Categoria: Plens Ajuntament

El grup municipal ERC-MES-AM ha presentat una moció per ser debatuda en el ple del 14 d’abril 2021 a favor del ple reconeixement dels drets de les persones trans* i en suport a una llei trans estatal

“Cal la igualtat plena de les persones trans, fonamentada en la despatologització i reconeixement de les identitats trans*, en l’autodeterminació de la identitat i expressió de gènere i en l’abordatge integral de polítiques per intervenir en les desigualtats estructurals que encara pateixen les persones trans”

El fet trans* suposa una condició humana més i forma part de la seva diversitat. Però les persones trans* han patit i encara pateixen violència estructural i discriminacions quotidianes, que afecten tots els àmbits de la seva vida i impedeixen el desenvolupament vital en plenitud: la patologització, la tutela dels seus cossos, problemes per accedir al mercat laboral, continuar amb els estudis, gaudir de l’oci o l’esport, optar a un habitatge digne o, simplement, viure lliures de violències i agressions. En l’actual marc normatiu, les persones trans* estan permeses, però no plenament incloses en la societat. 

Malgrat els canvis en la societat, actualment les persones trans* són tractades encara com un problema de salut mental i no com una manifestació més de la diversitat humana. Històricament diagnosticades amb un Trastorn d’Identitat de Gènere i sense solució legal, la llei espanyola 03/2007, encara vigent, va permetre el canvi de la menció de sexe al Registre Civil, però imposant condicions com el requeriment d’un diagnòstic psiquiàtric de disfòria de gènere o la necessitat de sotmetre’s durant dos anys a tractaments hormonals. Tot i l’avenç limitat que suposa, aquesta llei era ja insuficient, perquè no incloïa cap mesura per reparar i reduir les greus discriminacions, no reconeix les identitats no binàries, deixa fora menors i persones migrades i perpetua la patologització. Fins i tot el Tribunal Constitucional, en sentència 99/2019, ha reconegut que l’article 1 d’aquesta llei és inconstitucional.

Durant anys els col·lectius i entitats de persones trans* han reivindicat la necessitat, la urgència, d’avançar legislativament per superar l’obsoleta i desfasada llei 03/2007, garantir plenament la igualtat i els drets que avui no tenen reconeguts, i fer front al deute històric de la nostra societat envers les persones trans*. 

Gràcies a la seva lluita el govern espanyol es va comprometre a impulsar una Llei Trans, així com una llei contra la Discriminació de les Persones LGTBI, tal com va recollir l’acord de coalició entre PSOE i Podemos. Així, fa pocs dies es van donar a conèixer els esborranys d’aquests dos projectes de llei, preparats des del Ministerio de Igualdad i fruit del treball i l’esforç especialment del col·lectiu trans* durant els darrers anys. 

El projecte de Llei Trans presentat, que estava previst que anés al Consell de Ministres durant la primera quinzena de febrer, representa la superació de la llei 03/2007 i del seu marc patologitzador. Amb l’aprovació d’aquesta llei, llargament reivindicada, les persones podran decidir sobre els seus propis cossos i la seva pròpia vida sense dependre de ningú, lliures de tuteles, ja que es basarà en la lliure manifestació i només serà necessària l’autorització expressa de la persona interessada, sense haver d’estar condicionat, en cap cas, a informes psiquiàtrics o l’obligació de sotmetre’s a cirurgies o tractaments hormonals de cap tipus.

En els darrers mesos hem vist també, malauradament, com des de certs sectors s’ha generat un rebuig frontal i violent a qualsevol avenç legislatiu per reconèixer els drets i garantir la dignitat de les persones trans*. S’ha arribat, inclús, a qüestionar els consensos existents, fins i tot la mateixa llei 03/2007. Entre les veus més reaccionàries destaca la de la vicepresidenta primera del govern espanyol, la senyora Carmen Calvo, que ha arribat a afirmar que aquesta proposta “posa en risc els criteris d’identitat de la resta de 47 milions d’espanyols” (sic), mostrant la seva preocupació per la possibilitat d’escollir el gènere “sense més que la seva voluntat o desig”. Unes declaracions que contrasten amb la proposta de llei presentada pel mateix PSOE l’any 2017 (amb una ponència posterior al 2019), molt similar a la presentada recentment pel Ministerio de Igualdad.

Aquest posicionament sorgeix ara, i s’afegeix al d’altres persones i col·lectius que també neguen la identitat de les persones trans*, que rebutgen que les dones trans siguin dones i els homes trans siguin homes. Postulats excloents i discursos d’odi emparats per sectors d’ultradreta. Cal remarcar la violència exercida contra les dones trans que, amb un discurs que recorda a la xenofòbia aplicada al gènere, són culpabilitzades de ser origen del masclisme quan en són, sense cap dubte, víctimes.

Cal, en aquest punt, recordar els Principis de Yogyakarta de 2006, sobre l’aplicació de la legislació internacional dels Drets Humans en relació a l’orientació sexual i la identitat de gènere, presentats a les Nacions Unides en 2007 per la Comissió Internacional de Juristes i el Servei Internacional per als Drets Humans, on s’insta als estats a adoptar totes les mesures legislatives, administratives i de qualsevol índole necessàries per respectar plenament i reconèixer legalment el dret de cada persona a determinar la seva identitat de gènere i a viure la seva orientació sexual amb respecte. 

També cal fer esment a la Resolució 2048 de 2015, del Consell d’Europa, i a l’Estratègia de la Comissió Europea presentada al mes de novembre de 2020 per impulsar la igualtat del col·lectiu LGTBIQ, a més de l’informe de la Comissió Europea publicat al juny del mateix any sobre els procediments legals de reconeixement de gènere i el seu impacte en la vida de les persones trans* a la Unió Europea. Aquests organismes conclouen que l’autodeterminació de gènere és essencial per millorar el reconeixement de les persones trans*, i que els procediments basats únicament en l’autodeterminació de gènere, sense tuteles mèdiques, judicials o administratives, per efectuar el canvi en la documentació i reconèixer la identitat d’aquestes persones, són els adequats per preservar la dignitat, el respecte a la vida personal i, en definitiva, el respecte als Drets Humans.

A Catalunya el col·lectiu LGTBI, i les persones trans*, comptem des de fa anys amb la llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de les lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals, i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Una llei impulsada per les entitats, que ha suposat un gran avenç per al reconeixement dels drets del col·lectiu LGTBI a Catalunya. Aquesta llei posa èmfasi en la despatologització de les identitats trans*, i posa en valor l’autodeterminació com a eina que reconeix a les persones trans* com a subjectes de dret, principi que ha adquirit rang de dret humà fonamental, que forma part dels estàndards europeus i que és imprescindible per a abordar la discriminació i garantir la igualtat de les persones trans. La recentment aprovada llei 19/2020, per a la Igualtat de Tracte i No Discriminació, igualment estableix la tramitació d’una futura llei trans catalana, basada en el dret a l’autodeterminació de gènere.

Aquestes lleis, com la d’altres comunitats autònomes que compten també amb legislació LGTBI i/o específica trans*, tenen les limitacions pròpies de les competències autonòmiques. Tot i que aquestes lleis permetin la modificació del camp del sexe o gènere i el nom en els documents administratius dependents de l’administració autonòmica, no permeten la rectificació en els documents estatals, molt especialment el Document Nacional d’Identitat. Aquesta situació vulnera els drets de les persones trans*, i genera desprotecció i discriminacions. 

El mateix Tribunal Constitucional, al mes de juliol de 2019, va estimar la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Suprem respecte la llei 03/2007, i ho va fer en un sentit favorable al dret de les persones trans* menors d’edat a veure reconeguda legalment la seva identitat de gènere. En qualsevol cas, la decisió del Constitucional posa de manifest, una vegada més, l’insuficient i obsolet marc legislatiu espanyol pel que fa a la identitat de les persones trans*.

Disposar d’una Llei Trans que reconegui i garanteixi de manera integral i efectiva no és només necessària, també és una urgència i una obligació que tenim com a societat de drets. La realitat evidencia que, malgrat els avenços assolits en els darrers anys, la discriminació estructural que pateixen les persones trans* en les seves vides, en l’àmbit sanitari, l’educatiu o el laboral, entre d’altres, està lluny d’erradicar-se. En aquest sentit, les propostes legislatives elaborades pel Ministerio de Igualdad amb la participació dels col·lectius i entitats trans, suposa un bon punt de partida per reparar el deute històric que té la societat amb les persones trans*, poder garantir plenament els seus drets i aconseguir acabar amb les discriminacions. 

Ha arribat el moment de considerar les persones trans* com a subjectes actius en la formulació de polítiques i disposicions normatives a nivell estatal, que no patologitzin ni tutelin els seus cossos ni les seves identitats a través de requeriments i intervencions mèdiques i psiquiàtriques. Cal, igualment, que sigui reconeguda socialment la diversitat en el gènere que superi el binarisme de gènere. Finalment, també és urgent la implementació de mesures per aconseguir la plena igualtat social de les persones trans*, també menors i persones migrades, particularment en els àmbits laboral, de l’habitatge, educatiu, sanitari i de prevenció de les violències.

Per tot el que s’ha exposat, el Grup Municipal d’Esquerra Republicana – Moviment d’Esquerres a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp proposa al Ple els següents

ACORDS:

PRIMER.- Instar al Govern espanyol a iniciar el tràmit i aprovar en aquesta legislatura una llei estatal basada en el projecte elaborat pel Ministerio de Igualdad i les entitats trans, per a la igualtat plena de les persones trans, fonamentada en la despatologització i reconeixement de les identitats trans*, en l’autodeterminació de la identitat i expressió de gènere i en l’abordatge integral de polítiques per intervenir en les desigualtats estructurals que encara pateixen les persones trans. 

SEGON.- Donar trasllat d’aquests acords a tots els grups del Congrés dels Diputats, al Ministerio de Igualdad, a la Plataforma Trans Estatal, a l’Observatori contra l’Homofòbia, les entitats membres del Consell Nacional LGTBI, la Xarxa de Municipis LGTBI de Catalunya i a la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB).

El grup municipal ERC-MES-AM ha presentat una moció per ser debatuda en el ple del 14 d’abril 2021 per a l’elaboració d’un Pla d’Igualtat i un Protocol de prevenció i detecció de casos d’assetjament sexual i per raó de sexe a l’empresa pública empresarial Nostraigua

“Cal garantir que totes les empreses municipals i el propi Ajuntament de Mont-roig del Camp disposin d’un Pla d’Igualtat Intern i del Protocol de prevenció i detecció de casos d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe per tal d’incorporar la igualtat entre dones i homes en la política municipal i avançar cap una igualtat real i efectiva de dones i homes en totes les esferes de la vida”

L’obligació d’elaborar plans d’igualtat per a les persones treballadores del sector públic està recollida en dos cossos legals, més o menys paral·lels, però amb dues implicacions. D’una banda parlem de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes que afecta directament a l’Administració general de l’Estat i als seus organismes públics; d’altra banda l’estatut bàsic de l’empleat públic que implica a totes les administracions públiques i la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes.

La Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva entre dones i homes, prohibeix qualsevol discriminació per motius de gènere o sexe, al mateix temps que obliga a adoptar actituds actives per garantir la igualtat efectiva entre les dones i els homes en tots els àmbits de la societat espanyola. En la seva exposició de motius es justifica de forma general la necessitat d’implantar el principi d’igualtat en tots els àmbits, i de manera particular, estableix les mesures necessàries a adoptar (entre les quals es troben els plans d’igualtat).

Resulta necessari, en efecte, una acció normativa dirigida a combatre totes les manifestacions encara existents de discriminació, directa o indirecta, per raó de sexe i a promoure la igualtat real entre dones i homes, superant els obstacles i estereotips socials que impedeixen arribar-hi. Aquesta exigència es deriva del nostre ordenament constitucional i integra un genuí dret de les dones, però és alhora un element d’enriquiment de la pròpia societat, que contribuirà al desenvolupament econòmic i a l’augment de l’ocupació. Es contempla, així mateix, una especial consideració amb els supòsits de doble discriminació i les singulars dificultats que es troben les dones que presenten especial vulnerabilitat, com són aquelles que pertanyen a minories, les dones immigrants i les dones amb discapacitat. Aquesta legalitat vigent crea un marc d’obligacions a les organitzacions que el seu incompliment pot implicar sancions laborals.

En definitiva, amb la igualtat, es guanya. Però la igualtat solament s’incorpora amb la voluntat de fer-lo. Sense una veritable voluntat, tot esforç, a mitjà termini serà inútil. La necessitat d’incorporació de la igualtat efectiva ve determinada per la pròpia voluntat d’una organització en un entorn de referència, en un context, i pel propi sistema de relacions, interna i externa, que genera.

Aquesta mateixa llei, en l’article 46 concreta que els plans d’igualtat fixaran els objectius concrets d’igualtat, les estratègies i pràctiques a adoptar per a la seva consecució, així com l’establiment de sistemes eficaços de seguiment i avaluació dels objectius fixats. En l’article 51, estableix els criteris d’actuació de les administracions públiques, les quals en l’àmbit de les seves competències i en aplicació del principi d’igualtat entre dones i homes haurien de, entre uns i altres, remoure els obstacles que impliquin qualsevol tipus de discriminació, facilitar la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, fomentar la formació en igualtat, promoure la presència equilibrada d’homes i dones en els òrgans de selecció i valoració, establir mesures de protecció enfront de situacions d’assetjament sexual, establir mesures per eliminar discriminacions retributives per raó de sexe i avaluar l’efectivitat del principi d’igualtat.

El Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, específicament en l’apartat 2 de la seva disposició addicional 7a, recull el mandat general dirigit a les “administracions públiques” per elaborar i aplicar un pla d’igualtat per als treballadors depenent d’elles. En aquesta llei, de manera expressa, s’obliga a les administracions públiques a respectar la igualtat de tracte i oportunitats en l’àmbit laboral, i per això, haurien d’adoptar mesures dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminació entre dones i homes. D’igual manera, obliga que el pla d’igualtat elaborat i aprovat sigui desenvolupat en el conveni col·lectiu o acord de condicions de treball del personal empleat.

Finalment, en el Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, on s’aprova el Text Refós de la Llei de l’estatut del treballador es refereix en l’article 17•5 que l’establiment de plans d’igualtat en les empreses s’ajustarà al disposat en aquesta llei i en la Llei orgànica per a la igualtat efectiva de dones i homes i en l’article 85•2 que a través de la negociació col·lectiva s’articularà el deure negociar plans d’igualtat en els convenis col·lectius.

Per tot l’exposat, per donar compliment a la legalitat i perquè estem convençuts i convençudes que l’Ajuntament de Mont-roig del Camp desitja l’aplicació efectiva del principi d’igualtat entre dones i homes, el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya – Moviment d’Esquerres – AM demanem l’aprovació dels següents acords:

ACORDS

• Primer: Elaboració d’un Pla d’Igualtat i un Protocol de prevenció i detecció de casos d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe a l’Empresa Pública Empresarial Nostraigua per eliminar les possibles situacions de desigualtat entre les persones treballadores de l’empresa, prevenir l’aparició de possibles situacions que vagin en contra de la pròpia normativa en la matèria, crear una nova mentalitat i cultura de defensa i suport de la igualtat efectiva entre dones i homes i que faci possible la reducció de la bretxa salarial i l’eliminació del terra enganxós, la promoció de dones als càrrecs de decisió, la formació del personal en matèria d’igualtat i l’adopció de mesures que permetin la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, i, finalment, en compliment de la Llei Catalana 17/2015, de 21 de juliol, d’Igualtat efectiva de dones i homes, el Reial Decret Espanyol 6/2019, d’1 de març, de mesures urgents per garantir la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes a l’àmbit laboral i el Reial decret 901/2020, de 13 d’octubre, pel qual es regulen els plans d’igualtat i el seu registre i es modifica el Reial decret 713/2010, de 28 de maig, sobre registre i dipòsit de convenis i acords col·lectius de treball.

• Segon:  Establir el compromís durant l’any 2021 per la redacció, com també per l’aprovació, del Pla d’Igualtat Intern i del Protocol de prevenció i detecció de casos d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe.

• Tercer: Creació d’un grup de treball on s’inclogui la participació dels treballadors i treballadores de l’empresa, o dels seus i seves representants sindicals, en l’elaboració i aprovació dels dos documents. 

• Quart: Garantir que totes les empreses municipals i l’Ajuntament de Mont-roig del Camp disposin d’un Pla d’Igualtat Intern i del Protocol de prevenció i detecció de casos d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe per tal d’incorporar la igualtat entre dones i homes en la política municipal per a avançar cap a la consecució d’una igualtat real i efectiva de dones i homes, en totes les esferes de la vida. 

• Cinquè: Traslladar aquests acords a les entitats feministes locals i a la Secretaria General d’Igualtat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.

Fa un any que les nostres vides començaven a trontollar.  El nostre grup d’Esquerra Republicana i Moviment d’Esquerres sempre hem tingut una actitud responsable: perquè sempre actuem pensant en el benestar de la gent, tant si governem com si som a l’oposició. Per tant, ens vam sentir interpel·lats a la responsabilitat que exigia el moment i ens vam posar a disposició de l’equip de govern per tal de sumar esforços, posant sobre la taula una línia de  propostes econòmiques i socials per fer front comú a les devastadores conseqüències de la pandèmia. Vam signar el Pacte de Municipi.

Volem tenir un record per a tots els que ens han deixat: la pandèmia ens ha arrabassat a molts i moltes que pertanyien una generació treballadora que va lluitar pels drets i llibertats que ara naltros podem gaudir.  Els trobarem molt a faltar.

Mantenir la prudència no significa renunciar a l’optimisme i la creativitat. Hem d’aprofitar aquesta terrible crisi per posar els fonaments d’un país, d’un municipi millor, més just i més lliure.

Una abraçada. 

Cuideu-vos. 

L’equip de govern no aprova els pressupostos de 2021 al Ple del 10 de febrer. La normalitat ens diu que els pressupostos caldria aprovar-los en data òptima al desembre (de fet al novembre del 2020 ens van informar que el ple de pressupostos seria al desembre, del desembre vam passar a finals de gener 2021), per tant, anem tard i molt tard, i ho fa en plena campanya electoral i sense tenir garantida la seva aprovació. Esperpèntic. 

Després del ple, l’alcalde ens truca per mantenir-hi una reunió. Ens hi reunim. La proposta de l’equip de govern es que féssim propostes per tal d’incloure-les però, atenció, des d’un bon principi ens recalquen que no estan disposats a modificar els pressupostos significativament. Ja ens explicaran com es fa això, demanar a l’oposició que faci propostes per tal que ens abstinguem o hi donem suport, però a la vegada no tenir la voluntat d’incloure-les.  Així entenen una negociació? Van fer el perilè de reunir-se amb els grups de l’oposició perquè al ple del 10 de febrer li vam fer sortir els colors a l’alcalde, perquè va fer el ridícul mes espantós possible: convocar i celebrar un ple on no tenia garantit el suport necessari.  Tant en el ple com en la reunió posterior esperàvem una mica mes d’humilitat, d’autocrítica i el que fan es expulsar-se qualsevol responsabilitat i culpar a l’oposició que no haguéssim aprovat els pressupostos. 

Tot i així Esquerra Republicana – Moviment d’Esquerres no vam renunciar a presentar-los les nostres propostes als pressupostos: propostes enteses en l’àmbit social (habitatge per a joves), urbanisme i patrimoni (nucli antic de Mont-roig del Camp) i territorial (pagesia i camins rurals). Aquí teniu l’enllaç per consultar-les.

D’aquestes propostes l’equip de govern ens responen que tot ho tenen previst, resulta que sempre ho tenen previst tot, però a la realitat no executen res del que ens havien promès. Algunes propostes les vam negociar en els pressupostos del 2020, per tant no hauria de ser cap novetat, però no ho han complert. 

Quin interès tenien en acceptar propostes? Cap ni una. Perquè ja estaven maquinant l’estratègia que els facilitaria l’aprovació dels pressupostos. Una estratègia que malauradament es recorrent en un equip de govern en minoria, que enlloc de fer i respectar pactes estables des d’un bon principi i que representin la voluntat d’una part de l’electorat,  prefereixen trencar els principis ètics i morals i beneficiar-se del transfuguisme. Això sí, dient que ho fan per al benefici del municipi. I sí, això es donar ales al transfuguisme, el que fan vostès es potenciar-lo. No vulguin amagar el que no els agrada. Han trencat un grup municipal perquè la regidora trànsfuga Elvira Montagut no formava part d’un únic grup municipal, tal com els ha interessat explicar, sinó del grup municipal en coalició Ara Verds amb 2 regidors. 

Els incomodava massa tenir un pacte amb C’s i quan n’han tingut l’oportunitat l’han trencat.

Esquerra Republicana – Moviment d’Esquerres votem en contra de la moció de confiança vinculada a l’aprovació dels pressupostos perquè l’equip de govern no ha mostrat cap voluntat d’incorporar propostes de l’oposició, només volen donar-nos engrunes, perquè estem cansats d’estirar i arronsar i que facin falses promeses. Vinculen la responsabilitat de l’aprovació d’aquests pressupostos a les espatlles de l’oposició i això es totalment injust. Cal deixar molt clar que l’aprovació dels pressupostos és responsabilitat de l’equip de govern, no de l’oposició. 

Qui governa té la responsabilitat d’arribar a acords majoritaris i teixir consensos ens aspectes tan determinants com és aquest pressupost municipal, que condicionarà tot el present mandat. L’obligació de l’oposició és fer propostes i controlar l’acció de govern. Si els pressupostos no es van aprovar en la primera votació va ser perquè l’equip de govern no havia fet els deures: en la seva situació -llavors en minoria- s’havia d’haver assegurat el suport necessari. És inacceptable que pretengui responsabilitzar els grups de l’oposició de no haver aconseguit els consensos necessaris.

Les propostes del grup municipal ERC-MES per a ser incorporades als pressupostos de 2021 s’estenien a l’àmbit social (habitatge per a joves), urbanisme i patrimoni (nucli antic de Mont-roig del Camp) i territorial (pagesia i camins rurals).

1) Pla d’intervenció integral del nucli antic de Mont-roig del Camp

Aspectes rellevants: promoció de la millora de les construccions existents, dels edificis catalogats, del nivell d’urbanització i de xarxes de serveis, per tal d’incrementar la qualitat urbana. Prosseguir amb les actuacions de millora d’accessibilitat i espai públic i reforçar les vies perimetrals per millorar els accessos al nucli antic. Programa de rehabilitació integral impulsant un pla de creació d’allotjaments turístics i rurals, a través d’un programa de rehabilitació d’edificis conjunt entre l’administració i la iniciativa privada en l’àmbit d’aquest pla.

Atribucions pressupostàries per a 2021:

100.000 € per estudis tècnics i inici d’elaboració del projecte

500.000 € per a inici d’actuacions urgents en els sectors més deteriorats

2) Programa d’Habitatge Jove

Posar en marxa un Programa d’Habitatge Jove que hauria de comportar, en un primer terme en la creació d’una línia de subvencions per al pagament del lloguer adreçada a les persones joves del municipi, per ajudar-los en la seva emancipació o en la permanència en un habitatge en règim de lloguer.

Atribucions pressupostàries per a 2021:

100.000 € Subvencions per al pagament de lloguer d’habitatges per a ajoves

200.000 € Obtenció i condicionament d’habitatges deshabitats per a disposar d’un parc inicial d’habitatges socials per a joves (lloguer).

3) Arranjament del camí de Vinyols 

Es compta amb la dotació econòmica existent en la subvenció de la Diputació de Tarragona)

Atribució pressupostària per a 2021:  30.000 €

Total de les atribucions pressupostàries proposades:  930.000 €

_______________________________________________________________________

Altres consideracions

• Necessitat de focalitzar l’atenció de l’equip de govern municipal en el desenvolupament i promoció de sòl industrial al municipi.

• Acomiadament treballador NostreServeis: els motius que se’ns van explicar a la reunió, i que justificaven l’acomiadament, eren estrictament de viabilitat econòmica (reduir dèficit) i que es vol iniciar una reestructuració per millorar la qualitat del servei de l’àrea d’esports. En canvi, al Ple del 10 de febrer, l’alcalde posa de manifest que el motiu de l’acomiadament es la manca de professionalitat i la ineficàcia del treballador. Ens preguntem de la inexistència d’informes tècnics, avisos, incidències, expedients oberts de seguiment de la tasca laboral del treballador que ho demostrin. 

Resposta de l’equip de govern

Sobre la proposta dels ajuts per donar suport als joves en el lloguer, ens diuen que la tindran en compte amb la incorporació de romanents d’acord amb la previsió que han fet per a complementar el finançament del departament de Joventut, però no en sabem la quantitat. Per tant, no ens en refiem. 

Sobre el nucli antic, també ho tenen previst (com no podria ser d’una altra manera), iniciant la redacció d’un projecte de millora aquest any. La partida per a la redacció, de 50.000 euros, s’incorporarà amb els romanents de la liquidació. Una dotació que es totalment insuficient. Tenim un nucli antic que ens està caient, que s’està deteriorant a marxes forçades i el valor que hi dona l’equip de govern, per posar-hi remei, son 50.000 €? No es la seva prioritat.

Sobre l’acomiadament: Diuen que no hem d’entrar en temes personals. Fan falses acusacions i no donen explicacions. Inadmissible. 

El Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp del present mes de gener va aprovar per unanimitat una moció del nostre grup municipal ERC-MES-AM sobre la circulació dels patinets elèctrics a les vies públiques del municipi. La moció s’adreçava a incorporar a les ordenances municipals les regulacions per a la circulació de patinets elèctrics contemplades en el Reglament General de Vehicles i de Circulació (RGVC). Tot i l’existència (per fi !) d’una reglamentació estatal completa al respecte, és molt important que el nostre Ajuntament exerceixi amb responsabilitat el seu dret a l’autonomia local i apliqui amb criteris propis la normativa relacionada amb els vehicles elèctrics de 2 rodes.

La nostra vocació municipalista ens porta a reclamar que l’Ajuntament exerceixi la potestat normativa que li correspon, en un àmbit en el que cada cop hi ha més usuaris i en el que, per tant, s’hi generen més problemes.

Amb l’objectiu de garantir la seguretat i la convivència dels patinets elèctrics amb els altres usuaris de la via, hem proposat que les regulacions municipals incorporin aspectes molt rellevants de la nova reglamentació. Per exemple: 

– L’obligatorietat per a les persones que es desplacen en patinet elèctric de sotmetre’s a les proves d’alcoholèmia i drogues, sempre que els siguin requerides per un agent de l’autoritat. 

– La prohibició de fer servir el telèfon o qualsevol altre dispositiu mòbil mentre s’està circulant amb el patinet o bé de conduir utilitzant cascos o auriculars connectats a aparells receptors o reproductors de so. 

– Aquests vehicles de mobilitat personal estan homologats com a exemplars unipersonals, és a dir, disposen d’una única plaça. Per aquest motiu no poden viatjar-hi dos ocupants. 

– Conduir durant la nit sense enllumenat ni peces o elements reflectants serà considerat conducció negligent. 

– Els patinets elèctrics s’hauran d’estacionar en els llocs expressament habilitats. 

Aquesta iniciativa del grup municipal ERC-MES-AM és una demostració més que des de l’oposició també es pot fer feina, en tot moment al servei de la gent, amb un tarannà crític i alhora propositiu, sempre amb voluntat de govern.

Els mitjans de comunicació i bona part dels agents socials i polítics s’han fet ressò de l’escàndol de l’increment abusiu del preu de l’electricitat durant les primeres setmanes de gener. Concretament, des que va començar la darrera i intensa onada de preu, el cost de la llum per als ciutadans va augmentar en un 27%, amb preus per megavat/hora que duplicaven registres anteriors. Aquest encariment de l’energia elèctrica, que molts experts consideren injustificat,  tindrà una incidència molt negativa pel que fa a les llars més vulnerables i amb tota probabilitat incrementarà els casos de pobresa energètica.

El nostre grup municipal va traslladar aquesta greu problemàtica al Ple de l’Ajuntament del passat 13 de gener. Concretament, vàrem demanar a l’equip de govern si es tenia constància de l’existència al nostre municipi de situacions de pobresa energètica que requereixin la intervenció de l’administració pública i també si s’havia de preveure alguna iniciativa al respecte. La regidora i els regidors republicans, tot i ser conscients de les limitacions en aquest àmbit que tenen els poders locals, creiem que l’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha d’intervenir decididament per a evitar situacions d’exclusió social motivades per un funcionament anòmal i desaprensiu de les grans corporacions.

Així mateix, vàrem instar en el Ple que l’Ajuntament de Mont-roig del Camp s’afegeixi a la petició del Govern central per tal que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) investigui «si hi ha hagut irregularitats en el mercat elèctric», després que el preu majorista de l’electricitat hagi marcat màxims històrics en plena onada de fred. Estem convençuts que cal utilitzar tots els instruments a les nostres mans per fer front als abusos i la cobdícia dels proveïdors de serveis essencials que no haurien de regir-se únicament per les regles del mercat.

El Ple de l’Ajuntament aprova per unanimitat una moció del grup ERC-Moviment d’Esquerres per demanar a la Comissió Europea un canvi per orientar la PAC a favor de les explotacions familiars que són les que gestionen i mantenen el territori i l’equilibri territorial.

MOCIÓ PER A LA REORIENTACIÓ DE LA NOVA POLÍTICA AGRÍCOLA COMUNA (PAC)

Recentment, i després d’un intens debat des del juny 2018, el Parlament Europeu ha aprovat el que serà la nova política europea en matèria d’agricultura i el resultat no podria ser més preocupant.

La PAC es crea amb el Tractat de Roma (1957) amb l’objectiu de garantir la seguretat alimentaria a tota Europa i protegir el mercat agrícola, establint preus de preus mínims, l’atorgament de subvencions i la creació d’un mercat comú que prioritzés els productes europeus. I de fet aquesta estratègia va arribar a convertir l’Europa als anys vuitanta en el segon exportador agrícola del món. L’any 1992, amb l’aparició dels ajuts directes als productors, hi ha un canvi en el sistema i es passa dels ajuts a la producció als ajuts per superfície. L’any 2003 continua l’evolució i els ajuts per superfície es deslliguen de la producció i es fixen a partir d’un període de referència. Després d’aquests anys d’evolució, ens trobem que avui al voltant del 80% dels fons de la PAC es destinen a un 20% de receptors.

Així, la crisi i les dificultats que del sector agrari català per adaptar-se a les condicions d’un mercat liberalitzat, obert i globalitzat, n’ha canviat l’estructura, consolidant un procés d’integració entre els productors i empresa agroalimentària, que els ha permès fer front als nous requeriments de mercat. Aquests requeriments s’han d’afegir a la necessitat de produir amb criteris cada vegada més sostenibles i respectuosos amb el medi, fent front a l’increment de costos que això representa i que, aplicat sobre un sector envellit i amb falta de relleu generacional, ha generat molts problemes  al món rural com l’envelliment i el despoblament.

L’emergència climàtica que vivim, ens porta també a reflexionar sobre la necessitat que les empreses agroindustrials siguin cada cop més eficients i sostenibles. Però la reforma de la PAC acabada d’aprovar pel Parlament Europeu és contradictòria amb l’agenda verda i Pacte Verd Europeu. Per una banda rebutja reduir un 30% de les emissions del sector agroalimentari per al 2027 i per l’altra estableix que el 40% del pressupost de la PAC ha de contribuir a objectius climàtics i adopta com a seva el “Green Deal” i l’estratègia “Farm to Fork”.

Per això algunes organitzacions polítiques com Esquerra Republicana, defensem que cal confeccionar una PAC que promogui la sostenibilitat de l’activitat agrària i la seva contribució a la mitigació i adaptació al canvi climàtic, garantint a agricultors i ramaders, unes condicions de vida dignes, amb un sistema d’ajuts que prioritzin els agricultors professionals per davant de les grans empreses no vinculades al sector. Volem una PAC que incentivi una activitat agrària basada en les explotacions de base familiar, que faciliti la producció d’aliments bons, sans i segurs amb unes produccions respectuoses amb els recursos naturals, l’entorn, el medi ambient i la biodiversitat, i que faci un ús sostenible dels productes fitosanitaris 

Malauradament, però, la Comissió Europea ha tirat endavant aquesta PAC amb els vots de liberals i Socialistes, i 2 dels 3 informes per part del PP i Vox.

Per tots aquests motius, el grup municipal d’ERC- MES -AM demanem l’aprovació dels següents acords: 

Primer.- Demanar a la Comissió Europea un canvi per orientar la PAC a favor de les explotacions familiars professionals que són les que gestionen i mantenen el territori i l’equilibri territorial.

Segon.- Demanar a la Comissió Europea el canvi de la PAC de manera que s’incentivin pràctiques agràries més respectuoses amb el medi ambient que permetin una millor utilització dels recursos i es protegeixi la biodiversitat. 

Tercer.- Mantenir el suport a les explotacions familiars a través d’una PAC  que els protegeixi i els faciliti eines per poder sobreviure en un mercat global i liberalitzat  

Quart.- Traslladar aquests acords als grups parlamentaris presents a la comissió europea en representació de Catalunya, a Unió de Pagesos, a l’associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC).

MOCIÓ EN DEFENSA DE LA UNITAT DE LA LLENGUA CATALANA

Exposició de motius:

La llengua catalana, parlada de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer, deriva d’una continuïtat lingüística mil·lenària que ha donat lloc a una realitat unitària dins la seva diversitat, tal com ho reconeix la lingüística romànica partint dels criteris científics habituals. Aquesta unitat lingüística no es veu en cap cas qüestionada per l’existència d’altres denominacions territorials, tradicionals o populars, com ara alguerès, valencià, mallorquí, menorquí, eivissenc, andorrà, formenter o fragatí. En tots els casos, aquestes denominacions alternatives es refereixen a la mateixa llengua, avui parlada per més de deu milions de ciutadans europeus.

En efecte, l’existència d’aquestes denominacions alternatives no fa sinó palesar que el català és la llengua pròpia de tots aquests territoris: de Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears, de la Catalunya del Nord, de la Franja de Ponent, de l’Alguer i d’Andorra.

Aquesta unitat lingüística ha patit, en les darreres dècades, diversos intents de fragmentació per part d’algunes instàncies i institucions públiques fet especialment greu, atès que no només constitueix un atac frontal envers un patrimoni lingüístic que hauria de ser orgullosament compartit pels estats i regions d’Andorra, Espanya, França i Itàlia, sinó, també, un menysteniment absolut del rigor científic i acadèmic dels experts en la matèria filològica.

En el cas de les institucions públiques espanyoles, ha quedat constatat que la denominació de valencià, emprada oficialment a la Comunitat Valenciana, ha servit de pretext perquè l’advocacia de l’Estat considerés que la llengua pròpia d’aquest territori no és la mateixa que la de Catalunya o la de les Illes Balears. En el mateix sentit, diverses pàgines web d’organisme oficials com ministeris i altres ens estatals, ofereixen les opcions lingüístiques de català i valencià separadament –com si fossin llengües diferents–. Això suposa no només una despesa addicional i supèrflua sinó també un dany cultural injustificat.

El fet que des de les institucions públiques no s’assumeixi amb naturalitat la unitat de la llengua catalana es tradueix en una manca de coordinació en les polítiques culturals dels diversos governs dels territoris de llengua catalana.

Els centres culturals i acadèmics de referència, com l’Institut Ramon Llull, haurien de poder comptar amb la participació de tots els governs de les comunitats autònomes on el català es llengua oficial, quelcom que avui no és possible pel temor que això pugui generar falses polèmiques a propòsit de la unitat de la llengua.

Una altra conseqüència d’aquesta manca de coordinació política és que la reciprocitat total dels mitjans audiovisuals en llengua catalana arreu dels territoris on és oficial, no és encara possible, més enllà de qüestions tècniques de segon grau, per un motiu molt similar. I, finalment, el fet de no assumir la unitat lingüística en les polítiques públiques genera disfuncions com ara que els continguts audiovisuals doblats en català pels governs i televisions públiques dels diversos territoris no puguin compartir-se recíprocament, sinó que calgui, fins i tot, en alguns casos, doblar dues o tres vegades en diferents varietats dialectals els mateixos continguts, la qual cosa és especialment perjudicial en un sector clau per al foment de l’ús social del català entre les generacions més joves com és l’audiovisual.

El Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, celebrat l’any 1986, ja va reclamar la coordinació entre els territoris de llengua catalana a la manera de la Unió de la Llengua Neerlandesa: una comissió intergovernamental per a la coordinació de les polítiques lingüístiques; una comissió interparlamentària, per vetllar per la coherència entre les legislacions lingüístiques, i un consell de la llengua i de les lletres que agrupi les institucions acadèmiques i culturals més rellevants. Aquesta proposta, tanmateix, no s’ha fet mai realitat, de manera que la llengua catalana, i els seus parlants, continuen patint aquesta manca de coordinació política i administrativa.

D’altra banda, el febrer del 2017 els governs de Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears van signar l’anomenada Declaració de Palma, un text que pretenia posar les bases d’una veritable cooperació cultural i lingüística entre els governs d’aquests territoris però que, finalment, no s’ha materialitzat en polítiques públiques concrets.

Per tot això, el Ple de l’Ajuntament de l’Ajuntament de Mont-roig adopta els següents:

ACORDS:
1.- Reconèixer i declarar la unitat de la llengua catalana, sense que aquest fet suposi menystenir altres denominacions existents.
2.- Rebutjar qualsevol mesura que imposi impediments normatius, administratius, tècnics o socials als ciutadans de les comunitats autònomes on aquesta llengua és oficial de poder viure amb normalitat i amb garanties aquesta unitat lingüística.
3.- Instar al Govern de l’Estat a reconèixer públicament i oficial la unitat de la llengua catalana, a corregir els serveis, ens i polítiques públiques que la qüestionen i a vetllar perquè cap institució pública o empresa privada de l’Estat espanyol fomenti el secessionisme lingüístic català en la seva activitat.
4- Notificar aquest acords al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat Valenciana i a les Corts valencianes, al Govern de les Illes Balears i al Parlament de les Illes Balear, al Govern d’Espanya, al Congrés dels Diputats i al Senat.

Reconèixer i declarar la unitat de la llengua catalana / Rebutjar qualsevol mesura que li imposi impediments normatius, administratius, tècnics o socials / Instar al Govern de l’Estat a reconèixer públicament i oficial la unitat de la llengua catalana