MOCIÓ EN DEFENSA DE LA UNITAT DE LA LLENGUA CATALANA

Exposició de motius:

La llengua catalana, parlada de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer, deriva d’una continuïtat lingüística mil·lenària que ha donat lloc a una realitat unitària dins la seva diversitat, tal com ho reconeix la lingüística romànica partint dels criteris científics habituals. Aquesta unitat lingüística no es veu en cap cas qüestionada per l’existència d’altres denominacions territorials, tradicionals o populars, com ara alguerès, valencià, mallorquí, menorquí, eivissenc, andorrà, formenter o fragatí. En tots els casos, aquestes denominacions alternatives es refereixen a la mateixa llengua, avui parlada per més de deu milions de ciutadans europeus.

En efecte, l’existència d’aquestes denominacions alternatives no fa sinó palesar que el català és la llengua pròpia de tots aquests territoris: de Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears, de la Catalunya del Nord, de la Franja de Ponent, de l’Alguer i d’Andorra.

Aquesta unitat lingüística ha patit, en les darreres dècades, diversos intents de fragmentació per part d’algunes instàncies i institucions públiques fet especialment greu, atès que no només constitueix un atac frontal envers un patrimoni lingüístic que hauria de ser orgullosament compartit pels estats i regions d’Andorra, Espanya, França i Itàlia, sinó, també, un menysteniment absolut del rigor científic i acadèmic dels experts en la matèria filològica.

En el cas de les institucions públiques espanyoles, ha quedat constatat que la denominació de valencià, emprada oficialment a la Comunitat Valenciana, ha servit de pretext perquè l’advocacia de l’Estat considerés que la llengua pròpia d’aquest territori no és la mateixa que la de Catalunya o la de les Illes Balears. En el mateix sentit, diverses pàgines web d’organisme oficials com ministeris i altres ens estatals, ofereixen les opcions lingüístiques de català i valencià separadament –com si fossin llengües diferents–. Això suposa no només una despesa addicional i supèrflua sinó també un dany cultural injustificat.

El fet que des de les institucions públiques no s’assumeixi amb naturalitat la unitat de la llengua catalana es tradueix en una manca de coordinació en les polítiques culturals dels diversos governs dels territoris de llengua catalana.

Els centres culturals i acadèmics de referència, com l’Institut Ramon Llull, haurien de poder comptar amb la participació de tots els governs de les comunitats autònomes on el català es llengua oficial, quelcom que avui no és possible pel temor que això pugui generar falses polèmiques a propòsit de la unitat de la llengua.

Una altra conseqüència d’aquesta manca de coordinació política és que la reciprocitat total dels mitjans audiovisuals en llengua catalana arreu dels territoris on és oficial, no és encara possible, més enllà de qüestions tècniques de segon grau, per un motiu molt similar. I, finalment, el fet de no assumir la unitat lingüística en les polítiques públiques genera disfuncions com ara que els continguts audiovisuals doblats en català pels governs i televisions públiques dels diversos territoris no puguin compartir-se recíprocament, sinó que calgui, fins i tot, en alguns casos, doblar dues o tres vegades en diferents varietats dialectals els mateixos continguts, la qual cosa és especialment perjudicial en un sector clau per al foment de l’ús social del català entre les generacions més joves com és l’audiovisual.

El Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, celebrat l’any 1986, ja va reclamar la coordinació entre els territoris de llengua catalana a la manera de la Unió de la Llengua Neerlandesa: una comissió intergovernamental per a la coordinació de les polítiques lingüístiques; una comissió interparlamentària, per vetllar per la coherència entre les legislacions lingüístiques, i un consell de la llengua i de les lletres que agrupi les institucions acadèmiques i culturals més rellevants. Aquesta proposta, tanmateix, no s’ha fet mai realitat, de manera que la llengua catalana, i els seus parlants, continuen patint aquesta manca de coordinació política i administrativa.

D’altra banda, el febrer del 2017 els governs de Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears van signar l’anomenada Declaració de Palma, un text que pretenia posar les bases d’una veritable cooperació cultural i lingüística entre els governs d’aquests territoris però que, finalment, no s’ha materialitzat en polítiques públiques concrets.

Per tot això, el Ple de l’Ajuntament de l’Ajuntament de Mont-roig adopta els següents:

ACORDS:
1.- Reconèixer i declarar la unitat de la llengua catalana, sense que aquest fet suposi menystenir altres denominacions existents.
2.- Rebutjar qualsevol mesura que imposi impediments normatius, administratius, tècnics o socials als ciutadans de les comunitats autònomes on aquesta llengua és oficial de poder viure amb normalitat i amb garanties aquesta unitat lingüística.
3.- Instar al Govern de l’Estat a reconèixer públicament i oficial la unitat de la llengua catalana, a corregir els serveis, ens i polítiques públiques que la qüestionen i a vetllar perquè cap institució pública o empresa privada de l’Estat espanyol fomenti el secessionisme lingüístic català en la seva activitat.
4- Notificar aquest acords al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat Valenciana i a les Corts valencianes, al Govern de les Illes Balears i al Parlament de les Illes Balear, al Govern d’Espanya, al Congrés dels Diputats i al Senat.

Reconèixer i declarar la unitat de la llengua catalana / Rebutjar qualsevol mesura que li imposi impediments normatius, administratius, tècnics o socials / Instar al Govern de l’Estat a reconèixer públicament i oficial la unitat de la llengua catalana

Tossudament alçats      

Tornem a tenir un altre Comunica a les mans. Ha arribat, doncs, la revista propagandística de l’alcalde. Només cal mirar i comptar les fotos on hi surt l’alcalde i/o algun membre de l’equip de govern per adonar-se’n del que diem. L’oposició ens hem de conformar amb les engrunes d’aquest espai de 2.700 caràcters. Publicitat que no sabem quants € ens costa perquè l’alcalde ha de signar un decret que ens permeti accedir a la informació.

I mentrestant, al Ple del juny s’aprova un Pla Econòmic – Financer per als anys 2018-19 degut a l’incompliment de la regla de la despesa i estabilitat pressupostària. D’això se’n diu congruència!

També s’entossudeixen a repetir el fracàs en la 3a edició de la Fira La Cullerada convertint la Fira de Mont-roig en una petita mostra gastronòmica que es limita a parades de productes de fora de la comarca. Per tant, de productes de proximitat i Km 0, a part dels productors locals, res de res. A part de l’exclusió de tot i tothom que no sigui del sector. Aquesta Fira no ens representa, ni ens la sentim nostra i, per més inri, no té cap repercussió comercial ni econòmica. L’any passat, l’alcalde es va comprometre a valorar la continuïtat de La Cullerada, després de copsar el descontentament de molts veïns i veïnes. Ara, tal com li hem sentit dir algun cop: “facta, non verba” (fets, no paraules!). Esperarem, asseguts, el seu anunciat gir… que mai no arribarà, perquè, de savis seria rectificar.

Amb el seu savoir faire i governant per a tothom (?), han aplicat el compliment de l’Ordenança número 4, (el bon ús de la via pública) ordenant a la brigada la retirada de “tots els símbols existents en via pública que s’hagin instal·lat sense permís previ i amb finalitats polítiques, cíviques o propagandístiques”. I ens preguntem: la retirada de l’estelada de la rotonda, en quina ordenança es basava el Sr. alcalde, quan no hi tenia competències? Això és crear malestar on no n’hi ha. Això és buscar problemes sense necessitat. Sempre ens hem expressat i manifestat amb respecte i civisme, i ara se’ns diu que els nostres carrers, ja no són nostres. El groc no representa cap partit, representa la llibertat, la justícia i els drets humans, i en aquest posicionament ens hi hauríem de trobar tots. L’article 155 ja està derogat, Sr. alcalde!

I per últim, us informem que ja tenim cap de llista per a les properes eleccions municipals del proper 2019. A la darrera assemblea de militants i simpatitzants, la republicana Irene Aragonès i Gràcia va ser escollida per unanimitat després de fer una amplíssima valoració de la feina feta.

Bon estiu, especialment al sector turístic! Naltros continuem tossuts lluitant contra l’injust empresonament i exili dels nostres polítics.

Salut i República!

 

Les JERC són les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya i ara es diuen Jovent Republicà.

Pel que fa referència a l’ordre del dia i que es pot destacar és:

Punt 1. Aprovar, si escau, el Pressupost General de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp per l’exercici 2018.

ERC votem en contra d’uns pressupostos que venen fum enlloc de realitat inversora, que no reflecteixen les necessitats de la gent i són uns pressupostos defensats per un equip de govern que no es posa a la pell del contribuent.

Un any més, l’oposició no ha pogut participar en aquests pressupostos, quan diem participar, no ens referim a que ens ofereixin parlar amb vostès quan ja ho tenen tot fet, sinó que realment se’ns escolti abans. Van esbombar a la premsa notícies referents a inversió d’aquest pressupost abans que els grups municipals de l’oposició la coneguéssim.

Per què no, una part dels pressupostos, malgrat es tractés d’una partida petita, no pot sotmetre’s a participació ciutadana? Per què no donen veu als veïns i veïnes perquè puguin decidir en què es volen gastar els seus impostos?

I a on se’ls ha ofert la possibilitat de fer-ho, no ho fan (em refereixo al compromís que va adoptar el regidor de medi ambient amb Unió de Pagesos per acordar els camins a asfaltar, i que no respecta, perquè decideix asfaltar el Camí de Vilanova sense previ consens).

En la memòria, signada pel regidor d’hisenda i per l’alcalde, es considera la possibilitat que Mont-roig esdevingui un indret de creixement atractiu i que cal dinamitzar el comerç i l’hoteleria. Alhora diu que és un element essencial, el repte de diversificar el teixit productiu, molt feble en l’actualitat, i afirma que cal reforçar les polítiques de promoció econòmica i de suport a l’emprenedoria. Per tal d’arreglar la situació és imprescindible la recerca d’operadors econòmics i millorar la dotació de les partides vinculades a la dinamització econòmica, al foment de l’ocupació i al suport de l’emprenedoria.  Però resulta que en aquest pressupost hi ha una disminució a la partida d’aquestes regidories, turisme i promoció econòmica, aquesta última amb una reducció del 15,4%. Com es poden potenciar programes que cerquin la dinamització econòmica del municipi per tal d’afavorir el creixement addicional als sectors estratègics si no doten aquestes regidories dels recursos necessaris? A més, l’existència d’un gran volum d’atur, d’una elevada estacionalitat i d’una manca notable d’activitat econòmica, genera dinàmiques d’exclusió social, i a la vegada, ¿quant  inverteixen en serveis socials, joventut i en programes d’ajuda i de suport als col·lectius menys afavorits????? El pressupost a joventut augmenta en uns molt generosos 2.600 €. I ni un sol pla d’ocupació, i un pla de joventut aprovat que no té en compte en cap dels seus apartats el teixit econòmic i productiu del municipi. Joventut segueix sent la gran oblidada d’aquest equip de govern.

Seguretat ciutadana veu minvada la seva assignació en 10.630 €, i les conseqüències d’aquesta rebaixa ens preocupen perquè any rere any va disminuint la partida (2017: -7.000 €). Una reducció de 43.497€ en Espais Públics seguirà caracteritzant els nostres espais comuns per un abandonament absolut.

No ens agrada llegir que part de la inversió que està condicionada a la venda de parcel·les (un total d’1.332.238€ d’inversió condicionats a la venda de parcel·les dels 2.156.848€ totals d’inversió); per tant, el 61% de la inversió prevista no té cap, cap garantia de poder materialitzar-se perquè cal procedir a la subhasta pública d’aquest patrimoni i aquestes quantitats no estan disponibles. De què ens serveix preveure inversió condicionada a venda de parcel·les? Pensem que és un engany, és vendre fum perquè preveuen realitzar prop del 70% de la inversió, en aquestes condicions, abans del juny del 2019. No només fan volar coloms sinó que són uns pressupostos en clau electoralista.

Més coses. Consideren que Mont-roig del Camp té 15 anys de retard en terme de calendari inversor, ja que presenta un extraordinari nivell de mancances en matèria d’infraestructures bàsiques, comparat amb municipis de l’entorn, com Cambrils, Salou o Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Aquí sí que hi estem totalment d’acord. No només hi estem d’acord sinó que és una evidència pels qui trepitgem els carrers, hi vivim i hi convivim. Alhora, deia, malgrat tenir aquests 15 anys d’endarreriment, ens comparen la pressió fiscal amb poblacions que ens doblen i ens tripliquen el nombre d’habitants, només pel fet de ser municipi costaner. Per cert, passem per davant de Salou en l’IBI, amb més del doble d’habitants que naltros i amb 15 anys més d’evolució en les seves infraestructures bàsiques.

La comparativa que fa de l’ICIO, l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, és molt singular també, ja que defensen un 4% comparant-lo novament amb poblacions de molts més habitants. Tenim un impost molt més elevat que poblacions caps de comarca, com Tarragona i Reus, i també Cambrils i Torredembarra.

Hi ha una previsió d’augments tant en els impostos directes, indirectes, taxes i ingressos patrimonials, molt optimistes, pensem, i després ja són a temps de fer modificacions de crèdit, tal com vostès defensen aquest recurs com a exercici de bon govern.

Justifiquen l’augment del 5,70% de les despeses perquè diuen hi ha una part significativa de qüestions de tipus extraordinari, dins l’execució d’una sentència que afecta aspectes urbanístics. Li agrairíem que ens poguessin explicar de manera més detallada i amb quins ingressos extraordinaris quedarà finançada aquesta sentència per conèixer a quins col·lectius concrets afecta.

Passem de l’11,79% d’inversió any 2017 al 9,96% el 2018, una disminució de 325.348€ en inversió.

Anem augmentant l’endeutament, ara a un 77,48% i disminuïm en inversió? Pronostica un endeutament del 65% l’any 2019, com ho farà?

Un pressupost que segueix contemplant la figura dels càrrecs de confiança.

Una proposta de Relació de Llocs de Treball, on s’inclou el càrrec de confiança, on s’equipara i supera els drets d’un eventual a la resta de treballadors, contractat a dit, que no ha passat cap procés de selecció.

Emmarca el pressupost en una conjuntura singularment complexa, atesa la situació política que, segons vostès, aporta un creixent nivell d’incertesa. Atribueixen l’augment de la despesa dels dos últims anys i volen justificar-los per la situació política. Si us plau, atreveixi’s a posar dades sobre el paper. Com poden atribuir, sense proves, la interrupció de la dinàmica d’acceleració de les immobiliàries, de la construcció, de la venda de parcel·les, de l’obertura de negocis, de noves activitats empresarials, a la situació política?

En la memòria justifica recurrentment l’endarreriment inversor degut al retard d’evolució del municipi, i quan els va bé i els acomoda, ho atribueixen a la situació política. Això és fer demagògia. Repeteixo, posi dades, xifres…

Atribueixen la possibilitat de la manca de liquiditat de la Generalitat de Catalunya, a la tensió del govern central amb la Generalitat, per favor, això té un nom, un únic nom i es diu article 155.

Jo sí li posaré números i xifres:

Les dades oficials de la Generalitat al tancament de l’exercici 2017 donen com a resultat un creixement del turisme d’un 5,5%, amb 19,1 milions de turistes estrangers, molt diferent al relat interessat que intentava crear el govern del PP. Un altre exemple que desmenteixen aquest relat és el percentatge d’ocupació hotelera al Nadal va ser del 65%, enfront el 60% de l’any 2016. L’ocupació hotelera per cap d’any va ser exactament la mateixa que el 2016, un 85%.

Semblem ambaixadors del Ministre de Guindos a Mont-roig del Camp. Estan fent exactament el mateix! Vostès intenten vincular l’escenari polític català amb unes previsions econòmiques catastrofistes, la realitat és que fins i tot un organisme vinculat a l’Estat com és l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AiREF) preveu que durant el primer trimestre del 2018 l’economia catalana creixerà un 0,83% mentre que a Espanya el creixement seria del 0,77%, desmuntant completament el seu discurs interessat i catastrofista.

I només expliquen una part del relat, què és el que realment condiciona els pressupostos municipals i no expliquen?

1. La insuficiència financera, que està provocada per l’actual sistema de finançament local que no permet cobrir les necessitats de despesa dels municipis. El govern central no ha sabut respondre a la reivindicació històrica del municipalisme per un sistema de finançament més just que garanteixi la correcta previsió de tots els serveis públics.
2. El finançament dels municipis turístics: L’article 125 de la llei d’hisendes locals recull un règim de finançament especial per a municipis considerats turístics, assumint que aquesta característica comporta uns majors costos en la provisió de determinats serveis públics. Ara bé, deixa fora tots els municipis de menys de 20.000 habitants i aquells municipis que, tot i superar aquesta xifra, el nombre de segones residències no supera el nombre d’habitatges principals. Si l’objectiu és prevenir la saturació que provoca el turisme sobre els serveis públics municipals no té massa sentit que deixem fora als municipis turístics de menys població, que són precisament els que més pateixen la pressió sobre aquests serveis, Mont-roig del Camp n’és un clar exemple.
3. La llei d’estabilitat pressupostària, i concretament la regla de la despesa limita el creixement de la despesa pública al creixement de l’economia, en termes de creixement del PIB. L’Estat assigna un coeficient de creixement màxim dels pressupostos municipals, sense tenir en compte la situació econòmica de cada ajuntament. Ens trobem per exemple que l’Ajuntament de Mont-roig del Camp acumula superàvits, diners que pertanyen als veïns, i que no poden ser reinvertits al poble. La realitat és que Montoro obliga els ajuntaments a acumular superàvits per quadrar l’objectiu global de dèficit de l’Estat. El 30 de novembre del 2017 el Congrés va aprovar una iniciativa per modificar la regla de la despesa, però el govern del PP ha manifestat que no té cap intenció de fer-ho emparant-se en el seu dret a veto de tots aquells projectes de llei que tinguin incidència pressupostària.
4. Les successives lleis de pressupostos de l’Estat han anat restringint la contractació de personal al servei de les administracions públiques, afectant especialment les plantilles dels ajuntaments. Aquesta situació va provocar la destrucció de més de 320.000 llocs de treball al conjunt de les administracions públiques.
5. L’aprovació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, sap perfectament que va suposar un atac sense precedents a l’autonomia municipal. Sota l’aparença de mesures de racionalització, l’Estat aconseguia monitoritzar i tutelar la gestió dels ajuntaments amb l’amenaça permanent d’extreure competències si la gestió dels serveis públics municipals no s’ajustava als criteris marcats.
6. I què passa amb la defectuosa regulació de l’impost de la plusvàlua?? Ha provocat que molts contribuents haguessin de liquidar un impost sense l’existència real d’un benefici. Tinc la seguretat que tenim més d’un cas als despatxos del nostre Ajuntament. El govern espanyol es limita a adaptar el mètode de càlcul al sentit de la sentència, sense proposar cap mesura compensatòria per als municipis. Cal recordar que aquest canvi suposarà una reducció d’ingressos per als ajuntaments, afectant directament al principi de suficiència financera, està contemplat aquest càlcul als nostres pressupostos? Preveiem que alguns veïns ens puguin reclamar aquest impost i hàgim de retornar les liquidacions efectuades fins a 4 anys enrere?
7. La manca de pressupostos de l’Estat: Actualment diversos aspectes de la gestió municipal són regulats a la llei de pressupostos generals de l’Estat, de manera que el pressupost de l’ajuntament es veu fortament condicionat per l’aprovació prèvia dels pressupostos de l’Estat. Per segon any consecutiu ens trobem que l’Estat no ha fet la feina, prorroga pressupostos i en el millor dels casos acabarà aprovant els nous a meitat de l’exercici, afectant directament els ajuntaments en aspectes que tenen incidència econòmica. Alguns exemples són l’increment màxim de la massa salarial, el coeficient de la taxa de reposició, els coeficients cadastrals…

Com pot ser, regidor d’hisenda, que en la seva memòria no faci referència a tots aquests condicionants? Les polítiques de l’Estat espanyol són avui la gran amenaça per als pressupostos municipals i esdevenen el principal element d’inestabilitat. No oblidem que l’Estat arrossega un deute que ja supera el 100% del PIB, un dèficit estructural que només corregeix escanyant les Comunitats Autònomes i els municipis i una crisi de les pensions que posa en risc la sostenibilitat del sistema.

Per contra, hem tingut un Govern de la Generalitat que en només 18 mesos de legislatura va aconseguir sanejar els comptes públics, posar-se al dia en el pagament amb els proveïdors i reduir en un 74% el deute que tenia amb els ajuntaments. Per exemple, en el cas de Mont-roig del Camp el deute s’ha reduït un 81% en només 1 any, passant d l’ 1.761.674€ a l’octubre del 2016 a 349.046 a l’octubre del 2017.

Per tant, no venguin més relats catastrofistes. Són les polítiques aplicades pel PP i companyia que ens han ofegat econòmicament a nivell municipal. Aquells que continuen venent un relat catastrofista han de saber que ja no estem en campanya electoral, que és moment de treballar seriosament per revertir les polítiques aplicades pel PP amb el suport de PSOE i Ciudadanos, i per combatre aquell model d’Estat que només vetlla pels interessos dels bancs i dels grans oligopolis, que ens condemna a pagar el preu de la llum més elevat de tot Europa i que posa en risc la pensió dels nostres pares i avis .

Aquest és el veritable risc i el major factor de inestabilitat per al futur dels nostres ajuntaments i dels nostres serveis públics.

 

Bé, per tot el que hem explicat, ERC votarà en contra d’aquests pressupostos, perquè són uns pressupostos que no reflecteixen la realitat del municipi, són uns pressupostos defensats per un equip de govern que no es posa a la pell dels seus contribuents.

 

ERC ha demanat la convocatòria d’un Ple extraordinari per aquesta setmana, que avui acaba, per presentar dues mocions:

1) Exigir la llibertat immediata dels presidents de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

2) Aturar la suspensió de l’autonomia de Catalunya amb l’article 155. L’alcalde convoca el Ple per dilluns 30 d’octubre a les 9:30h.

Com que no s’ha respectat la petició del termini màxim de celebració del Ple, tal com demanàvem pels moments polítics i socials que estem vivint, com que el Govern espanyol ja ha aplicat l’article 155 i ja hem proclamat la República Catalana, ara ja no té sentit votar les mocions i ERC ha decidit que no assistirà al Ple.

Una vegada més, mostrem la nostra indignació per la decisió de l’alcalde de no acceptar convocar el Ple quan se li demanava al·legant motius d’agenda (podia convocar per dimecres, dijous o divendres passat) i de no estar a l’alçada de les circumstàncies.

 

 

Pel que fa referència a l’ordre del dia i que es pot destacar és:

Punt 3. Designar les dues festes locals per a l’any 2018:

Mont-roig del Camp:            8 de setembre i 29 de setembre

Miami Platja:                         19 de març i 25 de juliol

Punt 5. Declarar disponible la partida d’increment del capítol 1- Despeses de personal prevista per fer front a la Relació de Llocs de Treball 2017.

Ens abstenim.

El Ministeri d’Hisenda i Funció Pública i la Generalitat de Catalunya emeten informe negatiu i deneguen l’aplicació dels increments salarials de la Relació de Llocs de Treball (RLT), ja que no encaixen amb la Llei de Pressupostos generals de l’Estat 2016. Ara es declaren disponibles aquests diners (297.187,21 €) que estaven bloquejats per a destinar-los a la RLT i es destinaran al Capítol I- Despeses de personal dels Pressupostos.

Trobem molt precipitat que del 27 de juny que reben la resposta del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública denegant l’aplicació de la Relació de Llocs de Treball, a avui 12 de juliol ja volen aprovar la fórmula de poder utilitzar el crèdit pressupostari i destinar-los a altres motius. No veiem clar que en tant poc temps s’hagi fet una valoració prou acurada i sobretot consensuada per fer els augments. Evidentment, que naltros som dels primers a voler que es faci justícia amb tots aquests treballadors/es que fa molts anys que estan assumint tasques molt per sobre de la seva categoria laboral i, mereixen un sou digne i proporcional a les seves responsabilitats laborals. No disposem de suficient informació per valorar els terminis i quan seran efectius aquests augments salarials. A més, no tenim clara la diferència i quins són els criteris per categoritzar els treballadors/es entre singularitzacions i promocions internes.

Punt 9. Precs i preguntes

– Preguntem al regidor Josep Ma Gairal:

Des de la depuradora ubicada al barranc de Vilanova ( 7 ponts) sovint es deixen anar  grans quantitats d’aigua al barranc i queda impracticable. No em voldria equivocar però tinc entès que hi passen rutes BTT per aquest barranc i els usuaris, inclosos els pagesos/es es troben que no poden circular-hi. Demanem que aquesta aigua es condueixi i es canalitzi d’alguna manera pels vorals per evitar aquestes petites inundacions.

Comentar-li també que el contracte que s’ha signat amb l’entitat l’Escurço per vigilància d’abocaments incontrolats, i que em va assegurar que està penjat a contractació, no està penjat, només a tall de recordatori.

Volem saber quan s’executarà l’arranjament del Camí de les Noies, ja que, tal com va dir vostè, té previst fer-ho al desembre i aquestes dates estan generant molta preocupació entre els pagesos per tots els inconvenients que es poden generar arreglar un camí en plena collita.

El regidor respon que ens assegura que a finals d’agost es reuneix amb Unió de Pagesos i que l’execució del camí estarà llesta el mes de novembre.

 

– Preguntem al regidor Juan Gallardo:

A la Junta de Govern Local del 28 de juny acorden la modificació de les ordenances fiscals núm 9 i núm 10, referent a la taxa per serveis urbanístics per una banda, i per la tramitació de llicència ambiental, llicència d’obertura i règim de comunicació prèvia d’establiments, per altra. Ens podria ampliar aquesta informació? (Ja hem demanat expedient).

El Secretari respon que s’han detectat incoherències en aquestes ordenances i són difícils d’aplicar, per tant, es farà una proposta de modificació a l’octubre.

Volem conèixer l’estat actual de la denúncia que dos agents de la policia local van fer amb acusacions referents a que estaven patint una suposada situació de mobing laboral, ja que no se’ns ha respost  la instància on demanàvem informació. Com està la situació?

El regidor respon que existeix un expedient reservat contradictori, ja que dues parts acusen l’altra part. Està sota secret de sumari.

Pel que fa referència a l’ordre del dia i que es pot destacar és:

Punt 1. Donar compte dels decrets.

Comentar que hi surten noms i cognoms de persones que han demanat ajuts socials, hi ha altres casos semblants on només hi apareixen les sigles dels noms i cognoms de la persona. Preguntem si en aquests casos no s’està respectant la protecció de dades d’aquestes persones. Responen que es tracta de documents interns i, que per tant, no es publiquen. Tot i així ho tindran en compte.

Punt 2. Recursos Humans. Expedient 393/2016. resoldre, si s’escau, l’al·legació presentada pel grup municipal de PDeCat sobre la relació de Llocs de Treball de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp i aprovació definitiva.

Hi votem en contra.

Diferents coses sobre aquest punt per argumentar el nostre vot en contra.

A la Seu Electrònica no hi apareix cap document ni cap expedient referent a aquest punt de l’ordre del dia. Per tant, informació zero, si no es demana en mà i això sí, a través de la respectiva instància. Només s’hi poden consultar les convocatòries però no hi ha cap informació adjunta, no hi ha manera de trobar els expedients, tant els que fan referència a l’ordre del dia del Ple com els d’altres temes que diuen que estan penjats o els penjaran i no apareixen enlloc.

He demanat (Irene Aragonès ,ERC-AM) la tablet que ofereixen als regidors per tal que es pugui instal·lar tot allí i veure què és el que estic fent malament que no puc accedir a la documentació que diuen que sí que hi és i jo no la trobo.  Però és clar, estic pendent de l’autorització pertinent per poder disposar-ne, esperarem.

Dic això, perquè sense la documentació no es pot valorar suficientment aquest punt de l’ordre del dia si hi manca informació, aprofito per dir que si la Seu Electrònica només ens serveix per a veure les convocatòries i hem de continuar demanant expedient per expedient i instància per instància, de què ens serveix?

Considerem la RLT com una eina de recursos humans, i sí, hi estem d’acord. Clar que sí. És una bona eina per a reconèixer una reivindicació, per exemple, de molts auxiliars administratius de la casa, que penquen molt i la seva tasca laboral és poc reconeguda.

Per tant, naltros no votem en contra de la RLT, votem en contra del procediment, de com s’ha dut a terme en concret aquesta RLT, perquè no tothom ha pogut dir-hi la seva.

L’informe de la Generalitat nega un pagament massiu, només en llocs singulars. Què hi diu l’interventor? I el secretari? L’informe que s’ha enviat a Madrid després d’una reunió amb el Subdelegat del Govern fent aquesta petició, què hi diu? Tampoc està penjat a la Seu Electrònica.

Evidentment, aquesta Relació de Llocs de Treball serà aprovada per l’equip de govern, però únicament la seva aprovació de què servirà? La podrà portar a terme, senyor alcalde? És una promesa? Si l’aprova, ha de pujar els sous, pugi’ls. Ho ha de complir. Pot fer-ho? Sr. Interventor, podrà fer-ho? No es pengi la medalla només per haver-la aprovat, apliqui-la!

(l’Interventor no assisteix al Ple)

Punt 3.  Secretaria. Expedient 4937/2017.  Instar, si se procede, al Gobierno de España adopten iniciativas legislativas que permitan a las Entidades Locales españolas reinvertir su superávit para mejorar la calidad de la vida de sus ciudadanos.

Hi votem a favor.

Hi estem d’acord. Compartim que la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera ha suposat pels municipis una evident pèrdua d’autonomia en la gestió dels nostres recursos.

El grup d’Esquerra Republicana reivindiquem que si el nostre Ajuntament compleix amb els requeriments en matèria d’endeutament i té romanent de tresoreria positiu puguem utilitzar lliurement el nostre superàvit. Això, sí, voldríem afegir un acord més, que quedi palès que es buscaran eines que permetin retornar aquests recursos a la ciutadania, en forma de millors serveis públics, per exemple en forma de polítiques socials, o promoció econòmica i ocupació o bé per a dur a terme aquelles inversions necessàries per al municipi.

No es pot afegir cap acord perquè és la proposta de la Federación de Municipios.

Pel que fa referència a l’ordre del dia i que es pot destacar és:

Punt 5. Aprovar, si s’escau, la proposta de modificació de l’Ordenança General Número 1 de l’exercici 2017.

Ens abstenim.

La modificació d’aquesta ordenança té la voluntat de facilitar al ciutadà i a les empreses el pagament dels deutes tributaris i altres de dret públic i marcar criteris d’ajornament i fraccionament per tal de flexibilitzar-los i adaptar-se a les necessitats del ciutadà. Concretament s’amplia l’import de deute de 18.000 € a 30.000€.

ERC fa la seva intervenció per tal de justificar el seu vot d’abstenció, ja que no veiem clar quines empreses i persones físiques (es tracta d’un import de deute molt elevat) podran acollir-se i, sobretot, recalquen el gran risc que existeix que el deutor no pugui fer front al pagament.

Segons l’informe de l’interventor amb la documentació que ha d’aportar l’interessat només es coneixerà mínimament la capacitat econòmica i la solvència del deutor, per tant, no hi ha garantia que aquest pugui fer front al pagament.

Tampoc es coneixen els riscos i, fins i tot, en cas que s’hagués de recórrer a l’embargament ens podríem trobar que no es pogués accedir a determinada informació degut a la protecció de dades i que algunes bases de dades no són gratuïtes, per tant, caldria pagar per accedir-hi.

Conseqüència, l’embargament no s’efectuaria. I a la vegada, aquest tràmit generaria molta burocràcia, temps i, per tant, incompliment del principi d’eficàcia.

Amb aquest ajornament, a més a més, ens convertiríem amb un dels municipis amb un límit de dispensa més elevat i amb més flexibilitat d’ajornaments, cosa positiva perquè s’augmenten les possibilitats d’adhesió de deutors tributaris i que vol dir que tenim la voluntat d’adaptar-nos a les circumstàncies personals, però no és molt arriscat amb aquest import tan elevat, fins a 30.000 €?

No veiem massa clar amb quin perfil de persones o, suposem que la majoria són empreses, degut a l’import elevat, poden beneficar-se d’aquest ajornament. Han rebut demandes, sol·licituds de modificació de l’ordenança? O ha estat a iniciativa seva?

El regidor d’hisenda ens respon que sobretot es tracta de comunitats de propietaris que tenen un deute important en concepte d’aigua i també hi ha alguna demanda d’empresaris.

Punt 6. Aprovar, si s’escau, els acords adoptats per la Mesa General de Negociació que va tenir lloc el passat 19 de gener de 2017 de modificació del Pacte de Condicions de Treball sobre jornada i horari de treball del personal de l’Ajuntament de Mont-roig.als camps de futbol.

Hi votem a favor.

Els acords fan referència a dies de vacances amb anys d’antiguitat, permís per les empleades en estat de gestació (permís retribuït a partir de la setmana 37 de l’embaràs fins la data del part) i equiparar les retribucions brutes anuals dels agents, caporals i sergent de la Policia local (hores extraordinàries).