Les propostes del grup municipal ERC-MES per a ser incorporades als pressupostos de 2021 s’estenien a l’àmbit social (habitatge per a joves), urbanisme i patrimoni (nucli antic de Mont-roig del Camp) i territorial (pagesia i camins rurals).

1) Pla d’intervenció integral del nucli antic de Mont-roig del Camp

Aspectes rellevants: promoció de la millora de les construccions existents, dels edificis catalogats, del nivell d’urbanització i de xarxes de serveis, per tal d’incrementar la qualitat urbana. Prosseguir amb les actuacions de millora d’accessibilitat i espai públic i reforçar les vies perimetrals per millorar els accessos al nucli antic. Programa de rehabilitació integral impulsant un pla de creació d’allotjaments turístics i rurals, a través d’un programa de rehabilitació d’edificis conjunt entre l’administració i la iniciativa privada en l’àmbit d’aquest pla.

Atribucions pressupostàries per a 2021:

100.000 € per estudis tècnics i inici d’elaboració del projecte

500.000 € per a inici d’actuacions urgents en els sectors més deteriorats

2) Programa d’Habitatge Jove

Posar en marxa un Programa d’Habitatge Jove que hauria de comportar, en un primer terme en la creació d’una línia de subvencions per al pagament del lloguer adreçada a les persones joves del municipi, per ajudar-los en la seva emancipació o en la permanència en un habitatge en règim de lloguer.

Atribucions pressupostàries per a 2021:

100.000 € Subvencions per al pagament de lloguer d’habitatges per a ajoves

200.000 € Obtenció i condicionament d’habitatges deshabitats per a disposar d’un parc inicial d’habitatges socials per a joves (lloguer).

3) Arranjament del camí de Vinyols 

Es compta amb la dotació econòmica existent en la subvenció de la Diputació de Tarragona)

Atribució pressupostària per a 2021:  30.000 €

Total de les atribucions pressupostàries proposades:  930.000 €

_______________________________________________________________________

Altres consideracions

• Necessitat de focalitzar l’atenció de l’equip de govern municipal en el desenvolupament i promoció de sòl industrial al municipi.

• Acomiadament treballador NostreServeis: els motius que se’ns van explicar a la reunió, i que justificaven l’acomiadament, eren estrictament de viabilitat econòmica (reduir dèficit) i que es vol iniciar una reestructuració per millorar la qualitat del servei de l’àrea d’esports. En canvi, al Ple del 10 de febrer, l’alcalde posa de manifest que el motiu de l’acomiadament es la manca de professionalitat i la ineficàcia del treballador. Ens preguntem de la inexistència d’informes tècnics, avisos, incidències, expedients oberts de seguiment de la tasca laboral del treballador que ho demostrin. 

Resposta de l’equip de govern

Sobre la proposta dels ajuts per donar suport als joves en el lloguer, ens diuen que la tindran en compte amb la incorporació de romanents d’acord amb la previsió que han fet per a complementar el finançament del departament de Joventut, però no en sabem la quantitat. Per tant, no ens en refiem. 

Sobre el nucli antic, també ho tenen previst (com no podria ser d’una altra manera), iniciant la redacció d’un projecte de millora aquest any. La partida per a la redacció, de 50.000 euros, s’incorporarà amb els romanents de la liquidació. Una dotació que es totalment insuficient. Tenim un nucli antic que ens està caient, que s’està deteriorant a marxes forçades i el valor que hi dona l’equip de govern, per posar-hi remei, son 50.000 €? No es la seva prioritat.

Sobre l’acomiadament: Diuen que no hem d’entrar en temes personals. Fan falses acusacions i no donen explicacions. Inadmissible. 

El Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp del present mes de gener va aprovar per unanimitat una moció del nostre grup municipal ERC-MES-AM sobre la circulació dels patinets elèctrics a les vies públiques del municipi. La moció s’adreçava a incorporar a les ordenances municipals les regulacions per a la circulació de patinets elèctrics contemplades en el Reglament General de Vehicles i de Circulació (RGVC). Tot i l’existència (per fi !) d’una reglamentació estatal completa al respecte, és molt important que el nostre Ajuntament exerceixi amb responsabilitat el seu dret a l’autonomia local i apliqui amb criteris propis la normativa relacionada amb els vehicles elèctrics de 2 rodes.

La nostra vocació municipalista ens porta a reclamar que l’Ajuntament exerceixi la potestat normativa que li correspon, en un àmbit en el que cada cop hi ha més usuaris i en el que, per tant, s’hi generen més problemes.

Amb l’objectiu de garantir la seguretat i la convivència dels patinets elèctrics amb els altres usuaris de la via, hem proposat que les regulacions municipals incorporin aspectes molt rellevants de la nova reglamentació. Per exemple: 

– L’obligatorietat per a les persones que es desplacen en patinet elèctric de sotmetre’s a les proves d’alcoholèmia i drogues, sempre que els siguin requerides per un agent de l’autoritat. 

– La prohibició de fer servir el telèfon o qualsevol altre dispositiu mòbil mentre s’està circulant amb el patinet o bé de conduir utilitzant cascos o auriculars connectats a aparells receptors o reproductors de so. 

– Aquests vehicles de mobilitat personal estan homologats com a exemplars unipersonals, és a dir, disposen d’una única plaça. Per aquest motiu no poden viatjar-hi dos ocupants. 

– Conduir durant la nit sense enllumenat ni peces o elements reflectants serà considerat conducció negligent. 

– Els patinets elèctrics s’hauran d’estacionar en els llocs expressament habilitats. 

Aquesta iniciativa del grup municipal ERC-MES-AM és una demostració més que des de l’oposició també es pot fer feina, en tot moment al servei de la gent, amb un tarannà crític i alhora propositiu, sempre amb voluntat de govern.

Els mitjans de comunicació i bona part dels agents socials i polítics s’han fet ressò de l’escàndol de l’increment abusiu del preu de l’electricitat durant les primeres setmanes de gener. Concretament, des que va començar la darrera i intensa onada de preu, el cost de la llum per als ciutadans va augmentar en un 27%, amb preus per megavat/hora que duplicaven registres anteriors. Aquest encariment de l’energia elèctrica, que molts experts consideren injustificat,  tindrà una incidència molt negativa pel que fa a les llars més vulnerables i amb tota probabilitat incrementarà els casos de pobresa energètica.

El nostre grup municipal va traslladar aquesta greu problemàtica al Ple de l’Ajuntament del passat 13 de gener. Concretament, vàrem demanar a l’equip de govern si es tenia constància de l’existència al nostre municipi de situacions de pobresa energètica que requereixin la intervenció de l’administració pública i també si s’havia de preveure alguna iniciativa al respecte. La regidora i els regidors republicans, tot i ser conscients de les limitacions en aquest àmbit que tenen els poders locals, creiem que l’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha d’intervenir decididament per a evitar situacions d’exclusió social motivades per un funcionament anòmal i desaprensiu de les grans corporacions.

Així mateix, vàrem instar en el Ple que l’Ajuntament de Mont-roig del Camp s’afegeixi a la petició del Govern central per tal que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) investigui «si hi ha hagut irregularitats en el mercat elèctric», després que el preu majorista de l’electricitat hagi marcat màxims històrics en plena onada de fred. Estem convençuts que cal utilitzar tots els instruments a les nostres mans per fer front als abusos i la cobdícia dels proveïdors de serveis essencials que no haurien de regir-se únicament per les regles del mercat.

El Ple de l’Ajuntament aprova per unanimitat una moció del grup ERC-Moviment d’Esquerres per demanar a la Comissió Europea un canvi per orientar la PAC a favor de les explotacions familiars que són les que gestionen i mantenen el territori i l’equilibri territorial.

MOCIÓ PER A LA REORIENTACIÓ DE LA NOVA POLÍTICA AGRÍCOLA COMUNA (PAC)

Recentment, i després d’un intens debat des del juny 2018, el Parlament Europeu ha aprovat el que serà la nova política europea en matèria d’agricultura i el resultat no podria ser més preocupant.

La PAC es crea amb el Tractat de Roma (1957) amb l’objectiu de garantir la seguretat alimentaria a tota Europa i protegir el mercat agrícola, establint preus de preus mínims, l’atorgament de subvencions i la creació d’un mercat comú que prioritzés els productes europeus. I de fet aquesta estratègia va arribar a convertir l’Europa als anys vuitanta en el segon exportador agrícola del món. L’any 1992, amb l’aparició dels ajuts directes als productors, hi ha un canvi en el sistema i es passa dels ajuts a la producció als ajuts per superfície. L’any 2003 continua l’evolució i els ajuts per superfície es deslliguen de la producció i es fixen a partir d’un període de referència. Després d’aquests anys d’evolució, ens trobem que avui al voltant del 80% dels fons de la PAC es destinen a un 20% de receptors.

Així, la crisi i les dificultats que del sector agrari català per adaptar-se a les condicions d’un mercat liberalitzat, obert i globalitzat, n’ha canviat l’estructura, consolidant un procés d’integració entre els productors i empresa agroalimentària, que els ha permès fer front als nous requeriments de mercat. Aquests requeriments s’han d’afegir a la necessitat de produir amb criteris cada vegada més sostenibles i respectuosos amb el medi, fent front a l’increment de costos que això representa i que, aplicat sobre un sector envellit i amb falta de relleu generacional, ha generat molts problemes  al món rural com l’envelliment i el despoblament.

L’emergència climàtica que vivim, ens porta també a reflexionar sobre la necessitat que les empreses agroindustrials siguin cada cop més eficients i sostenibles. Però la reforma de la PAC acabada d’aprovar pel Parlament Europeu és contradictòria amb l’agenda verda i Pacte Verd Europeu. Per una banda rebutja reduir un 30% de les emissions del sector agroalimentari per al 2027 i per l’altra estableix que el 40% del pressupost de la PAC ha de contribuir a objectius climàtics i adopta com a seva el “Green Deal” i l’estratègia “Farm to Fork”.

Per això algunes organitzacions polítiques com Esquerra Republicana, defensem que cal confeccionar una PAC que promogui la sostenibilitat de l’activitat agrària i la seva contribució a la mitigació i adaptació al canvi climàtic, garantint a agricultors i ramaders, unes condicions de vida dignes, amb un sistema d’ajuts que prioritzin els agricultors professionals per davant de les grans empreses no vinculades al sector. Volem una PAC que incentivi una activitat agrària basada en les explotacions de base familiar, que faciliti la producció d’aliments bons, sans i segurs amb unes produccions respectuoses amb els recursos naturals, l’entorn, el medi ambient i la biodiversitat, i que faci un ús sostenible dels productes fitosanitaris 

Malauradament, però, la Comissió Europea ha tirat endavant aquesta PAC amb els vots de liberals i Socialistes, i 2 dels 3 informes per part del PP i Vox.

Per tots aquests motius, el grup municipal d’ERC- MES -AM demanem l’aprovació dels següents acords: 

Primer.- Demanar a la Comissió Europea un canvi per orientar la PAC a favor de les explotacions familiars professionals que són les que gestionen i mantenen el territori i l’equilibri territorial.

Segon.- Demanar a la Comissió Europea el canvi de la PAC de manera que s’incentivin pràctiques agràries més respectuoses amb el medi ambient que permetin una millor utilització dels recursos i es protegeixi la biodiversitat. 

Tercer.- Mantenir el suport a les explotacions familiars a través d’una PAC  que els protegeixi i els faciliti eines per poder sobreviure en un mercat global i liberalitzat  

Quart.- Traslladar aquests acords als grups parlamentaris presents a la comissió europea en representació de Catalunya, a Unió de Pagesos, a l’associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC).

MOCIÓ EN DEFENSA DE LA UNITAT DE LA LLENGUA CATALANA

Exposició de motius:

La llengua catalana, parlada de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer, deriva d’una continuïtat lingüística mil·lenària que ha donat lloc a una realitat unitària dins la seva diversitat, tal com ho reconeix la lingüística romànica partint dels criteris científics habituals. Aquesta unitat lingüística no es veu en cap cas qüestionada per l’existència d’altres denominacions territorials, tradicionals o populars, com ara alguerès, valencià, mallorquí, menorquí, eivissenc, andorrà, formenter o fragatí. En tots els casos, aquestes denominacions alternatives es refereixen a la mateixa llengua, avui parlada per més de deu milions de ciutadans europeus.

En efecte, l’existència d’aquestes denominacions alternatives no fa sinó palesar que el català és la llengua pròpia de tots aquests territoris: de Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears, de la Catalunya del Nord, de la Franja de Ponent, de l’Alguer i d’Andorra.

Aquesta unitat lingüística ha patit, en les darreres dècades, diversos intents de fragmentació per part d’algunes instàncies i institucions públiques fet especialment greu, atès que no només constitueix un atac frontal envers un patrimoni lingüístic que hauria de ser orgullosament compartit pels estats i regions d’Andorra, Espanya, França i Itàlia, sinó, també, un menysteniment absolut del rigor científic i acadèmic dels experts en la matèria filològica.

En el cas de les institucions públiques espanyoles, ha quedat constatat que la denominació de valencià, emprada oficialment a la Comunitat Valenciana, ha servit de pretext perquè l’advocacia de l’Estat considerés que la llengua pròpia d’aquest territori no és la mateixa que la de Catalunya o la de les Illes Balears. En el mateix sentit, diverses pàgines web d’organisme oficials com ministeris i altres ens estatals, ofereixen les opcions lingüístiques de català i valencià separadament –com si fossin llengües diferents–. Això suposa no només una despesa addicional i supèrflua sinó també un dany cultural injustificat.

El fet que des de les institucions públiques no s’assumeixi amb naturalitat la unitat de la llengua catalana es tradueix en una manca de coordinació en les polítiques culturals dels diversos governs dels territoris de llengua catalana.

Els centres culturals i acadèmics de referència, com l’Institut Ramon Llull, haurien de poder comptar amb la participació de tots els governs de les comunitats autònomes on el català es llengua oficial, quelcom que avui no és possible pel temor que això pugui generar falses polèmiques a propòsit de la unitat de la llengua.

Una altra conseqüència d’aquesta manca de coordinació política és que la reciprocitat total dels mitjans audiovisuals en llengua catalana arreu dels territoris on és oficial, no és encara possible, més enllà de qüestions tècniques de segon grau, per un motiu molt similar. I, finalment, el fet de no assumir la unitat lingüística en les polítiques públiques genera disfuncions com ara que els continguts audiovisuals doblats en català pels governs i televisions públiques dels diversos territoris no puguin compartir-se recíprocament, sinó que calgui, fins i tot, en alguns casos, doblar dues o tres vegades en diferents varietats dialectals els mateixos continguts, la qual cosa és especialment perjudicial en un sector clau per al foment de l’ús social del català entre les generacions més joves com és l’audiovisual.

El Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, celebrat l’any 1986, ja va reclamar la coordinació entre els territoris de llengua catalana a la manera de la Unió de la Llengua Neerlandesa: una comissió intergovernamental per a la coordinació de les polítiques lingüístiques; una comissió interparlamentària, per vetllar per la coherència entre les legislacions lingüístiques, i un consell de la llengua i de les lletres que agrupi les institucions acadèmiques i culturals més rellevants. Aquesta proposta, tanmateix, no s’ha fet mai realitat, de manera que la llengua catalana, i els seus parlants, continuen patint aquesta manca de coordinació política i administrativa.

D’altra banda, el febrer del 2017 els governs de Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears van signar l’anomenada Declaració de Palma, un text que pretenia posar les bases d’una veritable cooperació cultural i lingüística entre els governs d’aquests territoris però que, finalment, no s’ha materialitzat en polítiques públiques concrets.

Per tot això, el Ple de l’Ajuntament de l’Ajuntament de Mont-roig adopta els següents:

ACORDS:
1.- Reconèixer i declarar la unitat de la llengua catalana, sense que aquest fet suposi menystenir altres denominacions existents.
2.- Rebutjar qualsevol mesura que imposi impediments normatius, administratius, tècnics o socials als ciutadans de les comunitats autònomes on aquesta llengua és oficial de poder viure amb normalitat i amb garanties aquesta unitat lingüística.
3.- Instar al Govern de l’Estat a reconèixer públicament i oficial la unitat de la llengua catalana, a corregir els serveis, ens i polítiques públiques que la qüestionen i a vetllar perquè cap institució pública o empresa privada de l’Estat espanyol fomenti el secessionisme lingüístic català en la seva activitat.
4- Notificar aquest acords al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat Valenciana i a les Corts valencianes, al Govern de les Illes Balears i al Parlament de les Illes Balear, al Govern d’Espanya, al Congrés dels Diputats i al Senat.

Reconèixer i declarar la unitat de la llengua catalana / Rebutjar qualsevol mesura que li imposi impediments normatius, administratius, tècnics o socials / Instar al Govern de l’Estat a reconèixer públicament i oficial la unitat de la llengua catalana

Tossudament alçats      

Tornem a tenir un altre Comunica a les mans. Ha arribat, doncs, la revista propagandística de l’alcalde. Només cal mirar i comptar les fotos on hi surt l’alcalde i/o algun membre de l’equip de govern per adonar-se’n del que diem. L’oposició ens hem de conformar amb les engrunes d’aquest espai de 2.700 caràcters. Publicitat que no sabem quants € ens costa perquè l’alcalde ha de signar un decret que ens permeti accedir a la informació.

I mentrestant, al Ple del juny s’aprova un Pla Econòmic – Financer per als anys 2018-19 degut a l’incompliment de la regla de la despesa i estabilitat pressupostària. D’això se’n diu congruència!

També s’entossudeixen a repetir el fracàs en la 3a edició de la Fira La Cullerada convertint la Fira de Mont-roig en una petita mostra gastronòmica que es limita a parades de productes de fora de la comarca. Per tant, de productes de proximitat i Km 0, a part dels productors locals, res de res. A part de l’exclusió de tot i tothom que no sigui del sector. Aquesta Fira no ens representa, ni ens la sentim nostra i, per més inri, no té cap repercussió comercial ni econòmica. L’any passat, l’alcalde es va comprometre a valorar la continuïtat de La Cullerada, després de copsar el descontentament de molts veïns i veïnes. Ara, tal com li hem sentit dir algun cop: “facta, non verba” (fets, no paraules!). Esperarem, asseguts, el seu anunciat gir… que mai no arribarà, perquè, de savis seria rectificar.

Amb el seu savoir faire i governant per a tothom (?), han aplicat el compliment de l’Ordenança número 4, (el bon ús de la via pública) ordenant a la brigada la retirada de “tots els símbols existents en via pública que s’hagin instal·lat sense permís previ i amb finalitats polítiques, cíviques o propagandístiques”. I ens preguntem: la retirada de l’estelada de la rotonda, en quina ordenança es basava el Sr. alcalde, quan no hi tenia competències? Això és crear malestar on no n’hi ha. Això és buscar problemes sense necessitat. Sempre ens hem expressat i manifestat amb respecte i civisme, i ara se’ns diu que els nostres carrers, ja no són nostres. El groc no representa cap partit, representa la llibertat, la justícia i els drets humans, i en aquest posicionament ens hi hauríem de trobar tots. L’article 155 ja està derogat, Sr. alcalde!

I per últim, us informem que ja tenim cap de llista per a les properes eleccions municipals del proper 2019. A la darrera assemblea de militants i simpatitzants, la republicana Irene Aragonès i Gràcia va ser escollida per unanimitat després de fer una amplíssima valoració de la feina feta.

Bon estiu, especialment al sector turístic! Naltros continuem tossuts lluitant contra l’injust empresonament i exili dels nostres polítics.

Salut i República!

 

Les JERC són les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya i ara es diuen Jovent Republicà.

Pel que fa referència a l’ordre del dia i que es pot destacar és:

Punt 1. Aprovar, si escau, el Pressupost General de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp per l’exercici 2018.

ERC votem en contra d’uns pressupostos que venen fum enlloc de realitat inversora, que no reflecteixen les necessitats de la gent i són uns pressupostos defensats per un equip de govern que no es posa a la pell del contribuent.

Un any més, l’oposició no ha pogut participar en aquests pressupostos, quan diem participar, no ens referim a que ens ofereixin parlar amb vostès quan ja ho tenen tot fet, sinó que realment se’ns escolti abans. Van esbombar a la premsa notícies referents a inversió d’aquest pressupost abans que els grups municipals de l’oposició la coneguéssim.

Per què no, una part dels pressupostos, malgrat es tractés d’una partida petita, no pot sotmetre’s a participació ciutadana? Per què no donen veu als veïns i veïnes perquè puguin decidir en què es volen gastar els seus impostos?

I a on se’ls ha ofert la possibilitat de fer-ho, no ho fan (em refereixo al compromís que va adoptar el regidor de medi ambient amb Unió de Pagesos per acordar els camins a asfaltar, i que no respecta, perquè decideix asfaltar el Camí de Vilanova sense previ consens).

En la memòria, signada pel regidor d’hisenda i per l’alcalde, es considera la possibilitat que Mont-roig esdevingui un indret de creixement atractiu i que cal dinamitzar el comerç i l’hoteleria. Alhora diu que és un element essencial, el repte de diversificar el teixit productiu, molt feble en l’actualitat, i afirma que cal reforçar les polítiques de promoció econòmica i de suport a l’emprenedoria. Per tal d’arreglar la situació és imprescindible la recerca d’operadors econòmics i millorar la dotació de les partides vinculades a la dinamització econòmica, al foment de l’ocupació i al suport de l’emprenedoria.  Però resulta que en aquest pressupost hi ha una disminució a la partida d’aquestes regidories, turisme i promoció econòmica, aquesta última amb una reducció del 15,4%. Com es poden potenciar programes que cerquin la dinamització econòmica del municipi per tal d’afavorir el creixement addicional als sectors estratègics si no doten aquestes regidories dels recursos necessaris? A més, l’existència d’un gran volum d’atur, d’una elevada estacionalitat i d’una manca notable d’activitat econòmica, genera dinàmiques d’exclusió social, i a la vegada, ¿quant  inverteixen en serveis socials, joventut i en programes d’ajuda i de suport als col·lectius menys afavorits????? El pressupost a joventut augmenta en uns molt generosos 2.600 €. I ni un sol pla d’ocupació, i un pla de joventut aprovat que no té en compte en cap dels seus apartats el teixit econòmic i productiu del municipi. Joventut segueix sent la gran oblidada d’aquest equip de govern.

Seguretat ciutadana veu minvada la seva assignació en 10.630 €, i les conseqüències d’aquesta rebaixa ens preocupen perquè any rere any va disminuint la partida (2017: -7.000 €). Una reducció de 43.497€ en Espais Públics seguirà caracteritzant els nostres espais comuns per un abandonament absolut.

No ens agrada llegir que part de la inversió que està condicionada a la venda de parcel·les (un total d’1.332.238€ d’inversió condicionats a la venda de parcel·les dels 2.156.848€ totals d’inversió); per tant, el 61% de la inversió prevista no té cap, cap garantia de poder materialitzar-se perquè cal procedir a la subhasta pública d’aquest patrimoni i aquestes quantitats no estan disponibles. De què ens serveix preveure inversió condicionada a venda de parcel·les? Pensem que és un engany, és vendre fum perquè preveuen realitzar prop del 70% de la inversió, en aquestes condicions, abans del juny del 2019. No només fan volar coloms sinó que són uns pressupostos en clau electoralista.

Més coses. Consideren que Mont-roig del Camp té 15 anys de retard en terme de calendari inversor, ja que presenta un extraordinari nivell de mancances en matèria d’infraestructures bàsiques, comparat amb municipis de l’entorn, com Cambrils, Salou o Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Aquí sí que hi estem totalment d’acord. No només hi estem d’acord sinó que és una evidència pels qui trepitgem els carrers, hi vivim i hi convivim. Alhora, deia, malgrat tenir aquests 15 anys d’endarreriment, ens comparen la pressió fiscal amb poblacions que ens doblen i ens tripliquen el nombre d’habitants, només pel fet de ser municipi costaner. Per cert, passem per davant de Salou en l’IBI, amb més del doble d’habitants que naltros i amb 15 anys més d’evolució en les seves infraestructures bàsiques.

La comparativa que fa de l’ICIO, l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, és molt singular també, ja que defensen un 4% comparant-lo novament amb poblacions de molts més habitants. Tenim un impost molt més elevat que poblacions caps de comarca, com Tarragona i Reus, i també Cambrils i Torredembarra.

Hi ha una previsió d’augments tant en els impostos directes, indirectes, taxes i ingressos patrimonials, molt optimistes, pensem, i després ja són a temps de fer modificacions de crèdit, tal com vostès defensen aquest recurs com a exercici de bon govern.

Justifiquen l’augment del 5,70% de les despeses perquè diuen hi ha una part significativa de qüestions de tipus extraordinari, dins l’execució d’una sentència que afecta aspectes urbanístics. Li agrairíem que ens poguessin explicar de manera més detallada i amb quins ingressos extraordinaris quedarà finançada aquesta sentència per conèixer a quins col·lectius concrets afecta.

Passem de l’11,79% d’inversió any 2017 al 9,96% el 2018, una disminució de 325.348€ en inversió.

Anem augmentant l’endeutament, ara a un 77,48% i disminuïm en inversió? Pronostica un endeutament del 65% l’any 2019, com ho farà?

Un pressupost que segueix contemplant la figura dels càrrecs de confiança.

Una proposta de Relació de Llocs de Treball, on s’inclou el càrrec de confiança, on s’equipara i supera els drets d’un eventual a la resta de treballadors, contractat a dit, que no ha passat cap procés de selecció.

Emmarca el pressupost en una conjuntura singularment complexa, atesa la situació política que, segons vostès, aporta un creixent nivell d’incertesa. Atribueixen l’augment de la despesa dels dos últims anys i volen justificar-los per la situació política. Si us plau, atreveixi’s a posar dades sobre el paper. Com poden atribuir, sense proves, la interrupció de la dinàmica d’acceleració de les immobiliàries, de la construcció, de la venda de parcel·les, de l’obertura de negocis, de noves activitats empresarials, a la situació política?

En la memòria justifica recurrentment l’endarreriment inversor degut al retard d’evolució del municipi, i quan els va bé i els acomoda, ho atribueixen a la situació política. Això és fer demagògia. Repeteixo, posi dades, xifres…

Atribueixen la possibilitat de la manca de liquiditat de la Generalitat de Catalunya, a la tensió del govern central amb la Generalitat, per favor, això té un nom, un únic nom i es diu article 155.

Jo sí li posaré números i xifres:

Les dades oficials de la Generalitat al tancament de l’exercici 2017 donen com a resultat un creixement del turisme d’un 5,5%, amb 19,1 milions de turistes estrangers, molt diferent al relat interessat que intentava crear el govern del PP. Un altre exemple que desmenteixen aquest relat és el percentatge d’ocupació hotelera al Nadal va ser del 65%, enfront el 60% de l’any 2016. L’ocupació hotelera per cap d’any va ser exactament la mateixa que el 2016, un 85%.

Semblem ambaixadors del Ministre de Guindos a Mont-roig del Camp. Estan fent exactament el mateix! Vostès intenten vincular l’escenari polític català amb unes previsions econòmiques catastrofistes, la realitat és que fins i tot un organisme vinculat a l’Estat com és l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AiREF) preveu que durant el primer trimestre del 2018 l’economia catalana creixerà un 0,83% mentre que a Espanya el creixement seria del 0,77%, desmuntant completament el seu discurs interessat i catastrofista.

I només expliquen una part del relat, què és el que realment condiciona els pressupostos municipals i no expliquen?

1. La insuficiència financera, que està provocada per l’actual sistema de finançament local que no permet cobrir les necessitats de despesa dels municipis. El govern central no ha sabut respondre a la reivindicació històrica del municipalisme per un sistema de finançament més just que garanteixi la correcta previsió de tots els serveis públics.
2. El finançament dels municipis turístics: L’article 125 de la llei d’hisendes locals recull un règim de finançament especial per a municipis considerats turístics, assumint que aquesta característica comporta uns majors costos en la provisió de determinats serveis públics. Ara bé, deixa fora tots els municipis de menys de 20.000 habitants i aquells municipis que, tot i superar aquesta xifra, el nombre de segones residències no supera el nombre d’habitatges principals. Si l’objectiu és prevenir la saturació que provoca el turisme sobre els serveis públics municipals no té massa sentit que deixem fora als municipis turístics de menys població, que són precisament els que més pateixen la pressió sobre aquests serveis, Mont-roig del Camp n’és un clar exemple.
3. La llei d’estabilitat pressupostària, i concretament la regla de la despesa limita el creixement de la despesa pública al creixement de l’economia, en termes de creixement del PIB. L’Estat assigna un coeficient de creixement màxim dels pressupostos municipals, sense tenir en compte la situació econòmica de cada ajuntament. Ens trobem per exemple que l’Ajuntament de Mont-roig del Camp acumula superàvits, diners que pertanyen als veïns, i que no poden ser reinvertits al poble. La realitat és que Montoro obliga els ajuntaments a acumular superàvits per quadrar l’objectiu global de dèficit de l’Estat. El 30 de novembre del 2017 el Congrés va aprovar una iniciativa per modificar la regla de la despesa, però el govern del PP ha manifestat que no té cap intenció de fer-ho emparant-se en el seu dret a veto de tots aquells projectes de llei que tinguin incidència pressupostària.
4. Les successives lleis de pressupostos de l’Estat han anat restringint la contractació de personal al servei de les administracions públiques, afectant especialment les plantilles dels ajuntaments. Aquesta situació va provocar la destrucció de més de 320.000 llocs de treball al conjunt de les administracions públiques.
5. L’aprovació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, sap perfectament que va suposar un atac sense precedents a l’autonomia municipal. Sota l’aparença de mesures de racionalització, l’Estat aconseguia monitoritzar i tutelar la gestió dels ajuntaments amb l’amenaça permanent d’extreure competències si la gestió dels serveis públics municipals no s’ajustava als criteris marcats.
6. I què passa amb la defectuosa regulació de l’impost de la plusvàlua?? Ha provocat que molts contribuents haguessin de liquidar un impost sense l’existència real d’un benefici. Tinc la seguretat que tenim més d’un cas als despatxos del nostre Ajuntament. El govern espanyol es limita a adaptar el mètode de càlcul al sentit de la sentència, sense proposar cap mesura compensatòria per als municipis. Cal recordar que aquest canvi suposarà una reducció d’ingressos per als ajuntaments, afectant directament al principi de suficiència financera, està contemplat aquest càlcul als nostres pressupostos? Preveiem que alguns veïns ens puguin reclamar aquest impost i hàgim de retornar les liquidacions efectuades fins a 4 anys enrere?
7. La manca de pressupostos de l’Estat: Actualment diversos aspectes de la gestió municipal són regulats a la llei de pressupostos generals de l’Estat, de manera que el pressupost de l’ajuntament es veu fortament condicionat per l’aprovació prèvia dels pressupostos de l’Estat. Per segon any consecutiu ens trobem que l’Estat no ha fet la feina, prorroga pressupostos i en el millor dels casos acabarà aprovant els nous a meitat de l’exercici, afectant directament els ajuntaments en aspectes que tenen incidència econòmica. Alguns exemples són l’increment màxim de la massa salarial, el coeficient de la taxa de reposició, els coeficients cadastrals…

Com pot ser, regidor d’hisenda, que en la seva memòria no faci referència a tots aquests condicionants? Les polítiques de l’Estat espanyol són avui la gran amenaça per als pressupostos municipals i esdevenen el principal element d’inestabilitat. No oblidem que l’Estat arrossega un deute que ja supera el 100% del PIB, un dèficit estructural que només corregeix escanyant les Comunitats Autònomes i els municipis i una crisi de les pensions que posa en risc la sostenibilitat del sistema.

Per contra, hem tingut un Govern de la Generalitat que en només 18 mesos de legislatura va aconseguir sanejar els comptes públics, posar-se al dia en el pagament amb els proveïdors i reduir en un 74% el deute que tenia amb els ajuntaments. Per exemple, en el cas de Mont-roig del Camp el deute s’ha reduït un 81% en només 1 any, passant d l’ 1.761.674€ a l’octubre del 2016 a 349.046 a l’octubre del 2017.

Per tant, no venguin més relats catastrofistes. Són les polítiques aplicades pel PP i companyia que ens han ofegat econòmicament a nivell municipal. Aquells que continuen venent un relat catastrofista han de saber que ja no estem en campanya electoral, que és moment de treballar seriosament per revertir les polítiques aplicades pel PP amb el suport de PSOE i Ciudadanos, i per combatre aquell model d’Estat que només vetlla pels interessos dels bancs i dels grans oligopolis, que ens condemna a pagar el preu de la llum més elevat de tot Europa i que posa en risc la pensió dels nostres pares i avis .

Aquest és el veritable risc i el major factor de inestabilitat per al futur dels nostres ajuntaments i dels nostres serveis públics.

 

Bé, per tot el que hem explicat, ERC votarà en contra d’aquests pressupostos, perquè són uns pressupostos que no reflecteixen la realitat del municipi, són uns pressupostos defensats per un equip de govern que no es posa a la pell dels seus contribuents.