Ple extraordinari Ajuntament de Mont-roig del Camp 15/01/2018

Pel que fa referència a l’ordre del dia i que es pot destacar és:

Punt 1. Aprovar, si escau, el Pressupost General de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp per l’exercici 2018.

ERC votem en contra d’uns pressupostos que venen fum enlloc de realitat inversora, que no reflecteixen les necessitats de la gent i són uns pressupostos defensats per un equip de govern que no es posa a la pell del contribuent.

Un any més, l’oposició no ha pogut participar en aquests pressupostos, quan diem participar, no ens referim a que ens ofereixin parlar amb vostès quan ja ho tenen tot fet, sinó que realment se’ns escolti abans. Van esbombar a la premsa notícies referents a inversió d’aquest pressupost abans que els grups municipals de l’oposició la coneguéssim.

Per què no, una part dels pressupostos, malgrat es tractés d’una partida petita, no pot sotmetre’s a participació ciutadana? Per què no donen veu als veïns i veïnes perquè puguin decidir en què es volen gastar els seus impostos?

I a on se’ls ha ofert la possibilitat de fer-ho, no ho fan (em refereixo al compromís que va adoptar el regidor de medi ambient amb Unió de Pagesos per acordar els camins a asfaltar, i que no respecta, perquè decideix asfaltar el Camí de Vilanova sense previ consens).

En la memòria, signada pel regidor d’hisenda i per l’alcalde, es considera la possibilitat que Mont-roig esdevingui un indret de creixement atractiu i que cal dinamitzar el comerç i l’hoteleria. Alhora diu que és un element essencial, el repte de diversificar el teixit productiu, molt feble en l’actualitat, i afirma que cal reforçar les polítiques de promoció econòmica i de suport a l’emprenedoria. Per tal d’arreglar la situació és imprescindible la recerca d’operadors econòmics i millorar la dotació de les partides vinculades a la dinamització econòmica, al foment de l’ocupació i al suport de l’emprenedoria.  Però resulta que en aquest pressupost hi ha una disminució a la partida d’aquestes regidories, turisme i promoció econòmica, aquesta última amb una reducció del 15,4%. Com es poden potenciar programes que cerquin la dinamització econòmica del municipi per tal d’afavorir el creixement addicional als sectors estratègics si no doten aquestes regidories dels recursos necessaris? A més, l’existència d’un gran volum d’atur, d’una elevada estacionalitat i d’una manca notable d’activitat econòmica, genera dinàmiques d’exclusió social, i a la vegada, ¿quant  inverteixen en serveis socials, joventut i en programes d’ajuda i de suport als col·lectius menys afavorits????? El pressupost a joventut augmenta en uns molt generosos 2.600 €. I ni un sol pla d’ocupació, i un pla de joventut aprovat que no té en compte en cap dels seus apartats el teixit econòmic i productiu del municipi. Joventut segueix sent la gran oblidada d’aquest equip de govern.

Seguretat ciutadana veu minvada la seva assignació en 10.630 €, i les conseqüències d’aquesta rebaixa ens preocupen perquè any rere any va disminuint la partida (2017: -7.000 €). Una reducció de 43.497€ en Espais Públics seguirà caracteritzant els nostres espais comuns per un abandonament absolut.

No ens agrada llegir que part de la inversió que està condicionada a la venda de parcel·les (un total d’1.332.238€ d’inversió condicionats a la venda de parcel·les dels 2.156.848€ totals d’inversió); per tant, el 61% de la inversió prevista no té cap, cap garantia de poder materialitzar-se perquè cal procedir a la subhasta pública d’aquest patrimoni i aquestes quantitats no estan disponibles. De què ens serveix preveure inversió condicionada a venda de parcel·les? Pensem que és un engany, és vendre fum perquè preveuen realitzar prop del 70% de la inversió, en aquestes condicions, abans del juny del 2019. No només fan volar coloms sinó que són uns pressupostos en clau electoralista.

Més coses. Consideren que Mont-roig del Camp té 15 anys de retard en terme de calendari inversor, ja que presenta un extraordinari nivell de mancances en matèria d’infraestructures bàsiques, comparat amb municipis de l’entorn, com Cambrils, Salou o Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Aquí sí que hi estem totalment d’acord. No només hi estem d’acord sinó que és una evidència pels qui trepitgem els carrers, hi vivim i hi convivim. Alhora, deia, malgrat tenir aquests 15 anys d’endarreriment, ens comparen la pressió fiscal amb poblacions que ens doblen i ens tripliquen el nombre d’habitants, només pel fet de ser municipi costaner. Per cert, passem per davant de Salou en l’IBI, amb més del doble d’habitants que naltros i amb 15 anys més d’evolució en les seves infraestructures bàsiques.

La comparativa que fa de l’ICIO, l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, és molt singular també, ja que defensen un 4% comparant-lo novament amb poblacions de molts més habitants. Tenim un impost molt més elevat que poblacions caps de comarca, com Tarragona i Reus, i també Cambrils i Torredembarra.

Hi ha una previsió d’augments tant en els impostos directes, indirectes, taxes i ingressos patrimonials, molt optimistes, pensem, i després ja són a temps de fer modificacions de crèdit, tal com vostès defensen aquest recurs com a exercici de bon govern.

Justifiquen l’augment del 5,70% de les despeses perquè diuen hi ha una part significativa de qüestions de tipus extraordinari, dins l’execució d’una sentència que afecta aspectes urbanístics. Li agrairíem que ens poguessin explicar de manera més detallada i amb quins ingressos extraordinaris quedarà finançada aquesta sentència per conèixer a quins col·lectius concrets afecta.

Passem de l’11,79% d’inversió any 2017 al 9,96% el 2018, una disminució de 325.348€ en inversió.

Anem augmentant l’endeutament, ara a un 77,48% i disminuïm en inversió? Pronostica un endeutament del 65% l’any 2019, com ho farà?

Un pressupost que segueix contemplant la figura dels càrrecs de confiança.

Una proposta de Relació de Llocs de Treball, on s’inclou el càrrec de confiança, on s’equipara i supera els drets d’un eventual a la resta de treballadors, contractat a dit, que no ha passat cap procés de selecció.

Emmarca el pressupost en una conjuntura singularment complexa, atesa la situació política que, segons vostès, aporta un creixent nivell d’incertesa. Atribueixen l’augment de la despesa dels dos últims anys i volen justificar-los per la situació política. Si us plau, atreveixi’s a posar dades sobre el paper. Com poden atribuir, sense proves, la interrupció de la dinàmica d’acceleració de les immobiliàries, de la construcció, de la venda de parcel·les, de l’obertura de negocis, de noves activitats empresarials, a la situació política?

En la memòria justifica recurrentment l’endarreriment inversor degut al retard d’evolució del municipi, i quan els va bé i els acomoda, ho atribueixen a la situació política. Això és fer demagògia. Repeteixo, posi dades, xifres…

Atribueixen la possibilitat de la manca de liquiditat de la Generalitat de Catalunya, a la tensió del govern central amb la Generalitat, per favor, això té un nom, un únic nom i es diu article 155.

Jo sí li posaré números i xifres:

Les dades oficials de la Generalitat al tancament de l’exercici 2017 donen com a resultat un creixement del turisme d’un 5,5%, amb 19,1 milions de turistes estrangers, molt diferent al relat interessat que intentava crear el govern del PP. Un altre exemple que desmenteixen aquest relat és el percentatge d’ocupació hotelera al Nadal va ser del 65%, enfront el 60% de l’any 2016. L’ocupació hotelera per cap d’any va ser exactament la mateixa que el 2016, un 85%.

Semblem ambaixadors del Ministre de Guindos a Mont-roig del Camp. Estan fent exactament el mateix! Vostès intenten vincular l’escenari polític català amb unes previsions econòmiques catastrofistes, la realitat és que fins i tot un organisme vinculat a l’Estat com és l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AiREF) preveu que durant el primer trimestre del 2018 l’economia catalana creixerà un 0,83% mentre que a Espanya el creixement seria del 0,77%, desmuntant completament el seu discurs interessat i catastrofista.

I només expliquen una part del relat, què és el que realment condiciona els pressupostos municipals i no expliquen?

  1. La insuficiència financera, que està provocada per l’actual sistema de finançament local que no permet cobrir les necessitats de despesa dels municipis. El govern central no ha sabut respondre a la reivindicació històrica del municipalisme per un sistema de finançament més just que garanteixi la correcta previsió de tots els serveis públics.
  2. El finançament dels municipis turístics: L’article 125 de la llei d’hisendes locals recull un règim de finançament especial per a municipis considerats turístics, assumint que aquesta característica comporta uns majors costos en la provisió de determinats serveis públics. Ara bé, deixa fora tots els municipis de menys de 20.000 habitants i aquells municipis que, tot i superar aquesta xifra, el nombre de segones residències no supera el nombre d’habitatges principals. Si l’objectiu és prevenir la saturació que provoca el turisme sobre els serveis públics municipals no té massa sentit que deixem fora als municipis turístics de menys població, que són precisament els que més pateixen la pressió sobre aquests serveis, Mont-roig del Camp n’és un clar exemple.
  3. La llei d’estabilitat pressupostària, i concretament la regla de la despesa limita el creixement de la despesa pública al creixement de l’economia, en termes de creixement del PIB. L’Estat assigna un coeficient de creixement màxim dels pressupostos municipals, sense tenir en compte la situació econòmica de cada ajuntament. Ens trobem per exemple que l’Ajuntament de Mont-roig del Camp acumula superàvits, diners que pertanyen als veïns, i que no poden ser reinvertits al poble. La realitat és que Montoro obliga els ajuntaments a acumular superàvits per quadrar l’objectiu global de dèficit de l’Estat. El 30 de novembre del 2017 el Congrés va aprovar una iniciativa per modificar la regla de la despesa, però el govern del PP ha manifestat que no té cap intenció de fer-ho emparant-se en el seu dret a veto de tots aquells projectes de llei que tinguin incidència pressupostària.
  4. Les successives lleis de pressupostos de l’Estat han anat restringint la contractació de personal al servei de les administracions públiques, afectant especialment les plantilles dels ajuntaments. Aquesta situació va provocar la destrucció de més de 320.000 llocs de treball al conjunt de les administracions públiques.
  5. L’aprovació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, sap perfectament que va suposar un atac sense precedents a l’autonomia municipal. Sota l’aparença de mesures de racionalització, l’Estat aconseguia monitoritzar i tutelar la gestió dels ajuntaments amb l’amenaça permanent d’extreure competències si la gestió dels serveis públics municipals no s’ajustava als criteris marcats.
  6. I què passa amb la defectuosa regulació de l’impost de la plusvàlua?? Ha provocat que molts contribuents haguessin de liquidar un impost sense l’existència real d’un benefici. Tinc la seguretat que tenim més d’un cas als despatxos del nostre Ajuntament. El govern espanyol es limita a adaptar el mètode de càlcul al sentit de la sentència, sense proposar cap mesura compensatòria per als municipis. Cal recordar que aquest canvi suposarà una reducció d’ingressos per als ajuntaments, afectant directament al principi de suficiència financera, està contemplat aquest càlcul als nostres pressupostos? Preveiem que alguns veïns ens puguin reclamar aquest impost i hàgim de retornar les liquidacions efectuades fins a 4 anys enrere?
  7. La manca de pressupostos de l’Estat: Actualment diversos aspectes de la gestió municipal són regulats a la llei de pressupostos generals de l’Estat, de manera que el pressupost de l’ajuntament es veu fortament condicionat per l’aprovació prèvia dels pressupostos de l’Estat. Per segon any consecutiu ens trobem que l’Estat no ha fet la feina, prorroga pressupostos i en el millor dels casos acabarà aprovant els nous a meitat de l’exercici, afectant directament els ajuntaments en aspectes que tenen incidència econòmica. Alguns exemples són l’increment màxim de la massa salarial, el coeficient de la taxa de reposició, els coeficients cadastrals…

Com pot ser, regidor d’hisenda, que en la seva memòria no faci referència a tots aquests condicionants? Les polítiques de l’Estat espanyol són avui la gran amenaça per als pressupostos municipals i esdevenen el principal element d’inestabilitat. No oblidem que l’Estat arrossega un deute que ja supera el 100% del PIB, un dèficit estructural que només corregeix escanyant les Comunitats Autònomes i els municipis i una crisi de les pensions que posa en risc la sostenibilitat del sistema.

Per contra, hem tingut un Govern de la Generalitat que en només 18 mesos de legislatura va aconseguir sanejar els comptes públics, posar-se al dia en el pagament amb els proveïdors i reduir en un 74% el deute que tenia amb els ajuntaments. Per exemple, en el cas de Mont-roig del Camp el deute s’ha reduït un 81% en només 1 any, passant d l’ 1.761.674€ a l’octubre del 2016 a 349.046 a l’octubre del 2017.

Per tant, no venguin més relats catastrofistes. Són les polítiques aplicades pel PP i companyia que ens han ofegat econòmicament a nivell municipal. Aquells que continuen venent un relat catastrofista han de saber que ja no estem en campanya electoral, que és moment de treballar seriosament per revertir les polítiques aplicades pel PP amb el suport de PSOE i Ciudadanos, i per combatre aquell model d’Estat que només vetlla pels interessos dels bancs i dels grans oligopolis, que ens condemna a pagar el preu de la llum més elevat de tot Europa i que posa en risc la pensió dels nostres pares i avis .

Aquest és el veritable risc i el major factor de inestabilitat per al futur dels nostres ajuntaments i dels nostres serveis públics.

 

Bé, per tot el que hem explicat, ERC votarà en contra d’aquests pressupostos, perquè són uns pressupostos que no reflecteixen la realitat del municipi, són uns pressupostos defensats per un equip de govern que no es posa a la pell dels seus contribuents.