Irene Aragonès Gràcia
L’accés universal a la cultura
Ningú qüestiona que l’educació, la salut i els serveis socials són competències que l’Administració ha d’assumir per tal de garantir òptimes condicions de vida i igualtat d’oportunitats a la ciutadania, amb la finalitat de maximitzar el benefici social, i així evitar situacions de vulnerabilitat. Fins aquí, qüestió de prioritats.
Em faig una pregunta: jo em puc pagar una entrada al cinema, anar a un concert o veure una obra de teatre, visitar un museu o una exposició d’art, puc comprar-me un llibre i veure sèries i pel·lícules a les plataformes digitals? Gaudir de l‘accés a la cultura em permet tenir sentit crític, enriquir-me amb emocions, socialitzar-me, divertir-me, expressar-me lliurement i ampliar els meus coneixements.
Per tant, les persones que estan excloses de poder consumir cultura per motius econòmics, tenen o tindran les mateixes oportunitats que jo? La resposta és molt clara, evidentment que no.
Si volem una societat equitativa en tots els sentits, de forma àmplia i ambiciosa, i que realment garanteixi igualtat d’oportunitats i cohesió social, ens cal una nova mirada de la cultura. Una societat culta és una societat informada i amb criteri i, per tant, amb capacitat de progrés social i econòmic. Posar la cultura al centre de les polítiques públiques és dotar-la d’un poderós instrument de canvi social; vol dir enfortir el nostre teixit cultural professional, associatiu i empresarial.
I és exactament el que pretén el Departament de Cultura amb la visió humana que s’entreveu en els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya a la secció de cultura, en un dels seus 4 eixos prioritaris: garantir l’accés a la cultura.
Introduir aquest sentit transformador de la cultura és garantir l’accés de la cultura en el sentit més ampli. Per això el dret a la cultura és tan decisiu i cal parlar de cultura com a bé essencial, com a servei públic i com a pilar necessari: la quarta pota de l’estat del benestar. Situar la cultura al mateix nivell que la sanitat, l’educació o els drets socials, assegurant que absolutament tothom hi tingui accés.
La Llei de Drets Culturals ens brindarà l’oportunitat de dotar normativament que la cultura arribi a tota la ciutadania, sense exclusions, que cap persona ni cap col·lectiu se’n quedi al marge, ni per raons econòmiques ni socials. Alhora aquesta la llei no només pretén garantir l’accés a la cultura, perquè no només volem espectadors, sinó que la ciutadania ha d’esdevenir actora amb oportunitats de crear, de participar, d’implicar-se en projectes culturals accessibles i inclusius. Això té un nom: democratització cultural, empoderament ciutadà, gaudi, més enllà del mer entreteniment, i promoció del talent, en què l’excel·lència de la creació catalana sigui l’objectiu del conjunt de les polítiques públiques culturals i sigui de caràcter transversal, fent que Cultura i Educació vagin agafades de la mà.
Un pressupost per un sistema cultural fort
La cultura es una aposta decidida i ferma per una Catalunya inclusiva, en conversa constant, sempre oberta, sempre arrelada. Per això, cal creure fermament en la necessitat de disposar d’un sistema cultural fort i un finançament a l’alçada.
Amb menys de dos anys hem passat de l’1,1% i 303M€ de despesa cultural, a l’1,5% i 477 M€. Així, hem aconseguit revertir una dinàmica a la baixa que feia massa temps que durava. Ara disposem de 174M€ més per a cultura que el 2021. Esforç majúscul aconseguit.
Per tant, el compromís del Govern a arribar el 2% a finals de legislatura és ferm. Ho demostra l’augment progressiu i responsable del Pressupost que permetrà seguir impulsant, en aliança amb el sector cultural, tots els 4 eixos que la Conselleria es va marcar el 2021: sistema cultural de referència, accés a la Cultura, assegurar el present i el futur del català, juntament amb l’aranès i la llengua de signes catalana, i la indústria audiovisual com a motor econòmic.
Des d’Esquerra Republicana estem convençudes que el camí cap el 2% cultural no té aturador, perquè tenim un Departament que hi creu fermament i un President de la Generalitat que el pensa i el valora.
Situació antagònica de quan el Departament era d’un altre color. I aquest 2% ha d’anar acompanyat de la complicitat de totes les administracions públiques amb competències en cultura, que suposi una despesa conjunta, una inversió per habitant a l’alçada dels principals països europeus. Determinar aquest indicador és del tot imprescindible si ens volem equiparar amb la resta de països del nostre entorn que han apostat per fer de la cultura un dels seus eixos de creixement econòmic però també social. Una xifra que caldrà consensuar amb tots els membres de la Mancomunitat Cultural per tal d’impulsar unes polítiques culturals properes per a tota la ciutadania i ben coordinades entre totes les institucions públiques.
Un pressupost que reflecteix l’objectiu de ser un sistema cultural de referència perquè s’incrementa l’ajuda als equipaments nacionals, perquè estar al costat dels creadors i creadores es garantir una programació estable i gires a tot el país. Perquè les empreses veuran incrementades les línies de suport amb el desplegament de plans estratègics sectorials. Perquè tenim un lloc i un nom al món i la internacionalització ens obre moltes portes. Perquè es prioritza la conservació del patrimoni cultural català posant-lo en valor. Perquè l’associacionisme i la cultura popular ens aporten valors i identitat que cal conservar i potenciar; incloure les propostes d’arrel en les programacions estables les reforçarà. Perquè s’incrementen els recursos destinats al Patrimoni Documental en el marc del desplegament del Pla d’Arxius de Catalunya. Perquè tindrem l’import mes elevat dels últims 10 anys per a la construcció i millora de biblioteques.
L’aposta per la cultura: llengua, patrimoni i innovació digital
L’increment més gran dels Pressupostos 2023 va a parar directament a l’activitat cultural, a la gent que hi treballa i que crea, i als equipaments i esdeveniments que permeten fer arribar la cultura al conjunt de la ciutadania, per pal·liar les retallades.
Les dues unitats que es reforcen amb mes dotació són les secretaries de Política Lingüística i de Patrimoni Cultural. D’una banda, la Secretaria de Política Lingüística, per sortir del discurs del “tot va bé”, tot funciona i tot és fantàstic. Assumim la greu situació del català perquè es l’única manera de fer-hi front amb una anàlisi prèvia real i rigorosa i iniciant una nova etapa de política lingüística que posa el català com a protagonista central a l’agenda política. Perquè sí, el català és una llengua minoritzada.
Per tant, el català no se’l defensa a twitter, que potser també, sinó que se´l defensa dotant-lo de recursos, que permetin revertir dèficits històrics de subfinançament i que han de permetre, per exemple, que els consorcis de normalització lingüística puguin reforçar els seus equips, millorar les condicions laborals del personal, cobrir les necessitats d’acreditació dels nivells del català i donar resposta a l’acollida de població nouvinguda.
I, per altra banda, la Secretaria de Patrimoni Cultural, històricament infradotada, per donar resposta a l’enfortiment de l’Agència Catalana del Patrimoni i a la voluntat de tenir cura de la riquesa patrimonial que custodiem arreu del país. Perquè el patrimoni no és només el nostre passat, és també el nostre present i el nostre futur.
La cultura catalana la volem també digital i innovadora. És per això que cal aprofitar el potencial del sector audiovisual i digital català com a font de creixement econòmic i, també, com a eina per a la creació d’imaginari col·lectiu i preservació de la diversitat cultural en un mercat globalitzat, amb especial atenció a la producció en llengua catalana.
La construcció de Catalunya Media City, el centre de recerca, innovació i producció per al sector audiovisual, dels videojocs i de continguts digitals, marca un gir de guió. Aquesta infraestructura cultural i empresarial de primer nivell, que integrarà facilitats de producció per al mercat nacional i internacional, l’acolliment d’empreses, la innovació tecnològica i la formació avançada, es convertirà en l’epicentre audiovisual a Europa, un hub audiovisual. Aquest projecte ha de servir per atraure grans produccions internacionals, però també ha d’arrelar en el territori, potenciar la indústria pròpia i donar oportunitats al talent local.
Que cada euro invertit en cultura tingui el màxim potencial transformador per a la gent. Aprofitar cada euro d’aquest nou pressupost a l’alça, és construir un sistema cultural que pugui respondre a les complexitats dels nostres temps, i que ens permeti tenir una ciutadania dialogant, democràtica i feliç.
Irene Aragonès
Diputada al Parlament de Catalunya
