Blog del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya – Acord Municipal – Pàgina 2

Proposta d’ERC per a millorar el reglament municipal del servei d’acompanyament a la gent gran

El grup municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha presentat, per tal que sigui debatuda en el ple ordinari de l’11 d’octubre, una moció adreçada a millorar el reglament municipal del servei d’acompanyament a la gent gran. El text íntegre de la moció és el següent:

MOCIÓ PER LA MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT MUNICIPAL DEL SERVEI D’ACOMPANYAMENT DE LES AGENTS CÍVIQUES A LA GENT GRAN

Els Principis de les Nacions Unides en favor de les persones d’edat van ser adoptats a l’Assemblea General de les Nacions Unides (resolució 46/91) el 16 de desembre de 1991. Aquests principis són els següents:

Independència
Participació
Cures
Autorealització
Dignitat

Aquest conjunt de principis proporcionen un marc de referència universal en benefici de les persones d’edat i en conseqüència han de guiar l’acció normativa i les polítiques públiques ja siguin d’àmbit estatal, autonòmic i local.

Des d’una dimensió normativa ens han de servir per l’aplicació de l’enfocament dels drets humans en els assumptes de la gent gran, això implica que les accions públiques i les institucions encarregades de la seva atenció han de basar-se explícitament en normes de drets humans.

L’enfocament basat en els drets humans es centra en grups de població que son objecte d’una major marginació, exclusió i discriminació i, per tant, es requereix una anàlisi de les normes, de les normes de gènere, de les diferents formes de discriminació, de les desigualtats, per tal de corregir pràctiques discriminatòries, distribucions injustes per tal que no hi hagi persones o grups de persones que es quedin enrere.

L’ONU defineix les persones d’edat aquelles de seixanta anys o més. Les persones d’edat és un grup de població que s’associa a una etapa de la vida amb mancances de tipus: econòmiques, físiques, psíquiques i socials.

L’edat de la vellesa pot conceptualitzar-se almenys a partir de tres sentits diferents: cronològic, fisiològic i social. El criteri cronològic defineix la vellesa a partir dels seixanta o seixanta-cinc anys. El criteri fisiològic es relaciona amb la pèrdua de capacitats funcionals i per últim el criteri social va referit a actituds i conductes que es consideren adequades per una determinada edat cronològica.

Podem dir que el principal problema de les persones d’edat avançada és la discriminació per raó d’edat, és evident que el mer reconeixement formal de la igualtat de drets sense cap distinció no és suficient per canviar la situació de desavantatge de les persones grans.

L’acció pública ha d’estar destinada a oferir els millors estàndards de vida possibles a les persones d’edat per la seva condició de membres de la societat, subjectes de dret i les seves legítimes aspiracions com a ciutadans.

L’enfocament basat en els drets humans estableix com a punt de partida el principi de la titularitat de drets que ha de guiar les polítiques públiques i orientar el desenvolupament conforme al marc normatiu de drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals plasmats en acords internacionals.

Això comporta un canvi paradigmàtic perquè promou l’apoderament de les persones grans. Les persones d’edat deixen de ser persones amb necessitats que han de ser assistides, i són subjectes amb drets que formen part d’una societat integrada des del punt de vista de l’edat.

Tot i el compromís d’aquest govern municipal amb les persones d’edat, creiem que és necessari la revisió del Reglament Municipal del Servei d’Acompanyament de les Agents Cíviques a la Gent Gran de Mont-roig del Camp, per tal d’adequar-lo a les normes dels drets humans i als principis de les Nacions Unides en favor de les persones d’edat de seixanta anys o més, considerant els sentits diferents de l’edat: el cronològic, fisiològic i social, per tal de no deixar enrere una part de població de gent gran del municipi de Mont-roig.

Proposem que el Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp acordi:

ÚNIC.- Instar a l’equip de govern de l’Ajuntament de Mont-roig a encarregar als serveis tècnics municipals la redacció d’una proposta de modificació de reglament municipal del servei d’acompanyament des de l’enfocament dels drets humans i adequar-lo als Principis de les Nacions Unides i els diferents instruments internacionals per tal de conceptualitzar l’edat de la vellesa a partir dels seixanta o seixanta-cinc anys, enlloc dels 80 anys, i eliminar la condició de no conviure amb una persona menor de 70 anys, tal com marca el reglament actual.

Plens Ajuntament

Discurs d’Irene Aragonès en el Ple de constitució del nou Ajuntament 2023-2027

Transcripció literal del discurs d’Irene Aragonès, cap de llista d’ERC a les eleccions municipals del 28 de maig, pronunciat en el ple de constitució de l’Ajuntament del passat dissabte 14 de juny:

Bon dia a tothom

Primer de tot, volem agrair a les 510 persones que ens van votar el passat 28 de maig, pel seu suport i la confiança dipositada cap a Esquerra Republicana. Vull que sàpiguen que en nosaltres trobaran els seus aliats per treballar propostes per tal de millorar el nostre poble. Els nostres veïns i veïnes ens han escollit perquè traslladem al nostre Consistori, els valors republicans, que no són altres que la gestió honesta i eficaç de l’espai comú, dels àmbits de convivència col·lectiva. Aquí venim a demostrar per què estimem el lloc d’on som i on vivim. Ho vam demostrar l’anterior legislatura amb la feina feta a l’oposició: 43 mocions presentades, de les quals 24 van ser aprovades, i algunes ja executades, 1 ordenança fiscal, 368 preguntes i 1 cinquantena de precs a l’equip de govern, en son una mostra.

I no puc deixar d’agrair la feina ingent i fer referència al company regidor de les dues legislatures anteriors i que no repeteix.

Gràcies infinites a l’Abbas, per la teva perseverança, per la teva lluita, pel teu servei al bé comú, pels moments difícils, on hi posaves llum i humor per superar-los i que han fet que tots puguem estar orgullosos de la feina feta

Serem fidels al nostre projecte, que va més enllà d’un programa configurat amb mesures més o menys concretes. Un projecte que es construeix de valors, de ferms principis i de l’experiència compartida.

El nostre tarannà a l’oposició serà el mateix: serem constructius, propositius, dialogants, amb la mà estesa, i alhora també fiscalitzadors. Malgrat estar a l’oposició, no renunciarem als espais de debat ni a qualsevol oportunitat que suposi aportar propostes que millorin la vida de la gent.

Defensem un projecte per un municipi inclusiu, equitatiu, sostenible, redistributiu i que proporcioni igualtat d’oportunitats a tothom. Aquesta visió, que segur és compartida per tots els grups, només té una fórmula que la pugui fer possible: un equip de govern format per regidors i regidores amb la voluntat de defensar, per damunt de tot, la cohesió social, i que representi l’equilibri territorial.

Cal brindar-nos l’oportunitat i la responsabilitat de superar una política de blocs que ha repercutit històricament de forma molt negativa en el progrés del nostre municipi, augmentant la rivalitat entre els dos nuclis de població i provocant, eleccions rere eleccions, uns vencedors i els altres vençuts.

Esquerra Republicana li demana actitud reconciliadora, que s’allunyi de la confrontació, que tingui present la totalitat del municipi en les polítiques futures, que obri les portes al diàleg i al consens per poder sortir guanyant-t’hi tots i totes.

Tant el company Manel Vilajosana, com una servidora, treballarem des de l’oposició, i ho farem amb absoluta responsabilitat, amb la garantia que serà una gestió solvent, sempre, repeteixo, oberts al diàleg i a la negociació, pensant i prioritzant en el bé comú de tot el municipi, sense intransigències ni dogmatismes, però implacables en el control de la seva acció de govern i en l’estímul de les polítiques socials. Prioritzarem, en les nostres propostes, totes aquelles vinculades a la justícia social, la transparència, la participació i consensuarem tot allò que considerem que és positiu per Mont-roig del Camp.

Oferim, al grup majoritari, i també a la resta de grups del plenari, la nostra mà estesa per arribar a acords sense prejudicis, la nostra voluntat de consensos, i una oferta de compromís sincer i honest de complir fil per randa, i amb lleialtat, els possibles reptes que caldrà encarar en el mandat que avui comencem.

I ho farem amb la mà estesa i la priorització del diàleg, que formen part intrínseca del nostre ADN. Però ferms en els nostres principis, sempre en defensa de l’interès comú.

Per tant, administri bé la seva victòria a les urnes i governi per a tothom amb generositat.

General

4 anys (quasi) desaprofitats

Som en els darrers mesos de mandat: el 28 de maig hi haurà eleccions municipals i estarem convocats de nou per a escollir el govern del nostre Ajuntament per als propers 4 anys. Ara ens pertoca fer balanç: han estat 4 anys gairebé desaprofitats, on la manca d’una visió estratègica i integradora del nostre municipi per part de l’equip de l’alcalde Morancho ha impedit aprofitar totes les oportunitats que se’ns presentaven, des del punt de vista econòmic, social i cultural.

Hem trobat a faltar lideratge i amplitud de mires.

No podem obviar aquelles iniciatives municipals que han reeixit:

El nou conveni de recollida d’escombraries i servei de neteja amb Secomsa, l’empresa comarcal, que ha estat una de les nostres reivindicacions i eixos principals de treball.
La iniciativa participativa 10 Dones 10 Carrers, adreçada a feminitzar el nomenclàtor del municipi (i que inexplicablement no s’acaba d’executar.
L’anunci de la important inversió industrial de la multinacional sud-coreana ILJIN a Mont-roig del Camp, amb l’impuls determinant del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat. Aquest projecte comportarà enormes transformacions socials, econòmiques i urbanístiques que marcaran la direcció de les futures generacions i en les quals la gent d’Esquerra serem la garantia que aquest procés s’encari amb rigor i solvència.

Davant del gran repte de la implantació industrial d’ILJIN, la gent d’Esquerra serem la garantia que aquest procés s’encari amb rigor i solvència

Però el llistat de problemes sense resoldre s’eternitza, mandat rere mandat. Aquests són alguns dels més significatius:

Ens trobem amb una situació de 8.042.586 € d’impostos impagats, gairebé el 33% del pressupost anual. És inacceptable i algú haurà de passar comptes. Com pot ser que l’Ajuntament deixi perdre aquests ingressos?
S’ha enquistat el retard inaudit en la concessió de llicències municipals (obres, permisos, activitats…) i altres tràmits municipals, que provocar perjudicis innecessaris a famílies i empreses.
S’ha establert com a costum incomplir els terminis legals en l’aprovació dels pressupostos municipals, Malgrat que les prioritats i les urgències son moltes, cap dels 4 anys d’aquest mandat s’han aprovat els pressupostos abans de finalitzar l’any.
Malgrat estar pressupostat, l’equip de govern ha cancel·lat la construcció del necessari Centre Sociocultural de Mont-roig, un equipament imprescindible. Potser la cultura no és una prioritat?
S’ha incrementat la taxa d’escombraries, que ha afectat en especial al nucli de Mont-roig. Tampoc hem donat el nostre acord a transformar en un preu públic la taxa de residus per als càmpings del municipi, amb el pitjor dels resultats, ja que els càmpings s’han desvinculat del servei municipal.
S’ha produït una gestió erràtica del procés de concessió de les guinguetes de platja i del servei de socorrisme, que ha deixat fora -potser de forma gairebé irreversible- a empreses del municipi.
S’ha dut a terme recentment una enquesta electoral encoberta amb l’excusa de conèixer el nivell de satisfacció sobre els serveis de l’Ajuntament.

General

La cultura, quarta pota de l’estat del benestar

Irene Aragonès Gràcia

L’accés universal a la cultura

Ningú qüestiona que l’educació, la salut i els serveis socials són competències que l’Administració ha d’assumir per tal de garantir òptimes condicions de vida i igualtat d’oportunitats a la ciutadania, amb la finalitat de maximitzar el benefici social, i així evitar situacions de vulnerabilitat. Fins aquí, qüestió de prioritats.

Em faig una pregunta: jo em puc pagar una entrada al cinema, anar a un concert o veure una obra de teatre, visitar un museu o una exposició d’art, puc comprar-me un llibre i veure sèries i pel·lícules a les plataformes digitals? Gaudir de l‘accés a la cultura em permet tenir sentit crític, enriquir-me amb emocions, socialitzar-me, divertir-me, expressar-me lliurement i ampliar els meus coneixements.

Per tant, les persones que estan excloses de poder consumir cultura per motius econòmics, tenen o tindran les mateixes oportunitats que jo? La resposta és molt clara, evidentment que no.

Si volem una societat equitativa en tots els sentits, de forma àmplia i ambiciosa, i que realment garanteixi igualtat d’oportunitats i cohesió social, ens cal una nova mirada de la cultura. Una societat culta és una societat informada i amb criteri i, per tant, amb capacitat de progrés social i econòmic. Posar la cultura al centre de les polítiques públiques és dotar-la d’un poderós instrument de canvi social; vol dir enfortir el nostre teixit cultural professional, associatiu i empresarial.

I és exactament el que pretén el Departament de Cultura amb la visió humana que s’entreveu en els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya a la secció de cultura, en un dels seus 4 eixos prioritaris: garantir l’accés a la cultura.

Introduir aquest sentit transformador de la cultura és garantir l’accés de la cultura en el sentit més ampli. Per això el dret a la cultura és tan decisiu i cal parlar de cultura com a bé essencial, com a servei públic i com a pilar necessari: la quarta pota de l’estat del benestar. Situar la cultura al mateix nivell que la sanitat, l’educació o els drets socials, assegurant que absolutament tothom hi tingui accés.

La Llei de Drets Culturals ens brindarà l’oportunitat de dotar normativament que la cultura arribi a tota la ciutadania, sense exclusions, que cap persona ni cap col·lectiu se’n quedi al marge, ni per raons econòmiques ni socials. Alhora aquesta la llei no només pretén garantir l’accés a la cultura, perquè no només volem espectadors, sinó que la ciutadania ha d’esdevenir actora amb oportunitats de crear, de participar, d’implicar-se en projectes culturals accessibles i inclusius. Això té un nom: democratització cultural, empoderament ciutadà, gaudi, més enllà del mer entreteniment, i promoció del talent, en què l’excel·lència de la creació catalana sigui l’objectiu del conjunt de les polítiques públiques culturals i sigui de caràcter transversal, fent que Cultura i Educació vagin agafades de la mà.

Un pressupost per un sistema cultural fort

La cultura es una aposta decidida i ferma per una Catalunya inclusiva, en conversa constant, sempre oberta, sempre arrelada. Per això, cal creure fermament en la necessitat de disposar d’un sistema cultural fort i un finançament a l’alçada.

Amb menys de dos anys hem passat de l’1,1% i 303M€ de despesa cultural, a l’1,5% i 477 M€. Així, hem aconseguit revertir una dinàmica a la baixa que feia massa temps que durava. Ara disposem de 174M€ més per a cultura que el 2021. Esforç majúscul aconseguit.

Per tant, el compromís del Govern a arribar el 2% a finals de legislatura és ferm. Ho demostra l’augment progressiu i responsable del Pressupost que permetrà seguir impulsant, en aliança amb el sector cultural, tots els 4 eixos que la Conselleria es va marcar el 2021: sistema cultural de referència, accés a la Cultura, assegurar el present i el futur del català, juntament amb l’aranès i la llengua de signes catalana, i la indústria audiovisual com a motor econòmic.

Des d’Esquerra Republicana estem convençudes que el camí cap el 2% cultural no té aturador, perquè tenim un Departament que hi creu fermament i un President de la Generalitat que el pensa i el valora.

Situació antagònica de quan el Departament era d’un altre color. I aquest 2% ha d’anar acompanyat de la complicitat de totes les administracions públiques amb competències en cultura, que suposi una despesa conjunta, una inversió per habitant a l’alçada dels principals països europeus. Determinar aquest indicador és del tot imprescindible si ens volem equiparar amb la resta de països del nostre entorn que han apostat per fer de la cultura un dels seus eixos de creixement econòmic però també social. Una xifra que caldrà consensuar amb tots els membres de la Mancomunitat Cultural per tal d’impulsar unes polítiques culturals properes per a tota la ciutadania i ben coordinades entre totes les institucions públiques.

Un pressupost que reflecteix l’objectiu de ser un sistema cultural de referència perquè s’incrementa l’ajuda als equipaments nacionals, perquè estar al costat dels creadors i creadores es garantir una programació estable i gires a tot el país. Perquè les empreses veuran incrementades les línies de suport amb el desplegament de plans estratègics sectorials. Perquè tenim un lloc i un nom al món i la internacionalització ens obre moltes portes. Perquè es prioritza la conservació del patrimoni cultural català posant-lo en valor. Perquè l’associacionisme i la cultura popular ens aporten valors i identitat que cal conservar i potenciar; incloure les propostes d’arrel en les programacions estables les reforçarà. Perquè s’incrementen els recursos destinats al Patrimoni Documental en el marc del desplegament del Pla d’Arxius de Catalunya. Perquè tindrem l’import mes elevat dels últims 10 anys per a la construcció i millora de biblioteques.

L’aposta per la cultura: llengua, patrimoni i innovació digital

L’increment més gran dels Pressupostos 2023 va a parar directament a l’activitat cultural, a la gent que hi treballa i que crea, i als equipaments i esdeveniments que permeten fer arribar la cultura al conjunt de la ciutadania, per pal·liar les retallades.

Les dues unitats que es reforcen amb mes dotació són les secretaries de Política Lingüística i de Patrimoni Cultural. D’una banda, la Secretaria de Política Lingüística, per sortir del discurs del “tot va bé”, tot funciona i tot és fantàstic. Assumim la greu situació del català perquè es l’única manera de fer-hi front amb una anàlisi prèvia real i rigorosa i iniciant una nova etapa de política lingüística que posa el català com a protagonista central a l’agenda política. Perquè sí, el català és una llengua minoritzada.

Per tant, el català no se’l defensa a twitter, que potser també, sinó que se´l defensa dotant-lo de recursos, que permetin revertir dèficits històrics de subfinançament i que han de permetre, per exemple, que els consorcis de normalització lingüística puguin reforçar els seus equips, millorar les condicions laborals del personal, cobrir les necessitats d’acreditació dels nivells del català i donar resposta a l’acollida de població nouvinguda.

I, per altra banda, la Secretaria de Patrimoni Cultural, històricament infradotada, per donar resposta a l’enfortiment de l’Agència Catalana del Patrimoni i a la voluntat de tenir cura de la riquesa patrimonial que custodiem arreu del país. Perquè el patrimoni no és només el nostre passat, és també el nostre present i el nostre futur.

La cultura catalana la volem també digital i innovadora. És per això que cal aprofitar el potencial del sector audiovisual i digital català com a font de creixement econòmic i, també, com a eina per a la creació d’imaginari col·lectiu i preservació de la diversitat cultural en un mercat globalitzat, amb especial atenció a la producció en llengua catalana.

La construcció de Catalunya Media City, el centre de recerca, innovació i producció per al sector audiovisual, dels videojocs i de continguts digitals, marca un gir de guió. Aquesta infraestructura cultural i empresarial de primer nivell, que integrarà facilitats de producció per al mercat nacional i internacional, l’acolliment d’empreses, la innovació tecnològica i la formació avançada, es convertirà en l’epicentre audiovisual a Europa, un hub audiovisual. Aquest projecte ha de servir per atraure grans produccions internacionals, però també ha d’arrelar en el territori, potenciar la indústria pròpia i donar oportunitats al talent local.

Que cada euro invertit en cultura tingui el màxim potencial transformador per a la gent. Aprofitar cada euro d’aquest nou pressupost a l’alça, és construir un sistema cultural que pugui respondre a les complexitats dels nostres temps, i que ens permeti tenir una ciutadania dialogant, democràtica i feliç.

Irene Aragonès

Diputada al Parlament de Catalunya

General

El regidor Manel Vilajosana referma el seu compromís amb el projecte republicà a Mont-roig del Camp i fa el pas de militar a ERC

El regidor de la coalició ERC-MES-AM a Mont-roig del Camp, Manel Vilajosana, ha manifestat que la decisió d’afiliar-se a Esquerra “ve donat especialment pel moment que viu el país i el nostre municipi, a les portes d’unes eleccions transcendentals per a Catalunya i per a Mont-roig”.

La incorporació a Esquerra de Vilajosana ha estat avalada per la regidora, diputada i presidenta regional d’ERC al Camp de Tarragona, Irene Aragonès, i pel regidor i candidat a l’alcaldia de Barcelona Ernest Maragall.

“L’experiència d’aquests 3 anys i escaig a l’Ajuntament de Mont-roig, on he tingut la sort i el privilegi de compartir grup municipal amb persones íntegres i capaces com la Irene Aragonès i l’Abbas Amir”, ha explicat Vilajosana, “és un dels principals motius que m’han dut a integrar-me a ERC”. “Avui per avui”, ha afegit, “els que ens sentim socialistes, d’esquerres, feministes, demòcrates i defensors del dret a decidir dels catalans, tenim la nostra casa comuna a Esquerra, on hi cabem amb tota la seva pluralitat”. Ha conclòs que “un partit on hi militen referents polítics personals com Joan Tardà, Gabriel Rufián o Jordi Salvador, també ha de ser el meu partit”.

Manel Vilajosana, a l’igual que els tinents d’alcalde de Lleida i Tarragona, Jordina Freixanet i Jordi Fortuny -que també recentment s’han donat d’alta ERC- procedeix de l’espai socialista, amb una llarga militància al PSC fins que va participar a la fundació del Moviment d’Esquerres, que va abandonar quan la formació va fer un gir a la dreta incorporant-se a les llistes de Junts per Catalunya el 2021. Des d’aleshores participa en un espai de debat, proposta i reflexió per contribuir a fer una millor política al conjunt del país anomenat Fòrum Socialista i Republicà.(http://elforum.cat/)

General

ERC: Una oposició constructiva davant un govern que es fa el sord

Som en els darrers mesos de mandat: el 28 de maig de l’any que ve hi haurà eleccions municipals i les ciutadanes i ciutadans estarem convocats de nou per a escollir l’equip que governarà el nostre Ajuntament els propers 4 anys; un cop més, decidirem en quines mans deixem el futur del nostre municipi. Però aquesta vegada, amb el nou gran projecte industrial en marxa, el període 2023-2027 serà transcendental per a Mont-roig: es perfilaran transformacions socials, econòmiques i urbanístiques que marcaran el pervindre de les futures generacions.

La gent d’Esquerra som garantia que aquest procés s’encari amb rigor i solvència.

Les prioritats son moltes i les urgències encara més. I malgrat això, cap dels 4 anys d’aquest mandat s’han aprovat els pressupostos abans de finalitzar l’any (amb moció de confiança de l’alcalde inclosa el 2021). I acabem el 2022 sense tenir els pressupostos per al 2023. Ens tenen acostumats a una previsió, en podríem dir improvisació, ja que no hi ha manera que compleixin els terminis esperats.

En canvi, tot el que podeu llegir al Comunica es fantàstic, perfecte i genial! El butlletí municipal s’ha convertit en el pamflet propagandístic de la figura de Morancho, que, sense cap mena de mania, l’alcalde utilitza per finalitats polítiques, partidistes i personals.

I ja us van trucar? Ja vau respondre l’enquesta que l’alcalde va encomanar per conèixer el nivell de satisfacció dels veïns i veïnes sobre els serveis de l’Ajuntament? Les preguntes eren de traca i mocador! Per exemple, per saber si esteu satisfets és de vital importància respondre la pregunta: Sap qui és el Sr. Fran Morancho? Doncs això, que davant dels nostres morros ens han colat una enquesta electoral encoberta!

Esquerra Republicana de Catalunya seguim fent feina perquè, malgrat estar a l’oposició, tenim vocació de GOVERN, amb una actitud constructiva i propositiva, amb diàleg i mà estesa, picant molta pedra. La nostra estratègia ens ha portat a presentar, durant aquest mandat, fins a 43 mocions amb la finalitat d’aconseguir que projectes sòlids i engrescadors puguin ser una realitat. Ens devem a les 838 persones que ens vau fer confiança al 2019, un 17,5% dels veïns i veïnes del municipi, i la nostra responsabilitat i obligació es servir al bé comú.

Un govern que es fa el sord quan el nostre grup municipal presenta fins a 10 al·legacions al Reglament de Pressupostos Participatius, i no n’accepta CAP. Oportunitat política perduda. No escoltar i no atendre propostes que podrien millorar un procés participatiu només pel fet que vinguin de l’oposició, vol dir no estar a l’alçada de la partida de la democràcia. És perdre l’oportunitat de la generositat, el consens i els acords. Naltros no defallim.

No escoltar i no atendre propostes que podrien millorar un procés participatiu només pel fet que vinguin de l’oposició, vol dir no estar a l’alçada de la partida de la democràcia

Plens Ajuntament

El mal estat de les parades de bus al nostre municipi és inacceptable

El grup municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament ha preparat una moció perquè sigui debatuda en el proper Ple ordinari de la Corporació, previst per al dia 14 de desembre, que té com a objectiu la millora de les parades de bus del municipi i impulsar l’elaboració del Pla Integral de Mobilitat Urbana (PIMU) de Mont-roig del Camp. El contingut literal de la moció és el següent:

“El vigent Pla Estratègic 2020-2030 de Mont-roig del Camp contempla en el seu objectiu de gestió núm. 19 l’elaboració d’un Pla Integral de Mobilitat Urbana per incrementar la interconnexió entre els diferents nuclis a través de diverses alternatives de mobilitat, que garanteixin un bon nivell de cobertura i accessibilitat universal, i una de les accions estratègiques relacionades. la número 64, postula necessitat de rebaixar la densitat de trànsit interior en ambdós nuclis principals del municipi.

Segons les dades que van servir per a l’elaboració del propi Pla Estratègic 2020-2030, és significatiu constatar que, en l’àmbit de la mobilitat interna obligada per les activitats laborals, només l’1,66% de la població utilitza el transport públic municipal per desplaçar-se. Els residents a Mont-roig del Camp que es desplacen per motius de feina a altres municipis veïns i propers (l’Hospitalet de l’Infant, Tarragona, Reus o Cambrils) ho fan també molt majoritàriament mitjançant transport privat i (sempre més d’un 90% en qualsevol dels casos).

Sembla doncs absolutament imprescindible que des de l’administració municipal s’incentivi l’ús del transport públic en els desplaçaments dins el municipi i extra municipals.

Un dels elements importants a tenir en compte per garantir la qualitat i eficiència del transport públic al nostre municipi, a més a més de la periodicitat dels horaris de circulació del bus urbà i dels busos interurbans (que ha millorat en els darrers temps), és l’estat de les parades d’autobús, en especial en allò que es refereix a la seva accessibilitat, comoditat i seguretat.

Podrem comprovar que un nombre elevat de les 30 parades de bus existents en l’actualitat al nostre municipi no compleixen els estàndards mínims en aquest sentit, en especial les que es troben fora dels nuclis urbans.

Aquesta circumstància, ben segur, no ajuda en absolut a incentivar l’ús del transport públic entre els nostres conciutadans i conciutadanes.

Aspectes a tenir en compte en aquest sentit podrien ser:

Instal·lació d’enllumenat, sobretot a les parades situades fora de les zones urbanes, mitjançant plaques solars fotovoltaiques autònomes.
Generalitzar la col·locació a les parades de bancs d’espera o d’elements de recolzament isquiàtic.
Col·locació de marquesines, especialment a les parades situades fora dels nuclis urbans, en tant que elements indispensables de protecció contra les inclemències meteorològiques.
Senyalització adequada dels horaris i línies de transport, complementada amb codis QR actualitzats.

Per tot l’exposat, el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya proposa al Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp l’adopció dels següents

ACORDS

1.- Instar l’equip de govern a encarregar els serveis tècnics municipals per tal que duguin a terme una anàlisi de l’estat actual de les 30 parades de bus existents al municipi per a planificar la seva millora. Aquesta anàlisi-inventari hauria de detallar la situació, senyalització, enllumenat i equipament.

2.- En base als resultats d’aquesta anàlisi, instar l’equip de govern a planificar les intervencions necessàries per a millorar la qualitat de la xarxa municipal de parades de bus.

3.- Instar l’equip de govern a avançar en els treballs d’elaboració d’un Pla Integral de Mobilitat Urbana (PIMU), previst en el vigent Pla Estratègic 2020-2030 de Mont-roig del Camp”.

General

El Reglament de Pressupostos Participatius: una bona eina que cal millorar

Des del grup municipal d’ERC volem millor aquest Reglament, que és bona eina i un avenç en la transparència i en la implicació de la ciutadania en la presa de decisions en l’àmbit local, i que permetrà que els veïns i veïnes del nostre municipi puguin decidir inversions per un import de fins a 200.000 €

En el Ple municipal del passat mes d’octubre, es va aprovar el nou Reglament de Pressupostos Participatius. Sense dubte, una bona eina i un avenç en la transparència i en la implicació de la ciutadania en la presa de decisions en l’àmbit local, que permetrà que els veïns i veïnes del nostre municipi puguin decidir inversions per un import de fins a 200.000 €. Però des del grup municipal d’Esquerra creiem que aquest reglament pot ser manifestament millorable i per aquest motiu, durant el període d’exposició pública, hem presentat les següents al·legacions:

Article 2. Condicions que han de garantir les propostes. Definició de criteris i de mecanismes de filtratge.

Al·legació 1

Proposem un punt nou.

j) Que es garanteixi l’equilibri i l’equitat territorial dels diferents nuclis de població del municipi.

Cal garantir l’equilibri i l’equitat territorial dels diferents nuclis de població del municipi

Article 3. Òrgans del procés i funcions.

Comissió de coordinació tècnica

Al·legació 2

Proposem incloure la presència de regidors/es de l’oposició. A cap de les dues comissions previstes ni a la tècnica ni a la de seguiment s’hi preveu la presència de regidors de l’oposició. Sí que n’hi haurà de l’equip de govern: l’alcalde, el regidor/a de participació i comunicació.

Al·legació 3

Per altra banda, aquesta comissió, si és una comissió tècnica no hauria de tenir la funció d’impuls polític. Caldria contemplar una comissió tècnica, formada exclusivament per personal tècnic i una comissió d’impuls polític, tal com el nom indica.

Comissió de seguiment de pressupostos participatius

Al·legació 4

Al·legació 5

No s’especifica com es triaran les persones de la societat civil del municipi que formaran part de la comissió de seguiment, fet que pot portar a arbitrarietats. Proposta: una part de representativitat i una part per sorteig a través del padró.

Al·legació 6

Tampoc quedar clar què vol dir “les persones de la societat civil del municipi” si han de tenir el requisit d’estar empadronades, si hi ha de tenir residència, si hi tenen família, si hi passen les vacances.

Al·legació 7

Incloure joves de 14 anys que representin diferents perfils i gèneres. A 2n d’ESO s’imparteixen crèdits vinculats a la participació ciutadana que afavoririen la implicació de la joventut que estudia als instituts del municipi en projectes col·lectius.

Article 4. Desenvolupament. Fases del procés

Fase 2. Recollida de propostes

Al·legació 8

” La presentació de propostes estarà oberta a tota la ciutadania…”

Proposem: La presentació de propostes estarà oberta a les persones empadronades al municipi. Trobem totalment injust que persones que no viuen habitualment al municipi, i que per tant, no coneixen la realitat social, i poden tenir una visió esbiaixada de les necessitats i prioritats de la nostra població, puguin decidir amb les mateixes possibilitats que persones que hi vivim, treballem, estudiem i paguem els respectius impostos.

Proposem que la presentació de propostes estigui oberta a les persones empadronades al municipi, però seria injust que també ho puguin fer aquelles que no viuen habitualment al municipi

Fase 4. Votació

Al·legació 9

“Tindran dret a vot totes les persones que en data de la votació tinguin 16 anys o més i constin empadronades al municipi de Mont-roig del Camp”.

Proposta. Incloure a la votació els joves de 14 anys, en cas que també s’hagi inclòs una representació a la comissió de seguiment. Es de vital importància que la joventut se senti implicada i interpel·lada en els processos de participació ciutadana per tal d’incloure la seva visió i que en un futur percebin la participació com a un fet natural i de corresponsabilitat ciutadana.

7. Fase 7. Execució de projectes guanyadors.

Al·legació 10

“La funció de la Comissió de coordinació en aquesta fase serà la de fer el seguiment de l’execució de les propostes seleccionades”.

Es anormal que l’execució dels projectes s’incloguin en el reglament d’un procés de pressupostos participatius, ja que l’execució dels projectes te vida pròpia i el procés s’hauria d’acabar amb els resultats finals, donant compte evidentment de com es van executant, però amb les comissions dissoltes. Podria passar que entre convocatòria i convocatòria de pressupostos participatius sempre hi haurà comissions obertes formalment constituïdes com a vigilants de les obres. L’execució dels projectes no forma part del procés participatiu.

Plens Ajuntament

Recuperació del refugi antiaeri de la Guerra Civil de Mont-roig

El grup municipal d’ERC ha presentat al ple ordinari de la Corporació del dia 9 de novembre una moció adreçada a la recuperació i condicionament del refugi antiaeri de la Guerra Civil existent a Mont-roig, un dels més extensos i ben conservats del Camp de Tarragona. Aquesta iniciativa, que us traslladem a continuació en la seva literalitat, forma part del nostre compromís amb la reivindicació de la memòria històrica:

Aquesta iniciativa forma part del compromís re reivindicar la memòria històrica

“Una quinzena de municipis catalans (entre ells el de les Borges del Camp, a la nostra comarca) formen part del grup de localitats amb refugis de la Guerra Civil visitables, accessibles i d’interès històric i patrimonial.

Les diferents iniciatives de recuperació d’aquests refugis es poden acollir a subvencions de la direcció general de Memòria Democràtica de la Generalitat per a la neteja i condicionament d’aquests espais.

Mont-roig del Camp disposa d’un important refugi antiaeri de la Guerra Civil, l’entrada del qual es troba a la plaça Joan Miró

Mont-roig del Camp disposa d’un important refugi antiaeri de la Guerra Civil, l’entrada del qual es troba a la plaça Joan Miró, a tocar de l’església vella, baixant cap a la Murada. Hi ha altres entrades al carrer de la Coma i al carrer Nou. Per les dades que se’n té, es tracta d’un dels refugis de la Guerra Civil de majors dimensions i més ben conservats de tot el camp de Tarragona. El refugi de Mont-roig fou construït a finals de l’any 1938.

En el marc de la necessària recuperació de la Memòria Democràtica, en un moment en que ja es troba plenament vigent la llei estatal al respecte, el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya proposa al Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp l’adopció dels següents:

ACORDS

Primer.- Que s’encarreguin els estudis pertinents per part dels serveis tècnics municipals, en base a l’informe ja redactat el 2014, per a procedir al necessari condicionament perquè el refugi de Mont-roig del Camp sigui accessible i pugui ser visitat pel públic.

Segon.- Que això permeti a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp incorporar-se a la xarxa de municipis catalans amb refugis de la Guerra Civil visitables, accessibles i d’interès històric i patrimonial.”

Plens Ajuntament

En defensa de la crema de restes vegetals als camps de conreu

El grup municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp presenta la següent moció perquè sigui debatuda en el ple ordinari del proper dia 13 d’octubre:

En els darrers mesos, el sector agrari català ha expressat el seu malestar per la limitació i prohibició de la crema de restes vegetals, derivada del compliment de la “Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economía circular” aprovada pel Congrés dels Diputats el passat mes de desembre, amb el vot contrari d’Esquerra Republicana de Catalunya.

El sector agrari català ha expressat el seu malestar per la limitació i prohibició de la crema de restes vegetals

Concretament, aquesta llei en el seu article 27, fa referència a la prohibició de crema de restes vegetals. Allà s’especifica que “amb caràcter general, no està permesa la crema de residus vegetals generats en l’entorn agrari o silvícola. Només podrà permetre’s la crema d’aquests residus amb caràcter excepcional, sempre i quan compti amb la corresponent autorització individualitzada que permeti aquesta crema, per raons de caràcter fitosanitari que no sigui possible abordar amb un altre tipus de tractament, motivant adequadament que no existeixen uns altres mitjans per evitar la propagació de plagues…”

Això limita i prohibeix que els pagesos puguin continuar fent de manera segura les cremes de restes vegetals agràries i silvícoles als seus propis camps de conreu, com s’ha fet sempre. Aquesta crema ja està regulada per les normes de condicionalitat de les ajudes de la Política Agrària Comuna i els diferents Reials Decrets espanyols i legislació autonòmica que se’n deriva.

La llei espanyola demana que les restes vegetals generades a l’entorn agrari o silvícola tinguin un reciclat biològic mitjançant el seu piconatge o trituració, fet que suposarà la necessitat d’utilitzar i cremar una gran quantitat de combustibles fòssils, i, per tant, una generació molt elevada de CO₂. Per no parlar dels costos que generarà als pagesos, sobretot els petits i persones que s’hi dediquen a temps parcial, el fet d’haver d’adquirir o llogar maquinària per fer una acció que tota la vida han fet mitjançant la crema manual controlada i segura.

La normativa de fet no preveu cap termini d’adaptació ni tampoc cap ajuda que permeti als afectats comprar maquinària i adaptar-la a la nova proposta. Hi ha el risc real que moltes restes vegetals no siguin tractades als camps i que, per tant, derivin en problemes fitosanitaris, especialment de fongs i insectes barrinadors.

A més, l’acumulació de restes vegetals als camps suposa incrementar el perill d’incendis en aquests conreus, moltes vegades, envoltats de bosc. El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya s’ha mostrat contrari a aquesta mesura recollida a la Llei i està intentant cercar solucions jurídiques que permetin a la pagesia continuar efectuant les cremes segures de les restes vegetals als mateixos camps de conreu.

L’acumulació de restes vegetals als camps suposa incrementar el perill d’incendis en aquests conreus, moltes vegades, envoltats de bosc

Per tot l’exposat, des del Grup Municipal d’ERC-MES, instem a la resta de grups municipals que constitueixen aquest ple a adoptar els següents:

ACORDS

1.Demanar al govern espanyol la modificació i adequació normativa necessària per fer possible què es pugui continuar efectuant, sempre de forma segura, la crema de les restes vegetals i forestals en el mateix espai on s’han generat o, alternativament, en un espai controlat.

2. Traslladar l’acord anterior al Ministeri d’Agricultura, a la Conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, i als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Parlament de Catalunya.