Seguim dient NO a les vaquetes

Al Ple de març, vam defensar, un cop més, el nostre municipi 📍

T’ho expliquem tot sobre les vaquetes 👀

👉 Diem NO a la celebració d’espectacles taurins a la Festa Major de Sant Jaume de Miami Platja.

👉 Seguim demanant reconsiderar la celebració d’espectacles taurins, ja que representen una forma de maltractament animal.

👉 Passar-s’ho bé no vol dir divertir-se amb el patiment d’un animal 🐮.

👉 Quan els grups no són capaços de posar-se d’acord, ho dissimulen amb una pretesa «llibertat de vot».

☝️ Proposem una consulta popular: es dona per suposat que aquests espectacles són acceptats de forma unànime per la població.

🫂 Des d’Esquerra Republicana exigim màxima transparència amb la població, creiem en la política feta amb la gent i per a la gent.

#ERC #Esquerra #Montroig #Miami #CampdeTarragona #ERCMontroig #ERCMiami #Vaquetes

Esquerra vol que la suspensió de llicències d’habitatges d’ús turístic no afecti el nucli de Mont-roig

El grup municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha presentat, per tal que sigui debatuda en el ple ordinari del 12 de febrer, una moció per tal que la vigent suspensió de llicències d’habitatges d’ús turístic no afecti el nucli de Mont-roig. El text íntegre de la moció és el següent: 

MOCIÓ SOBRE L’APLICACIÓ DE LA SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES D’HABITATGES D’ÚS TURÍSTIC (HUT) 

La Junta de Govern Local (JGL) de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp del passat 4 de setembre de 2023 va acordar la suspensió potestativa de l’atorgament de llicències d’habitatges d’ús turístic (HUT) i de llar compartida. Aquesta suspensió ve a afectar totes les zones del terme municipal que admetin l’ús residencial, és a dir a totes les zones urbanes (nuclis de Mont-roig i Miami Platja, i el conjunt de les urbanitzacions). 

Segons reprodueix literalment l’esmentat acord municipal, l’objectiu d’aquesta mesura pretén ordenar la proliferació d’aquest tipus de pisos i així compatibilitzar els habitatges d’ús turístic amb la disponibilitat d’habitatge de lloguer, per tal de garantir el dret a l’habitatge de la població local. 

El mateix acord de la JGL contempla encarregar als serveis d’Urbanisme del Consistori l’elaboració -en el termini d’un any- d’un pla especial urbanístic que determini les condicions urbanístiques d’emplaçament i d’ús dels habitatges d’ús turístic i de llar compartida, en totes les zones del terme municipal amb usos residencials. 

Segons les dades tingudes en compte a l’hora d’adoptar l’acord, a data de 15 de setembre de 2022 el nostre municipi comptava amb un total de 3.011 d’habitatges d’ús turístic, si bé la seva distribució no és homogènia en tot el terme municipal: mentre que a la zona de Miami Platja se n’hi comptabilitzen 1.962 -prop de la meitat del total-, a la resta d’urbanitzacions n’hi ha 1.008 i al nucli de Mont-roig únicament 41, dada que representa l’1,36% del conjunt. 

El nostre municipi compta amb un total de 3.011 d’habitatges d’ús turístic, però la seva distribució no és homogènia en tot el terme municipal: mentre que a la zona de Miami Platja se n’hi comptabilitzen 1.962 -prop de la meitat del total-, a la resta d’urbanitzacions n’hi ha 1.008 i al nucli de Mont-roig únicament 41, dada que representa l’1,36% del conjunt

Considerant que ja es deu haver iniciat l’elaboració d’aquest pla especial urbanístic relatiu als d’habitatges d’ús turístic i per tal d’afavorir la seva eficiència i equitat, es proposa que el Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp adopti els següents 

ACORDS 

Primer.- Instar l’equip de govern a eliminar la suspensió potestativa de l’atorgament de llicències d’habitatges d’ús turístic (HUT) i de llar compartida en el que pertoca al nucli urbà de Mont-roig, atès que l’ínfim percentatge d’habitatges d’aquest tipus detectats no hi condiciona en cap mesura la disponibilitat d’habitatge de lloguer. Ans al contrari, l’existència i promoció d’habitatges d’ús turístic al nucli de Mont-roig del Camp pot ser un important element revulsiu a nivell turístic, urbanístic i comercial, tal i com d’una o altra manera recullen tant el Pla Estratègic del municipi i com l’Estudi Integral del Nucli Antic (EINA). 

Instem l’equip de govern a eliminar la suspensió de llicències d’habitatges d’ús turístic (HUT) al nucli urbà de Mont-roig, atès que l’ínfim percentatge d’habitatges d’aquest tipus detectats no hi condiciona en cap mesura la disponibilitat d’habitatge de lloguer

Segon.- Instar l’equip de govern, a l’hora d’elaborar l’esmentat pla especial urbanístic relatiu als habitatges d’ús turístic, a tenir en compte les enormes diferències existents en els diversos àmbits del nostre municipi en relació a la incidència d’aquest tipus d’habitatges en el mercat residencial. Aquestes consideracions hauran de tenir en compte el que preveu el Decret Llei 3/2023, de 7 de novembre, de la Generalitat de Catalunya, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d’ús turístic. 

Cal preservar les restes medievals de l’antic assentament de Miramar

El grup municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha presentat, per tal que sigui debatuda en el ple ordinari del 8 de gener, una moció adreçada a dignificar i recuperar les restes medievals de l’antic assentament de Miramar. El text íntegre de la moció és el següent:

MOCIÓ SOBRE LA PRESERVACIÓ DE LES RESTES MEDIEVALS DE L’ANTIC ASSENTAMENT DE MIRAMAR

L’actual terme municipal de Mont-roig és fruit de la unió de tres antics termes: Mont-roig, Miramar i la Pobla d’en Taudell. També cal dir que són una quinzena els elements que formen part de l’inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Un d’ells és l’antic assentament de Miramar, documentat ja el 1359, a la Baixa Edat Mitjana, amb 6 focs (Mont-roig en tenia 68). Al cens de 1365-70 Miramar tenia 13 focs i Mont-roig 80.  Les restes de Miramar estan catalogades com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) des del 22 d’abril del 1949, classificades com a monument històric i amb el número de Registre 1102-MH.

Cal tenir present que un bé cultural d’interès nacional (BCIN) constitueix la categoria superior de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, que atorga l’Administració de la Generalitat, i ha d’estar inscrit al Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional.

El casalici de Miramar (antigament anomenat Guardamar) va ser edificat a instàncies del Consell de Barcelona, i inaugurat l’1 de juliol de 1411 i va tenir una importància cabdal a principis del segle XV per a facilitar el comerç -sobretot de blat- en direcció a la capital catalana i estalviar-se així, pagar impostos a Tortosa. Aquest casalici fortificat (magatzem i 4 torres, amb guàrdia constant) va perviure fins al segle XVI, quan va ser abandonat. Miramar també fou abandonat l’any 1624 per culpa de la pesta. Es pot ressenyar que dos reis de la Corona d’Aragó van passar per Miramar: Martí l’Humà (l’any 1408) i Ferran d’Antequera (1412).

Actualment hi queden restes de parets, de dues torres, una de planta circular i l’altra de planta quadrada, difícils de veure degut a la densa flora existent. Hi ha documentada l’existència d’un gran nombre de sitges, però la quantitat d’arbustos i vegetació n’impedeix la visita i prospecció.

Avui per avui, doncs, l’entorn de Miramar està força brut de deixalles i també de vegetació, circumstància que desmereix un dels elements històrics més rellevants del municipi.

Per tot l’exposat es proposa que el Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp adopti els següents

ACORDS

Primer.- Instar l’equip de govern a emprendre les accions necessàries per a dignificar, consolidar i recuperar en tot el que sigui possible les restes medievals de Miramar, d’acord amb els propietaris dels terrenys, així com procedir a senyalitzar les restes adequadament, amb les explicacions històriques pertinents.

Instem l’equip de govern a emprendre les accions necessàries per a dignificar, consolidar i recuperar en tot el que sigui possible les restes medievals de Miramar

Segon.- Avaluar la possibilitat, d’acord amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, d’emprendre una actuació de prospecció arqueològica puntual en aquest indret.

El Ple de l’Ajuntament aprova la moció d’ERC per a la creació dels Consells Municipals de Festes

El Ple de l’Ajuntament ha aprovat avui dimecres 8 de novembre, per unanimitat, la moció presentada pel grup municipal d’Esquerra Republicana relativa a la creació dels Consells Municipals de Festes de Mont-roig i de Miami Platja. Aquest és el text íntegre de la moció:

No hi ha cap dubte en què les festes populars són un element essencial en la creació d’identitat i en la generació del sentiment de pertinença de les persones a un municipi, alhora que contribueixen a enfortir-ne la cohesió social.

Considerant que el foment de la participació ciutadana en aquest àmbit (i en altres àmbits sectorials) pot jugar un paper enormement positiu a l’hora de programar els diversos actes festius i també en relació a la seva organització i execució.

Considerant que una de les propostes incloses en el programa electoral d’Esquerra Republicana de Catalunya a les passades eleccions de maig de 2023, articulat al voltant dels eixos vertebradors de transparència i de participació ciutadana, consistia en la creació de Consells Municipals de Participació Ciutadana.

Atès que el nostre municipi disposa d’un teixit associatiu molt actiu que precisa d’espais de cooperació que el facin partícip de la presa de decisions i el converteixin en un element enriquidor insubstituïble.

Vist que és imprescindible la implicació i la participació ciutadana en l’organització dels esdeveniments festius, pensats per a tota la població, atenent a la seva diversitat.

Atenent també el que preveu l’article 62.1 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, en relació als òrgans de participació sectorial, on es contempla la possibilitat de creació d’aquest òrgans “en relació amb els àmbits d’actuació pública municipal que per llur naturalesa ho permetin, amb la finalitat d’integrar la participació dels ciutadans i de llurs associacions en els assumptes municipals”.

Per tot l’exposat es proposa que el Ple de l’Ajuntament de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp adopti els següents

ACORDS

Primer.- Instar a l’equip de govern a iniciar els tràmits per a la creació dels Consells Municipals de Festes de Mont-roig i de Miami-Platja.

Segon.- Instar l’equip de govern a encarregar als serveis tècnics municipals la redacció d’una proposta de reglament d’aquests Consells que en regulin les funcions, la composició, el funcionament intern i el mètode de finançament.

Tercer.- Instar l’equip de govern a destinar en el pressupost corresponent al proper exercici de 2024 una partida pressupostària concreta i independent per tal de garantir el funcionament d’ambdós Consells Municipals de Festes.

Quart.- Donar compte d’aquest acord a les entitats i associacions locals, fent-les partícips del mateix, i a la ciutadania en general.

Proposta d’ERC per a millorar el reglament municipal del servei d’acompanyament a la gent gran

El grup municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha presentat, per tal que sigui debatuda en el ple ordinari de l’11 d’octubre, una moció adreçada a millorar el reglament municipal del servei d’acompanyament a la gent gran. El text íntegre de la moció és el següent:

MOCIÓ PER LA MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT MUNICIPAL DEL SERVEI D’ACOMPANYAMENT DE LES AGENTS CÍVIQUES A LA GENT GRAN

Els Principis de les Nacions Unides en favor de les persones d’edat van ser adoptats a l’Assemblea General de les Nacions Unides (resolució 46/91) el 16 de desembre de 1991. Aquests principis són els següents: 

  • Independència
  • Participació
  • Cures
  • Autorealització
  • Dignitat

Aquest conjunt de principis proporcionen un marc de referència universal en benefici de les persones d’edat i en conseqüència han de guiar l’acció normativa i les polítiques públiques ja siguin d’àmbit estatal, autonòmic i local. 

Des d’una dimensió normativa ens han de servir per l’aplicació de l’enfocament dels drets humans en els assumptes de la gent gran, això implica que les accions públiques i les institucions encarregades de la seva atenció han de basar-se explícitament en normes de drets humans.

L’enfocament basat en els drets humans es centra en grups de població que son objecte d’una major marginació, exclusió i discriminació i, per tant, es requereix una anàlisi de les normes, de les normes de gènere, de les diferents formes de discriminació, de les desigualtats,  per tal de corregir pràctiques discriminatòries, distribucions injustes per tal que no hi hagi persones o grups de persones que es quedin enrere. 

L’ONU defineix les persones d’edat aquelles de seixanta anys o més. Les persones d’edat és un grup de població que s’associa a una etapa de la vida amb mancances de tipus: econòmiques, físiques, psíquiques i socials.

  L’edat de la vellesa pot conceptualitzar-se almenys a partir de tres sentits diferents: cronològic, fisiològic i social. El criteri cronològic defineix la vellesa a partir dels seixanta o seixanta-cinc anys. El criteri fisiològic es relaciona amb la pèrdua de capacitats funcionals i per últim el criteri social va referit a actituds i conductes que es consideren adequades per una determinada edat cronològica.

Podem dir que el principal problema de les persones d’edat avançada és la discriminació per raó d’edat, és evident que el mer reconeixement formal de la igualtat de drets sense cap distinció no és suficient per canviar la situació de desavantatge de les persones grans.  

  L’acció pública ha d’estar destinada a oferir els millors estàndards de vida possibles a les persones d’edat per la seva condició de membres de la societat, subjectes de dret i les seves legítimes aspiracions com a ciutadans. 

L’enfocament basat en els drets humans estableix com a punt de partida el principi de la titularitat de drets que ha de guiar les polítiques públiques i orientar el desenvolupament conforme al marc normatiu de drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals plasmats en acords internacionals. 

Això comporta un canvi paradigmàtic perquè promou l’apoderament de les persones grans. Les persones d’edat deixen de ser persones amb necessitats que han de ser assistides, i són subjectes amb drets que formen part d’una societat integrada des del punt de vista de l’edat. 

Tot i el compromís d’aquest govern municipal amb les persones d’edat, creiem que és necessari la revisió del Reglament Municipal del Servei d’Acompanyament de les Agents Cíviques a la Gent Gran de Mont-roig del Camp, per tal d’adequar-lo  a les normes dels drets humans i als principis de les Nacions Unides en favor de les persones d’edat de seixanta anys o més, considerant els sentits diferents de l’edat: el cronològic, fisiològic i social, per tal de no deixar enrere una part de població de gent gran del municipi de Mont-roig. 

Proposem que el Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp acordi:

ÚNIC.- Instar a l’equip de govern de l’Ajuntament de Mont-roig a encarregar als serveis tècnics municipals la redacció d’una proposta de modificació de reglament municipal del servei d’acompanyament des de l’enfocament dels drets humans i adequar-lo als Principis de les Nacions Unides i els diferents instruments internacionals per tal de conceptualitzar l’edat de la vellesa a partir dels seixanta o seixanta-cinc anys, enlloc dels 80 anys, i eliminar la condició de no conviure amb una persona menor de 70 anys, tal com marca el reglament actual.

Discurs d’Irene Aragonès en el Ple de constitució del nou Ajuntament 2023-2027

Transcripció literal del discurs d’Irene Aragonès, cap de llista d’ERC a les eleccions municipals del 28 de maig, pronunciat en el ple de constitució de l’Ajuntament del passat dissabte 14 de juny:

Bon dia a tothom

Primer de tot, volem agrair a les 510 persones que ens van votar el passat 28 de maig, pel seu suport i la confiança dipositada cap a Esquerra Republicana. Vull que sàpiguen que en nosaltres trobaran els seus aliats per treballar propostes per tal de millorar el nostre poble. Els nostres veïns i veïnes ens han escollit perquè traslladem al nostre Consistori, els valors republicans, que no són altres que la gestió honesta i eficaç de l’espai comú, dels àmbits de convivència col·lectiva. Aquí venim a demostrar per què estimem el lloc d’on som i on vivim. Ho vam demostrar l’anterior legislatura amb la feina feta a l’oposició: 43 mocions presentades, de les quals 24 van ser aprovades, i algunes ja executades, 1 ordenança fiscal,  368 preguntes i 1 cinquantena de precs a l’equip de govern, en son una mostra.

I no puc deixar d’agrair la feina ingent i fer referència al company regidor de les dues legislatures anteriors i que no repeteix.

Gràcies infinites a l’Abbas, per la teva perseverança, per la teva lluita, pel teu servei al bé comú, pels moments difícils, on hi posaves llum i humor per superar-los i que han fet que tots puguem estar orgullosos de la feina feta

Serem fidels al nostre projecte, que va més enllà d’un programa configurat amb mesures més o menys concretes. Un projecte que es construeix de valors, de ferms principis i de l’experiència compartida. 

El nostre tarannà a l’oposició serà el mateix: serem constructius, propositius, dialogants, amb la mà estesa, i alhora també fiscalitzadors. Malgrat estar a l’oposició, no renunciarem als espais de debat ni a qualsevol oportunitat que suposi aportar propostes que millorin la vida de la gent.

Defensem un projecte per un municipi inclusiu, equitatiu, sostenible, redistributiu i que proporcioni igualtat d’oportunitats a tothom. Aquesta visió, que segur és compartida per tots els grups, només té una fórmula que la pugui fer possible: un equip de govern format per regidors i regidores amb la voluntat de defensar, per damunt de tot, la cohesió social, i que representi l’equilibri territorial. 

Cal brindar-nos l’oportunitat i la responsabilitat de superar una política de blocs que ha repercutit històricament de forma molt negativa en el progrés del nostre municipi, augmentant la rivalitat entre els dos nuclis de població i provocant, eleccions rere eleccions, uns vencedors i els altres vençuts.

Esquerra Republicana li demana actitud reconciliadora, que s’allunyi de la confrontació, que tingui present la totalitat del municipi en les polítiques futures, que obri les portes al diàleg i al consens per poder sortir guanyant-t’hi tots i totes.

Tant el company Manel Vilajosana, com una servidora, treballarem des de l’oposició, i ho farem amb absoluta responsabilitat, amb la garantia que serà una gestió solvent, sempre, repeteixo, oberts al diàleg i a la negociació, pensant i prioritzant en el bé comú de tot el municipi, sense intransigències ni dogmatismes, però implacables en el control de la seva acció de govern i en l’estímul de les polítiques socials. Prioritzarem, en les nostres propostes, totes aquelles vinculades a la justícia social, la transparència, la participació i consensuarem tot allò que considerem que és positiu per Mont-roig del Camp. 

Oferim, al grup majoritari, i també a la resta de grups del plenari, la nostra mà estesa per arribar a acords sense prejudicis, la nostra voluntat de consensos, i una oferta de compromís sincer i honest de complir fil per randa, i amb lleialtat, els possibles reptes que caldrà encarar en el mandat que avui comencem.

I ho farem amb la mà estesa i la priorització del diàleg, que formen part intrínseca del nostre ADN. Però ferms en els nostres principis, sempre en defensa de l’interès comú.

Per tant, administri bé la seva victòria a les urnes i governi per a tothom amb generositat.

El mal estat de les parades de bus al nostre municipi és inacceptable

El grup municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament ha preparat una moció perquè sigui debatuda en el proper Ple ordinari de la Corporació, previst per al dia 14 de desembre, que té com a objectiu la millora de les parades de bus del municipi i impulsar l’elaboració del Pla Integral de Mobilitat Urbana (PIMU) de Mont-roig del Camp. El contingut literal de la moció és el següent:

«El vigent Pla Estratègic 2020-2030 de Mont-roig del Camp contempla en el seu objectiu de gestió núm. 19 l’elaboració d’un Pla Integral de Mobilitat Urbana per incrementar la interconnexió entre els diferents nuclis a través de diverses alternatives de mobilitat, que garanteixin un bon nivell de cobertura i accessibilitat universal, i una de les accions estratègiques relacionades. la número 64, postula necessitat de rebaixar la densitat de trànsit interior en ambdós nuclis principals del municipi.

Segons les dades que van servir per a l’elaboració del propi Pla Estratègic 2020-2030, és significatiu constatar que, en l’àmbit de la mobilitat interna obligada per les activitats laborals, només l’1,66% de la població utilitza el transport públic municipal per desplaçar-se. Els residents a Mont-roig del Camp que es desplacen per motius de feina a altres municipis veïns i propers (l’Hospitalet de l’Infant, Tarragona, Reus o Cambrils) ho fan també molt majoritàriament mitjançant transport privat i (sempre més d’un 90% en qualsevol dels casos).

Sembla doncs absolutament imprescindible que des de l’administració municipal s’incentivi l’ús del transport públic en els desplaçaments dins el municipi i extra municipals. 

Un dels elements importants a tenir en compte per garantir la qualitat i eficiència del transport públic al nostre municipi, a més a més de la periodicitat dels horaris de circulació del bus urbà i dels busos interurbans (que ha millorat en els darrers temps), és l’estat de les parades d’autobús, en especial en allò que es refereix a la seva accessibilitat, comoditat i seguretat.

Podrem comprovar que un nombre elevat de les 30 parades de bus existents en l’actualitat al nostre municipi no compleixen els estàndards mínims en aquest sentit, en especial les que es troben fora dels nuclis urbans.

Aquesta circumstància, ben segur, no ajuda en absolut a incentivar l’ús del transport públic entre els nostres conciutadans i conciutadanes.

Aspectes a tenir en compte en aquest sentit podrien ser:

  • Instal·lació d’enllumenat, sobretot a les parades situades fora de les zones urbanes, mitjançant plaques solars fotovoltaiques autònomes.
  • Generalitzar la col·locació a les parades de bancs d’espera o d’elements de recolzament isquiàtic.
  • Col·locació de marquesines, especialment a les parades situades fora dels nuclis urbans, en tant que elements indispensables de protecció contra les inclemències meteorològiques.
  • Senyalització adequada dels horaris i línies de transport, complementada amb codis QR actualitzats.

Per tot l’exposat, el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya proposa al Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp l’adopció dels següents

ACORDS

1.- Instar l’equip de govern a encarregar els serveis tècnics municipals per tal que duguin a terme una anàlisi de l’estat actual de les 30 parades de bus existents al municipi per a planificar la seva millora. Aquesta anàlisi-inventari hauria de detallar la situació, senyalització, enllumenat i equipament.

2.- En base als resultats d’aquesta anàlisi, instar l’equip de govern a planificar les intervencions necessàries per a millorar la qualitat de la xarxa municipal de parades de bus.

3.- Instar l’equip de govern a avançar en els treballs d’elaboració d’un Pla Integral de Mobilitat Urbana (PIMU), previst en el vigent Pla Estratègic 2020-2030 de Mont-roig del Camp».

Recuperació del refugi antiaeri de la Guerra Civil de Mont-roig

El grup municipal d’ERC ha presentat al ple ordinari de la Corporació del dia 9 de novembre una moció adreçada a la recuperació i condicionament del refugi antiaeri de la Guerra Civil existent a Mont-roig, un dels més extensos i ben conservats del Camp de Tarragona. Aquesta iniciativa, que us traslladem a continuació en la seva literalitat, forma part del nostre compromís amb la reivindicació de la memòria històrica:

Aquesta iniciativa forma part del compromís re reivindicar la memòria històrica

«Una quinzena de municipis catalans (entre ells el de les Borges del Camp, a la nostra comarca) formen part del grup de localitats amb refugis de la Guerra Civil visitables, accessibles i d’interès històric i patrimonial.

Les diferents iniciatives de recuperació d’aquests refugis es poden acollir a subvencions de la direcció general de Memòria Democràtica de la Generalitat per a la neteja i condicionament d’aquests espais.

Mont-roig del Camp disposa d’un important refugi antiaeri de la Guerra Civil, l’entrada del qual es troba a la plaça Joan Miró

Mont-roig del Camp disposa d’un important refugi antiaeri de la Guerra Civil, l’entrada del qual es troba a la plaça Joan Miró, a tocar de l’església vella, baixant cap a la Murada. Hi ha altres entrades al carrer de la Coma i al carrer Nou. Per les dades que se’n té, es tracta d’un dels refugis de la Guerra Civil de majors dimensions i més ben conservats de tot el camp de Tarragona. El refugi de Mont-roig fou construït a finals de l’any 1938.

En el marc de la necessària recuperació de la Memòria Democràtica, en un moment en que ja es troba plenament vigent la llei estatal al respecte, el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya proposa al Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp l’adopció dels següents:

ACORDS

Primer.- Que s’encarreguin els estudis pertinents per part dels serveis tècnics municipals, en base a l’informe ja redactat el 2014, per a procedir al necessari condicionament perquè el refugi de Mont-roig del Camp sigui accessible i pugui ser visitat pel públic.

Segon.- Que això permeti a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp incorporar-se a la xarxa de municipis catalans amb refugis de la Guerra Civil visitables, accessibles i d’interès històric i patrimonial.»

En defensa de la crema de restes vegetals als camps de conreu

El grup municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp presenta la següent moció perquè sigui debatuda en el ple ordinari del proper dia 13 d’octubre:

En els darrers mesos, el sector agrari català ha expressat el seu malestar per la limitació i prohibició de la crema de restes vegetals, derivada del compliment de la “Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economía circular”  aprovada pel Congrés dels Diputats el passat mes de desembre, amb el vot contrari d’Esquerra Republicana de Catalunya.

El sector agrari català ha expressat el seu malestar per la limitació i prohibició de la crema de restes vegetals

Concretament, aquesta llei en el seu article 27, fa referència a la prohibició de crema de restes vegetals. Allà s’especifica que “amb caràcter general, no està permesa la crema de residus vegetals generats en l’entorn agrari o silvícola. Només podrà permetre’s la crema d’aquests residus amb caràcter excepcional, sempre i quan compti amb la corresponent autorització individualitzada que permeti aquesta crema, per raons de caràcter fitosanitari que no sigui possible abordar amb un altre tipus de tractament, motivant adequadament que no existeixen uns altres mitjans per evitar la propagació de plagues…”

Això limita i prohibeix que els pagesos puguin continuar fent de manera segura les cremes de restes vegetals agràries i silvícoles als seus propis camps de conreu, com s’ha fet sempre. Aquesta crema ja està regulada per les normes de condicionalitat de les ajudes de la Política Agrària Comuna i els diferents Reials Decrets espanyols i legislació autonòmica que se’n deriva.

La llei espanyola demana que les restes vegetals generades a l’entorn agrari o silvícola tinguin un reciclat biològic mitjançant el seu piconatge o trituració, fet que suposarà la necessitat d’utilitzar i cremar una gran quantitat de combustibles fòssils, i, per tant, una generació molt elevada de CO₂. Per no parlar dels costos que generarà als pagesos, sobretot els petits i persones que s’hi dediquen a temps parcial, el fet d’haver d’adquirir o llogar maquinària per fer una acció que tota la vida han fet mitjançant la crema manual controlada i segura.

La normativa de fet no preveu cap termini d’adaptació ni tampoc cap ajuda que permeti als afectats comprar maquinària i adaptar-la a la nova proposta. Hi ha el risc real que moltes restes vegetals no siguin tractades als camps i que, per tant, derivin en problemes fitosanitaris, especialment de fongs i insectes barrinadors.

A més, l’acumulació de restes vegetals als camps suposa incrementar el perill d’incendis en aquests conreus, moltes vegades, envoltats de bosc. El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya s’ha mostrat contrari a aquesta mesura recollida a la Llei i està intentant cercar solucions jurídiques que permetin a la pagesia continuar efectuant les cremes segures de les restes vegetals als mateixos camps de conreu.

L’acumulació de restes vegetals als camps suposa incrementar el perill d’incendis en aquests conreus, moltes vegades, envoltats de bosc

Per tot l’exposat, des del Grup Municipal d’ERC-MES, instem a la resta de grups municipals que constitueixen aquest ple a adoptar els següents:

ACORDS

1.Demanar al govern espanyol la modificació i adequació normativa necessària per fer possible què es pugui continuar efectuant, sempre de forma segura, la crema de les restes vegetals i forestals en el mateix espai on s’han generat o, alternativament, en un espai controlat.

2. Traslladar l’acord anterior al Ministeri d’Agricultura, a la Conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, i als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Parlament de Catalunya.

Reclamem la dignificació de l’Arxiu Municipal

Tots els grups municipals de l’oposició (Junts, ERC-MES, ARA i C’s) hem presentat una moció conjunta en el ple ordinari del dimecres 13 d’abril en la qual -en representació de l’Associació cultural Arxiu i Memòria- es reclama la dignificació de l’Arxiu Municipal de Mont-roig del Camp. El text literal de la moció és el següent:

L’Arxiu Municipal de Mont-roig del Camp (AMMC) s’integra necessàriament, d’acord amb l’article 20.1.c) de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents, en el Sistema d’Arxius de Catalunya (SAC), donat que es tracta d’un municipi amb una població de 12.689 habitants. La pertinença al SAC implica haver de complir amb un seguit de requisits tècnics que s’estableixen a l’article 21 d’aquesta mateixa llei i que el Decret 190/2009 desenvolupa. Disposar de les instal·lacions necessàries per a garantir la preservació dels fons documentals i tenir unes instal·lacions i un horari d’obertura al públic que hi permetin l’accés, així com disposar del personal suficient són requisits que la normativa exigeix.

Mont-roig ha de disposar de les instal·lacions necessàries per a garantir la preservació dels fons documentals i tenir unes instal·lacions i un horari d’obertura al públic que hi permetin l’accés.

Concretament, pel que fa a les instal·lacions i equipaments, els arxius del SAC han de disposar de les àrees diferenciades següents:

a. Àrea d’ingrés i tractament tècnic de la documentació, on es duen a terme les feines prèvies a la instal·lació a l’àrea de conservació.

b. Àrea de conservació, on es preserva la documentació. Els dipòsits dels arxius han de tenir materials ignífugs que evitin la propagació del foc en cas d’incendi i han de comptar amb portes tallafocs amb sistemes d’obertura antipànic. No hi pot haver entrada directa de raigs solars ni de pols. A més, els sistemes d’emmagatzematge han de ser adequats a les característiques del suport i del format de la documentació per a la seva conservació.

c. Àrea de consulta, on les persones usuàries puguin accedir a la documentació. Les sales de consulta han de disposar de punts de lectura suficients per atendre les necessitats de les persones usuàries, així com de la infraestructura adequada per facilitar la consulta, l’estudi i la manipulació, quan calgui, dels fons. Els punts de lectura han de disposar de connexió a la xarxa elèctrica i de dades.

d. Sala polivalent, per a la realització de conferències, presentacions, cursets, exposicions i actes diversos.

En quant als requisits ambientals, han de complir les condicions de temperatura i humitat adequades per tal que els fons estiguin en tot moment en l’estat més idoni per a la seva conservació i han de disposar de sistemes de detecció i mesura que permetin conèixer permanentment les condicions ambientals en què es troben els fons.

Malgrat que des de l’any 2008 l’AMMC compta amb personal tècnic qualificat i que des de 2009 es troba reglamentat el seu funcionament, el cert és que els equips de govern que hi ha hagut en els diferents mandats que han transcorregut des de llavors, han incomplert de manera sistemàtica el propi Reglament del Servei d’Arxiu Municipal, aprovat pel Ple del 28 de gener de 2009 i publicat al BOP número 113 (18 de maig de 2009), atès que l’article 14 estableix que per “per al desenvolupament de les seves funcions, el SAM ha de comptar amb els mitjans adequats pel que fa a instal·lacions, espai, personal i recursos materials necessaris”. Contràriament, la manca de voluntat política i la desatenció que ha patit i pateix aquest servei, l’han abocat a una situació d’involució que, en un context com l’actual, en què la transparència i el bon govern s’erigeixen com a fils conductors tant de l’acció política com del funcionament de les administracions públiques i en què les necessitats d’adaptació a l’administració electrònica han situat els processos arxivístics o de gestió documental a la base dels processos de simplificació i reenginyeria, no es pot sostenir.

Des de 2009 els diferents equips de govern de Mont-roig han incomplert de manera sistemàtica el propi Reglament del Servei d’Arxiu Municipal.

De fet, obviar aquesta situació no tan sols implica desatendre les obligacions legals com a titulars i responsables de la documentació pública, sinó que enfonsa el nostre municipi en un estat de desmemòria i de vulneració de drets dels ciutadans, com són el dret d’accés a la informació pública o el dret a una bona administració.

Conscient d’aquest greuge i del detriment democràtic que representa, l’Associació Cultural Arxiu i Memòria (ACAM) fa temps que reivindica un equipament digne o, el que és el mateix, el compliment de l’article 21.1 de la Llei 10/2001 i del decret que el desplega, atès que entén que aquesta hauria de ser una prioritat de qualsevol equip de govern que pretengui garantir plenament i de manera òptima els drets dels ciutadans i guiar la seva actuació d’acord amb els principis de transparència, qualitat, eficàcia i eficiència.

A més, cal tenir en compte que l’Arxiu Municipal ha d’esdevenir un equipament que aplegui no només els fons documentals de l’Ajuntament, actualment dispersos i sense les condicions de conservació necessàries, sinó també de les empreses municipals i totes aquelles donacions procedents de fons privats que vulguin ingressar-hi i que siguin rellevants per a la història del municipi. Una funció de salvaguarda que, avui per avui, no pot complir.

Es proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.- L’Ajuntament de Mont-roig del Camp declara la seva voluntat i aposta per la construcció o adequació d’un equipament municipal amb les condicions de conservació necessàries per acollir el Servei d’Arxiu Municipal.

SEGON.- Instar a l’equip de govern a incloure en els pressupostos de l’any 2023 les partides necessàries per a la construcció o adequació d’aquest equipament municipal.

TERCER.- Convocar una reunió amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Cultura i el Servei de Suport al Sistema d’Arxius de Catalunya per demanar assessorament en la planificació i disseny de l’equipament.

QUART.- Iniciar el procediment d’integració de l’Arxiu Municipal en el Sistema d’Arxius de Catalunya i la seva inscripció en el Registre d’Arxius.