No a la moció de confiança, sí als consensos

L’equip de govern no aprova els pressupostos de 2021 al Ple del 10 de febrer. La normalitat ens diu que els pressupostos caldria aprovar-los en data òptima al desembre (de fet al novembre del 2020 ens van informar que el ple de pressupostos seria al desembre, del desembre vam passar a finals de gener 2021), per tant, anem tard i molt tard, i ho fa en plena campanya electoral i sense tenir garantida la seva aprovació. Esperpèntic. 

Després del ple, l’alcalde ens truca per mantenir-hi una reunió. Ens hi reunim. La proposta de l’equip de govern es que féssim propostes per tal d’incloure-les però, atenció, des d’un bon principi ens recalquen que no estan disposats a modificar els pressupostos significativament. Ja ens explicaran com es fa això, demanar a l’oposició que faci propostes per tal que ens abstinguem o hi donem suport, però a la vegada no tenir la voluntat d’incloure-les.  Així entenen una negociació? Van fer el perilè de reunir-se amb els grups de l’oposició perquè al ple del 10 de febrer li vam fer sortir els colors a l’alcalde, perquè va fer el ridícul mes espantós possible: convocar i celebrar un ple on no tenia garantit el suport necessari.  Tant en el ple com en la reunió posterior esperàvem una mica mes d’humilitat, d’autocrítica i el que fan es expulsar-se qualsevol responsabilitat i culpar a l’oposició que no haguéssim aprovat els pressupostos. 

Tot i així Esquerra Republicana – Moviment d’Esquerres no vam renunciar a presentar-los les nostres propostes als pressupostos: propostes enteses en l’àmbit social (habitatge per a joves), urbanisme i patrimoni (nucli antic de Mont-roig del Camp) i territorial (pagesia i camins rurals). Aquí teniu l’enllaç per consultar-les.

D’aquestes propostes l’equip de govern ens responen que tot ho tenen previst, resulta que sempre ho tenen previst tot, però a la realitat no executen res del que ens havien promès. Algunes propostes les vam negociar en els pressupostos del 2020, per tant no hauria de ser cap novetat, però no ho han complert. 

Quin interès tenien en acceptar propostes? Cap ni una. Perquè ja estaven maquinant l’estratègia que els facilitaria l’aprovació dels pressupostos. Una estratègia que malauradament es recorrent en un equip de govern en minoria, que enlloc de fer i respectar pactes estables des d’un bon principi i que representin la voluntat d’una part de l’electorat,  prefereixen trencar els principis ètics i morals i beneficiar-se del transfuguisme. Això sí, dient que ho fan per al benefici del municipi. I sí, això es donar ales al transfuguisme, el que fan vostès es potenciar-lo. No vulguin amagar el que no els agrada. Han trencat un grup municipal perquè la regidora trànsfuga Elvira Montagut no formava part d’un únic grup municipal, tal com els ha interessat explicar, sinó del grup municipal en coalició Ara Verds amb 2 regidors. 

Els incomodava massa tenir un pacte amb C’s i quan n’han tingut l’oportunitat l’han trencat.

Esquerra Republicana – Moviment d’Esquerres votem en contra de la moció de confiança vinculada a l’aprovació dels pressupostos perquè l’equip de govern no ha mostrat cap voluntat d’incorporar propostes de l’oposició, només volen donar-nos engrunes, perquè estem cansats d’estirar i arronsar i que facin falses promeses. Vinculen la responsabilitat de l’aprovació d’aquests pressupostos a les espatlles de l’oposició i això es totalment injust. Cal deixar molt clar que l’aprovació dels pressupostos és responsabilitat de l’equip de govern, no de l’oposició. 

Qui governa té la responsabilitat d’arribar a acords majoritaris i teixir consensos ens aspectes tan determinants com és aquest pressupost municipal, que condicionarà tot el present mandat. L’obligació de l’oposició és fer propostes i controlar l’acció de govern. Si els pressupostos no es van aprovar en la primera votació va ser perquè l’equip de govern no havia fet els deures: en la seva situació -llavors en minoria- s’havia d’haver assegurat el suport necessari. És inacceptable que pretengui responsabilitzar els grups de l’oposició de no haver aconseguit els consensos necessaris.