En defensa de la llengua: pacte nacional i actuacions municipals en defensa del català

El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a Mont-roig del Camp ha presentat una moció per a ser debatuda en el proper ple ordinari del dilluns 9 de juny de 2025 de suport al Pacte Nacional per la Llengua i per l’impuls d’actuacions municipals en defensa del català. El contingut literal de la moció és aquest:

MOCIÓ DE SUPORT AL PACTE NACIONAL PER LA LLENGUA I PER L’IMPULS D’ACTUACIONS MUNICIPALS EN DEFENSA DEL CATALÀ

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La llengua catalana és un element essencial de cohesió social, identitat col·lectiva i convivència. És la llengua pròpia de Catalunya i ha estat, històricament, un eix fonamental en la construcció d’un país plural, democràtic i inclusiu. Aquesta aposta pel català com a llengua comuna i de trobada ha estat compartida àmpliament per la societat i les institucions des de la fi de la dictadura.

Des de l’aprovació de la Llei de normalització lingüística de 1983 fins a la Llei de política lingüística de 1998, i passant per l’Estatut d’Autonomia de 2006, el país ha bastit un marc legal sòlid per a la protecció i la promoció de la llengua. Aquesta tasca s’ha acompanyat d’una arquitectura institucional específica: l’Institut d’Estudis Catalans, el TERMCAT, el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (3Cat), entre d’altres.

Gràcies a l’esforç sostingut de les administracions i del teixit social —entitats culturals, associacions de famílies, sindicats, moviments veïnals, federacions esportives i entitats de lleure—, s’han assolit fites destacades: l’extensió de la immersió lingüística, la recuperació del català en el món editorial i audiovisual, la presència del català en l’àmbit digital i les xarxes socials, i la incorporació a la llengua de centenars de milers de persones nouvingudes.

Tot i això, en els darrers anys s’ha evidenciat un estancament i un retrocés en l’ús social del català, especialment entre els joves i en àmbits com el digital, el laboral o l’oci. Aquesta situació ha generat una inquietud social creixent i ha posat sobre la taula la necessitat d’un nou impuls institucional i col·lectiu.

Amb aquest objectiu, s’ha impulsat el Pacte Nacional per la Llengua, una eina estratègica de país construïda a partir d’una diagnosi rigorosa i amb voluntat de consens ampli. El Pacte, signat per entitats, sindicats, universitats i partits polítics, recull més de 200 mesures i una inversió anual de 200 milions d’euros amb l’objectiu d’incorporar 600.000 nous parlants de català en cinc anys i garantir el dret efectiu a viure plenament en català.

Els ajuntaments, com a institucions més properes a la ciutadania, tenim un paper clau per fer realitat aquest compromís. Podem impulsar actuacions valentes i inclusives que fomentin l’ús del català en la vida quotidiana del municipi: en l’atenció ciutadana, el comerç, la cultura, l’educació no formal, el lleure i, especialment, entre els col·lectius més joves i les persones nouvingudes.

Per tot això, el Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp proposa l’adopció dels següents

ACORDS

PRIMER. Expressar el suport del Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp al Pacte Nacional per la Llengua com a instrument estratègic per protegir, incentivar i augmentar l’ús del català a tots els sectors de la societat.

SEGON. Refermar el compromís del consistori amb la promoció activa de la llengua catalana com a llengua de servei, acollida, cultura i convivència, i amb els valors d’inclusió i cohesió que l’acompanyen i treballar polítiques públiques municipals per garantir els drets lingüístics de tota la ciutadania.

Refermar el compromís del consistori amb la promoció activa de la llengua catalana com a llengua de servei, acollida, cultura i convivència, i amb els valors d’inclusió i cohesió que l’acompanyen i treballar polítiques públiques municipals per garantir els drets lingüístics de tota la ciutadania

TERCER. Traslladar aquest acord al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat (Departament de Política Lingüística), a l’ACM, a la FMC, a Òmnium Cultural, a Plataforma per la Llengua i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.

En defensa dels Jutjats de Pau

En el ple ordinari de l’Ajuntament, el ple municipal va aprovar per unanimitat una moció del grup d’Esquerra Republicana en defensa del rol dels jutges i jutgesses de pau i per la recuperació de les seves funcions històriques. Entre d’altres qüestions, la moció reclama al Govern de Madrid restituir-los la competència per oficiar matrimonis civils, de la qual ara se n’han vist privats amb l’aprovació de la nova llei de planta judicial. El contingut literal de la moció és el següent:

Els Jutjats de Pau han estat, des de fa més de 150 anys, una peça clau en la vertebració de la justícia de proximitat al nostre país

Han actuat com a institucions útils, properes i eficients per resoldre conflictes veïnals, facilitar la conciliació civil i gestionar tràmits essencials del Registre Civil, incloent-hi la celebració de matrimonis civils, una funció d’alt valor simbòlic i comunitari.

Amb l’aprovació de la Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, es consuma la transformació de la planta judicial amb la creació de les Oficines de Justícia municipals, on s’integren els Jutjats de Pau. Aquest nou model en el text inicial proposat pel govern espanyol suposava la desaparició definitiva dels Jutges i jutgesses de Pau. Després del seu pas pel Congrés de Diputats es va garantir la supervivència d’aquesta institució història del país però no es va poder evitar una pèrdua en termes de sobirania local i de funcions històriques dels jutges i jutgesses de pau, entre les quals destaca l’eliminació de la competència per oficiar matrimonis civils a partir del passat 3 d’abril de 2025.

Aquest canvi pot implicar una desconnexió entre la institució i la comunitat, especialment en municipis petits i mitjans com el nostre, on els jutges i jutgesses de pau tenen un reconeixement social consolidat i una funció cohesionadora. A més, la pèrdua d’aquestes atribucions ha estat justificada de manera insuficient i contrària a l’esperit municipalista que ha caracteritzat tradicionalment l’organització judicial al nostre territori.

A casa nostra, aquesta minva de competències en una institució més que centenària podria posar en risc el necessari accés a la justícia, especialment en un municipi que té una realitat geogràfica i social complexa, on els nuclis de Mont-roig i Miami-Platja comparteixen administració però tenen necessitats diferenciades.

Els ajuntaments, que històricament han estat part activa en la proposta i elecció d’aquests càrrecs, veuen també minvat el seu paper, mentre que la nova estructura centralitza competències i pot generar una burocratització que allunyi la ciutadania de la justícia.

Per tot això, el Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-AM proposa al Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp l’aprovació dels següents

ACORDS

  1. Instar el Govern de l’Estat a modificar la Llei Orgànica 1/2025 per tal de restituir la competència dels jutges i jutgesses de pau per oficiar matrimonis civils, en reconeixement a la seva trajectòria, legitimitat democràtica i valor social.
  2. Instar la Generalitat de Catalunya, com a administració competent en justícia de pau segons l’article 108 de l’Estatut d’Autonomia, a defensar el paper dels jutges i jutgesses de pau en el si de la Conferència Sectorial de Justícia i a impulsar el reconeixement ple de les seves funcions.
  3. Reiterar el compromís d’aquest Ajuntament amb la justícia de proximitat, demanant que les noves Oficines de Justícia municipals no esdevinguin espais burocràtics, sinó veritables eines de servei a la ciutadania, amb una dotació adequada i amb plena col·laboració amb el món local.
  4. Reclamar que es garanteixin els recursos humans i materials suficients per al correcte funcionament de les Oficines de Justícia al nostre municipi, sense que això suposi una càrrega econòmica injusta per al nostre Ajuntament.
  5. Donar trasllat d’aquest acord al Ministeri de Justícia, al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats.

Esquerra promou el suport a la pagesia de Mont-roig del Camp i el rebuig a l’acord entre la UE i Mercosur

El Ple de l’Ajuntament celebrat el dia 17 de març ha aprovat per unanimitat la moció proposada pel grup d’ERC a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp per tal d’expressar el suport a la pagesia local i de rebuig a l’acord comercial signat entre la Unió Europea i el Mercosur.

El text literal de la moció és el següent:

MOCIÓ DE REBUIG A L’ACORD ENTRE LA UNIÓ EUROPEA I EL MERCOSUR I DE SUPORT A LA PAGESIA LOCAL

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El sector agrari és un pilar fonamental del nostre país, tant per la seva contribució econòmica i capacitat de generar ocupació, com per la seva contribució a la cohesió territorial, la preservació del medi ambient i el manteniment d’un model de producció sostenible que garanteix la sobirania alimentària.

La Unió Europea i el Mercosur, integrat pel Brasil, l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai, han tancat un acord comercial de gran abast que amenaça la supervivència del nostre sector agrari.

És un acord negociat sense prou garanties per al sector agrari europeu, doncs permetria l’entrada massiva de productes agrícoles i ramaders procedents dels països membres del Mercosur.

A banda de l’impacte que la importació tindria sobre l’estructura de preus, en uns sectors que han de complir amb les exigències de la normativa europea i que, en molts casos, es veuen forçats a vendre els seus productes per sota del preu de cost per la pressió dels oligopolis de les grans distribuïdores, cal tenir present que els productors del Mercosur no compleixen les normes que s’imposen als productors europeus.

Per tant, el fet de no complir amb els estàndards i requisits fitosanitaris, laborals i ambientals que s’exigeixen als productors de la Unió Europea crearà una situació de competència deslleial que agreujarà la caiguda dels preus i la impossibilitat que els agricultors i ramaders locals puguin seguir amb les seves explotacions, veient-se forçats a abandonar-les.

A més, l’arribada d’aquests productes, més barats, de menys qualitat i que no compten amb els mateixos controls que els que es produeixen a la Unió Europea, també ens afecta a cadascun de nosaltres com a consumidors.

Aquesta situació es veu agreujada en municipis com Mont-roig del Camp, on la pagesia local enfronta desafiaments específics com la manca de relleu generacional, les dificultats per adaptar-se als estàndards europeus amb recursos limitats i la pressió creixent per competir amb productes importats a baix cost.

La producció agrícola de Mont-roig del Camp, fonamental per a la diversitat de l’economia i la identitat del territori, es troba en risc de desaparèixer si no s’adopten mesures urgents per protegir-la davant d’aquest acord.

Segons les dades de l’Idescat, al nostre municipi hi ha 1.955 Ha de superfície agrícola utilitzada i 389 explotacions agràries.

L’administració local, si bé té molt limitades les seves competències per poder incidir en el desenvolupament d’aquesta activitat econòmica, sí que pot liderar polítiques de suport, de defensa i d’acompanyament al sector de la pagesia.

Per tots aquests motius, el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya – Acord Municipal a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp proposa l’adopció dels següents:

ACORDS

Primer.- Rebutjar l’acord entre la Unió Europea i el Mercosur, atenent les greus conseqüències per al sector agrari i ramader local, que afecta directament l’economia i la sostenibilitat del nostre territori, amb especial atenció a municipis com Mont-roig del Camp, on l’acord amenaça la continuïtat de les explotacions familiars.

Segon.- Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Govern de l’Estat a adoptar mesures per protegir el sector primari davant la competència deslleial derivada d’aquest acord, incloent-hi clàusules que assegurin que els productes importats compleixin amb els mateixos estàndards fitosanitaris, laborals i ambientals que els de la Unió Europea.

Tercer.- Promoure des del municipi iniciatives que fomentin el consum de productes de proximitat i la col·laboració directa amb pagesos i ramaders locals, amb accions concretes a Mont-roig del Camp de suport als productors locals, com podrien ser campanyes educatives de conscienciació als centres educatius i suport a xarxes de distribució comunitària, amb l’objectiu de reforçar la sobirania alimentària.

Quart.– Defensar la sobirania alimentària mitjançant polítiques municipals que prioritzin els petits i mitjans productors, amb assessorament tècnic, així com mesures per adaptar-se a les conseqüències del canvi climàtic en el sector primari.

Cinquè.- Realitzar una diagnosi de la situació dels camins rurals i planificar-ne arranjaments i manteniments recurrents amb una dotació econòmica estable i anual, amb consens amb el sector per detectar-ne les prioritats.

Sisè.- Establir un calendari de trobades preventives anuals entre el sector i la regidoria pertinent per tal de definir quines accions es poden treballar conjuntament per fer front a la seguretat als camps de conreus davant els robatoris de collita, d’eines i de maquinària agrícola.

Setè.- Donar suport a les mobilitzacions de la pagesia local i europea, oferint espais municipals per a activitats de sensibilització i difusió organitzades per entitats agràries i sindicats que defensen els drets del sector primari.

Vuitè.Desburocratització de tràmits municipals i simplicació administrativa. És inadmissible que els pagesos i pageses hagin de passar per veritables calvaris a l’hora de demanar permisos per construcció, ampliació o adaptacions de magatzems i obertura de negocis; i que sigui la mateixa administració qui posi pals a les rodes als qui volen prosperar i crear riquesa al nostre municipi.

A proposta d’Esquerra Republicana, l’Ajuntament de Mont-roig del Camp atorga per unanimitat el Guardó d’Honor del municipi a l’Associació de Veïns Muntanya Roja

L’entitat és reconeguda per la seva tasca en la preservació i difusió de la cultura, la història i les tradicions locals durant més de cinquanta anys.

En el ple municipal del passat dilluns 13 de gener, aquesta va ser la intervenció de la nostra companya i portaveu Irene Aragonès i Gràcia:

“La concessió del Guardó d’Honor a lAssociació de Veïns Muntanya Roja, per Esquerra Republicana, com a grup que hem fet la proposta, és un acte de justícia i de reconeixement a una entitat que fa 50 anys que treballa incansablement per mantenir viva la consciència de pertànyer a una identitat. La seva trajectòria és una evidència de la lluita i la perseverança: en els seus inicis, l’any 1974, en la defensa de la democràcia en moments difícils de la nostra història, de preservar els orígens i els valors democràtics, i més en l’actualitat, de deixar empremta, de recuperar, divulgar i mantenir ben desperta l’ànima del coneixement, la història local, la nostra llengua i la promoció de la cultura tradicional i popular.

És un acte de justícia i de reconeixement a una entitat que fa 50 anys que treballa incansablement per mantenir viva la consciència de pertànyer a una identitat

En el dossier que s’ha preparat es detalla la multitud d’activitats que l’Associació de Veïns Muntanya Roja ha portat a terme durant aquests 50 anys. Em quedo amb Ressò Mont-rogenc, la veu que va servir durant dècades perquè la gent ens anéssim impregnant de cultura i actualitat i, on es pot recuperar tota la tasca ingent que heu dut a terme.

Volem fer un agraïment a totes les persones que han passat per les diferents Juntes de l’entitat, especialment a l’estimada i enyorada Montserrat Llorens, que en va ser presidenta durant 10 anys, i al Miquel Anguera, al Beatet, per la seva tossuderia recurrent per evitar que la crònica de Mont-roig del Camp caigui en l’oblit.

Us volem donar les gràcies i felicitar-vos. Enhorabona per la vostra constància, la vostra obstinació, tenacitat i resistència, i a no renunciar mai a mantenir viva la nostra història.

Us estarem eternament agraïts”.

Quan governar ja no és un servei i esdevé un exercici de prepotència

En el darrer ple municipal, l’equip de govern encapçalat per l’alcalde Morancho, ha aprovat una pujada d’impostos que suposa un increment de 120 € anuals per família. 

Ho justifiquen per adaptar-se a les noves normatives i fomentar l’ús més sostenible dels recursos, sense valorar el ja elevat esforç fiscal que fan els veïns del municipi. Per a treure-li importància a aquest augment, a l’’alcalde va explicar que aquests 10 € al mes els ciutadans els gastem amb coses com la subscripció a Netflix

Prestar serveis públics de qualitat no sempre implica pujar impostos

Prestar serveis públics de qualitat no sempre implica pujar impostos, i ja hem vist que aquests augments els darrers anys no tenen un retorn en millores per a la ciutadania. Si es preocupessin de veritat en recuperar els deutes pendents de cobrament (18,75 milions €) potser no caldria apujar impostos: els contribuents ha de fer esforços majúsculs per pagar la festa dels qui no paguen?

Fomentar energies renovables ja no convé?

Al passat mandat, gràcies a l’impuls d’una moció d’Esquerra aprovada per unanimitat, va entrar en vigor una ordenança que bonificava l’IBI i l’ICIO (contribució i impost de construccions) als habitatges que col·loquessin plaques solars. I ara, poc temps després, el govern municipal corren a eliminar-la. Es carreguen la bonificació del 50% de la quota de l’IBI amb instal·lacions d’autoconsum amb energia solar fotovoltaica. I també la bonificació del 80% per a obres que incorporin sistemes per a l’aprofitament elèctric de l’energia solar en edificacions ja construïdes. Segons el govern municipal del PSC, “ja s’han aconseguit els objectius”. Voleu dir?

Passeig de les cales a Miami Platja: les obres de la vergonya

Seguim amb les obres de la vergonya a Miami Platja. I viurem un nou episodi del culebrot de les obres al Passeig de les Cales per part de Costes de l’Estat, amb un pressupost d’11 milions €, que van començar al setembre del 2023 i només havien de durar 6 mesos?

Capítol I. Febrer de 2024: Les obres s’aturen perquè en plena execució dels treballs es va haver de modificar part del projecte i va caldre ampliar-ne el termini.

Capítol II: Abril 2024: Les obres segueixen aturades en plena temporada turística per culpa d’un tràmit administratiu (!!!). Irresponsabilitat i deixadesa per part del govern del PSOE a Madrid i manca de lideratge de l’alcalde Morancho, incapaç de solucionar una situació que els sobrepassa. Centenars de veïns segueixen sense poder accedir als seus habitatges.

Capítol III: Els veïns afectats s’organitzen i demanen explicacions i 300 d’ells s’associen per denunciar la situació, les molèsties que les obres ocasionen i el perjudici de no poder accedir a pàrquings o comerços. Un dels principals problemes és el sistema de recollida d’aigües pluvials, que desemboca en un punt fràgil del conjunt de les cales, en una zona propensa a inundacions i afectada per l’acció de la maquinària de les obres. Consideren que l’impacte de les obres accelera l’erosió d’un segment del litoral, amb tala d’arbres i despreniments de terreny.

Capítol IV: Les obres havien d’acabar el 28 de juliol i ara sembla que acaben el 27 d’octubre. Malgrat que l’Ajuntament no sigui el responsable, el govern municipal ha d’assumir la  seva responsabilitat: conseqüències nefastes per al turisme i maldecaps i molèsties per als ciutadans.

Capítol V: 2 de novembre de 2024. Ara ve la traca final amb una inauguració sense estar-se de res, estiguin com estiguin les obres. 

Respectar els drets dels regidors no és una prioritat?

Hem mencionar que l’equip de govern municipal va votar en contra fa poc d’una moció d’Esquerra que defensava els drets dels regidors per tal de garantir la presència visual de tots els regidors en els enregistraments dels plens.

Per a l’equip de govern, no tots els regidors tenen els mateixos drets

Veiem com una vegada més l’equip de govern de l’ Ajuntament de Mont-roig del Camp s’oblida d’informar de temes que no els interessa que arribin a la ciutadania . Per què no s’explica que Esquerra Republicana de Mont-roig del Camp vam presentar una moció denunciant que en els registraments dels plens no hi surten tots els regidors i regidores? Potser és perquè hi van votar en contra? Fa 5 anys que demanem una solució a l’exclusió sistemàtica de la presència visual del company regidor Manel Vilajosana Ferrándiz. És una vulneració de drets. Ja hem esperat prou perquè hagin tingut temps per arranjar-ho. I durant 5 anys no han tingut temps?
Molt lleig i discriminatori que a més a més utilitzin els mitjans de comunicació, que paguem tots i totes, de forma partidista.

Els regidors i regidores de l’oposició també som membres de la Corporació i ens mereixem un respecte.

Aquest és el text complet de la nostra moció:

MOCIÓ SOBRE L’ENREGISTRAMENT DELS PLENS MUNICIPALS

Des de l’any 2019, el grup municipals d’ERC ha vingut advertint que la configuració defectuosa de l’equipament tècnic que permet l’enregistrament i difusió de les sessions plenàries omet la presència visual dels regidors situats en els extrems de la taula on es desenvolupen els consells municipals.

En els darrers 5 anys, s’ha reclamat una solució a aquesta deficiència fins a 7 vegades sense que l’equip de govern de l’Ajuntament adoptés cap solució al respecte.

Els ens locals venen obligats a garantir, de forma plena, l’exercici dels drets fonamentals a la lliure expressió i a una informació veraç que es materialitzen, en aquest cas, en l’enregistrament i emissió de les sessions del Ple sense autorització prèvia i amb independència de qui les dugui a terme, atès el seu caràcter de dret universal, garantint que la sessió plenària s’enregistra i es retransmet en la seva integritat.

L’exclusió sistemàtica de la presència visual d’una o més membres de la Corporació vulnera aquest dret. Cal tenir present que l’article 154.1 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, reproduint l’art. 69.1 LRBRL, estableix: que “Les corporacions locals han de facilitar la més àmplia informació sobre llur activitat i la participació de tots els ciutadans en la vida local”.

De conformitat amb la legalitat prevista a l’article 170.2 del Reial Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya), sobre la regulació de la participació dels grups i regidors i regidores. I previ a la presentació d’una queixa formal davant la Sindicatura de Greuges de Catalunya,

Es proposa que el Ple de l’Ajuntament de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp adopti el següent

ACORD

Primer.- Que l’equip de govern emprengui d’una vegada i de forma immediata les mesures necessàries per a garantir la presència visual de tots els regidors de la Corporació en els enregistraments dels plens de la Corporació.

Segon.- Que aquesta moció, atès que afecta el dret de representació de regidors i regidores, tingui caràcter resolutiu. 

T’ho expliquem tot sobre LOTTE

T’ho expliquem tot sobre LOTTE 👀

👉 LOTTE no és una indústria química.
👉 En cap dels casos la Generalitat de Catalunya donarà els permisos pertinents a una fàbrica que no compleixi la normativa i les exigències respecte als impactes ambientals.
👉 No es pot implementar a Catalunya una fàbrica que no reuneixi tots els requeriments, i això ho vetllaran els equips d’inspecció i control.
👉 El Departament d’Indústria no en deixarà passar ni una. Seran implacables, no perquè es tracta de LOTTE, sinó com es fa en totes les autoritzacions d’inici de nova activitat industrial.
👉 Hem d’estar tranquils.
👉 2019, Sessió Plenària: Aprovació del Pla Estratègic Municipal 2020 – 2030 consensuat amb els agents socials, econòmics i la ciutadania, a través d’un procés participatiu, per dotar al municipi d’una estructura econòmica més competitiva.
👉 Volem allunyar-nos dels discursos de confrontació provinents dels partits polítics que qüestionen la transparència de la inversió. Tota la informació és pública i no permetrem més pals a les rodes injustificats.

🫂 Des d’Esquerra Republicana exigim màxima transparència amb la població, creiem en la política feta amb la gent i per a la gent.

#ERC #Esquerra #Montroig #Miami #CampdeTarragona #ERCMontroig #ERCMiami #LOTTE

Seguim dient NO a les vaquetes

Al Ple de març, vam defensar, un cop més, el nostre municipi 📍

T’ho expliquem tot sobre les vaquetes 👀

👉 Diem NO a la celebració d’espectacles taurins a la Festa Major de Sant Jaume de Miami Platja.

👉 Seguim demanant reconsiderar la celebració d’espectacles taurins, ja que representen una forma de maltractament animal.

👉 Passar-s’ho bé no vol dir divertir-se amb el patiment d’un animal 🐮.

👉 Quan els grups no són capaços de posar-se d’acord, ho dissimulen amb una pretesa “llibertat de vot”.

☝️ Proposem una consulta popular: es dona per suposat que aquests espectacles són acceptats de forma unànime per la població.

🫂 Des d’Esquerra Republicana exigim màxima transparència amb la població, creiem en la política feta amb la gent i per a la gent.

#ERC #Esquerra #Montroig #Miami #CampdeTarragona #ERCMontroig #ERCMiami #Vaquetes

Esquerra vol que la suspensió de llicències d’habitatges d’ús turístic no afecti el nucli de Mont-roig

El grup municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha presentat, per tal que sigui debatuda en el ple ordinari del 12 de febrer, una moció per tal que la vigent suspensió de llicències d’habitatges d’ús turístic no afecti el nucli de Mont-roig. El text íntegre de la moció és el següent: 

MOCIÓ SOBRE L’APLICACIÓ DE LA SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES D’HABITATGES D’ÚS TURÍSTIC (HUT) 

La Junta de Govern Local (JGL) de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp del passat 4 de setembre de 2023 va acordar la suspensió potestativa de l’atorgament de llicències d’habitatges d’ús turístic (HUT) i de llar compartida. Aquesta suspensió ve a afectar totes les zones del terme municipal que admetin l’ús residencial, és a dir a totes les zones urbanes (nuclis de Mont-roig i Miami Platja, i el conjunt de les urbanitzacions). 

Segons reprodueix literalment l’esmentat acord municipal, l’objectiu d’aquesta mesura pretén ordenar la proliferació d’aquest tipus de pisos i així compatibilitzar els habitatges d’ús turístic amb la disponibilitat d’habitatge de lloguer, per tal de garantir el dret a l’habitatge de la població local. 

El mateix acord de la JGL contempla encarregar als serveis d’Urbanisme del Consistori l’elaboració -en el termini d’un any- d’un pla especial urbanístic que determini les condicions urbanístiques d’emplaçament i d’ús dels habitatges d’ús turístic i de llar compartida, en totes les zones del terme municipal amb usos residencials. 

Segons les dades tingudes en compte a l’hora d’adoptar l’acord, a data de 15 de setembre de 2022 el nostre municipi comptava amb un total de 3.011 d’habitatges d’ús turístic, si bé la seva distribució no és homogènia en tot el terme municipal: mentre que a la zona de Miami Platja se n’hi comptabilitzen 1.962 -prop de la meitat del total-, a la resta d’urbanitzacions n’hi ha 1.008 i al nucli de Mont-roig únicament 41, dada que representa l’1,36% del conjunt. 

El nostre municipi compta amb un total de 3.011 d’habitatges d’ús turístic, però la seva distribució no és homogènia en tot el terme municipal: mentre que a la zona de Miami Platja se n’hi comptabilitzen 1.962 -prop de la meitat del total-, a la resta d’urbanitzacions n’hi ha 1.008 i al nucli de Mont-roig únicament 41, dada que representa l’1,36% del conjunt

Considerant que ja es deu haver iniciat l’elaboració d’aquest pla especial urbanístic relatiu als d’habitatges d’ús turístic i per tal d’afavorir la seva eficiència i equitat, es proposa que el Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp adopti els següents 

ACORDS 

Primer.- Instar l’equip de govern a eliminar la suspensió potestativa de l’atorgament de llicències d’habitatges d’ús turístic (HUT) i de llar compartida en el que pertoca al nucli urbà de Mont-roig, atès que l’ínfim percentatge d’habitatges d’aquest tipus detectats no hi condiciona en cap mesura la disponibilitat d’habitatge de lloguer. Ans al contrari, l’existència i promoció d’habitatges d’ús turístic al nucli de Mont-roig del Camp pot ser un important element revulsiu a nivell turístic, urbanístic i comercial, tal i com d’una o altra manera recullen tant el Pla Estratègic del municipi i com l’Estudi Integral del Nucli Antic (EINA). 

Instem l’equip de govern a eliminar la suspensió de llicències d’habitatges d’ús turístic (HUT) al nucli urbà de Mont-roig, atès que l’ínfim percentatge d’habitatges d’aquest tipus detectats no hi condiciona en cap mesura la disponibilitat d’habitatge de lloguer

Segon.- Instar l’equip de govern, a l’hora d’elaborar l’esmentat pla especial urbanístic relatiu als habitatges d’ús turístic, a tenir en compte les enormes diferències existents en els diversos àmbits del nostre municipi en relació a la incidència d’aquest tipus d’habitatges en el mercat residencial. Aquestes consideracions hauran de tenir en compte el que preveu el Decret Llei 3/2023, de 7 de novembre, de la Generalitat de Catalunya, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d’ús turístic. 

Cal preservar les restes medievals de l’antic assentament de Miramar

El grup municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha presentat, per tal que sigui debatuda en el ple ordinari del 8 de gener, una moció adreçada a dignificar i recuperar les restes medievals de l’antic assentament de Miramar. El text íntegre de la moció és el següent:

MOCIÓ SOBRE LA PRESERVACIÓ DE LES RESTES MEDIEVALS DE L’ANTIC ASSENTAMENT DE MIRAMAR

L’actual terme municipal de Mont-roig és fruit de la unió de tres antics termes: Mont-roig, Miramar i la Pobla d’en Taudell. També cal dir que són una quinzena els elements que formen part de l’inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Un d’ells és l’antic assentament de Miramar, documentat ja el 1359, a la Baixa Edat Mitjana, amb 6 focs (Mont-roig en tenia 68). Al cens de 1365-70 Miramar tenia 13 focs i Mont-roig 80.  Les restes de Miramar estan catalogades com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) des del 22 d’abril del 1949, classificades com a monument històric i amb el número de Registre 1102-MH.

Cal tenir present que un bé cultural d’interès nacional (BCIN) constitueix la categoria superior de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, que atorga l’Administració de la Generalitat, i ha d’estar inscrit al Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional.

El casalici de Miramar (antigament anomenat Guardamar) va ser edificat a instàncies del Consell de Barcelona, i inaugurat l’1 de juliol de 1411 i va tenir una importància cabdal a principis del segle XV per a facilitar el comerç -sobretot de blat- en direcció a la capital catalana i estalviar-se així, pagar impostos a Tortosa. Aquest casalici fortificat (magatzem i 4 torres, amb guàrdia constant) va perviure fins al segle XVI, quan va ser abandonat. Miramar també fou abandonat l’any 1624 per culpa de la pesta. Es pot ressenyar que dos reis de la Corona d’Aragó van passar per Miramar: Martí l’Humà (l’any 1408) i Ferran d’Antequera (1412).

Actualment hi queden restes de parets, de dues torres, una de planta circular i l’altra de planta quadrada, difícils de veure degut a la densa flora existent. Hi ha documentada l’existència d’un gran nombre de sitges, però la quantitat d’arbustos i vegetació n’impedeix la visita i prospecció.

Avui per avui, doncs, l’entorn de Miramar està força brut de deixalles i també de vegetació, circumstància que desmereix un dels elements històrics més rellevants del municipi.

Per tot l’exposat es proposa que el Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp adopti els següents

ACORDS

Primer.- Instar l’equip de govern a emprendre les accions necessàries per a dignificar, consolidar i recuperar en tot el que sigui possible les restes medievals de Miramar, d’acord amb els propietaris dels terrenys, així com procedir a senyalitzar les restes adequadament, amb les explicacions històriques pertinents.

Instem l’equip de govern a emprendre les accions necessàries per a dignificar, consolidar i recuperar en tot el que sigui possible les restes medievals de Miramar

Segon.- Avaluar la possibilitat, d’acord amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, d’emprendre una actuació de prospecció arqueològica puntual en aquest indret.