els grups, només té una fórmula que la pugui fer possible: un equip de govern format per regidors i regidores amb la voluntat de defensar, per damunt de tot, la cohesió social, i que representi l’equilibri territorial. 

Cal brindar-nos l’oportunitat i la responsabilitat de superar una política de blocs que ha repercutit històricament de forma molt negativa en el progrés del nostre municipi, augmentant la rivalitat entre els dos nuclis de població i provocant, eleccions rere eleccions, uns vencedors i els altres vençuts.

Esquerra Republicana li demana actitud reconciliadora, que s’allunyi de la confrontació, que tingui present la totalitat del municipi en les polítiques futures, que obri les portes al diàleg i al consens per poder sortir guanyant-t’hi tots i totes.

Tant el company Manel Vilajosana, com una servidora, treballarem des de l’oposició, i ho farem amb absoluta responsabilitat, amb la garantia que serà una gestió solvent, sempre, repeteixo, oberts al diàleg i a la negociació, pensant i prioritzant en el bé comú de tot el municipi, sense intransigències ni dogmatismes, però implacables en el control de la seva acció de govern i en l’estímul de les polítiques socials. Prioritzarem, en les nostres propostes, totes aquelles vinculades a la justícia social, la transparència, la participació i consensuarem tot allò que considerem que és positiu per Mont-roig del Camp. 

Oferim, al grup majoritari, i també a la resta de grups del plenari, la nostra mà estesa per arribar a acords sense prejudicis, la nostra voluntat de consensos, i una oferta de compromís sincer i honest de complir fil per randa, i amb lleialtat, els possibles reptes que caldrà encarar en el mandat que avui comencem.

I ho farem amb la mà estesa i la priorització del diàleg, que formen part intrínseca del nostre ADN. Però ferms en els nostres principis, sempre en defensa de l’interès comú.

Per tant, administri bé la seva victòria a les urnes i governi per a tothom amb generositat.

El grup municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament ha preparat una moció perquè sigui debatuda en el proper Ple ordinari de la Corporació, previst per al dia 14 de desembre, que té com a objectiu la millora de les parades de bus del municipi i impulsar l’elaboració del Pla Integral de Mobilitat Urbana (PIMU) de Mont-roig del Camp. El contingut literal de la moció és el següent:

“El vigent Pla Estratègic 2020-2030 de Mont-roig del Camp contempla en el seu objectiu de gestió núm. 19 l’elaboració d’un Pla Integral de Mobilitat Urbana per incrementar la interconnexió entre els diferents nuclis a través de diverses alternatives de mobilitat, que garanteixin un bon nivell de cobertura i accessibilitat universal, i una de les accions estratègiques relacionades. la número 64, postula necessitat de rebaixar la densitat de trànsit interior en ambdós nuclis principals del municipi.

Segons les dades que van servir per a l’elaboració del propi Pla Estratègic 2020-2030, és significatiu constatar que, en l’àmbit de la mobilitat interna obligada per les activitats laborals, només l’1,66% de la població utilitza el transport públic municipal per desplaçar-se. Els residents a Mont-roig del Camp que es desplacen per motius de feina a altres municipis veïns i propers (l’Hospitalet de l’Infant, Tarragona, Reus o Cambrils) ho fan també molt majoritàriament mitjançant transport privat i (sempre més d’un 90% en qualsevol dels casos).

Sembla doncs absolutament imprescindible que des de l’administració municipal s’incentivi l’ús del transport públic en els desplaçaments dins el municipi i extra municipals. 

Un dels elements importants a tenir en compte per garantir la qualitat i eficiència del transport públic al nostre municipi, a més a més de la periodicitat dels horaris de circulació del bus urbà i dels busos interurbans (que ha millorat en els darrers temps), és l’estat de les parades d’autobús, en especial en allò que es refereix a la seva accessibilitat, comoditat i seguretat.

Podrem comprovar que un nombre elevat de les 30 parades de bus existents en l’actualitat al nostre municipi no compleixen els estàndards mínims en aquest sentit, en especial les que es troben fora dels nuclis urbans.

Aquesta circumstància, ben segur, no ajuda en absolut a incentivar l’ús del transport públic entre els nostres conciutadans i conciutadanes.

Aspectes a tenir en compte en aquest sentit podrien ser:

• Instal·lació d’enllumenat, sobretot a les parades situades fora de les zones urbanes, mitjançant plaques solars fotovoltaiques autònomes.
• Generalitzar la col·locació a les parades de bancs d’espera o d’elements de recolzament isquiàtic.
• Col·locació de marquesines, especialment a les parades situades fora dels nuclis urbans, en tant que elements indispensables de protecció contra les inclemències meteorològiques.
• Senyalització adequada dels horaris i línies de transport, complementada amb codis QR actualitzats.

Per tot l’exposat, el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya proposa al Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp l’adopció dels següents

ACORDS

1.- Instar l’equip de govern a encarregar els serveis tècnics municipals per tal que duguin a terme una anàlisi de l’estat actual de les 30 parades de bus existents al municipi per a planificar la seva millora. Aquesta anàlisi-inventari hauria de detallar la situació, senyalització, enllumenat i equipament.

2.- En base als resultats d’aquesta anàlisi, instar l’equip de govern a planificar les intervencions necessàries per a millorar la qualitat de la xarxa municipal de parades de bus.

3.- Instar l’equip de govern a avançar en els treballs d’elaboració d’un Pla Integral de Mobilitat Urbana (PIMU), previst en el vigent Pla Estratègic 2020-2030 de Mont-roig del Camp”.

El grup municipal d’ERC ha presentat al ple ordinari de la Corporació del dia 9 de novembre una moció adreçada a la recuperació i condicionament del refugi antiaeri de la Guerra Civil existent a Mont-roig, un dels més extensos i ben conservats del Camp de Tarragona. Aquesta iniciativa, que us traslladem a continuació en la seva literalitat, forma part del nostre compromís amb la reivindicació de la memòria històrica:

Aquesta iniciativa forma part del compromís re reivindicar la memòria històrica

“Una quinzena de municipis catalans (entre ells el de les Borges del Camp, a la nostra comarca) formen part del grup de localitats amb refugis de la Guerra Civil visitables, accessibles i d’interès històric i patrimonial.

Les diferents iniciatives de recuperació d’aquests refugis es poden acollir a subvencions de la direcció general de Memòria Democràtica de la Generalitat per a la neteja i condicionament d’aquests espais.

Mont-roig del Camp disposa d’un important refugi antiaeri de la Guerra Civil, l’entrada del qual es troba a la plaça Joan Miró

Mont-roig del Camp disposa d’un important refugi antiaeri de la Guerra Civil, l’entrada del qual es troba a la plaça Joan Miró, a tocar de l’església vella, baixant cap a la Murada. Hi ha altres entrades al carrer de la Coma i al carrer Nou. Per les dades que se’n té, es tracta d’un dels refugis de la Guerra Civil de majors dimensions i més ben conservats de tot el camp de Tarragona. El refugi de Mont-roig fou construït a finals de l’any 1938.

En el marc de la necessària recuperació de la Memòria Democràtica, en un moment en que ja es troba plenament vigent la llei estatal al respecte, el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya proposa al Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp l’adopció dels següents:

ACORDS

Primer.- Que s’encarreguin els estudis pertinents per part dels serveis tècnics municipals, en base a l’informe ja redactat el 2014, per a procedir al necessari condicionament perquè el refugi de Mont-roig del Camp sigui accessible i pugui ser visitat pel públic.

Segon.- Que això permeti a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp incorporar-se a la xarxa de municipis catalans amb refugis de la Guerra Civil visitables, accessibles i d’interès històric i patrimonial.”

El grup municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp presenta la següent moció perquè sigui debatuda en el ple ordinari del proper dia 13 d’octubre:

En els darrers mesos, el sector agrari català ha expressat el seu malestar per la limitació i prohibició de la crema de restes vegetals, derivada del compliment de la “Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economía circular”  aprovada pel Congrés dels Diputats el passat mes de desembre, amb el vot contrari d’Esquerra Republicana de Catalunya.

El sector agrari català ha expressat el seu malestar per la limitació i prohibició de la crema de restes vegetals

Concretament, aquesta llei en el seu article 27, fa referència a la prohibició de crema de restes vegetals. Allà s’especifica que “amb caràcter general, no està permesa la crema de residus vegetals generats en l’entorn agrari o silvícola. Només podrà permetre’s la crema d’aquests residus amb caràcter excepcional, sempre i quan compti amb la corresponent autorització individualitzada que permeti aquesta crema, per raons de caràcter fitosanitari que no sigui possible abordar amb un altre tipus de tractament, motivant adequadament que no existeixen uns altres mitjans per evitar la propagació de plagues…”

Això limita i prohibeix que els pagesos puguin continuar fent de manera segura les cremes de restes vegetals agràries i silvícoles als seus propis camps de conreu, com s’ha fet sempre. Aquesta crema ja està regulada per les normes de condicionalitat de les ajudes de la Política Agrària Comuna i els diferents Reials Decrets espanyols i legislació autonòmica que se’n deriva.

La llei espanyola demana que les restes vegetals generades a l’entorn agrari o silvícola tinguin un reciclat biològic mitjançant el seu piconatge o trituració, fet que suposarà la necessitat d’utilitzar i cremar una gran quantitat de combustibles fòssils, i, per tant, una generació molt elevada de CO₂. Per no parlar dels costos que generarà als pagesos, sobretot els petits i persones que s’hi dediquen a temps parcial, el fet d’haver d’adquirir o llogar maquinària per fer una acció que tota la vida han fet mitjançant la crema manual controlada i segura.

La normativa de fet no preveu cap termini d’adaptació ni tampoc cap ajuda que permeti als afectats comprar maquinària i adaptar-la a la nova proposta. Hi ha el risc real que moltes restes vegetals no siguin tractades als camps i que, per tant, derivin en problemes fitosanitaris, especialment de fongs i insectes barrinadors.

A més, l’acumulació de restes vegetals als camps suposa incrementar el perill d’incendis en aquests conreus, moltes vegades, envoltats de bosc. El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya s’ha mostrat contrari a aquesta mesura recollida a la Llei i està intentant cercar solucions jurídiques que permetin a la pagesia continuar efectuant les cremes segures de les restes vegetals als mateixos camps de conreu.

L’acumulació de restes vegetals als camps suposa incrementar el perill d’incendis en aquests conreus, moltes vegades, envoltats de bosc

Per tot l’exposat, des del Grup Municipal d’ERC-MES, instem a la resta de grups municipals que constitueixen aquest ple a adoptar els següents:

ACORDS

1.Demanar al govern espanyol la modificació i adequació normativa necessària per fer possible què es pugui continuar efectuant, sempre de forma segura, la crema de les restes vegetals i forestals en el mateix espai on s’han generat o, alternativament, en un espai controlat.

2. Traslladar l’acord anterior al Ministeri d’Agricultura, a la Conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, i als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Parlament de Catalunya.

Tots els grups municipals de l’oposició (Junts, ERC-MES, ARA i C’s) hem presentat una moció conjunta en el ple ordinari del dimecres 13 d’abril en la qual -en representació de l’Associació cultural Arxiu i Memòria- es reclama la dignificació de l’Arxiu Municipal de Mont-roig del Camp. El text literal de la moció és el següent:

L’Arxiu Municipal de Mont-roig del Camp (AMMC) s’integra necessàriament, d’acord amb l’article 20.1.c) de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents, en el Sistema d’Arxius de Catalunya (SAC), donat que es tracta d’un municipi amb una població de 12.689 habitants. La pertinença al SAC implica haver de complir amb un seguit de requisits tècnics que s’estableixen a l’article 21 d’aquesta mateixa llei i que el Decret 190/2009 desenvolupa. Disposar de les instal·lacions necessàries per a garantir la preservació dels fons documentals i tenir unes instal·lacions i un horari d’obertura al públic que hi permetin l’accés, així com disposar del personal suficient són requisits que la normativa exigeix.

Mont-roig ha de disposar de les instal·lacions necessàries per a garantir la preservació dels fons documentals i tenir unes instal·lacions i un horari d’obertura al públic que hi permetin l’accés.

Concretament, pel que fa a les instal·lacions i equipaments, els arxius del SAC han de disposar de les àrees diferenciades següents:

a. Àrea d’ingrés i tractament tècnic de la documentació, on es duen a terme les feines prèvies a la instal·lació a l’àrea de conservació.

b. Àrea de conservació, on es preserva la documentació. Els dipòsits dels arxius han de tenir materials ignífugs que evitin la propagació del foc en cas d’incendi i han de comptar amb portes tallafocs amb sistemes d’obertura antipànic. No hi pot haver entrada directa de raigs solars ni de pols. A més, els sistemes d’emmagatzematge han de ser adequats a les característiques del suport i del format de la documentació per a la seva conservació.

c. Àrea de consulta, on les persones usuàries puguin accedir a la documentació. Les sales de consulta han de disposar de punts de lectura suficients per atendre les necessitats de les persones usuàries, així com de la infraestructura adequada per facilitar la consulta, l’estudi i la manipulació, quan calgui, dels fons. Els punts de lectura han de disposar de connexió a la xarxa elèctrica i de dades.

d. Sala polivalent, per a la realització de conferències, presentacions, cursets, exposicions i actes diversos.

En quant als requisits ambientals, han de complir les condicions de temperatura i humitat adequades per tal que els fons estiguin en tot moment en l’estat més idoni per a la seva conservació i han de disposar de sistemes de detecció i mesura que permetin conèixer permanentment les condicions ambientals en què es troben els fons.

Malgrat que des de l’any 2008 l’AMMC compta amb personal tècnic qualificat i que des de 2009 es troba reglamentat el seu funcionament, el cert és que els equips de govern que hi ha hagut en els diferents mandats que han transcorregut des de llavors, han incomplert de manera sistemàtica el propi Reglament del Servei d’Arxiu Municipal, aprovat pel Ple del 28 de gener de 2009 i publicat al BOP número 113 (18 de maig de 2009), atès que l’article 14 estableix que per “per al desenvolupament de les seves funcions, el SAM ha de comptar amb els mitjans adequats pel que fa a instal·lacions, espai, personal i recursos materials necessaris”. Contràriament, la manca de voluntat política i la desatenció que ha patit i pateix aquest servei, l’han abocat a una situació d’involució que, en un context com l’actual, en què la transparència i el bon govern s’erigeixen com a fils conductors tant de l’acció política com del funcionament de les administracions públiques i en què les necessitats d’adaptació a l’administració electrònica han situat els processos arxivístics o de gestió documental a la base dels processos de simplificació i reenginyeria, no es pot sostenir.

Des de 2009 els diferents equips de govern de Mont-roig han incomplert de manera sistemàtica el propi Reglament del Servei d’Arxiu Municipal.

De fet, obviar aquesta situació no tan sols implica desatendre les obligacions legals com a titulars i responsables de la documentació pública, sinó que enfonsa el nostre municipi en un estat de desmemòria i de vulneració de drets dels ciutadans, com són el dret d’accés a la informació pública o el dret a una bona administració.

Conscient d’aquest greuge i del detriment democràtic que representa, l’Associació Cultural Arxiu i Memòria (ACAM) fa temps que reivindica un equipament digne o, el que és el mateix, el compliment de l’article 21.1 de la Llei 10/2001 i del decret que el desplega, atès que entén que aquesta hauria de ser una prioritat de qualsevol equip de govern que pretengui garantir plenament i de manera òptima els drets dels ciutadans i guiar la seva actuació d’acord amb els principis de transparència, qualitat, eficàcia i eficiència.

A més, cal tenir en compte que l’Arxiu Municipal ha d’esdevenir un equipament que aplegui no només els fons documentals de l’Ajuntament, actualment dispersos i sense les condicions de conservació necessàries, sinó també de les empreses municipals i totes aquelles donacions procedents de fons privats que vulguin ingressar-hi i que siguin rellevants per a la història del municipi. Una funció de salvaguarda que, avui per avui, no pot complir.

Es proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.- L’Ajuntament de Mont-roig del Camp declara la seva voluntat i aposta per la construcció o adequació d’un equipament municipal amb les condicions de conservació necessàries per acollir el Servei d’Arxiu Municipal.

SEGON.- Instar a l’equip de govern a incloure en els pressupostos de l’any 2023 les partides necessàries per a la construcció o adequació d’aquest equipament municipal.

TERCER.- Convocar una reunió amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Cultura i el Servei de Suport al Sistema d’Arxius de Catalunya per demanar assessorament en la planificació i disseny de l’equipament.

QUART.- Iniciar el procediment d’integració de l’Arxiu Municipal en el Sistema d’Arxius de Catalunya i la seva inscripció en el Registre d’Arxius.

El grup municipal d’ERC-MES a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha presentat per al proper Ple de la Corporació del dimecres 13 d’abril una moció per la col·locació d’un llambordí “Stolperstein” en record del mont-rogenc Salvador Bru i Marcó, deportat i assassinat al camp de concentració nazi de Mauthausen-Gusen

MOCIÓ PER A LA COL·LOCACIÓ D’UN LLAMBORDÍ “STOLPERSTEIN” EN RECORD DEL MONT-ROGENC SALVADOR BRU i MARCÓ, DEPORTAT I ASSASSINAT AL CAMP DE CONCENTRACIÓ NAZI DE MAUTHAUSEN-GUSEN.

El foment de la memòria històrica és important com a eina de dignificació i record per a les persones que han sigut víctimes de guerres, deportacions o persecucions diverses per raons ètniques, ideològiques, religioses o de qualsevol tipus. Alhora, i més enllà del record necessari, crear espais de memòria és imprescindible per fer pedagogia dels valors de la pau, de la tolerància i del respecte entre les generacions més joves. A Catalunya, en els darrers anys, s’ha començat a realitzar una tasca exemplar pel que fa al període de la Guerra Civil 1936-39 i de la postguerra, que és un dels episodis més rellevants de la nostra història recent. Tanmateix, volem portar a col·lació un altre element potser menys conegut, però no per això inexistent: el del mont-rogenc Salvador Bru i Marcó, empresonat i mort als camps nazis de Mauthausen-Gusen durant la Segona Guerra Mundial. 

Salvador Bru i Marcó, nascut a Mont-roig del Camp el 10 d’abril de 1899. Pagès de professió, es va casar amb la Remei Munté Solé i van tenir una filla i un fill: la Remei Bru Munté i l’Eusebi Bru Munté. Fou soldat republicà durant la Guerra Civil. S’exilià a França on va ser capturat pels alemanys i transportat fins a Bad Fallingbostel, a Alemanya. Allà va ser empresonat a l’Stalag XI-B amb el número de matrícula 87443. El 27 de gener de 1941 va entrar al camp de concentració de Mauthausen amb la matrícula 5392. Hi va ser aproximadament dos mesos quan el 29 de març de 1941 fou traslladat al subcamp de Gusen amb la matrícula 11184. El van assassinar a Gusen el 14 de novembre de 1941.

Durant les darreres setmanes, a l’entorn del Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust, el Departament de Socials de l’Institut Antoni Ballester de Mont-roig del Camp, sota la direcció dels professors Ignasi Martí i Clotilde Valerio, ha organitzat unes activitats amb l’alumnat de 1r i 4t d’ESO que han tingut com a resultat un mural, que es pot veure actualment al passadís d’entrada de l’Institut. La iniciativa també s’ha dut a terme en altres instituts de les nostres comarques, ja que era un projecte sorgit del Grup DEMD Camp de Tarragona. Al nostre institut s’ha treballat concretament el cas de Salvador Bru i Marcó. 

Un estudi del Departament d’Interior i Relacions Institucionals del Govern català, de la Universitat Pompeu Fabra i de l’entitat Amical Mauthausen, eleva a 8.964 el nombre de deportats republicans als camps nazis. D’aquests, 7.347 van estar internats a Mauthausen, 751 a Dachau, i 638 a Buchenwald. La resta es va repartir entre altres camps com Neuengamme, Flossenbürg i Ravensbrück. Moltes d’aquestes persones deportades eren dones, de les que malauradament no n´ha quedat cap registre, no se’n sap el nom ni la procedència. El 59% de les persones deportades va morir i el 4% es van donar per desaparegudes. Un 37% van ser alliberades, encara que en l’actualitat, per qüestions d’edat, la gran majoria d’aquestes persones que van estar als camps, van morir. Un 22% eren catalans.

En aquesta moció, proposem instal·lar a Mont-roig del Camp, a l’indret que es consensuï amb els seus familiars, una llamborda de memòria recordant Salvador Bru i Marcó. Aquestes llambordes, també anomenades “Stolpersteine”, són una idea importada d’Alemanya que va començar a desenvolupar l’artista Gunter Demnig l’any 1992. El 16 de desembre d’aquell any, Demning va col·locar el primer llambordí davant de l’ajuntament de Colònia com a homenatge als gitanos deportats als camps d’extermini nazis. L’any 1993 va iniciar un projecte adreçat a fomentar la memòria de víctimes del nazisme arreu del món. Les “Stolpersteine” estan fetes de formigó de 10×10 cm i estan cobertes d’una fulla de llautó en la qual es graven les dades essencials de la persona que va ser víctima del nazisme. Vist que l’objectiu d’aquestes llambordes és aturar al vianant -de fet, també es coneixen com a pedres de topada- i fer-lo pensar en la persona empresonada, desapareguda, assassinada, torturada. Des de l’inici del projecte el 1993, s’han instal·lat més de 60.000 llambordins en més de 1.800 municipis europeus, a nou països d’Europa: Alemanya, Àustria, Hongria, Països Baixos, Bèlgica, Txèquia, Polònia, Ucraïna, Itàlia, Noruega i també aquí, a Catalunya. En pocs anys ha esdevingut el memorial més llarg del món. D’aquesta manera es manté viva la memòria de les persones de tots els col·lectius: jueus, gitanos, homosexuals, dissidents polítics, testimonis de Jehovà i ciutadans discapacitats que varen ser perseguits o assassinats pel règim nazi. No només, però, es ret homenatge a les persones assassinades, sinó també als supervivents, incloent-hi persones que van poder exiliar-se i refugiar-se en altres països. També recuperen la memòria d’aquelles persones que, davant el destí que els esperava, decidiren suïcidar-se. D’aquesta manera i d’una forma simbòlica, les “Stolpersteine” reuneixen a les famílies o grups de persones separades per la deportació. 

La primera llamborda “Stolperstein” a la península ibèrica es va posar el 2015 a Navàs (Bages). Posteriorment també s’han instal·lat en moltes ciutats, com Reus, Barcelona Igualada, Girona, Manresa, Castellar del Vallès, Sabadell, Granollers i altres. Al seu torn, l’any 2012 es creà una aplicació i un web on es recull la ubicació de les diferents llambordes amb la història de tots els assassinats. 

Atès que l’any 2013 l’Amical de Mauthausen i altres associacions van endegar el projecte de la xarxa de memòria i de prevenció del feixisme “Mai més”, amb l’objectiu de crear-ne una a nivell local integrada per centres educatius, entitats i ciutats per educar en la prevenció del feixisme des de la memòria històrica i que actualment dita  xarxa està integrada per 30 centres i compta amb el suport d’ajuntaments i diverses entitats, el projecte preveu dur a terme altres activitats i estendre’s a altres territoris de l’Estat espanyol i Europa. 

Cal homenatjar permanentment als que varen donar la seva vida per la llibertat de totes i de tots, la instal·lació d’aquestes llambordes esdevé una eina pedagògica per a les noves generacions.

Atès que el Memorial Democràtic ha impulsat la col·locació de llambordes “Stolpersteine” en el territori de Catalunya, entenent que Mont-roig del Camp no pot restar al marge d’aquest homenatge als deportats del nostre municipi, amb la certesa que cal homenatjar permanentment als que varen donar la seva vida per la llibertat de totes i de tots, la instal·lació d’aquestes llambordes esdevé una eina pedagògica per a les noves generacions. 

Per tot l’exposat,

El Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp a proposta del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya – Moviment d’Esquerres, acorda:

Primer.- Que l’Ajuntament instal·li un llambordí “Stolperstein” en record de Salvador Bru i Marcó, en l’indret que prèviament es consensuï amb els seus familiars.  

Segon.- Que Mont-roig del Camp s’adhereixi a la xarxa ‘Mai Més’ promoguda per l’Amical Mauthausen. 

Tercer.- Que l’Ajuntament promogui activitats de sensibilització entre les entitats i els centres educatius per recordar-los i educar-los en el respecte a la vida i el rebuig a qualsevol ideologia totalitària. 

En el ple ordinari de l’Ajuntament del passat 9 de març es va debatre una moció del grup municipal ERC-MES destinada a reclamar, entre d’altres, l’establiment per part del Govern de l’Estat d’obligacions de caràcter social per a la gestió dels actius immobiliaris propietat de la SAREB (“banc dolent”) i la creació d’una taula local per l’habitatge, amb la participació de tots els agents implicats i els partits representats al consistori. Malauradament la moció no es va aprovar a causa dels vots contraris de l’equip de govern (PSC, Verds) i només va rebre els vots favorables d’ERC-MES i JuntsxMM.

A continuació podeu llegir el text íntegre de la moció:

No disposar d’un espai de vida digne incideix directament en la salut de les persones i en el seu desenvolupament vital, i molt especialment en els infants. El seu cost té una relació directa en la taxa de pobresa i el risc d’exclusió social i per això és tan important que les administracions posin les eines necessàries per garantir-ne un accés estable i a un preu accessible. Sense això, altres polítiques de lluita contra la pobresa i exclusió no poden tenir èxit, perquè l’habitatge és la peça clau de l’estat del benestar. 

Les problemàtiques derivades a l’accés a un habitatge digne a preus accessibles no són noves. De fet, quan no hem superat encara alguns efectes derivats de la crisi iniciada el 2007 i l’esclat de la bombolla immobiliària, ara vivim immersos en una nova bombolla immobiliària, aquesta vegada centrada en l’alça dels preus del lloguer arribant a cotes impagables per a la majoria i que aboca a moltes famílies a marxar del seu municipi o a viure en condicions precàries. La pèrdua constant de poder adquisitiu, l’augment de preus del lloguer i la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la Covid-19, provoquen una crisi habitacional en constant creixement que ha esdevingut una crisi sistèmica. 

Davant d’un mercat que expulsa moltes famílies, especialment pel cost de l’habitatge, és urgent desenvolupar totes les polítiques possibles per garantir l’accés a l’habitatge, incrementar el parc públic i donar resposta davant els desnonaments. I ara, en tenim una nova oportunitat ja que el govern de l’estat ha pres el control de l’entitat adquirint una participació majoritària de capital social de la SAREB. 

La Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària SAREB, el mal anomenat banc dolent es crea amb el Reial Decret Llei 24/2012, de 31 d’agost, de desembre del 2012 amb l’objectiu de gestionar els actius tòxics, tant de pisos, com sòls i hipoteques de caixes i bancs en risc de fallida. Aquesta reestructuració va assegurar la liquiditat de les entitats bancàries i el sistema financer del conjunt de l’Estat gràcies a la injecció de 64.000 milions d’euros públics, provinents en gran part del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) amb el que es van sanejar els balanços de les entitats més endeutades, concentrant els seus actius més problemàtics en la SAREB. 

Un rescat sobre el qual no es van incloure garanties de retorn social ni econòmic i que de facto ha esdevingut un xec en blanc mitjançant el qual s’ha sufragat amb recursos públics la factura dels dispendis i els excessos de les entitats financeres durant els anys de la bombolla immobiliària. 

L’ajuda donada al sector financer no va comportar en cap cas un rescat de la ciutadania que va patir les conseqüències de les decisions preses pels responsables de les entitats bancàries abans, durant i després de la crisi.

Tampoc es va incloure cap requisit a la SAREB sobre la cessió d’habitatges per destinar-los a habitatge social ni per a la creació d’un parc d’habitatge públic que hauria permès donar resposta a la greu situació d’emergència habitacional dels darrers anys. 

Fruit d’aquesta manca de compromís, el Parlament de Catalunya va aprovar el 22 de desembre de 2018 la moció 39/XII sobre el retorn social del rescat Bancari per a garantir al dret a l’habitatge i el reallotjament de famílies desnonades que han exigit que els mecanismes creats per fer front al sanejament de la banca, com la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB), adquireixin un clar compromís social que garanteixi un retorn social del rescat bancari. 

El Síndic de Greuges de Catalunya, va publicar, el febrer del 2018, l’informe “El dret a l’Habitatge: Qüestions Urgents” on recollia propostes d’actuacions per poder donar una millor la resposta a la problemàtica d’accés a l’habitatge entre les quals hi havia destinar un percentatge dels actius propietat de la SAREB per a la creació d’un parc públic. 

Recentment, el Govern de l’estat mitjançant el Reial Decret llei 1/2022, de 18 de gener ha adquirit una participació majoritària de capital social de la SAREB a través del FROB prenent d’aquesta manera el control de l’entitat. Aquesta decisió ha vingut donada a conseqüència de la decisió d’Eurostat, d’obligar a l’estat a comptabilitzar com a propi el dèficit per la compra dels immobles d’actius tòxics de la SAREB. Aquest fet desmenteix definitivament les falses promeses de què el rescat no acabaria tenint un impacte als comptes públics i, per tant, als contribuents i que es produiria un retorn dels diners aportats. 

El pla amb el qual es va justificar la creació de la SAREB ha fracassat i no ha servit per recuperar els recursos del rescat de 2012 ni ha servit per abordar l’emergència habitacional resultant de la crisi financera de 2008 ni de la crisi pandèmica de la Covid-19. 

Resulta imprescindible garantir les bases per a la gestió social d’aquests actius immobiliaris.

Un cop produïda aquesta absorció per part de l’estat del control majoritari de l’entitat i iniciats els tràmits legislatius de tramitació com a projecte de llei del nou el règim jurídic de la Societat de Gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Bancària, resulta imprescindible garantir que aquest nou marc estableixi les bases per a la gestió social d’aquests actius i l’obligatorietat de traslladar-los a les administracions competents en matèria d’habitatge perquè puguin ser destinades a usos socials per donar resposta a les situacions de vulnerabilitat habitacional i ampliar els parcs públics. 

Per tots aquests motius, el grup municipal d’Esquerra Republicana i Moviment d’Esquerres a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp proposa l’adopció dels següents ACORDS: 

PRIMER.- Crear d’una taula local per l’habitatge. Amb la participació de tots els agents implicats i els partits representats al consistori, per posar en comú totes les problemàtiques existents i acordar mesures concretes. 

SEGON.- Instar a l’ajuntament de Mont-roig del Camp a fer pública la informació respecte als actius immobles que la SAREB te en el municipi. 

TERCER.- Instar a l’ajuntament de Mont-roig del Camp a continuar les negociacions amb la SAREB per a l’adquisició, via conveni, d’actius immobiliaris propietat d’aquesta al municipi per a destinar-los a finalitats socials. 

QUART.- Instar al conjunt de representants catalans a les corts generals de l’estat a treballar per garantir que el nou règim jurídic resultant de la tramitació com a projecte de llei del Reial Decret llei 1/2022, de 18 de gener, comporti obligacions de caràcter social per a la gestió dels actius immobiliaris propietat de la SAREB. 

CINQUÈ.- Instar al Govern de l’Estat i al Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital a garantir la territorialització de la gestió dels actius provinents de la SAREB per tal d’acostar la seva gestió a la ciutadania. 

SISÈ.- Traslladar els presents acords al govern de l’Estat espanyol, als grups amb representació de parlamentaris catalans al Congrés dels Diputats i Senat, al Govern de la Generalitat, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, i a les entitats en defensa del dret a l’habitatge. 

El grup municipal ERC-MES-AM ha proposat la moció següent sobre el suport a la defensa del cànon de residus de Catalunya per tal que sigui debatuda al ple ordinari de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp del proper dimecres 9 de febrer 2022:

El context d’emergència climàtica, la convicció i compromís polític envers la lluita contra el canvi climàtic i les directives europees, obliguen a legislar per a portar a terme una bona gestió dels residus a Catalunya i a tot l’Estat Espanyol. No s’entendria d’una altra manera en plena crisi climàtica. En aquesta situació, el Congreso de los Diputados va aprovar el passat 23 de desembre de 2021 el Dictamen de la Comisión de Transición Ecológica y Reto Demográfico sobre el Proyecto de Ley de Residuos y Suelos Contaminados para una Economía Circular.

A Catalunya, amb aquest objectiu, fa dues dècades que es va crear un cànon sobre la disposició de residus com a mesura de fiscalitat ambiental.

De fet es va crear un cànon en l’àmbit dels residus municipals, un en l’àmbit dels residus de la construcció, i un en l’àmbit de residus industrials per fer-los més efectius i adequats al seu àmbit.  

No es pot entendre l’èxit assolit en la recollida selectiva a Catalunya sense aquest instrument fiscal de caràcter finalista que ha aconseguit fins avui, amb una taxa relativament modesta, multiplicar el seu efecte incentivador per a complir amb la jerarquia de gestió de residus que impulsa la directiva i la normativa estatal de residus.

Els nivells de recollida selectiva actualment es situen al voltant del 46%, quan l’any 2004, es situaven al voltant del 30%. A més, la progressió del cànon en els pròxims anys incentiva que els municipis i tot el sector productiu s’esforcin de forma explícita cap a la millora dels seus sistemes de recollida i de gestió de residus per a aconseguir, l’any 2035 un reciclatge del 65% dels residus municipals que es produeixin i que no vagi a disposició més del 10%.

De fet, el cànon sobre la disposició de residus municipals ha suposat una recaptació total de 647 milions d’euros, tot i que en tot el període de vigència entre el 2004 i el 2021 ha anat modificant a l’alça l’import del tipus impositiu. El darrer exercici tancat, el 2020, ha suposat un ingrés de 82 milions d’euros, i s’estima que el 2021 s’arribarà a una recaptació superior als 90 milions d’euros. D’aquests, 170 milions d’euros han estat destinats al finançament d’infraestructures de gestió de residus municipals i tota la resta, és a dir més de 450 milions d’euros han anat destinats a equilibrar els costos de la gestió dels residus municipals d’acord amb la jerarquia de gestió, afavorint que la recollida selectiva dels residus municipals tingui un cost de gestió inferior al tractament de la fracció resta, i que aquesta sigui inferior al cost d’eliminació de la mateixa fracció resta. 

Pel que fa al cànon de residus industrials s’han recaptat, durant el període de vigència, un total de 36.002.887 euros. I finalment, amb relació al cànon de residus de la construcció s’han recaptat un total de 33.879.913,12 euros. Aquesta ha estat retornada, completament, als sectors en forma de subvencions i actuacions específiques de manera que s’ha afavorit la prevenció de la generació i la valorització de residus, i també l’impuls de l’activitat econòmica.

S’entén, així, l’ampli consens a favor d’aquest cànon a Catalunya, ja que graven sobre l’activitat d’eliminació, considerant-se aquesta la via més efectiva per a la consecució dels objectius de la normativa de residus, tot incentivant un comportament més respectuós amb el medi ambient i impulsant mesures de minimització i de valorització material dels residus. També pel model de retorn dels fons recaptats que ha donat impuls a la jerarquia de gestió de residus i el finançament de les infraestructures de gestió de residus. 

Tal com està plantejada la “Ley de Residuos y Suelos Contaminados para una Economía Circular”, posa en risc el model d’èxit català, ja que l’impost estatal proposat no té actualment la mateixa concepció que el català, en primer lloc, per no tenir un caràcter finalista, en segon lloc perquè, en el cas de Catalunya, suposa retrocedir un camí ja recorregut. Aquest fet pot tenir uns efectes desincentivadors per al món local, també la industria i l’àmbit de la construcció, de manera que s’aturi la progressió de creixement per assolir els objectius de la Unió Europea en matèria de reciclatge i estalvi del dipòsit de residus. El mateix efecte pot tenir a la indústria i a la construcció.

Cal tenir en compte a més, que l’actual planificació de Catalunya té en consideració la previsió d’ingressos del cànon de la disposició de residus per poder executar les diferents actuacions programades. Per tant, la modificació de l’actual cànon produiria importants afectacions a la capacitat de polítiques de gestió de residus a Catalunya.

Considerem prioritari i obligatori continuar treballant per incrementar la recollida selectiva i defensar l’actual sistema de cànon de disposició de residus de Catalunya

Considerem prioritari i obligatori continuar treballant per incrementar la recollida selectiva i defensar l’actual sistema de cànon de disposició de residus de Catalunya, i demanem als grups polítics al Congrés i Senat que no donin suport a la llei en actual debat parlamentari, 

Per tots aquests motius, el grup municipal d’Esquerra Republicana-Moviment d’Esquerres proposa l’adopció dels següents 

ACORDS

PRIMER.- L’Ajuntament de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp dona suport al cànon residus de Catalunya i es suma al manifest impulsat per diferents institucions, entitats i personalitats en la seva defensa. 

SEGON.- L’Ajuntament de Mont-roig del Camp demana que es modifiqui l’articulat de la Ley de Residuos y Suelos Contaminados para una Economía Circular per tal que els cànons establerts a l’esmentada Ley només s’apliquin a aquelles comunitats que no disposin d’un impost amb les mateixes característiques, així com es blindi el cànon català tal com es coneix fins ara, un model de fiscalitat ambiental pioner, òptim i positiu, nascut de gran consens polític i social a Catalunya. 

TERCER.- De no ser així, demana als grups parlamentaris que votin en contra de la seva aprovació al Congrés de Diputats i al Senat. 

QUART.- Que l’Ajuntament de Mont-roig del Camp es compromet a continuar donant suport als programes de reciclatge, reducció i reutilització al seu municipi, així com a l’aplicació de l’economia circular. 

CINQUÊ.- L’Ajuntament de Mont-roig del Camp es compromet a donar suport a l’Agència de Residus de Catalunya en l’aplicació del cànon de disposició de residus, i a la defensa d’aquesta mesura fiscal.

SISÈ.- Donar trasllat d’aquest acord a l’Agència de Residus de Catalunya, al Departament d’Acció Climàtica Alimentació i Agenda Rural, als grups parlamentaris catalans al Congreso i Senat i al Ministerio de Transición Ecológica y el Reto Demográfico.