Sèntència sobre l’impost de la plusvàlua: perill per a les finances municipals

El grup muniicpal ERC-MES ha presentat una moció per a que sigui debatuda en el Ple del proper 10 de novembre, relativa a la recent sentència del Tribunal Constitucional sobre l’impost de la plusvàlua, que posa en perill les finances dels Ajuntaments. El contingut literal de la moció és el següent:

L’anunci del Tribunal Constitucional conforme estima la qüestió d’inconstitucionalitat número 4433-2020, anul·lant diversos apartats de l’article 107 de la Llei d’Hisendes Locals, comportaria a la pràctica la supressió de l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, la plusvàlua. La sentència ho argumenta pel fet que s’empra un mètode objectiu de determinació de la base imposable que pressuposa que sempre es produeix un increment de valor dels terrenys només pel simple pas dels anys, sense considerar si realment s’ha produït aquest increment ni la quantia real d’aquest. Per tant, el que es posa en qüestió novament no és l’impost com a tal sinó el mètode de càlcul emprat per a determinar la base imposable.

La plusvàlua és un impost d’aplicació potestativa que actualment tenen incorporat la gran majoria d’ajuntaments i que forma part indestriable del model de finançament local, contribuint a assolir la suficiència financera necessària per atendre el conjunt de competències municipals.

Amb les dades de la liquidació 2019 els ajuntaments catalans van ingressar 590 milions d’euros d’aquest impost, 2.675 milions al conjunt de l’Estat, arribant a representar en alguns casos més del 10% del pressupost municipal.

En un moment en que els ajuntaments centren els esforços en la recuperació econòmica i es troben immersos en l’elaboració dels pressupostos per al 2022, la pèrdua dels ingressos provinents d’una figura tributària tan cabdal com la plusvàlua desmuntaria totes les previsions pressupostàries i obligaria a emprendre retallades precisament quan la pròpia Comissió Europea defensa que el que calen són polítiques expansives. 

Davant aquesta situació l’Estat ha d’adoptar d’urgència els mecanismes necessaris per dotar de plena seguretat jurídica la liquidació de la plusvàlua, garantint que no es pugui generar l’obligació quan efectivament no s’ha produït un increment de valor i evitant que en cap cas la base imposable resultant acabi sent superior a l’increment real de valor.

Per tot l’exposat, prenem els següents acords:

PRIMER. Exigir al govern de l’Estat que adeqüi d’urgència, via RDL, la metodologia de càlcul de la base imposable per tal de dotar de plena seguretat jurídica la liquidació de l’impost.

SEGON. Instar a la creació d’un fons extraordinari per a compensar la pèrdua d’ingressos que ocasioni aquesta sentència sobre les finances municipals mentre no entri en vigor el nou mètode de determinació de la base imposable.

TERCER. Instar a la creació d’un fons permanent de compensació en favor dels ajuntaments per la reducció d’ingressos que generi el nou mètode de determinació de la base imposable, en compliment del principi de suficiència financera.

Cinquè. Comunicar aquesta acords a la FMC, a l’ACM, al govern de la Generalitat de Catalunya i al govern de l’Estat.

Cal crear un fons permanent de compensació en favor dels ajuntaments per la reducció d’ingressos que generi el nou mètode de determinació de la base imposable, en compliment del principi de suficiència financera